Entradas

Terrassa al 2030: població menys envellida i amb més de 250.000 habitants

/0 Comentarios/en , /por

Terrassa arribarà al quart de milió d’habitants l’any 2030. Així ho indiquen les projeccions demogràfiques amb les quals treballa el Servei d’Estudis i Observatori de la Ciutat. La previsió actual, amb dades de 2021, confirma les anteriors i es revisarà de nou al 2026. Els càlculs es fan tenint en compte els quatre components demogràfics bàsics. Els dos primers, naixements i defuncions, marquen el creixement natural vegetatiu i són els més fàcils de calcular, ja que segueixen dinàmiques més estables. Els altres dos, emigració i immigració, són més variables, però ara mateix són precisament els més decisius per marcar el creixement de població. De fet, Terrassa és una de les ciutats catalanes que més creix en població, gràcies als moviments migratoris i, especialment, a les persones que són expulsades de Barcelona a causa del preu de l’habitatge. Això serveix, de retruc, per compensar un envelliment natural de la població que a Terrassa serà menys acusat que a d’altres ciutats catalanes.

Les projeccions demogràfiques es calculen sempre en base a tres escenaris de creixement: alt, mitjà i baix. L’objectiu és que ajudin a planificar les polítiques públiques en aspectes com els equipaments i serveis que faran falta a la ciutat en un futur proper.

 

Badalona supera Terrassa i se situa com a tercera ciutat de Catalunya

/0 Comentarios/en , /por

Tal com ja va avançar Canal Terrassa el passat 8 de novembre Terrassa ja no és la tercera ciutat més poblada de Catalunya i passa el relleu a Badalona. Segons la darrera actualització de censos publicada per l’INE, la població de Catalunya segueix creixent any rere any i aquest 2023 ja hem arribat als 8 milions d’habitants.

La ciutat més poblada de Catalunya segueix sent Barcelona, amb 1.660.122 habitants. En segona posició se situa l’Hospitalet de Llobregat amb 274.455 habitants i el tercer lloc el tanca Badalona, que supera Terrassa, amb 225.277 habitants. És l’únic canvi de posició que hi ha entre les 10 ciutats més poblades respecte a les dades de 2021. Terrassa ha registrat un increment de 1.163 habitants respecte a l’any anterior, passant de 224.114 a 225.277, però l’augment no ha estat suficient per superar la població de Badalona, que ha crescut en 2.451 habitants, passant de 223.506 a 225.957 en un any.

La cinquena posició és per Sabadell (218.300 habitants). Lleida i Tarragona ocupen la sisena i setena posició, amb 143.094 i 138.262 habitants respectivament. El top 10 de les ciutats més poblades de Catalunya el tanquen Mataró, Santa Coloma de Gramenet i Reus.

https://terrassadigital.cat/terrassa-supera-els-225-000-habitants-pero-ja-no-es-la-tercera-ciutat-mes-poblada-de-catalunya/

Terrassa supera els 225.000 habitants però ja no és la tercera ciutat més poblada de Catalunya

/0 Comentarios/en , /por

Després de sis anys al podi de les ciutats més poblades de Catalunya Terrassa torna a la quarta posició. Segons la darrera actualització del padró, publicada pel Servei d’Estudis i Observatori de la Ciutat, Terrassa ja arriba als 225.502 habitants, havent-ne guanyat 1.027 respecte l’any passat.

Amb 226.191 habitants Badalona recupera el tercer lloc per una diferència de gairebé 700 persones. Les dades són del padró dels dos municipis a 1 de gener de 2023.

 Han nascut 1.727 persones n’han mort 1.823 a una mitjana de 80,5 anys.

Poblacio Terrassa

El saldo migratori és de 4.055 persones. N’han vingut 11.162, la meitat de Catalunya i la resta de fora del país. Un 22 per cent venen de la comarca, un 25 per cent de les comarques veïnes i un 7 per cent de la resta de Catalunya. Dels que arriben de l’estranger sis de cada deu ho fan des de l’Amèrica Llatina, principalment de Colòmbia, Veneçuela, Argentina i Paraguai, i dos de l’Àfrica, gairebé tots del Marroc. El 20 per cent restant, de la resta del món.

