Entradas

Xavier Álvarez de l’ESEIAAT crea un mètode utilitzat en 120 parcs solars a tot el món

El terrassenc Xavier Álvarez, investigador i professor de l’ESEIAAT, ha desenvolupat durant els darrers sis anys una extensa activitat tecnològica envers la transició energètica. Ha realitzat els càlculs d’instal·lació i cimentació dels pilots a les plataformes que sustenten les plaques fotovoltaiques de 120 megaparcs solars. Aquestes instal·lacions s’han ubicat en ciutats d’Àfrica, Amèrica, Europa, Àsia, Oceania i l’Orient Mitjà.

Tots aquests megaparcs sumen 4.000 MW de potència, instal·lats sobre un total de 3.500 hectàrees de terreny, aproximadament la mateixa superfície que sumarien 3.500 camps de futbol. Això equival a l’energia que produeixen quatre centrals nuclears. El cost d’instal·lació d’un parc solar de 5 hectàrees és de 4 milions d’euros. Per tant, el total d’inversió en els projectes en què ha treballat Álvarez seria d’uns 4.000 milions d’euros.

Per poder realitzar aquesta activitat d’enginyeria, el catedràtic d’Escola Universitària en Elasticitat i Resistència de Materials, ha fet servir una metodologia pionera. La va crear l’any 2014, i que ara fan servir totes les empreses del sector. 

La cimentació és la clau 

Segons els experts, la cimentació és clau en la construcció dels parcs fotovoltaics i és el que marca la diferència entre construccions, ja que cada terreny és diferent i particular. El megaparc fotovoltaic més gran del món, instal·lat a Dubai, amb 1.054 MW de potència és un dels projectes en els quals ha treballat Álvarez. Un altre és el parc solar de Mocuba, a Moçambic, que a patit cinc ciclons i les plaques solars segueixen igual que el dia que es van instal·lar, assegura Álvarez.

Països d’Àfrica, Oceania, Amèrica, Àsia,  l’Orient Mitjà i també Europa compten amb instal·lacions de megaparcs fotovoltaics calculades pel professor de l’ESEIAAT.

Plaques Solars Ca N'anglada

26 plaques fotovoltaiques d’autoconsum compartit en un edifici de lloguer social de Ca n’Anglada

L’Ajuntament de Terrassa segueix impulsant la instal·lació de plaques fotovoltaiques d’autoconsum en els edificis municipals. Als més de 2.000 mòduls repartits en una vintena d’immobles corporatius, culturals, socials, educatius, etc, se suma ara un edifici d’habitatges de lloguer social, propietat de la Societat Municipal de l’Habitatge.

Es tracta del bloc de pisos de la plaça de Ca n’Anglada, 8-12, on s’hi han instal·lat 26 plaques fotovoltaiques d’autoconsum compartit. Aquests mòduls tindran una potència d’uns 10kWp, que generaran un total de 19.325 kWh d’energia l’any.

Foto: Ajuntament de Terrassa

El cost de les obres és de 24.314 euros, un pressupost que s’inclou dins la subvenció de 50.000 euros que la Diputació de Barcelona ha atorgat a l’Ajuntament, en el marc del Programa sectorial d’actuacions per afrontar l’emergència climàtica. La quantia restant de l’ajut es destinarà a instal·lar durant els propers mesos nous mòduls fotovoltaics en un edifici municipal, que encara està per concretar.

Actualment, les 2.000 plaques existents en una vintena edificis municipals tenen 671kWp i generen 985.245 kWh. L’equip de Govern confia que es pugui arribar a produir l’any 2023 un milió de kWh anual, la qual cosa permetria reduir les emissions de CO2 en 150 tones.

JxT presenta 4 esmenes a les ordenances fiscals del 2023

Al ple d’aquest divendres figuren 4 esmenes del grup municipal Junts per Terrassa. La formació comparteix la màxima de congelar taxes i impostos per mantenir una pressió fiscal moderada però creu que darrera del gran titular, a la lletra petita, hi ha marge per ajudar les economies familiars i empresarials.

Dues d’elles tenen a veure amb temes ambientals i transició energètica. La portaveu, Meritxell Lluís, demana a l’equip de govern municipal que no modifiqui els topalls i que no rebaixin les bonificacions existents per a la instal·lació de plaques fotovoltaiques en l’IBI, l’Impost de Construccions i Obres (ICIO) i l’IAE.

La segona, pretén que s’introdueixin bonificacions per promoure la substitució de teulades amb fibrociment en l’ICIO. Per aconseguir-ho, diu Lluís, cal declarar aquestes feines d’interès especial o d’utilitat municipal.

Les altres dues tenen a veure amb l’ordenança general. JxT va presentar al novembre de 2020 una proposta de resolució que es va aprovar per unanimitat sobre la tarifa plana fiscal o pla personalitzat de pagament.

