Entradas

L’Ajuntament crearà un servei de Psicologia per a Menors en el marc de Polítiques de Gènere

L’Ajuntament impulsarà el 2024 un nou Servei de Psicologia per a Menors en el marc del Servei de Polítiques de Gènere. Així ho té establert el pressupost municipal que ha preparat el govern i que destina per a aquesta àrea 297.414 euros. A aquest, també se li sumari altres serveis, com els d’Assessorament Laboral i d’Estrangeria i de Mediació i Traducció. En total, les polítiques de gènere i LGTBI+ sumen 40.000 més que l’any passat, a l’espera que es pugui ampliar si arriben subvencions. En aquest sentit, el consistori també està treballant en l’elaboració d’un protocol per a la prevenció de violències sexuals.

Aquestes dades s’han donat en la Comissió Informativa de Participació i Qualitat Democràtica, que ha detallat altres punts del pressupost. Per exemple, una Oficina per als Drets i la Igualtat que atengui a persones que hagin patit algun tipus de discriminació; una campanya per a ampliar els punts lila i potenciar el punt del voluntariat.

El pressupost total per a l’àrea de Participació, Qualitat Democràtica i Drets Humans és de 4,1 milions d’euros. 341.000 aniran destinats a Capacitats Diverses i Accessibilitat; 217.000 per a Polítiques Lingüístiques; 41.000 seran subvencions per a entitats i 300.000 es destinaran a la creació de Parcs Infantils Inclusius.

 

El PSC vol que els grups municipals ratifiquin el seu compromís amb les polítiques de gènere

El Partit dels Socialistes vol que els grups municipals ratifiquin o no el seu compromís amb les polítiques i amb la regidoria de gènere al proper ple de novembre.

El PSC ha explicat aquesta moció de manera separada per donar-li entitat i aprofitant que s’acaba de presentar la programació del 25N, Dia Internacional per a l’Eliminació de les Violències vers les Dones.

Asseguren que no es pot negar l’existència d’aquesta violència i denuncien que en moltes ciutats governades per la dreta amb el suport de l’extrema dreta s’han eliminat les regidories d’igualtat.

Diuen que a l’Estat espanyol 1 de cada 2 dones ha patit o patirà algun tipus de violència masclista al llarg de la seva vida, que es produeix una violació cada 3 hores i mitja i que des que hi ha recompte 1.237 han mort a mans de les seves parelles o exparelles.

Per això, la formació demana ratificar el compromís de l’Ajuntament de Terrassa en la lluita i la prevenció de la violència de gènere en qualsevol de seves formes, donar suport a les iniciatives de sensibilització i educació en igualtat, instar les administracions a la implementació del Pacte d’Estat contra la Violència de Gènere, executar els projectes subvencionats pels fons europeus o exigir major dotació pressupostària de la Generalitat, entre altres qüestions.

Psc Pr Ple De Novembre 4 Psc Pr Ple De Novembre 3 Psc Pr Ple De Novembre 2 Psc Pr Ple De Novembre 1

Montse Jiménez, Pr Ple De Novembre 25n

Estudi Dones I Discapacitat

Es busquen dones amb diversitat funcional per un estudi de l’impacte de la violència masclista

El servei de Polítiques de Gènere i l’Oficina de Capacitats Diverses han iniciat un estudi sobre la incidència de la violència masclista en les dones amb  dones amb diversitat funcional de Terrassa.

Les  dones poden patir diverses formes de violència  de manera puntual o continuada Es pot parlar de  violència física, psicològica, sexual, obstètrica i vulneració dels drets sexuals i reproductius, econòmica, digital, vicària, entre d’altres.

Per altra banda, la violència masclista es pot produir en l’àmbit de la parella o ex-parella. Però també a la feina, en l’àmbit digital, institucional, comunitari i polític.

Per participar l’estudi les dones cal que disposin del reconeixement de discapacitat. Calen participants amb diferents tipus de diversitat funcional: ja sigui física (motriu/orgànica), sensorial (auditiva/visual/ceguesa), intel·lectual o del desenvolupament, salut mental i pluridiscapacitat.

