Entradas

La ciutat francesa d’Evry-Courcouronnes comparteix amb Terrassa la projecció de la ciutat

La tinenta d’alcalde de Promoció Econòmica i Projecció de la Ciutat, Núria Marín, ha rebut aquest matí de dimecres, al saló de plens, a una delegació de la ciutat francesa d’Evry-Courcouronnes. La ciutat gala, d’uns 70.000 habitants i situada a l’Îlle-de-France, es va mostrar interessada en compartir l’estratègia municipal de projecció de la ciutat.

En concret en els eixos de l’Esport i les Universitats. Més tard, la delegació francesa visitarà el Parc Audiovisual de Catalunya i culminarà a la Seu d’Ègara amb una visita a les Esglésies de Sant Pere. Aquests dos elements patrimonials formen part de la projecció d’Audiovisual i Cultural de la ciutat.

El contacte amb Evry-Courcouronnes ha estat a través de la xarxa Eurocities de la qual Terrassa en forma part per compartir experiències i bones pràctiques en les projeccions internacionals de les ciutats europees. La delegació francesa ha vingut a Terrassa gràcies al finançament d’un projecte europeu del programa Erasmus+, de la Comissió Europea.

Un estudi demogràfic preveu que Terrassa creixi uns 2.000 habitants cada any

Terrassa podria experimentar un creixement demogràfic de prop del 10% durant la pròxima dècada. Així ho indica l’informe de Projecció Demogràfica – Horitzó 2033 realitzat pel Servei d’Estudis i Observatori de la Ciutat. Segons aquesta previsió, el municipi tindria uns 246.000 habitants d’aquí a 11 anys; 22.000 més dels que té ara.

Entre les principals conclusions, l’informe assenyala que aquesta tendència a l’alça es produirà bàsicament per l’elevat saldo migratori. És, en part, conseqüència directa dels desplaçaments que arribaran des de la ciutat de Barcelona, degut a l’impacte del preu de l’habitatge i els fenòmens de gentrificació i turistificació de la capital catalana.

D’altra banda, la previsió és que hi hagi un lleuger descens de la natalitat, degut als efectes negatius de la covid-19. Tanmateix, Terrassa continuaria creixent en nombre de residents, tot i que a un ritme inferior al dels últims anys. La tendència de creixement actual és de 3.300 habitants cada any, mentre que la previsió fins al 2033 és de 2.000 nous residents anuals.

La projecció demogràfica egarenca reflecteix un fet diferencial respecte al conjunt de Catalunya. Si bé l’envelliment de la població anirà en augment, en el cas de Terrassa també es produirà un rejoveniment de la ciutadania, degut a l’arribada de nous habitants d’entre 15 i 49 anys procedents de l’estranger i de l’àrea metropolitana.

Terrassa, declarada Ciutat Europea de l’Esport 2021

Terrassa ha estat oficialment nomenada com a Ciutat Europea de l’Esport 2021 per l’Associació de Capitals i Ciutats Europees de l’Esport (ACES Europe). La notícia ha estat comunicada pel president d’ACES Europe, Gian Francesco Lupattelli, en una carta adreçada a l’alcalde, Jordi Ballart.

ACES Europe ha destacat que, en la decisió, s’ha tingut en compte que Terrassa és un bon exemple de l’esport per a tothom com a instrument de salut, integració, educació i respecte que són, precisament, els principals objectius de l’Associació. Alhora ha destacat la política esportiva municipal a nivell d’equipaments, programes i activitats.

Ballart, en conèixer la declaració de Terrassa com a Ciutat Europea de l’Esport 2021 ha declarat que «aquest reconeixement referma i posa en valor el compromís del nostre Equip de Govern amb l’esport i contribuirà a situar la nostra ciutat en un lloc més que destacat com a referent esportiu a nivell internacional. Un reconeixement que vull fer extensiu a totes les entitats esportives, clubs i esportistes de la ciutat per la gran tasca que fan, dia a dia, des del foment de l’esport de base fins a l’esport de primer nivell, àmbit en què destaquem, per exemple, aportant sense descans un gran nombre de terrassencs i terrassenques olímpics que passegen amb orgull el nom de la ciutat arreu del món.

L’alcalde també ha afegit que «cal aprofitar aquesta nova oportunitat per fer servir l’esport com a eina de projecció de la ciutat a l’exterior i per convertir la seva pràctica, de forma més decidida encara, com un veritable instrument al servei de la salut, l’educació, la integració i la igualtat de gènere dels terrassencs i de les terrassenques». A més, l’alcalde creu que «aquesta distinció torna a situar Terrassa en el primer plànol de l’esport a Europa i al món, a les portes d’acollir el Mundial d’Hoquei Femení el 2022«.

Mèrits

Així, el Comitè avaluador d’ACES Europe ha valorat, per tal d’atorgar aquest reconeixement, les infraestructures, instal·lacions o activitats esportives que es duen a terme a la ciutat, així com altres aspectes relacionats com la facilitat d’accés per a la pràctica esportiva, els clubs i associacions esportives, o les iniciatives per a la promoció de la salut i la integració social a través de l’esport.

La proposta per impulsar la candidatura de Terrassa com a Ciutat Europea de l’Esport 2021 va ser aprovada en Junta de Portaveus el passat 29 de juny de 2017. Des d’aquell moment, els serveis municipals d’Esports i de Relacions Europees i Internacionals, han treballat en la preparació de la candidatura que ha estat reconeguda per ACES Europe.