Es pretenia fraccionar el pagament de tots els rebuts municipals en una quota fixa mensual, bimensual o trimestral. Segons el govern municipal això no s’aplicarà fins al 2024 per problemes informàtics (el programari és complicat i la migració de les dades dels contibuents d’un sistema a l’altre es farà al febrer. Per tant el nou sistema s’aplicarà a l’inici del següent exercici).

La portaveu lamenta el retard i demana que es faci pedagogia, per saber quant es paga i com ha evolucionat al llarg dels darrers exercicis.

La darrera és sobre la mateixa ordenança. El text diu que al llarg de l’any es faran les regulacions oportunes. Junts demana que les quotes siguin fixes per preveure les despeses.

Meritxell Lluís 4 Meritxell Lluís 3 Meritxell Lluís 2 Meritxell Lluís 1

Terrassa registra al 2021 més del doble de llicències per plaques fotovoltaiques que al 2020

Terrassa ha tancat l’any 2021 tramitant 197 expedients de llicències urbanístiques per a la instal·lació de plaques fotovoltaiques d’autoconsum. Això suposa un augment del 155% respecte el 2020, període on es van presentar 77 sol·licituds d’aquest tipus. La tendència de creixement es fa palesa si també tenim en compte que al 2019 n’havien estat 41. Al 2021 l’increment ha estat especialment acusat al darrer trimestre d’any, amb un augment del 64% només d’octubre a desembre.

Segons l’Ajuntament, la gran majoria de les peticions d’instal·lacions són per a habitatges unifamiliars i bifamiliars, 164. Els edificis d’habitatges plurifamiliars, en canvi, només han presentat cinc sol·licituds. Qui ocupa el segon lloc és el sector empresarial, sobretot industrial, amb 25 expedients. Totes les categories juntes sumen una inversió entre particulars i empreses superior als 2 milions d’euros.

Actualment Terrassa és la quarta població de Catalunya amb més instal·lacions fotovoltaiques d’autoconsum, segons el recompte de l’Observatori de l’Autoconsum a Catalunya. La ciutat compta amb 239 instal·lacions operatives, una xifra només superada per Sant Cugat del Vallès, Barcelona i Corbera de Llobregat.

Les instal·lacions fotovoltaiques a Terrassa comporten diverses bonificacions tributàries. El 50% a l’Impost de Béns Immobles (IBI) durant cinc anys, el 25% a l’Impost d’Activitats Econòmiques (IAE) durant tres exercicis i fins al 95% a l’Impost sobre Construccions, Instal·lacions i Obres (ICIO). A més, les noves ordenances d’aquest 2022 han incorporat la figura de les «comunitats energètiques», les quals quedaran exemptes de pagar la llicència urbanística.

Embamat instal·la plaques fotovoltàiques en un 20 per cent dels seus 15.000 metres de sostre

L’empresa terrassenca d’embalatge industrial, Embamat, instal•la en el sostre de la seva nau, una superfície de plaques fotovoltàiques de 124 KWp de potència que generaran 190.000 kWh l’any. D’aquesta manera només amb l’ocupació d’un 20 per cent del seu sostre es cobrirà el consum energètic diari de l’empresa. D’aquesta manera la companyia referma el seu compromís amb el medi ambient amb una actuació que equivaldria a la plantació de 2.500 arbres l’any.

L’empresa del polígon industrial de Can Petit porta més de 15 anys implantant diferents mesures com ara la certificació en gestió mediambiental ISO 14001 que va aconseguir l’any 2005. Segons el CEO d’Embamat, Esteve Amat, “El nostre objectiu és compartit per tots els membres de l’associació europea Packsynergy, que és aconseguir una petjada de carboni 0 al medi ambient. Per això hem inclòs aquest tipus d’accions com a part del pla estratègic de l’empresa. No entenem un futur sense respectar el medi ambient”.

Sobre les plaques fotovoltàiques, Amat afegeix que “ocupa un 20% de la superfície. És suficient per a cobrir el consum diari de la nostra empresa. Actualment, les plaques han evolucionat tant que la capacitat productiva es multiplica per gairebé tres, és a dir, que fa 5 anys hauríem precisat un 60% de la superfície de la nau per aconseguir la mateixa generació d’energia”. Aquesta inversió forma part del seu pla estratègic de transició ecològica. No sols aconseguiran reduir costos d’energia, sinó que a més reduiran la petjada de carboni en 60 tones de CO₂. El que equival a plantar 2.250 arbres a l’any.