A més, en el cas de dones nascudes a d’altres països, qualsevol situació administrativa.

Es pot ol·licitar més informació a:

– Servei de Polítiques de Gènere:polgenere@terrassa.cat / telèfon 937397408

– Oficina de Capacitats Diverses: oficina.capacitatsdiverses@terrassa.cat / telèfon i WhatsApp 646 387 691

Replantejar-se la visió heteronormativa de la masculinitat a través del rap i el hip-hop

Els joves de Terrassa tindran l’oportunitat de treballar en grup i de forma vivencial l‘impacte de l’estereotip de masculinitat a través del rap i el hip-hop de la mà dels serveis de Polítiques de Gènere i Joventut. L’Ajuntament, doncs organitza dos tallers enfocats a les noves masculinitats alternatives per a joves.

La primera sessió serà el proper 13 de juny de 18h a 21h i estarà adreçada als joves que participen de forma habitual en el projecte Districte Jove 6. La segona, es durà a terme el 20 de setembre de 16.30h a 19.30h. Estarà oberta a tots els joves de la ciutat. Per aquesta ocasió s’obriran les inscripcions a principis de setembre. Ambdues sessions aniran a càrrec de l’entitat Ulleres per esquerrans i de l’artista educatiu Erol Urbà.

Els tallers ‘Beating masculinitats’ aproximaran els joves a prendre consciència del propi poder social i del seu impacte. Ho faran a través del hip-hop i el rap, amb l’objectiu de poder expressar un discurs i posicionament com a homes respecte les noves masculinitats. Es vol, doncs, poder començar a fomentar l’expressió i la creació d’un discurs col•lectiu que no només repensi i deconstrueixi la masculinitat hegemònica, sinó que produeixi art posicionat.

Terrassa, com a ciutat feminista, treballa fermament, així  amb l’objectiu de la no discriminació i la desigualtat per qüestions d’identitat i expressió de gènere. Aquests dos tallers formen part de la nova línia de treball sobre masculinitats alternatives, per la qual aposta el Servei de Polítiques de Gènere.

[Font imatge: Ulleres per Esquerrans]

El Servei d’Inserció Laboral de Casa Galèria ha atès 351 dones en els dos anys de pandèmia

El Servei d’Informació i Atenció a les Dones (SIAD) de l’Ajuntament de Terrassa ha atès a través del Servei d’Inserció un total de 351 dones en aquests darrers dos anys de pandèmia.

El 2021 es va donar servei a 180 dones, arribant a 810 atencions (490 cites presencials o telefòniques directes amb les dones i 320 accions de coordinació amb altres ens o serveis, seguiment o acompanyament), mentre que el 2020 es van atendre 171 dones amb un total de 1.070 atencions, de les quals 562 van ser cites presencials o telefòniques.

Aquestes dades demostren que el servei està realitzant lleugerament més atencions que en anys anteriors i que el perfil de les dones és d’una major vulnerabilitat i presenta una casuística més complexa, que fa necessari un major seguiment i acompanyament.

D’entre les demandes que rep el servei d’inserció laboral, la majoria són sobre recerca de feina o orientació laboral i, en un percentatge més baix, per qüestions de millora de feina.

En aquests dos anys, 36 dones de les 152 que buscaven feina en van trobar a través d’aquest servei —20 dones al 2021 i 16, al 2020—.

La regidora de Poítiques de Gènere, Núria Marín, considera que «es fa palès que serveis com aquest són, malauradament, cada vegada més necessaris per lluitar contra la desigualtat d’oportunitats en el món laboral entre homes i dones, a més d’intentar pal·liar la vulnerabilitat de les dones en l’economia social, i, més, en temps de crisi com la derivada de la pandèmia. El nostre compromís és aconseguir que aquesta bretxa sigui cada vegada més prima, fins que la fem desaparèixer».