La ciutat va superar els 200.000 habitants al 2005. Des d’aleshores la ciutat ha anat a creixent excepte en dos anys, 2013 i 2015, que va perdre població. La ciutat ha envellit i ha passat d’una mitjana de 39 anys del 2006 als 42 d’enguany. Des de l’any passat hi ha més terrassencs majors de 65 anys que menors de 16.

Segons les dades del padró a Terrassa hi ha 86.899 habitatges amb una mitjana de 2,60 persones per habitatge.

Terrassa, la quinzena ciutat d’Espanya amb una mitjana més alta de fills per dona

/0 Comentarios/en , /por

Terrassa és el municipi de més de 20.000 habitants d’Espanya al lloc número 15 en nombre de fills per dona: 1,35. Aquesta és una de les dades que analitza el darrer informe d’indicadors urbans de l’Instituto Nacional de Estadística (INE). Al primer lloc d’aquest rànquing hi ha Melilla (1,77) i en l’últim San Cristóbal de la Laguna (0,81). Amb una mitjana més alta que la terrassenca hi trobem altres municipis catalans: Manresa (1,45), Lleida (1,38). Reus i Sant Cugat del Vallès tenen la mateixa mitjana que Terrassa.

L’informe analitza molts altres paràmetres i dades desglossades per barris a les grans ciutats. Els barris amb més renda per càpita de tot l’Estat es concentren a Madrid ( El Viso, Recoletos, Castellana, Piovera, Nueva España, Almagro) i Barcelona (Les Tres Torres, Pedralbes i Sant Gervasi), amb rendes d’entre 30.000 i 40.000 euros. Els més pobres són dos de Sevilla, Polígono Sur i Los Pajaritos y Amate.

 

Grafic Població Estudis

Un terç de la població del Vallès té estudis superiors, proporció que augmenta entre dones i en les generacions més joves

/0 Comentarios/en , , /por

L’Observatori Comarcal del Vallès Occidental ha publicat un nou informe sobre el perfil educatiu de la població de la comarca. Segons les últimes dades disponibles a l’Idescat, l’any 2020 hi havia a la comarca 262.245 persones amb estudis superiors, xifra que representa el 33,6% de la població major de 14 anys. Aquest nivell formatiu més elevat agrupa ensenyaments de grau superior de formació professional, graus universitaris, màster i doctorats, entre d’altres. A l’altre extrem, un 13,8% de la població disposa com a màxim de titulacions d’educació primària (108.070 persones). A més, amb els estudis assolits d’etapes intermèdies s’hi troba el 28,8% de la població (225.370 persones) amb estudis complets de la primera etapa d’educació secundària i el 23,8% que són titulats en estudis secundaris de segona etapa (185.825 persones).

L’estadística reflecteix que a Terrassa, el 39% de la població d’entre 25 i 64 anys té estudis superiors. En aquest rànking les tres primeres posicions són per Sant Cugat (72%), Matadepera (70%) i Sant Quirze (60%); mentre que les localitats vallesanes amb menys població titulada són Sant Llorenç Savall (31%), Polinyà (30%) i Badia (20%).

Grafic Població Estudis Per Municipis

Entre les persones que han assolit com a màxim estudis d’educació primària es registra una major presència de dones (60,1%) que d’homes (39,9%). En canvi, tot i que la diferència és menor, les dones de la comarca també presenten proporcions més elevades (53%) d’assoliment d’estudis superiors que els homes (47%). Això és degut, d’una banda, al fet que les dones de les generacions amb edats més avançades accedien menys que els homes a la formació i, d’altra banda, per una major tendència de les dones de les generacions més joves a cursar estudis més enllà de les etapes obligatòries.

Grafic Població Estudis Idescat

El perfil d’edat de la població del Vallès que ha assolit com a màxim el nivell educatiu de primària correspon majoritàriament a persones de 80 anys o més. En contrast, la proporció de població amb estudis superiors augmenta a mesura que disminueix l’edat. Actualment, el nivell educatiu és un factor determinant per arribar a ocupar determinats llocs de treball i el fet de no posseir un nivell d’estudis superiors exclou, d’entrada, d’un gran nombre de posicions laborals. D’aquesta manera, el nivell formatiu de la població ha millorat de forma persistent i cada generació ha assolit nivells de formació més elevats que les precedents. Així, el gruix de població titulada en estudis superiors es concentra entre les franges d’edat de 30 a 39 anys.