Alguns dels avantatges d’instal•lar les plaques són que no generen emissions contaminants, són 100 per cent renovables i es redueixen els costos d’energia. Una inversió que a mig termini l’estalvi energètic és considerable i els costos de manteniment baixos. Altres projectes d’Embamat en aquest sentit són la instal•lació de punts de càrrega per a vehicles, inversió en maquinària més eficient, millorar els processos productius, incrementar l’ús de matèries primeres reciclables i reduir la generació de residus. També impulsa estudis per millorar el procés d’embalatge, de materials alternatius i reduir costos i emissions amb l’optimització logística.

Amb 85 anys de trajectòria, Embamat és un referent de l’embalatge industrial a Catalunya. Actualment té una cartera de més de 1500 clients de múltiples sectors, i compta amb més de 70 empleats dedicats a les diferents línies estratègiques en les seves instal•lacions, les quals ocupen 15.000 m² dedicats exclusivament a l’embalatge. Empresa líder en el servei global té tres principals línies de negoci: la fabricació i disseny d’embalatge industrial, la comercialització de productes i sistemes d’embalatge, i els serveis industrials que reforcen i optimitzen tot l’anterior.

Terrassa ha instal·lat més de 1.500 plaques fotovoltaiques en 13 edificis municipals

A principis de 2019 van començar els treballs d’instal·lació de plaques fotovoltaiques per generar energia en edificis municipals, un projecte contemplat dins el programa Terrassa Energia Intel·ligent, emmarcat dins l’estratègia Smart City municipal. Actualment, l’ajuntament ja disposa de més de 1.500 d’aquestes plaques en 13 edificis municipals, que generen energia renovable, produeixen cada any prop d’1 milió de quilovats-hora i redueixen les emissions de CO2 en més de 300 tones. Aquesta energia equival al consum elèctric que, durant 12 mesos, poden generar 300 habitatges.

Pel que fa a la ciutat, hi ha registrades un total de 101 instal·lacions de panells solars fotovoltaics en  cobertes d’habitatges i naus industrials. La transició energètica és el tema de l’Eco-fòrum d’aquest any. El programa es pot consultar a https://www.terrassa.cat/actualitat-medi-ambient. Un dels objectius de l’equip de govern és impulsar aquesta transició cap a un model més sostenible, ampliant la xarxa d’instal·lacions fotovoltaiques i fent una aposta clara amb les energies renovables, en el marc de la Revolució Verda.

Per fomentar la instal·lació de plaques fotovoltaiques, l’ajuntament ha simplificat els tràmits municipals que cal fer i ofereix bonificacions a l’Impost de Béns Immobles (IBI), l’Impost d’Activitats Econòmiques (IAE) i l’Impost sobre Construccions, Instal·lacions i Obres (ICIO) per tenir instal·lacions d’aprofitament solar.

En el decurs d’aquest any, l’Ajuntament ja ha atorgat un total de 168 bonificacions als sol·licitants, tant empreses com particulars, d’aquests impostos per un import total de 53.532,05 euros.

L’Ajuntament impulsa la transició energètica per a particulars i empreses

Aquestes plaques fotovoltaiques ja estan instal·lades sobre el terrat de l’edifici B dels Serveis Centrals. Des d’allà es pot veure també la coberta del Teatre Alegria, un altre de la dotzena d’edificis públics que generaran energia renovable per a autoconsum i que reduiran les emissions de diòxid de carboni.

D’aquí a un parell de mesos totes entraran en funcionament i produiran gairebé 1 mega wat hora anualment i suposaran un estalvi de milers de tones de CO2 a l’atmosfera.

En alguns moments, fins i tot, produiran energia sobrant que es podrà injectar a altres edificis públics que estiguin en un radi de 500 metres. Així ho permet la nova llei: compensar o descomptar de la factura l’excedent d’una instal·lació propera. Comunitats de veïns, associacions de propietaris o urbanitzacions també es podrien beneficiar d’aquest estalvi energètic compartit.

Les plaques fotovoltaiques són una pota del projecte Terrassa Energia Intel·ligent que va ser presentat al març de 2019. La segona, és la substitució de l’enllumenat públic per fanals de tecnologia Led (unes 29.000 llumeneres, ja gairebé renovades al 90%). La tercera és la renovació del sistema d’il·luminació interior a 87 edificis públics i la quarta actuació és la renovació del parc de transport públic urbà.

En total una inversió de 22 milions d’euros que s’amortitzarà en 14 anys i que no costarà ni un euro a la ciutadania perquè es pagarà amb els estalvis generats en la factura.

Els beneficis del projecte, econòmics i mediambientals, reverteixen en la ciutat i també en el planeta. Per això, l’Ajuntament vol predicar amb l’exemple i fer front al canvi climàtic però també vol que particulars i empreses apostin per aquesta transició energètica. Per això, té les bonificacions fiscals màximes que permet la llei en diversos impostos.

