Entradas

Ciutadans demana un pla director que reguli el desplegament de càmares de videovigilància

El grup municipal de Ciutadans demana un pla director que reguli el desplegament de la càmeres de videovigilància. El portaveu, Javier González, creu que poden ser un element dissuasiu, necessari per contrarestar actituds incíviques o delictives però volen que s’instal·lin sota criteris clars i objectius. Només d’aquesta manera, diu, es pot garantir l’equilibri entre seguretat, per una banda i, intimitat i llibertat, per l’altra. Per això plantejaran el debat al ple de divendres per racionalitzar la implantació d’aquests aparells, perquè creuen que entre els dos partits que formen l’equip de govern hi ha desacord i perquè els agents socials i la resta de formacions de l’Ajuntament han de poder expressar el seu parer.

González també ha recordat que en aquests moments no se sap quantes càmeres hi ha instal·lades. També diu que el Consell Municipal de Seguretat es va constituir a finals de 2020 i no ha convocat cap reunió de treball.

La formació també presentarà divendres 2 propostes de resolució més: demanen una oficina d’afectats per les okupacions incíviques i garanties pels treballadors municipals quan s’incorporin a la feina després de la pandèmia.

C’s també signa 5 propostes d’acord de junta de portaveus: sobre la commemoració del Dia d’Europa, en contra dels nous peatges a les carretes, en suport de Ceuta i de la llibertat acadèmica dels universitaris de la UAB i demana millores en la gestió pública relacionades amb el codi de conducta.

Junts X Terrassa eleva al ple una proposta per fomentar l’activitat econòmica i tres acords

El grup municipal de Junts x Terrassa ha anunciat que presenta al proper ple de maig una proposta de resolució i tres acords de junta de portaveus. La moció mostra la preocupació per les conseqüències econòmiques que la pandèmia deixa a la ciutat. El mes d’abril va pujar en 1787 persones el nombre d’aturats, situant-se la taxa en el 14,83%. Terrassa és la tercera ciutat de Catalunya amb més treballadors afectats per ERTO, 17.361, i el 1r Tinent d’Alcalde de l’Àrea de Promoció Econòmica i Projecció de la Ciutat,  Isaac Albert, calcula que el PIB ha caigut un 10%.

La crisi del 2008 va tenir un fort impacte en els sectors de la construcció, immobiliaris i bancaris. Les dades apunten a que els sectors més afectats seran ara el terciari i l’industrial. Per fer-hi front, la formació recorda que  l’Ajuntament aprovarà en breu, per unanimitat, l’acord polític que ha de permetre posar les bases a un gran Pacte de Ciutat per l’impuls econòmic i social de Terrassa que s’hauria d’aprovar durant l’estiu.

Però el repte  és tan gran, diuen, que cal anticipar-s’hi. Per això, proposen que el ple es comprometi a no pujar la pressió fiscal de les figures impositives que afecten a l’activitat econòmica durant els anys 2021 i 2022 i posar els recursos humans necessaris per agilitzar la tramitació dels expedients vinculats a l’activitat econòmica un cop s’aixequi la suspensió dels terminis administratius. També demanen simplificar els tràmits administratius, més recursos per a Foment i pel Pla d’acció sectorial de la indústria 4.0, modernitzar els polígons industrials i reactivar el Pacte per la Reindustrialització de la comarca.

En l’apartat d’acords de junta de portaveus, JxT creu que el comandament únic en sanitat i interior durant l’estat d’alarma ha estat ineficaç i algunes mesures s’han pres tard i malament. Per això demanen al Govern espanyol el retorn de totes les competències a la Generalitat. També demanen a Madrid l’aprovació urgent d’un permís retribuït per a famílies amb nens i persones dependents a càrrec. I, finalment, la formació aposta per la creació d’una Agència de la Natura de Catalunya.

 

 

 

 

Terrassa aturarà tots els concerts de Festa Major, en cas d’agressió sexual

El ple ha aprovat un paquet de mesures contra les agressions masclistes per Festa Major 2018. Així, en cas de produir-se una agressió sexual, l’endemà s’interrompran de forma simultània tots els concerts programats a la mitjanit d’arreu de la ciutat i es llegirà un manifest unitari.

D’aquesta manera, milers de persones s’assabentaran dels fets i es visualitzarà el rebuig d’una manera explícita i col•lectiva. La proposta de la Cup, que recollia les aportacions dels col•lectius feministes, ha assolit el consens de tots els grups i s’ha convertit en acord de Junta de Portaveus.

També s’instal•larà un segon punt d’informació i prevenció d’agressions (en un lloc cèntric, encara per determinar) que s’afegeix al que ja està previst al Jove. La Junta de Portaveus es reunirà d’urgència per convocar un acte de rebuig a la violència patriarcal o s’afegirà a la protesta que realitzin les entitats.

També es proposa incorporar els lemes feministes (“Només SÍ és SÍ” o “Hermana, yo sí te creo”) al cartell anunciador de la Festa Major o a un lloc destacat del programa de mà.

El ple de febrer va aprovar dues mocions per elaborar un protocol davant agressions masclistes. Aquesta document no estarà llest per aquesta edició de la Festa Gran de Terrassa. Per això, s’han aprovat aquestes mesures.