Creixement Població Estrangera

El 14,06% de la població a Terrassa és de nacionalitat estrangera (31.516 habitants)

/0 Comentarios/en , /por

La població estrangera resident a Catalunya és d’1.271.810 persones segons les dades del Padró d’habitants a 1 de gener de 2022 i representa el 16,3% de la població catalana, segons l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat). El nombre d’estrangers ha augmentat en 21.145 persones durant l’any 2021, després que el 2020 hagués disminuït en 9.954 persones.

A Terrassa, el nombre de ciutadans amb nacionalitat estrangera és de 31.516, el que significa el 14,06% dels 224.114 habitants que té la ciutat.

A Catalunya hi ha 36 municipis on el percentatge de població estrangera és superior al 25%. Destaquen Guissona (53,1%), Castelló d’Empúries (45,1%), la Portella (40,1%), Salt (38,1%) i Barbens (37,1%).

Barcelona és el municipi on resideixen més estrangers, 359.480, amb un augment d’11.178 estrangers respecte de l’any anterior. Altres municipis que destaquen són l’Hospitalet de Llobregat amb 58.037 persones de nacionalitat estrangera, Badalona (35.215), Terrassa (31.516) i Lleida (29.129).

La població estrangera resident a Catalunya és heterogènia quant a les procedències, representades per més de 170 nacionalitats. La comunitat marroquina és la més nombrosa (235.278) i equival al 18,5% dels estrangers. El segon lloc, l’ocupa la població de Romania (86.528) amb una representació del 6,8%. En el rànquing de nacionalitats, les segueixen la italiana (76.826) i la xinesa (63.228), que representen el 6,0% i 5,0% respectivament.

La població marroquina és la primera nacionalitat a 28 comarques de Catalunya, mentre que la romanesa ho és en 8 comarques i Aran. Al Barcelonès la nacionalitat més nombrosa és la italiana; a la Cerdanya, la colombiana; a la Garrotxa, l’índia; a l’Alt Urgell, la portuguesa, i al Moianès, la nacionalitat maliana.

Població Estrangera

Seguretat Social

El nombre d’afiliats a la Seguretat Social a Terrassa creix un 1,8% l’últim any

/0 Comentarios/en , /por

El nombre d’afiliats a la Seguretat Social ha crescut un 1,8% a Terrassa en l’últim any. Segons dades de l’Idescat, el gener del 2022 hi havia 94.098 afiliats i el gener del 2023 aquesta xifra és de 95.824 (50.657 homes i 45.167 dones). Aquest augment va en consonància amb les dades de la comarca. De fet, el Vallès Occidental és de les comarques on hi ha hagut un increment més alt en xifres absolutes (6.968), juntament amb el Barcelonès i el Baix Llobregat.

A Catalunya, el nombre d’afiliats a la Seguretat Social augmenta un 2,8% al mes de gener respecte a l’any anterior i se situa en 3.413.381 persones. El Baix Penedès (3,9%), el Barcelonès (3,6%) i el Garraf (3,5%) encapçalen les comarques amb un augment interanual més elevat, seguides per l’Alta Ribagorça (2,9%) i el Pallars Sobirà (2,7%). ). A l’altre extrem, han registrat decrements del nombre d’afiliats: Les Garrigues (-1,0%), la Ribera d’Ebre (-0,5%), la Segarra i Aran (-0,3%, en tots dos casos).

Al conjunt de Catalunya, tots els grups d’edat han augmentat el nombre d’afiliats en relació amb un any enrere, excepte els afiliats de 30 a 44 anys (-0,2%). D’altra banda, els afiliats de nacionalitat estrangera augmenten a totes les comarques i Aran, encapçalades per la Cerdanya (16,0%) i el Berguedà (15,5%). En canvi, els augments d’afiliats de nacionalitat espanyola han estat de menor intensitat, amb un màxim del 2,8% del Baix Penedès, i han disminuït a 11 comarques i a Aran.

La immigració fa pujar el saldo migratori de Terrassa fins les 825 persones

/0 Comentarios/en , /por

L’any passat van canviar de residència dins la mateixa comarca 13.319 vallesans i vallesanes, la xifra més alta almenys dels darrers quinze anys.

Segons un informe de l’Institut d’Estadística de Catalunya, el Vallès Occidental va incrementar la població en 4.075 persones al 2021, arran sobretot del saldo migratori amb l’estranger, que va ser de 4.538 persones. Amb la resta de Catalunya el saldo és de 653 persones mentre que amb la resta de l’estat és negatiu, de 1.116.

