Entradas

El 15,9% dels terrassencs, unes 35.000 persones, viu en risc de pobresa

/0 Comentarios/en , , /por

El 13,4% de la població vallesana, unes 125.000 persones, viu en risc de pobresa i el 5,8%, en situació de pobresa severa. Ho diu el darrer informe de l’Observatori comarcal sobre Renda, pobresa i desigualtat al Vallès Occidental. D’acord amb aquests resultats, la renda anual neta per persona al Vallès Occidental es va situar, l’any 2021, en 15.715 euros. Està per sobre de la mitjana provincial (+2,7%) i catalana (+6,4%) i representa un increment del 3,4% respecte l’any anterior. Des de l’any 2015, la renda neta per persona ha crescut de manera ininterrompuda a la comarca, amb un increment acumulat del 22%; en valors absoluts, són 2.813 euros més per persona.

Ara bé, existeixen importants disparitats entre els municipis de la comarca: el que té la renda mitjana més elevada, Matadepera, gairebé duplica la del municipi amb la renda més baixa, Badia del Vallès. Les zones amb rendes baixes i molt baixes es localitzen principalment a les capitals de comarca.

A Terrassa, amb una renda mitjana de 13.875 euros, també hi ha força desigualtats entre barris. Al Centre hi ha zones amb rendes netes de més de 20.000 euros anuals per persona. A mesura que ens anem allunyant va baixant la renda i en alguns punts de Ca n’Anglada, Montserrat, Ègara, Guadalhorce i La Maurina, no s’arriba als 10.000 euros per persona i any. Aquestes zones són, precisament, les que tenen més risc de pobresa, amb una taxa que supera el 20% i fins i tot el 30%. La mitjana de la ciutat se situa en el 15,9%, només una dècima per sota de la catalana.

El projecte «A porta» fa més de mil visites personals a Ca n’Anglada

/0 Comentarios/en , /por

El 74 per cent dels terrassencs que viuen a Ca n’Anglada els hi agrada viure al barri, tot i que admeten que hi ha coses a millorar. Així es desprèn del balanç del projecte «A porta», un programa de diagnosi per detectar vulnerabilitats en pobresa energètica i en la soledat no desitjada. En total 8 picaportes, l’equip de professionals pròximes al barri, van fer més de mil visites a domicilis (1.028), amb 570 entrevistes que representen el 58,3 per cent dels habitatges seleccionats.

D’aquests gairebé el 35 per cent (34,9) eren persones majors de 65 anys i un 69 per cent de les entrevistes van ser a dones. Pel què fa a la pobresa energètica s’ha modificat la potència de 30 famílies i s’han tramitat 13 bons socials. També s’han fet 13 sol·licituds per a la bonificació social de l’aigua.

Pel què fa a la soledat no desitjada a persones més grans de 65 anys s’ha fet un seguiment a 23 persones i un acompanyament físic i emocional a 18 veïns més. En 9 casos s’han coordinat amb els serveis socials i en 8 s’ha mediat amb la comunitat de veïns per problemes de convivència o neteja. El programa ha permès la creació de dos nous col·lectius al barri, el de dones Esperanza i el de dones marroquines independents majors de 60 anys.

Ara, la Confederació proposa nous programes per a barris vulnerables i assolir nous reptes com la participació activa a la convivència comunitària o promoure la confiança en les relacions interpersonals entre veïns. El programa d’empoderament veïnal per detectar les necessitats socials més immediates, ha durat onze mesos des del passat febrer del 2022. La Confederació d’Associacions Veïnals de Catalunya (CONFVAC) impulsora del projecte finançat amb 48.000 euros per l’Ajuntament, valora la col·laboració dels diferents departaments i serveis municipals.