L’Ajuntament crearà una prestatgeria de ‘Pensament Crític’ a la BCT amb subscripcions a noves revistes

El Ple de maig també ha aprovat un acord de Junta de Portaveus per crear un racó de Pensament Crític a la Biblioteca Central de Terrassa, tot entenent que cal ampliar catàleg de revistes que actualment s’hi ofereix. La CUP promovia la moció que s’ha transformat en acord.

Donat que tant la Xarxa de Biblioteques Municipals de la província de Barcelona com la regidoria de Cultura de l’Ajuntament de Terrassa tenen competències en el catàleg de revistes que s’ofereix, el Ple insta totes dues entitats a fer possible aquesta nova prestatgeria i a compartir, si s’escau, la despesa de recursos econòmics que suposi la subscripció d’aquesta dotzena de noves revistes i diaris.

Aquesta proposta pretén enfortir la Biblioteca Central de Terrassa (BCT) com el gran espai cultural i de transmissió de coneixement en que ha esdevingut en els darrers anys. I que ha culminat, fa unes setmanes, en el 20 aniversari d’aquest equipament cultural.

Entre les noves revistes destaquen La Directa, El Viejo Topo, Alternativas Económicas o El Salto. També hi falten el quaderns trimestrals que diaris digitals com Sentit Crític i eldiaro.es editen, els satírics Mongolia i El Jueves i revistes feministes com Pikara Magazine, entre altres publicacions.

El procés de municipalització de l’aigua ja no té punt de retorn

El ple de maig ha aprovat la constitució dels òrgans de govern i administració de la nova empresa que ha de gestionar l’abastament de l’aigua a Terrassa. El 10 de desembre, aquest servei serà cent per cent públic.

Pràcticament tots els detalls ja s’havien explicat en la comissió territori de la passada setmana: el consell d’administració arrencarà amb 7 membres dels 11 possibles. Només s’ha fet un canvi en les 4 places per a polítics: es mantenen Armegol, Matilla i Caballero però Candela serà substituïda per Sàmper.

Partit Popular i C’s hi han votat en contra, argumentant que es tracta d’un consell d’administració que exclou la discrepància.

El PDeCat ha volgut obrir la representativitat a totes les forces. Les esquerres han recriminat a populars i taronges que no vulguin participar en cap consell d’administració de les 7 societats municipals.

El punt s’ha aprovat amb els vots a favor de PDeCAT, ERC-MES, TeC i PSC i en un temps rècord perquè s’han mesurat les intervencions al segon.

 

El Govern alerta d’alguns acords electoralistes que busquen la confrontació

El ple d’aquest mes arriba amb 22 punts a l’ordre del dia, 11 dels quals són propostes de resolució presentades pels diferents grups polítics. En el ple també es donarà lectura als 21 acords aprovats per la Junta de Portaveus. Justament pel què fa a aquests 21 acords, el portaveu del Govern Municipal ha instat a la resta de grups a reflexionar sobre quines d’aquestes propostes són en benefici de la ciutat i quines són de marcat to electoralista.

El ple aprovarà definitivament la darrera pròrroga fins a finals d’any a Mina d’aigües, pel servei d’abastament d’aigua a la ciutat. També s’aprovarà la constitució dels òrgans de govern i administració de la nova entitat gestora “Terrassa Cicle de l’Aigua EPEL”. Amb aquesta aprovació es culmina el procés de remunicipalització del servei en la tercera ciutat més gran de Catalunya.

El ple també aprovarà la subrogació a FUPAR d’un espai de 1.500 metres quadrats al Condicionament Terrassenc. El contracte s’ha allargat fins als 45 anys de cessió per a l’activitat de Teixidors, per compensar l’alta inversió que farà l’entitat i que puja a més de 500.000 euros. Entre les 11 propostes de resolució, el ple aprovarà fer fill predilecte de la ciutat a l’arquitecte Lluís Muncunill i incorporar el seu retrat a la galeria de terrassencs il•lustres que pengen de les parets del ple.

Mina, 6 mesos més abastant d’aigua Terrassa

Nova pròrroga forçosa de 6 mesos amb Mina d’Aigües per assegurar la continuïtat del servei públic d’abastament d’aigua a Terrassa. L’aprovació definitiva s’ha fet al ple de maig i s’aplicarà entre el 9 de juny i el 9 de desembre d’aquest any. Si bé quasi totes les formacions polítiques hi han donat suport, des de la CUP s’ha optat per l’abstenció al·legant que suposa un exemple de pèrdua de control d’un servei bàsic per part del consistori. Des de l’equip de Govern s’ha retret als cupaires la manca de compromís en un procés complex i que està actualment en tràmits.

Qui no continuarà vinculada amb Terrassa és la UNED. La Universitat Nacional d’Educació a Distància ha decidit retirar l’actual oferta formativa de tres graus que mantenia a la nostra ciutat i traslladar els estudis a Barcelona. Tot i l’oposició del PP i C’s i l’abstenció d’ERC-Mes, el regidor d’Universitat, Amadeu Aguado, ha argumentat que la decisió és de la UNED, després que l’Ajuntament comuniqués al centre formatiu la intenció d’adequar l’aportació de 2017 als criteris generalistes que s’apliquen a la resta d’universitats del Campus.

En la mateixa sessió plenària, a més, l’Ajuntament ha aprovat sortir del Consorci de la Xarxa de Teatres Públics de Catalunya.