El 48% de les dones ateses el 2021 es trobaven en situació de violència masclista i estaven sent ateses per altres serveis del SIAD, com atenció psicològica i/o assessorament jurídic. Aquesta xifra va ser inferior el 2020, en què del total de dones ateses, un 36% es trobaven en situació de violència masclista.

El SIAD atén de forma especialitzada, individual i confidencial a les dones majors d’edat de Terrassa i dels municipis amb els quals s’ha signat conveni de col·laboració (Matadepera, Rellinars, Ullastrell, Vacarisses i Viladecavalls) en relació a l’exercici dels seus drets en tots els àmbits relacionats amb la seva vida laboral, social, personal i familiar. Aquest Servei es destina a totes les dones, especialment a les que pateixen violència masclista.

Segons l’“Estudi sociològic: condicions de vida de les dones de Terrassa des de la perspectiva de gènere” (2020), encarregat pel Servei de Polítiques de Gènere, la situació de les dones a Terrassa en relació al mercat de treball és pitjor que la dels homes, i és que presenten una taxa d’activitat inferior i una taxa d’atur superior.

Terrassa té una taxa d’activitat del 79%, un 80,9% dels homes vers un 77,2% pel que fa a les dones. A més, destaca que el 6’2% del total de dones actives, no tenen registrada la seva activitat laboral, és a dir que treballen sense registre d’alta a la seguretat social.

Pel que fa a l’atur a Terrassa, segons un estudi de la Diputació de Barcelona en col·laboració amb la Xarxa d’Observatoris del Desenvolupament Econòmic Local, el gener de 2022 les dones presenten un percentatge d’atur més alt al dels homes, concretament, 5 punts percentuals per sobre: 9,54% vers 14,14%.

L’atur va pujant progressivament des de les franges més joves i es fa evident un augment a partir dels 25 anys, coincidint amb la maternitat i la resta de responsabilitats familiars i domèstiques. El moment especialment crític és l’etapa entre els 55 i els 64 anys, quan la taxa d’atur de les dones és del 27,64%, prop de 10 punts per sobre de la taxa dels homes del mateix grup d’edat.

La segregació horitzontal i vertical també es fa palesa en que els llocs de treball de direcció i gerència representen un 0,3% de les respostes, mentre que en llocs de treball no qualificats els percentatges són més significatius.

En relació als ingressos, la meitat de la població de dones de Terrassa ingressen menys diners que les seves parelles, mentre que un 14% afirma ingressar el mateix.

Les dones de la Comunitat Musulmana de Terrassa se sumen a les activitats del 25N

Terrassa reivindica, un any més el 25N, Dia Internacional per a l’eliminació de la violència envers les dones, amb més de quaranta activitats repartides al llarg de tot el mes.

El programa d’actes avança i aquest dilluns al matí, les dones de la Comunitat Musulmana s’hi han sumat a la lluita contra la violències masclistes. La Comissió Dona ha estat l’organitzadora d’aquesta activitat. Han convidat la psicòloga i professora Layla Alegre, que ha explicat els diferents tipus de violències i els serveis a disposició de les dones que les pateixen. La xerrada «Juntes per una societat millar» s’ha impartit a la mateixa Mesquita Badr.

La regidora de polítiques de gènere, Núria Marín i la de ciutadania i convivència, Ona Martínez, hi han assistit.

25n 2021 Mesquita 125n Mesquita 225n Mesquita 325n Mesquita 425n Mesquita 5

Preparen una campanya per conscienciar sobre la violència masclista contra dones grans

El Servei d’Informació i Atenció a les Dones (SIAD) ha atès 43 dones majors de 65 anys sobre un total de 1.020 durant el 2020 (representen el 4,2% de les ateses). De les 43, 14 estan en situació de violència masclista, un 32,5%.