El reconeixement de Ciutat Europea de l’Esport, el concedeix des de l’any 2001 l’Associació de Capitals i Ciutats Europees de l’Esport, una entitat sense ànim de lucre amb seu a Brussel·les, que cada any assigna els reconeixements de Capital Europea, Comunitat i Ciutat de l’Esport.

Amb aquest nomenament com a Ciutat Europea de l’Esport, Terrassa tindrà l’oportunitat d’acollir i organitzar un ampli ventall d’activitats lligades a la pràctica esportiva, així com establir vincles i projectes esportius compartits amb altres municipis europeus membres de la xarxa. ACES Europe atorga el reconeixement com a ciutat europea de l’esport a ciutats d’entre 25.000 i 500.000 habitants, i té una vigència d’un any.

L’Ajuntament preveu una certa recuperació econòmica per a finals d’any

Segons dades de l’Observatori local i de la Diputació de Barcelona, el Producte Interior Brut, l’lPC interanual, cau un 10 per cent per la crisi económica del coronavirus, tot i que per a finals d’any s’espera una recuperació i només perdria 6 punts percentuals. Són dades, no del tot precises però sí que marquen la tendència econòmica local per aquest any. Unes xifres amb les quals treballa l’Ajuntament de Terrassa per fer front a l’actual situació.

La Comissió de Promoció Econòmica i Projecció de la Ciutat preveu un fort impacte de la crisi en l’economia local tot i que hi haurà una certa recuperació rápida per a finals d’any. Pel què fa a l’atur es treballa amb la previsió d’augment d’unes 10.000 persones, tot i que la mitjana interanual de finals d’any només comptarà amb uns 2.000 aturats més. Per sectors els més afectats són l’hostaleria i les agències de viatges amb una caiguda d’un 27 per cent de l’activitat económica. El comerç perd un 18 per cent, la cultura i l’entreteniment baixa fins a un 13 per cent i la construcció acumula 12 punts negatius. Tot i això l’Ajuntament espera que d’altres sectors forts a la ciutat com el de la salut, el farmacèutic o el químic compensin en certa mesura la caiguda de la resta.

En la Comissió també es va parlar del Pla de Màrqueting Turístic que gairebé arriba a la seva recta final i de la pròxima constitució del Consell d’Economia Social i Solidària que podria ser semipresencial. La nova situació del Mercadal o el pla de reobertura gradual d’equipaments culturals, esportius i turístics, segons la fase d’emergència i sempre amb l’aplicació de les mesures d’higiène, seguretat i distanciament que marca la normativa, són altres aspectes que els regidors dels diferents grups municipals han tractat abastament aquest dimecres.

Federalistes d’Esquerres es presenta a Terrassa amb la projecció de «Federal»

El cinema Catalunya ha acollit aquest dilluns la projecció de la pel•lícula “Federal” del cineasta Albert Solé. Amb aquest film es presenta a Terrassa el grup Federalistes d’Esquerres, una entitat que es dedica a l’estudi i difusió del pensament federalista a la ciutat. Aquesta és la primera activitat promoguda per l’associació després de presentar-se en societat el passat mes de setembre. El cinema s’ha omplert de simpatitzants federalistes a la ciutat, amb la presència d’antics polítics i actuals regidors, entre d’altres reconegudes personalitats.

“Federal” és un documental pruduït per Federalistes d’Esquerres que es va finançar gràcies a una campanya de mecenatge per explicar el present i el futur del federalisme. Un film en el què hi participen diferents ciutadans d’arreu del món per explicar la seva experiència federal. També hi surten experts teòrics i coneguts polítics que defensen el federalisme com la millor opció política pel bon funcionament d’un país.

El director Albert Solé, és el fill del polític Jordi Solé Tura que va ser el protagonista de “Bucarest la memòria perduda”, una cinta guardonada amb els premis Goya i Gaudí al millor documental del 2009. En la filmografia de Solé hi ha fins a deu documentals com “Al final de la escapada” i “Los recuerdos de hielo”, dedicat a l’experiència antàrtica de Josefina Castellví.

El Cinema Catalunya omple en una nova sessió del Cinefòrum per a la Igualtat

Ple absolut al Cinema Catalunya en la projecció d’una nova pel·lícula del cicle del Fòrum per a la Igualtat. La directora israelí Maysaloun Hamoud, signa el film Bar Bahar que explica les diferents reaccions de tres dones palestines de creences distintes, davant les situacions que es troben. La pel·lícula, com la resta de projeccions del cicle, ha donat peu a un debat posterior que en aquest cas ha estat moderat per l’activista social, Miriam Hatibi, que va llegir el manifest en els atemptats de Barcelona.

En la presentació el regidor de Capacitats Diverses, Adrián Sánchez, ha justificat l’organització del cicle per crear un espai de debat i formació, de com combatre el desconeixement moltes vegades generador d’odi i discriminació cap a diferents col·lectius. Aquest és el penúltim film que es pot veure dins el Cinefòrum per a la Igualtat. Des del passat mes de febrer s’han pogut veure pel·lícules com Mama, de Julio Medem, Figuras Ocultas o En Femme, que aborden temes com la salut, la cultura o la diversitat sexual i donen peu al debat i la reflexió. La darrera sessió es farà el 12 de novembre amb la projecció de Volar, de Bertha Gaztelumendi.