El 25% dels infants i adolescents de Terrassa estan en risc de pobresa

/0 Comentarios/en , /por

El 2020 la taxa de risc de pobresa per a la població menor de 18 anys al Vallès Occidental se situa en el 20,3%, el que representa uns 38.000 infants i adolescents. Ho diu el primer informe que ha publicat l’Observatori comarcal sobre la situació socioeconòmica de la població menor de 18 anys. Aquest estudi és rellevant perquè segons s’avança en l’edat, menys risc de pobresa hi ha: els que tenen entre 18 i 65 anys en tenen un 13% i els més grans de 65, un 7%.

L’informe mostra com l’exclusió social es distribueix de manera molt desigual entre municipis de la comarca. Badia del Vallès
és el municipi amb la taxa de risc de pobresa infantil i adolescent més elevada: el 29,2% de la població menor de 18 anys es troba en aquesta situació. En segon lloc hi ha Montcada i Reixach (27,6%) i a continuació hi ha les dues cocapitals: Sabadell (25,8%) i Terrassa (24,9%). Matadepera (6,8%), Viladecavalls (8%), Sant Cugat del Vallès (9,1%) i Sant Quirze del Vallès són els municipis amb menys risc de pobresa infantil.

D’altra banda l’informe relaciona estretament la pobresa amb el nivell d’escolarització i l’èxit o el fracàs escolar. S’ha posat èmfasi en la segregació escolar des de l’òptica de la titularitat dels centres educatius. Un 80% de l’alumnat amb nacionalitat estrangera està matriculat a centres educatius públics, mentre que només el 20% ho està en privats.

També s’ha constatat l’augment del nombre d’adolescents migrats sense referents familiars a partir del 2016.

Per últim, l’informe apunta que és urgent augmentar la prevenció cap a situacions d’exclusió social greus o cronificades en el col·lectiu de la infància i l’adolescència a la comarca.

 

El 30% dels catalans i les catalanes viu en risc d’exclusió social, segons un informe de Càritas

/0 Comentarios/en , /por

Gairebé 3 de cada 10 persones viu a Catalunya en risc d’exclusió social. Són un total de 2.258.000 catalans i catalanes, un milió més que fa tres anys. Ho diu un informe que Càritas ha presentat aquest dimecres a Sant Cugat. El document es diu «EINSFOESSA Exclusió i desenvolupament social a Catalunya 2021» i  és la primera radiografia completa de l’impacte de la crisi de la COVID-19 a Catalunya.

Segons aquest informe la pandèmia ha empitjorat la situació i ho ha fet d’una manera desigual, perquè novament les persones en situació de major vulnerabilitat han estat les més perjudicades. La mitjana de persones afectades a Catalunya és superior a la de la resta de l’Estat.

La precarietat laboral, la problemàtica per mantenir un habitatge digne i segur i la bretxa digital, són els factors que més han fet augmentar aquestes diferències.

Entre els col·lectius més afectats estan les persones migrants, els joves, les dones i les famílies amb infants i adolescents.

Càritas demana a les administracions que prenguin mesures per revertir aquesta situació.

El projecte A-Porta farà una diagnosi de la pobresa energètica a Ca n’Anglada

/0 Comentarios/en , /por

Arranca a Ca n’Anglada el projecte A-Porta, un programa per elaborar una diagnosi sobre l’estat actual de la pobresa energètica al barri. Una actuació feta en col·laboració i sobretot amb la implicació de tot el territori, a través d’entitats, les associacions veïnals i els serveis de l’Ajuntament.

Mitjançant un conveni signat amb la Confederació d’Associacions de veïns de Catalunya, vuit persones de la zona, conegudes i compromeses amb l’entorn, visitaran 500 domicilis per detectar una possible vulnerabilitat de les persones davant el suministrament dels serveis bàsics. Els anomenats Picaportes, persones formades, conegudes del barri i motivades, a través d’una conversa revisaran la situació de cada veí i els diferents aspectes del seu habitatge.

