Entradas

L’empresari David Garrofé impulsa un edifici d’oficines prop del sincrotró Alba

L’empresari terrassenc, David Garrofé, impulsa al Parc de l’Alba de Cerdanyola on hi ha l’accelerador de partícules, el sincrotró, la construcció d’un edifici sostenible per a oficines i laboratoris d’innovació. En una cèntrica parcel·la de 3.000 metres quadrats, s’hi farà un edifici de 7.400 metres quadrats que donarà feina a unes 500 persones. L’edifici que compartirà espai amb el centre de dades de Caixa Bank i empreses tecnològiques o de cosmètica entre d’altres, vol ser la pedra angular d’un polígon que ofereix altes prestacions de serveis a les empreses que s’hi instal·len.

Aquesta serà la primera edificació que es fa a la zona després d’una paràlisi d’anys, en un Parc tecnològic de 800.000 metres quadrats que encapçala el sincrotró Alba. L’edifici es beneficia d’un recent aprovat Pla Director que desencalla l’actual paràlisi del polígon. Amb una inversió d’uns 18,5 milions d’euros, el centre podria començar a funcionar l’estiu del 2024, un cop l’ocupació arribi en els pròxims mesos al 65 per cent. D’altra banda David Garrofé treballa en d’altres projectes, aquest cop vinculats a la seva ciutat, Terrassa.

Garrofé 1Garrofé 2

Li roben l’scooter de mobilitat en el garatge del propi edifici

Maria José Vinyals és una terrassenca d’adopció que aquest passat cap de setmana li han robat la seva scooter de mobilitat de l’aparcament del mateix edifici on viu, al barri de Vallparadís. És un vehicle elèctric de suport a la mobilitat que li permet fer els seus desplaçaments diaris. Aquest tipus de vehicle no disposa d’assegurança i la pòlissa de l’aparcament tampoc ho cobreix.

En els darrers mesos s’han produït altres robatoris a la zona per la qual cosa la Maria José reclama més mesures de seguretat a l’edifici. Per sortir del pas, la Maria José ha llogat una scooter similar a l’espera de poder adquirir un nou vehicle. Les scooters de mobilitat es poden trobar a partir de mil euros però són les d’uns 3.000 euros les que comencen a donar bones prestacions. Els lladres d’aquests tipus de vehicles intenten vendrel’s després per internet o per peces un cop s’han desballestat.

Els Mossos estrenen vehicles patrulla amb més i millors prestacions

Els Mossos d’Esquadra estrenen nova imatge i prestacions en els vehicles de seguretat ciutadana. Aquesta tarda el nou Conseller d’Interior, el terrassenc Miquel Sàmper, ha visitat el Complex Central de Mossos, a la Mancomunitat, per conèixer el nou Seat Ateca que tres empreses catalanes han adaptat a les necessitats dels Mossos d’Esquadra.

El vehicle incorpora més confortabilitat tant pels agents com pels usuaris, i la tecnologia més avançada que converteix el cotxe en una autèntica plataforma de comunicació. El Conseller ha destacat la necessitat d’adequar els llocs de treball a les necessitats dels treballadors i alhora renovar la imatge coorporativa.

Fins a finals d’any els Mossos incorporaran a la seva flota 413 vehicles adaptats com aquest. La compra dels vehicles forma part d’una campanya de renovació i millora de la imatge dels Mossos que també passarà pel canvi d’uniforme tot i mantenint els colors blau, vermell i blanc que caracteritza la imatge del cos. Des de l’any 1993 que no es canviava la imatge dels cotxes patrulla de la policia catalana.

L’AUTCAT, satisfeta amb el Govern per l’ampliació d’ajuts als autònoms

L’Organització d’Autònoms de Catalunya, Autcat, es mostra satisfeta per l’ampliació de la prestació del cessament d’activitat per als autònoms fins a finals de setembre, tal i com havia plantejat l’entitat vinculada a la CECOT. Aquesta és una petició que l’Autcat va fer per escrit al Ministre d’Inclusió, Seguretat Social i Migracions, José Luís Escrivá, i que l’entitat argumentava com a necessària per aquells autònoms que no puguin dur a terme la seva activitat amb normalitat, i protegir la manca d’ingressos en aquesta situació excepcional i contribuir a la supervivència dels seus negocis.

