Aquest inici de primavera es preveuen uns nivells alts de pol·len a l’ambient tot i que l’estiu baixaran a un nivell més normal. Així ho ha detectat un estudi internacional publicat a PNAS i en el qual hi ha participat el Departament de Biologia Animal i Vegetal i Ecologia de la Universitat Autònoma de Barcelona. Les pol•linitzacions d’aquesta primavera seran importants sobretots d’arbres com el xiprer, el plàtan i l’olivera que poden assolir nivells per damunt de la mitjana (del període 1994-2020). Amb tot, el pol·len de les herbes parietària, gramínies, blets i artemisa, tendeixen a disminuir, segons informa la Universitat Autònoma de Barcelona.
De cara a l’estiu es preveuen pol·linitzacions dintre de la normalitat. El fong alternària també incrementa la seva presència. A més, la Societat Catalana d’Al·lèrgia i Immunologia Clínica (SCAIC) alerta de la coincidencia amb les taxes d’infecció per Sars-Cov-2 i recorda la importància de no confondre els símptomes de l’al·lèrgia amb els de la pandèmia. Un novembre amb precipitacions molt abundants varen omplir els aqüífers i aportar bon reg a les plantes, i un hivern més temperat de l’habitual han permès floracions i pol·linitzacions importants durant l’hivern. Ara bé, les prediccions meteorològiques dels experts (consultables a Meteocat) indiquen que la primavera serà lleugerament més càlida i menys plujosa de l’habitual.
Amb aquesta informació, la Xarxa Aerobiològica de Cagtalunya, XAC, pronostica que durant el 2021, les pol·linitzacions hivernals de xiprer, freixe i vern han sigut importants, superant, a partir de febrer, les concentracions mitjanes històriques enregistrades des de 1994 fins a l’actualitat, i, sobretot, modificant la silueta de les corbes de concentracions màximes absolutes observades que, a partir de 2021, mostren que poden presentar-se abans concentracions de pol·len amb risc per a la salut. No s’ha observat que s’hagi perllongat la pol·linització. Durant el 2021, les pol·linitzacions primaverals com les del plàtan, pi, parietària, pollancre, salze, auró, moreres, gramínies i aviat les de bedoll, blets, plantatge, segueixen la tendència de començar aviat i amb força, i podrien tenir la durada habitual.
Tot això podría canviar si les temperatures siguin sobtadament molt elevades, cosa que provocaria l’esgotament avançat de la floració de les plantes. O que es donin episodis de pluges fortes durant les hores de llum, quan les flors estan obertes i poden alliberar el pol·len, que arrosseguin el pol·len cap al terra. Aquesta pluja però, de la mateixa manera que elimina el pol·len de l’aire, aporta aigua per a les plantes que han de florir properament, sobretot les herbes, i podria fer incrementar les pol·linitzacions i allargar-ne el període de presència a l’aire de: parietària, gramínies, blets, plantatge, olivera i artemísia principalment. També poden haver-hi episodis de vent molt fort provinent de direccions sense o amb poc pol·len (per exemple de mar cap a terra), la qual cosa pot fer baixar les concentracions o modificar la composició de l’espectre pol·línic.
Un estudi internacional a nivell mundial en què hi ha participat l’ICTA-UAB aportant dades de Catalunya relaciona l’increment i la disminució de les concentracions de pol·len a l’aire amb l’increment i la disminució de les taxes d’infecció de SARS-CoV-2. Segons la investigadora Jordina Belmonte, “això ens porta a insistir en la recomanació d’utilitzar sempre una mascareta homologada, que ens aïllarà tant dels al·lèrgens de l’abundant pol•len a l’aire en aquesta època de l’any com de tots els altres elements aerovagants”. Les mascaretes redueixen fins a un 80% de les partícules de pol·len en l’aire que s’inhala.
L’al·lèrgia és una reacció immunitària que pot desencadenar-se per una gran varietat de substàncies externes que s’anomenen al·lèrgens. Aquests al·lèrgens poden induir reaccions si són inhalats, ingerits, injectats o si estan en contacte amb la pell. L’al·lèrgia més freqüent és la respiratòria, amb un 25% de la població que pateix rinoconjuntivitis i fins a un 12% amb asma. En el nostre entorn són produïdes principalment pels àcars de la pols domèstica, el pol·len i les espores de fongs. Els símptomes que l’al•lèrgia respiratòria pot ocasionar són ofec, tos, esternuts, picor al nas i ulls, obstrucció nasal, mucositat nasal, mal de cap i pèrdua d’hores de son.
Des del SCAIC s’explica com diferenciar els símptomes de l’al·lèrgia i de la Covid-19 que poden ser similars i causar confusió. Els principals símptomes descrits en una infecció pel coronavirus SARS-CoV-2 són febre (88,7-91,7% dels pacients), tos seca (67,8-75%), que pot arribar a irritar la faringe ocasionant faringitis, cansament (75%) i dificultat per respirar, a vegades acompanyada de sensació d’opressió toràcica. Els símptomes gastrointestinals, tot i no ser tan freqüents, també poden aparèixer. En el cas de que els símptomes respiratoris siguin ocasionats per patologia al•lèrgica, no hi ha símptomes gastrointestinals i predominaran la mucositat i la congestió nasal, molt menys freqüents en el cas de la COVID-19. En la COVID-19 la hipòsmia/anòsmia es present en un 60-70% dels pacients.
El que ens ha de fer sospitar que és al·lèrgia, sobretot si és deguda a pòl•lens, és que els símptomes s’intensificaran quan el pacient estigui a l’aire lliure i, milloraran notablement, quan estigui en llocs tancats. Els pacients al•lèrgics al pol•len, especialment al de la parietària, poden tenir prurit (no dolor) al paladar i/o a la gola. A més, els símptomes de la rinitis al•lèrgica solen remetre amb certa rapidesa després de la presa de antihistamínics tòpics o orals i la presència de febre és nul•la, llevat que es compliqui amb sinusitis aguda». Les principals malalties associades a aquesta infecció sembla que serien la hipertensió arterial (30%), la diabetis mellitus (12,1%), les malalties cardiovasculars o la malaltia pulmonar obstructiva crònica (en menor freqüència 1,4 %).
Per tant, ara per ara no s’ha demostrat que les malalties al·lèrgiques i l’asma siguin factors de risc per patir COVID-19. Ara bé, com que les infeccions respiratòries, especialment les víriques, poden ser desencadenants de crisis d’asma, cal extremar les mesures de prevenció. És molt important no descuidar el tractament antiasmàtic de base per tal que l’asma estigui ben controlada. A Catalunya, la XAC estudia des de 1983 la diversitat i els nivells dels pòl•lens i les espores de fongs a l’aire. Actualment es fa el seguiment de 9 localitats: Barcelona, Bellaterra, Girona, Lleida, Manresa, Planes de Son, Roquetes-Tortosa, Tarragona i Vielha.
A la web del XAC es publica setmanalment un butlletí amb les prediccions dels nivells de pòl·lens i espores al•lergògens que s’esperen pels propers dies, així com gràfiques que mostren la dinàmica dels pòl·lens i les espores al llarg de l’any i en comparació als anys previs, calendaris pol·línics i altra informació d’interès sobre aerobiologia.