Tot amb un tracte humà i personal cap a les persones vulnerables i intentar donar resposta a la diversitat de situacions que es donin. Un projecte pilot que es podria fer extensiu a d’altres barris de la ciutat. Un comitè de seguiment format per l’administració i tots els veïns implicats en el projecte s’encarregarà de la correcte execució del programa que compta amb un pressupost de 48.000 euros.

Els vegans de Terrassa plantegen a l’alcalde la seva filosofia

/0 Comentarios/en , /por

L’alcalde de Terrassa, Jordi Ballart, acompanyat de la regidora de Comerços i Mercats, Jennifer Ramírez, s’ha reunit aquest migdia amb els responsables de l’Associació Vegana de Catalunya. Els membres de l’entitat li han explicat els seus principals objectius. Vegan Fest neix i s’inspira dels Objectius de Desenvolupament Sostenible, ODS, resultats de la Conferència de Rio +20 i en els quals es basa l’Agenda 2030 de Desenvolupament Sostenible de les Nacions Unides.

Els ODS són projectes ambiciosos i les temàtiques que aborden van des de la pobresa, la fam, la pau, la salut, l’educació, les desigualtats, la inclusió, la prosperitat econòmica, la protecció del planeta, la lluita contra el canvi climàtic, les ciutats i els territoris, l’energia, el consum i la producció sostenibles. Els Vegan Fest Terrassa presenten el veganisme com una filosofia basada en els drets dels animals i ofereixen les eines necessàries per un planeta més sostenible apostant pels productes de proximitat amb comerços locals que segueixin aquesta filosofia i amb tots aquells amb sensibilitat i voluntat de voler millorar el planeta.

Per això volen donar a conèixer a la ciutat les bases del veganisme i presentar productes i serveis que respecten els principis vegans, segons la seva pàgina web. Per a l’entitat, Terrassa és una ciutat compromesa amb la sostenilibtat i la cura de l’entorn en constant evolució i per a la creació d’una ciutat plural i oberta al canvi per a un futur millor per a tothom.

Nova campanya de Càritas per donar resposta a les necessitats de la segona onada de contagis

/0 Comentarios/en , , , /por

Al mateix temps que es propaga el virus, les conseqüències de la crisi sanitària s’estenen cada cop més cap al terreny social. És per això que, sota el lema «La pobresa també rebrota», les entitats de Càritas a Catalunya han impulsat una campanya per afrontar la situació generada per la segona onada de contagis. L’objectiu és obtenir recursos per poder atendre les necessitats econòmiques i socials de les famílies més vulnerables.

En plena pandèmia, durant el mes de maig, les deu seus que Càritas té a Catalunya van atendre unes 103.000 persones; fet que suposa un increment del 63% respecte als casos registrats anteriorment. A dia d’avui, l’arxiprestat de Càritas a Terrassa reparteix aliments a unes 228 famílies, tot i que la demanda és superior i no totes les situacions poden obtenir resposta. Segons explica la presidenta de Càritas Terrassa, Mª Rosa Cristany, en els últims 15 dies han hagut de denegar l’entrevista d’acollida a un total de 65 casos.

Càritas s’adhereix aquest proper diumenge a la celebració de la Jornada Mundial dels Pobres amb l’objectiu de conscienciar la població. Segons les últimes dades, una de cada 3 persones que reben l’ajuda de Càritas no havia sol·licitat mai abans els serveis d’aquesta entitat. La situació d’emergència social és un fet i es demostra amb que una quarta part de les llars ateses per Càritas no disposa de cap tipus d’ingrés, situant el 65% d’aquestes famílies per sota del llindar crític de la pobresa severa.

Càritas ha atès 30.809 persones aquest 2018 i afirma que la probresa s’ha cronificat

/0 Comentarios/en , /por

Les dades facilitades per Càritas Diocesana de Terrassa revelen que la desigualtat és una ferida que no cicatritza. Durant el 2018, l’entitat ha atès 11.197 llars, que integren 30.809 persones. La memòria de l’any anterior (2017) recollia unes xifres una mica més altres: 12.636 llars i 36.466 persones ateses. Malgrat el petit descens, l’entitat afirma que la crisi no només no ha acabat, sinó que la pobresa i la desigualtat s’ha cronificat.