En el Consell de Ministres d’avui s’ha aprovat la pròrroga fins el 30 de setembre de la prestació extraordinària per a treballadors autònoms que es va habilitar a mitjans de febrer per aquells qui tinguessin pèrdues d’ingressos. El president d’Autcat, Enric Rius considera que “Durant aquests mesos de crisi sanitària motivada per la Covid-19 s’ha demostrat que la prestació extraordinària ha resultat una eina positiva per pal•liar els efectes de les mesures de confinament”, tot i que “des de l’Autcat considerem necessari que el Govern també treballi amb visió a més mig termini per donar impuls a les activitats econòmiques i que també tingui en consideració altres aspectes com el finançament o els impostos”.

Càritas diu que l’Ingrés Mínim Vital «dignifica i ens acosta a Europa en protecció social»

Càritas Catalunya valora positivament l’aprovació de l’Ingrés Mínim Vital, una mesura demanda des de fa anys en la lluita contra la pobresa. L’entitat diu que la prestació dignifica i acosta a la mitjana europea la protección social i que pot ser l’entrada a l’ampliació de la cobertura en col•lectius que actualment no hi tenen accés. La prestació alleujarà la situació de centenars de milers de llars i reforçarà el sistema de garanties socials per a les persones excloses. Tal i com s’exposa en el decret, “l’Ingrés Mínim Vital actuarà com una assegurança col•lectiva davant els reptes que les nostres societats hauran d’afrontar en un futur pròxim”.

A més, complirà una funció de factor estabilitzador automàtic en les èpoques de crisi i lluita contra les desigualtats, generant una base mínima de protecció per a les persones que no tinguin ingressos i lligat a la situació de necessitat de cada persona. Per Càritas, és important que aquest recurs tracti d’evitar la pobresa severa, donant una especial atenció a les llars amb fills, tot i que perd capacitat protectora respecte a les famílies més nombroses. També valoren positivament el reconeixement que el Decret fa dels processos d’inclusió social sense que siguin una condició imprescindible per poder accedir a l’Ingrés Mínim Vital.

Tot i això l’entitat solidària lamenta que el decret exclou a les persones en situació administrativa irregular, alerten sobre la restricció dels joves a la prestació i alerten que la limitació a dues unitats de convivència en un mateix domicili suposa desconèixer la realitat de moltes famílies. També alerta de la dificultat per accedir a l’ingrés de les persones amb malalties cròniques amb dificultats per a la inclusió laboral, els participants en projectes inclusius i de com s’aborda el desenvolupament del reglament posterior el qual hauria de contemplar, al menys a Catalunya, un complement per a l’habitatge i els suministraments.

Càritas considera que la Generalitat ha de mantenir la inversió actual en la Renda Garantida de Ciutadania i que sigui com un complement a l’Ingrés Mínim Vital i compatible amb d’altres prestacions. En resum Càritas diu que el decret té alguns aspectes de gran complexitat que pot posar en dificultats la tramitació i l’accés a la prestació. Càritas Catalunya fa aquestes peticions dins d’un marc on reclama absoluta transparència per part del Govern de la Generalitat i dins un entorn on el diàleg entre govern i entitats socials sigui fluid per tal que els agents que estan més a prop de les persones vulnerables puguin aportar la seva experiència i coneixement de la realitat.

El Vallès canalitza el 75 per cent del trànsit per les vies d’alta capacitat

Segons el pla de Mobilitat Específica del Vallès, ara en exposició pública, la comarca canalitza el 75 per cent del trànsit per la xarxa viària d’altes prestacions. A banda de la congestió en els accessos a Barcelona es detecta una congestió estructural en punts de l’AP-7, les calçades de la B-30, la C-58 i la C-17. També es detecta un trànsit elevat en carreteres de la xarxa local i comarcal.

Per fer més eficient la xarxa viària, el Govern proposa millorar els dèficits de capacitat que presenta la xarxa viària d’altes prestacions, millorant les connexions viàries transversals que permetin superar dèficits de continuïtat, traçat i configuració. Algunes actuacions previstes o en execució són l’ampliació de la C-58, la C-17 i el corredor AP-7 / B-30.

