Entradas

El BBVA tanca tres oficines a Terrassa

El BBVA anuncia el tancament aquesta setmana de tres de les seves oficines a Terrassa, de les 17 que encara queden a la ciutat. L’una, la més cèntrica, és la del carrer Sant Pere. Una sucursal que fins ara dona servei a empreses i particulars d’una àmplia zona del centre. A partir de dilluns els clients habituals s’hauran de desplaçar fins a la Rambla, o a la seu central que el banc té al Portal de Sant Roc.

Com l’oficina del centre també tanca aquest mateix dimecres la de l’Avinguda Parlament, al Pla de Bonaire. Una mudança que ja ha començat a fer-se i que deixa el barri sense cap altre oficina d’atenció. I la de la carretera de Castellar, a la plaça Catalunya-Escola Industrial. A partir del pròxim dilluns els clients d’aquesta oficina hauran de desplaçar-se fins a Ca n’Anglada, l’oficina del BBVA que tenen més a prop.

El BBVA està immers en un Expedient de Regulació d’Ocupació que finalment afectarà a 2.725 treballadors, 1.197 a Catalunya un 30 per cent de tot l’Estat. Per al banc això suposa un cost de 960 milions d’euros i inclou el tancament de 480 sucursals, 375 només a Catalunya però encara 50 menys de les que en un principi es preveia tancar. Els acomiadaments representen el 9 per cent de la plantilla una xifra inferior als 3.000 treballadors que es plantejava fer fora en un principi.

El BBVA ja va tancar el 2019 l’emblemàtica oficina de la Rutlla, dues oficines més a Ca n’Aurell i una a la Maurina. L’Associació de consumidors FACUA ja va alertar que l’excés de digitalització dels tràmits bancaris i el tancament d’oficines afecta sobretot a la gent gran i als col·lectius més vulnerables. Una problemàtica a la qual també s’ha posicionat l’Ajuntament de Terrassa i el Moviment per a unes pensions dignes.

L’any 2.000, el Banc Bilbao Biscaia va absorvir el banc Argentaria per passar-se a nomenar BBVA. Dotze anys després va comprar l’UNIM creat a partir de la històrica Caixa Terrassa i dues caixes catalanes més. El 2016 va concloure la integració de Caixa Catalunya arribant al miler d’oficines, 2,6 milions de clients i doblant el nombre de caixers automàtics.

Amb aquest ajust el gegant bancari fins ara un dels més estables i solvents del món, busca ara augmentar l’eficiència operativa i reduir la factura per aquest any en 65 milions d’euros. El sector bancari està immers en una llarga transformació des de la crisi del 2008 que ha comportat a tot l’Estat el tancament de la meitat de les oficines bancàries en els darrers 12 anys, i ha perdut més de 95.000 llocs de treball.

Es completa la instal·lació de puntals a l’aparcament del Portal de Sant Roc

Els treballs d’arranjament i millora per augmentar la seguretat de l’aparcament soterrat del Portal de Sant Roc, compleixen els terminis previstos. En aquests moments s’està acabant de redistribuir nous puntals per tot l’interior de l’aparcament que asseguren la coberta. Un dels aspectes principals de l’estudi de la Universitat Politècnica.

En l’últim ple de l’any, la Tinent d’Alcalde de Territori i Sostenibilitat ha aprofitat per explicar les obres, i sobre futures responsabilitats, llençar una advertència a l’oposició. Pel què fa a la superfície en aquests moments s’està reforçant la coberta del Portal, a la cantonada amb el carrer Major. Unes feines similars que a partir del febrer i durant més de sis setmanes es desplaçaran a la cantonada amb la Rambla.

L’aparcament es va tancar el passat mes d’agost i està vuit des del setembre. Ja fa un any que els camions de gran tonatge no poden passar per la superfície del Portal. Unes mesures que garanteixen l’estabilitat de la coberta. L’objectiu final és convertir el Portal de Sant Roc en una nova zona de baixes emissions, en compliment del Pla de Mobilitat i del de Millora de la Qualitat de l’Aire.

L’Ajuntament completa el desviament del Portal de Sant Roc

L’Ajuntament completa en unes hores, l’actuació d’emergència al Portal de Sant Roc. Els autobusos que circulen per la cantonada de la Rambla en sentit ascendent, ja practiquen un gir per evitar passar per un tram de la superfície de l’aparcament soterrat del Portal. Les obres només han provocat algunes alteracions en l’horari habitual de les línies d’autobusos que passen per la zona.