Així, l’IBI i l’IAE es bonifiquen al 50% durant períodes de 5 i 3 anys, respectivament. Per la seva part l’Impost de Construcció, Instal·lació i Obres, l’ICIO, té un descompte del 95% per a la instal·lació d’energies renovables.

El Consell Comarcal instal·la 640 m2 de plaques fotovoltaiques a la seva seu

El Consell Comarcal avança en el seu compromís amb el medi ambient i ha posat en marxa una instal·lació fotovoltaica per l’autoconsum a la seva seu. Són 640 metres quadrats que permetran una cobertura del 20% del consum total d’energia dels dos edificis existents.

L’actuació forma part d’un paquet d’actuacions de millora de l’eficiència energètica per reduir l’emissió de gasos d’efecte hivernacle. De fet, la nova instal·lació evitarà una contaminació equivalent a gairebé 3.000 trajectes de 40 km en cotxe. L’ens comarcal té previst estalviar 6.000 euros anuals en la factura energètica.

El cost de la instal·lació ha estat de 82.000 euros, un pressupost que el Consell Comarcal preveu tenir amortitzat en un període d’entre 12 i 14 anys.

Amb aquesta iniciativa, l’ens supramunicipal vol donar exemple i incentivar altres administracions i particulars. Una altra de les accions previstes pel consell és ampliar el projecte Boscos del Vallès amb noves calderes de biomassa arreu de la comarca, així com l’elaboració d’un pla supramunicipal per millorar la qualitat de l’aire.

Terrassa aposta per l’energia intel·ligent i sostenible

82 places fotovoltaiques de la potència més gran que hi ha al mercat ja estan instal•lades sobre el terrat de l’edifici B dels Serveis Centrals. És el primer equipament en tenir-les i l’alcalde ha visitat les obres. Al llarg dels propers mesos, 14 més tindran el seu propi dispositiu. En total, 15 edificis públics i 2.000 plaques fotovoltaiques que generaran energia renovable per a autoconsum i reduiran les emissions de diòxid de carboni. En alguns moments, fins i tot, produiran energia sobrant que es podrà injectar a la xarxa de distribució.

L’eficiència energètica en edificis municipals és una de les tres línies d’actuació del projecte Terrassa Energia Intel•ligent. La segona pota és la substitució de l’enllumenat públic actual per 28.800 fanals de tecnologia LED. Els operaris han començat per les avingudes.

La tercera actuació destacada del TEI és la renovació del parc de vehicles de transport públic urbà. El passat divendres es van presentar els 10 nou autobusos híbrids urbans que s’incorporen a la flota de Transport Municipals d’Egara S.A. (TMESA).
Els beneficis del projecte, econòmics i mediambientals, revertiran en la ciutat i també en el planeta.

Vega afirma que l’administració té un compromís en la lluita contra el canvi climàtic i vol ser exemple per a la ciutadania. Així, durant la Setmana del Medi Ambient es faran tallers perquè els particulars també inicien aquest camí cap a les energies renovables.

La inversió inicial del TEI està valorada en 22 milions d’euros en un any. A partir del març del 2020, i durant catorze anys, l’Ajuntament pagarà a l’empresa concessionària -que també s’encarrega del manteniment del la xarxa durant aquest període- amb els estalvis generats en la factura energètica.

Terrassa ha signat el Pacte d’Alcaldes i Alcaldesses pel Clima i l’Energia. El compromís és reduir en un 40% les emissions de diòxid al 2030. Amb el TEI, aquest objectiu se superarà l’any que ve.

El Campus estrena dos camps de plaques fotovoltàiques pel 30 per cent de l’energia de l’edifici

Aquest estiu es connectarà a la xarxa elèctrica dues plantes fotovoltàiques noves que uns 50 alumnes de la Universitat Politècnica han instal•lat al terrat d’un edifici del Campus terrassenc. En total més de 200 peces de formigó i 250 plaques solars repartides en una superfície de 800 metres quadrats. La instal•lació aportarà el 30 per cent de l’energia que necessita l’edifici de la Rambla Sant Nebridi i permetrà un estalvi en la factura de la llum, de 5.000 euros l’any.

L’objectiu és que la UPC esdevingui un smart energy Campus. L’equip d’estudiants ultimava aquest matí els preparatius que representa posar a la pràctica tot allò que han estudiat a les aules. Una de les principals motivacions dels estudiants és conscienciar la gent sobre l’ús de les energies renovables i la necessitat de protegir el medi ambient. Els estudiants connectaran les dues plantes a un sistema de motorització en obert que permetrà seguir les dades de generació d’energia fotovoltàica, el consum elèctic i l’estalvi que representa, a través d’una pantalla a l’entrada de la Universitat.