Els pares d’una nena amb una discapacitat del 75% reclamen un tracte millor de l’administració
L’Íria té dos anys i nou mesos i pateix una polimicrogíria, una malformació al cervell que li van detectar als quatre mesos, en ple confinament. Les seves neurones no es connecten bé i té problemes psicomotors, epilèpsia i hidrocefàlia. Té col·locada una vàlvula de derivació i menja per un botó gàstric.
La malaltia, que no és degenerativa, li provoca un retard psicomotor sever. L’Íria no s’aguanta sola ni gateja. Tampoc no parla però si que expressa algunes emocions. Necessita estímuls, teràpies i sessions de logopèdia per seguir creixent, això si, a un ritme molt lent.
La Núria i el Joel vivien a Girona però es van traslladar a Terrassa, d’on és ella, i així estan més a prop de l’hospital Sant Joan de Déu. Denuncien la lentitud dels tràmits per obtenir els graus de discapacitat i dependència, que han arribat després de dos anys.
A mesura que s’ha anat fent gran la situació de l’Íria s’ha anat tornant més estable i les visites als metges s’han anat espaiant.
Els seus pares demanen més comprensió de l’administració. L’Íria no tindrà el barem de mobilitat fins els tres anys. Per això encara no tenen dret a la targeta per aparcar en places de discapacitat ni tampoc accés a un pis adaptat o més accessible al que tenen, amb escales.
Per donar a conèixer el cas de l’Íria, la Núria i el Joel tenen obert un perfil a Instagram, «Rarezas de una valquiria».