El canvi de recorregut respon a l’alerta de l’estudi de la UPC que recomana evitar el pas de vehicles pesants just per la cruïlla del Portal amb la Rambla. Aquest lleuger desviament és provisional i els autobusos recuperaran el seu trajecte habitual un cop s’apuntali el garatge i es garantexi la seguretat.

També es faran algunes obres per readaptar l’urbanisme en superfície a la nova realitat. En els pròxims 15 dies l’Ajuntament reforçarà l’altre extrem del Portal, la cruïlla amb el carrer Cisterna, per recuperar el pas de vehicles pesants. Un cop restablerta la seguretat de tota la zona, l’Ajuntament recuperarà el debat sobre el futur de l’aparcament soterrat.

El servei de bus es prorrogarà un any més amb la vista posada a la gestió directa

El ple d’octubre prorrogarà, un cop més, el contracte del servei municipal d’autobusos. Serà per un any com a màxim, fins el 31 de desembre del 2020, a l’espera d’adjudicar el servei a un nou gestor o de gestionar-lo directament. De fet l’Ajuntament ha encarregat un estudi sobre la viabilitat d’assumir la gestió directa del servei.

La pròrroga segueix les mateixes condicions que el contracte vigent però incorpora la gratuïtat dels viatges cap a l’Hospital, la compra de cinc autobusos i un microbús híbrids i la prova pilota del bus a demanda a Can Gonteres i a Can Palet de Vista Alegre.

Aquest és un dels tres punts tractats a la Comissió de Territori aquest dilluns, limitada a temes urgents per l’excepcionalitat política. Junts per Terrassa ha comunicat el sentit del vot dels tres punts a tractar i ha marxat un cop constituïda la reunió. Després ho ha fet Ciutadans però sense posicionar-s’hi i en desacord amb la retirada de punts no prioritaris de l’ordre del dia. El representant d’Esquerra ha excusat la seva assistència.

També anirà a ple la fi anticipada del contracte d’explotació de l’aparcament del portal de Sant Roc, tancat fa uns mesos per problemes en la seva estructura. Amb el pàrquing novament en mans de l’Ajuntament ara caldrà estudiar quines intervencions cal fer-hi i quin ús se li pot donar. De moment hi ha encarregats informes tècnics, jurídics, econòmics i de mobilitat.

Finalment, la proposta de conveni per l’expropiació de mutu acord d’una finca del carrer Mare de Déu dels Àngels, contigua al Museu de la Ciència. Està qualificada d’equipament cultural i l’Ajuntament haurà de decidir què hi fa, un cop descartada l’ampliació del Museu per aquest costat. L’expropiació costarà 600.000 euros a pagar en sis anysm

L’Ajuntament estudia el futur del tancat aparcament del Portal de Sant Roc

L’aparcament soterrat del Portal de Sant Roc no tornarà a obrir mai més com estacionament per als vehicles, a menys que es construeixi la infraestructura de cap i de nou. El Govern portarà al ple del mes d’octubre l’acord per rescindir el contracte de concessió amb ASTASA, un pacte al qual han arribat aquest estiu entre l’empresa i l’Ajuntament i que ha permès tancar l’equipament al públic. Ara i fins a finals d’any l’Ajuntament adequarà la cruïlla del Portal de Sant Roc amb Cisterna tot i garantint l’estabilitat de tota la construcció.

Serà a partir del gener i un cop passada la campanya de Nadal que l’Ajuntament afrontarà un segon projecte per a l’estabilitat de tota la coberta. Mentrestant es manté tancat l’aparcament des del passat primer d’agost i la prohibició del pas de camions de gran tonantge des del passat desembre, una de les mesura que garanteixen l’estabilitat de la coberta i que recomana l’estudi signat per la Universitat Politècnica. L’aparcament que va tancar l’1 d’agost, està vuit des del passat 6 de setembre. L’objectiu final de l’Ajuntament per aquest espai és la vianantització i convertir el Portal de Sant Roc en una nova zona de baixes emissions, en compliment del Pla de Mobilitat i del de Millora de la Qualitat de l’Aire, un repte que ha començat aquesta nova temporada impulsant el canvi de sentit d’alguns carrers.

En la Comissió de Territori d’aquest dilluns, justament l’ex Tinent d’Alcalde de Territori, Marc Armengol, ha reclamat més enllà de l’actual senyalització, mesures físiques per impedir el pas de vehicles pesants per la zona. L’oposició també ha demanat informes tècnics i jurídics per ratificar la fí de la concessió. A partir d’ara l’Ajuntament té tres anys, els què faltaven per acabar la concessió, per decidir l’ús que se li dona en el futur, al què va ser el primer aparcament soterrat de Terrassa.