La meitat d’aquest creixement a la comarca té l’origen a Sant Cugat, que ha vist incrementada la població en 2.043 persones. La segueixen Terrassa amb 825, Castellar amb 306 i, per sobre de 200, Sabadell, Vacarisses i Rubí. Només quatre municipis tenen un saldo migratori total negatiu: Badia, Polinyà, Ripollet i Santa Perpètua, amb quantitats inferiors a cent cadascuna.
En el cas de Terrassa, l’impuls poblacional el dona la migració estrangera, de 1.114 persones en positiu.

En canvi és negativa tant la migració de la resta de Catalunya (sense incloure la comarca), en 249 persones, i la resta de l’Estat (sense incloure Catalunya) en 176. El saldo migratori dins de la comarca és de només 22 persones mentre que el de la província de Barcelona puja a 249.

Els municipis que més habitants nets han rebut de la mateixa comarca són Castellar, amb 326, Vacarisses amb 204 i Matadepera amb 128. A l’altre cantó, n’han perdut Sant Cugat, Ripollet, Sabadell i Barberà, Badia i Cerdanyola.

Moviments Migratoris D Moviments Migratoris C Moviments Migratoris A Moviments Migratoris B

Les ocupacions d’habitatges baixen un 34 per cent a Terrassa

/0 Comentarios/en , /por

Tot i ser un dels municipis amb més denúncies per ocupacions il·legals d’habitatges, Terrassa és la població on han baixat més aquestes infraccions. En concret i respecte fa dos anys, les ocupacions han baixat un 34,5 per cent. Així, el 2019 es van denunciar 255 ocupacions, 193 el 2020, en plena pandèmia, i 167 el 2021.

L’any passat a tot Catalunya els Mossos van rebre un total de 7.322 denúncies per ocupacions d’habitatges, un 7 per cent menys que el 2020. Amb tot la tendència a l’alça o a la baixa depèn de cada zona o ciutat. L’any passat Terrassa junt amb d’altres poblacions com la mateixa capital o les veïnes Sabadell i Rubí, són els municipis amb més denúncies acumulades.

Tot i així i des d’alguns pics d’aquests delictes detectats el 2020, les denúncies han baixat progressivament a Barcelona, un 7,5 per cent, a Sabadell, un 14 per cent, o a Terrassa mateix que s’aconsegueix aquest 34 per cent menys d’ocupacions. Per contra Rubí forma part dels municipis on augmenten les denúncies per habitant. Un rànquin que encapçala Salt amb 134 denúncies el 2021.

La majoria d’actuacions dels Mossos en aquests municipis es deuen a l’ocupació il·legal de propietats particulars, si bé també hi ha d’altres causes per a la seva intervenció com ara discussions, agressions o l’assistència als agents judicials.

Som 224.474 terrassencs i terrassenques

/0 Comentarios/en , /por

El 2021 Terrassa va créixer en 363 persones més, arribant als 224.474 habitants. El saldo migratori ha duplicat l’experimentat l’any anterior, el de l’esclat de la pandèmia, malgrat estar lluny del volum assolit el 2019 que culminava 6 anys consecutius de creixement continuat. Aquest creixement, del 95,2 per cent s’explica per l’evolució desigual entre les arribades i les sortides a la ciutat.

Pel què fa a la procedència de les 9.588 persones nouvingudes durant el 2021, 3 de cada 4 eren de l’Estat espanyol. Amb tot, el 85,5 per cent, la regió metropolitana s’erigeix com la procedència principal, exactament el 25,8 per cent són originaris del Vallès Occidental. Per la seva banda el creixement natural de la població, entre naixements i defuncions, es manté per segon any consecutiu en negatiu i també per segona vegada en la història demogràfica moderna de la ciutat.

I tot això es pot trobar a la web de la ciutat amb un nou format que incorpora gràfics més dinàmics i interactius per aprofundir al detall en la dada que es busca. Una especial cura de la infografia de presentació d’aquestes dades per fer-les més entenedores i alhora facilitar-ne l’aprofundiment i la interpretació. Segons el Govern aquesta millora se suma a les iniciatives obertes de més transparència institucional, amb un canal més pròxim al ciutadà, més dinàmic i interactiu que el fa més accessible i comprensible.