Pel què fa al transport públic per carretera, actualment hi ha 135 línies d’autobús amb parades al Vallès amb 15 milions de passatgers l’any. En general, diu l’informe, l’oferta de transport públic per carretera és satisfactòria amb velocitats comercials millorables. El pla proposa la implantació de diversos corredors, una xarxa de serveis d’autobús acompanyats de millores estructurals concretes, amb carrils bus o elements que donin prioritat al transport públic.

També es vol potenciar les línies d’autobús internes amb actuacions que millorin la velocitat comercial i la connexió, i potenciar les línies d’accés a les estacions de referència segons la demanda dels nuclis amb baixa densitat de població. Finalment el Pla pel Vallès aposta per una mobilitat més sostenible a peu o amb bicicleta, amb l’ampliació a 120 kilòmetres de la xarxa interurbana i la construcció de 15 aparcaments segurs per a bicis. El Pla també contempla la mobilitat de mercaderies i proposa elaborar plans de gestió supramunicipal.

Més del 40 per cent d’aturats de la comarca no reben cap prestació

El 41,1 per cent de les 19.549 persones aturades al Vallès Occidental no reben cap tipus de prestació, és a dir, unes 47.588 persones que no cobren res. Amb tot, el nivell de cobertura augmenta en gairebé 5 punts respecte el desembre del 2018, i se situa en el 58,9 per cent, una cobertura que per primer cop des del 2014, sobrepassa el 55 per cent. Així es desprèn de l’informe de prestacions per desocupació del primer semestre del 2019 que publica l’Observatori del Vallès Occidental.

També s’ha fet públic el Flaix Socioeconòmic del segon trimestre d’aquest any que analitza la situació i tendències recents de l’estructura econòmica i dels principals indicadors del mercat de treball. En aquest informe s’obre un parèntesi en la dinàmica de recuperació dels principals indicadors iniciada ara fa 5 anys, tot i la recuperació del 94 per cent dels llocs de treball perduts entre el 2008 i el 2013. En els llocs de treball, el segon trimestre tanca amb un balanç desfavorable respecte al primer trimestre de l’any, amb 721 treballadors i 26 empreses menys. És a dir que s’han destruït 392 llocs de treball. Tot i això els autònoms registren un augment de 329 persones.

Tot i que el segon trimestre va tancar amb una reducció de l’atur, la incidència continua sent superior en la població activa major de 45 anys on predomina l’atur de llarga durada. Interanualment s’han formalitzat uns 7.000 contractes menys, una reducció de més de l’11 per cent. Aquesta reducció afecta més als contractes indefinits que fa augmentar en un punt la temporalitat dels contractes signats, i arriben al 85,8 per cent contractes temporals, durant el segon trimestre del 2019.

El 47,4% de les persones desocupades de la comarca no rep cap tipus de prestació

Més de 27.600 persones aturades del Vallès Occidental, el 47,4% del total de les que no tenen feina, no reben cap tipus de prestació. La taxa de cobertura dels desocupats se situa en el 52,6%, més d’un punt menys que l’any anterior.

Les dades provenen de l’Observatori del Vallès Occidental que ha fet públic l’Informe de prestacions del segon semestre del 2016 i l’Infoatur del mes de març de 2017.

La disminució de la taxa de cobertura ve acompanyada d’una reducció del nombre de prestacions. Així, al desembre de 2016 se’n van concedir 30.663, la xifra més baixa des de l’inici de la crisi (32.650 a juny de 2008), tot i comptar amb moltes més persones sense feina que aleshores (un 37,5% més).

Els dos estudis presenten resultats positius pel que fa a la tendència iniciada fa dos anys de reducció de l’atur registrat, però també revelen el descens sostingut del nombre de desocupats beneficiaris d’algun tipus de prestació.

Per aquest motiu, el president del Consell Comarcal, Ignasi Giménez, ha alertat que la recuperació de l’economia no ens ha de fer perdre de vista que la desigualtat és creixent.

El Consell destina més del 80% del pressupost a polítiques socials, amb especial atenció a la suficiència alimentària,  a la protecció de la infància i l’adolescència i amb la voluntat d’equiparar la cartera de serveis socials a tota la comarca.

Altres dades significatives recollides a l’Infoatur mostren que l’atur augmenta entre el col·lectiu jove i disminueix a la resta i que la taxa d’atur femenina es manté superior a la masculina, sobretot en el col·lectiu amb menor nivell formatiu.