Càritas detecta un augment del 17.40% de les persones que, malgrat estar treballant, necessiten ajuda. Aquesta dada demostra, diuen, que tenir feina no és garantia de poder desenvolupar una vida digna.

El 57.21% de les llars ateses tenen infants al seu càrrec i els problemes d’habitatge (per no poder pagar la hipoteca o el lloguer) han crescut respecte el 2017 uns 10 punts, arribant al 46,78%. Les famílies monoparentals amb fills al seu càrrec que necessiten ajuda representen el 26,89% dels casos atesos.

Càritas també destaca que gràcies al compromís de socis, donants i 1.509 voluntaris s’han pogut atendre totes les persones que estan integrades en els 275 projectes d’ajuda que desenvolupa l’entitat. Així, per exemple, han recollit 117.296 quilos de roba solidària i han ajudat a 878 persones a adquirir habilitats i coneixements per incorporar-se al món laboral. D’aquestes, 26 han aconseguit un contracte a través de l’empresa d’inserció de l’entitat, coneguda com APASOMI.

ACAU rep 1.500 euros del Gremi de la Construcció

/0 Comentarios/en , /por

El Gremi de la Construcció entrega el seu Premi a la Solidaritat d’aquest any, a l’Associació Coordinadora d’Ajuda Unida, l’ACAU. El Premi està dotat amb 1.500 euros. L’acte que s’ha fet aquest dimarts al migdia a la seu de la CECOT, ha comptat amb una nodrida representació del Gremi i de la Patronal i ha servit per posar de manifest els projectes de solidaritat que duu a terme l’entitat.

L’ACAU és una entitat solidària que ja fa 21 anys que treballa en l’atenció a la pobresa i a les necessitats bàsiques, l’atenció psicològica, d’inserció socio.laboral i d’accés a l’habitatge. A banda del seu supermercat del carrer Colom, a Terrassa disposa de tres habitatges per a dones soles o bé amb fills al seu càrrec, i dels quals se’n beneficien unes 30 persones.

A Burkina Faso, l’entitat impulsa projectes de construcció i ja ha fet diverses escoles, pous d’aigua, centres d’acollida d’infants, dos centres de salut i una granja. Pel què fa el Gremi de la Construcció, en els darrers 14 anys ha donat 33.500 euros a diferents entitats de la ciutat que treballen la solidaritat tal i com indica el nom del Premi.

L’Horta Comunitària de Ca n’Anglada celebra el seu 5è aniversari amb una gran paella

/0 Comentarios/en , /por

L’Horta Comunitària de Ca n’Anglada ha celebrat aquest cap de setmana el seu 5è aniversari amb una gran paella per reunir antics i actuals participants en el projecte.

L’Horta va ser impulsada per les treballadores i treballadors de Serveis Socials de l’Ajuntament de Terrassa, quan l’any 2013, en plena crisi econòmica, es trobaven desbordats i sense un espai on poder treballar, no només les necessitats materials de les persones amb risc d’exclusió social, sinó també les seves necessitats emocionals.

El projecte s’ofereix a 21 famílies en situació vulnerable que treballen conjuntament una parcel·la comunitària d’hortalisses ecològiques per treballar en comú i també una parcel·la individual per a l’autoconsum familiar. Això els fa assumir un compromís i una responsabilitat a més d’oferir-los un espai social.

En aquests cinc anys, han participat en el programa 81 persones, però la repercussió ha arribat a més de 130, ja que l’espai ha esdevingut un centre de trobada per a familiars i amics dels participants. Es calcula que des del 2013 s’han recollit més de 2.000 kg de patates, uns 460 de mongetes i més de 500 de carbassó, entre d’altres.