12, pateixen violència en l’àmbit de la parella o l’exparella (o sigui, violència de gènere); 8, maltractament psicològic (també en l’àmbit de la parella); 2, han patit agressions fora de l’àmbit de la parella; 10, violència psicològica (9 en l’àmbit de la parella i 1 en l’àmbit familiar); 4, han patit agressions físiques (3 en l’àmbit de la parella i 1 per part d’un conegut). 4 d’elles, les que han patit agressions físiques, han denunciat i 1 d’elles té una ordre de protecció. També ha denunciat 1 dona que ha patit violència psicològica en l’àmbit de la parella i també té una ordre de protecció.

I és que la violència masclista no entén d’edats i afecta doblement les dones grans. De fet, pateixen una doble discriminació: per edat i per ser dones.

A més, són les víctimes més oblidades i invisibilitzades perquè, moltes vegades, elles mateixes normalitzen la violència i es resignen davant una vida que assumeixen com el seu propi rol. I és que les dones grans poques vegades denuncien al seu agressor, que acostuma a ser el seu cònjuge per por, per dependència econòmica i emocional, aïllament i soledat o falta de suport.

Els serveis de Polítiques de Gènere i de Gent Gran col·laboren en l’abordatge interseccional d’aquesta realitat. De fet, ja es va fer una sessió informativa abans de la pandèmia i s’han incorporat indicadors de detecció de violència masclista dins del Protocol d’Actuació davant el maltractament de les Persones Grans. Ara, les dues regidories preparen una campanya per conscienciar sobre una problemàtica que asseguren que està invisibilitzada.

Algunes de les violències que es volen denunciar i visibilitzar amb aquesta iniciativa són la incapacitat de decidir sobre l’economia familiar, la submissió a les tasques reproductives, a les decisions del marit o de la família i el poc respecte a les seves opinions pel fet de ser dones grans.

Terrassa presentarà a principis de desembre un nou protocol contra la mutilació genital femenina

L’ablació, o mutilació genital femenina, és un ritual que es duu a terme, encara avui en dia, entre diverses ètnies i comunitats del planeta. Des del 2003, tant al nostre país com en gran part del món occidental, constitueix una activitat delictiva. En aquest sentit, tots els estats membres de l’ONU van acordar la prohibició d’aquesta pràctica ara fa 4 anys al considerar-la una clara vulneració dels drets humans. És en aquest context que l’Ajuntament de Terrassa presentarà el proper 3 de desembre un Protocol de Prevenció contra la Mutilació Genital Femenina. Un document que es va començar a gestar al març del 2017 i que ha estat elaborat de manera transversal pels diversos agents de la ciutat implicats en aquest assumpte.

Aquesta taula de treball ha estat formada per més de 20 representants; bàsicament, professionals dels serveis públics que estan en contacte directe amb la ciutadania, així com també entitats locals que representen a la població originària dels països on es practica l’ablació. Sens dubte, però, una de les principals dificultats del nou protocol recau en la prevenció i l’abordatge dels casos detectats.

Actualment al món hi ha més de 200 milions de nenes i dones que han patit aquesta extirpació total o parcial dels seus òrgans genitals externs. És una pràctica ancestral que es duu a terme en 30 països de tres continents diferents, però la meitat dels casos es concentren a Egipte, Etiòpia i Indonèsia. Segons dades d’Unicef, cada any, més de 3 milions de nenes corren el risc de ser mutilades, i la majoria d’elles pateixen aquesta traumàtica experiència abans d’arribar als 15 anys.

El Congrés WSCITECH «Dones, Ciència i Tecnologia» celebra la seva segona edició en format virtual

Durant la tarda d’aquest dimecres se celebra, de manera virtual, la segona edició del Congrés WSCITECH «Dones, Ciència i Tecnologia», impulsat per l’ESEIAAT-UPC i les regidories de Polítiques de Gènere i Universitats de l’Ajuntament de Terrassa. La Jornada serveix per donar visibilitat a les aportacions realitzades per dones que treballen en diferents disciplines relacionades amb la ciència, la tecnologia o la salut. Durant l’edició d’aquest any es projectaran diversos vídeos amb ponències temàtiques i experiències d’emprenedoria en clau feminista. El Congrés «Dones, Ciència i Tecnologia» estava previst per al passat 27 de març però, degut a la situació generada per la pandèmia, s’ha hagut de reprogramar per aquest dimecres. Es podrà seguir en format virtual i de manera gratuïta a través de la plataforma Zoom.

Polítiques de Gènere dissenya l’actualització del Protocol d’abordatge de les violències masclistes

Durant els mesos de juny i  juliol la Comissió de Violència Masclista de Terrassa -formada per totes les organitzacions, entitats i serveis de diferents administracions que treballen coordinadament a la ciutat en aquest àmbit- ha realitzat una anàlisi de l’impacte que ha tingut la COVID-19 en les dones, adolescents i infants que viuen violències masclistes.

Aquest procés, impulsat des del Servei de Polítiques de Gènere   ha consistit en dues  sessions de treball  virtual amb la Comissió  i  amb entitats i grups feministes de la ciutat per recollir   aportacions i identificar les problemàtiques durant aquest període i   les necessitats d’un futur immediat.

Totes aquestes contribucions es compilaran en un document de treball que serà la base per dissenyar un nou Protocol d’Abordatge de les Violències Masclistes a la ciutat, que actualitzi i millori el que existeix actualment i enforteixi els equips de treball i els  circuits d’actuació en matèria de prevenció, detecció, atenció, recuperació i reparació.

Aquest protocol haurà de contemplar les últimes dades sobre violència contra les dones publicades pel Servei d’Estudis i Observatori de la Ciutat. Fan referència al 2019. En aquest exercici s’han presentat al partit judicial de Terrassa 639 denúncies, el que suposa una davallada del -1,5% respecte un any abans. El volum de denúncies es consolida i des de 2015 es mou entre les 600 i 650. A Catalunya, per la seva banda, amb 22.394 denúncies presentades el descens ha estat més accentuat (del -3%).

Pràcticament 9 de cada 10 denúncies provenen de l’obertura d’un atestat policial (el 85,9%), mentre que l’11,3% ho fan d’un part de lesions rebut directament als jutjats. Un 84,8% de les denúncies han estat presentades per la pròpia víctima, ja sigui vehiculades a través d’un atestat policial (528) o bé directament (14). A Catalunya el pes de la víctima baixa ostensiblement (és del 73,5%).

La incidència demogràfica se situaria en les 51 denúncies per cada 10.000 dones, un -11% per sota de l’índex d’incidència que trobem pel conjunt del país.

Un 57,9% de les dones denunciants són de nacionalitat estrangera, i, per primera vegada des de 2011, superen a les de nacionalitat espanyola. Aquest col·lecitu representava l’11,3% de la població femenina resident en l’àmbit judicial terrassenc. Per tant,  aquesta preponderància en la presentació de denúncies dispara l’índex d’incidència demogràfica entre aquestes fins les 258,8 denúncies per cada 10.000 dones, 10,8 vegades per damunt de la incidència entre les de nacionalitat espanyola (23,9).

Pel que fa l’establiment de mesures de protecció, en aquest 2019, s’han incoat un total de 149 ordres de protecció i mesures cautelars, un 10,4% més en relació a 2018. D’aquestes, 82 han estat finalment adoptades i 67 han estat denegades, el que situa l’índex d’adopció en un 55%.

D’aquestes 82 ordres de protecció adoptades se n’han derivat un total de 161 mesures penals i 94 mesures civils. D’entre les primeres destaquen les mesures d’allunyament (49,7%) i les de prohibició de comunicació (47,8%). Pel que fa a les mesures civils, més enllà de la categoria d’altres mesures (el 62,8%), sobresurten les mesures relatives a l’establiment de prestació alimentària (19,1%) i les d’atribució d’habitatge (el 13,8%).

Les persones enjudiciades  han estat 51, tots homes. 43 han estat condemnats (84,3%) i 8 han estat absolts. Pel que fa a la nacionalitat, el 60,8% tenien la nacionalitat espanyola (31) mentre que el 39,2% (20) eren de nacionalitat estrangera.