Entradas

La Cultura Popular busca espai propi dins la Festa Major

Un grup de persones vinculades a la cultura popular treballen en un nou projecte per trobar un espai de reunió i exhibició d’aquests grups, dins la Festa Major de la ciutat.

Es tractaria de trobar una plaça cèntrica i accessible on els diferents grups, majoritàriament de la Coordinadora de grups de Cultura Popular, poguessin establir un punt de trobada i d’actuació entre la participació en les nombroses activitats de la Festa principal de la ciutat.

Una proposta encara embrionària però que es podria fer efectiva aquest mateix estiu.

Ca n’Anglada ja compta amb la nova plaça Rosa Parks

Quatre mesos després d’engegar les obres l’alcalde Jordi Ballart, acompanyat de regidors i membres d’altres grups municipals i d’entitats veïnals, ha assistit a l’acte de reinauguració de l’antiga plaça del Pagès ubicada al barri de Ca n’Anglada.

Unes obres, amb un cost de 158.000€, exigides des de feia anys pels veïns que s’ha reestrenat amb un altre nom. L’activista  nord-americana, pionera del moviment dels drets civils i referent en la lluita contra de la discriminació racial, ha dut la placa que posarà el nom a aquesta plaça.

Una plaça que ja compta, des d’aquest cap de setmana, una zona de joc infantil i una àrea d’elements esportius i de cal·listènia. Els veïns es senten orgullosos amb el resultat per a fer realitat aquesta petició molts mesos després.

Durant l’acte també s’ha pintat un autobús amb el nom de l’activista que bateja la plaça. Una icona que escenifica la incansable lluita de Parks per a fer d’aquest un món més just.

S’inaugura una placa d’homenatge a Federico García Lorca 88 anys després del seu pas per Terrassa

L’entrada del Teatre Alegria ha estat la ubicació escollida per a l’acte d’inauguració de la placa d’homenatge a Federico García Lorca. Una proposta impulsada per la Taula Sectorial d’Arts Escèniques que recorda el pas del famós poeta i dramaturg espanyol a l’antic Teatre Alegria de Terrassa, anteriorment ubicat al carrer de la Rasa. L’any 1935 García Lorca va ser a Terrassa amb motiu de la representació de la seva obra «Yerma» dirigida per Cipriano Rivas i protagonitzada per l’amiga personal de Lorca, l’actriu Margarida Xirgu.

Un acte que ha comptat amb la presentació de la placa i amb la presència de l’alcalde Jordi Ballart, la regidora de cultura Rosa Boladeras, i representació de la Taula Sectorial d’Arts Escèniques així com representants dels grups municipals i amants del llegat i la història de García Lorca.

Després dels discursos d’homenatge a la figura de Federico García Lorca les persones assistents a l’acte s’han dirigit al Teatre Principal, on s’ha representat «Yerma», dins de la temporada Terrassa Arts Escèniques.

La CUP Terrassa denuncia l’auge de l’extrema dreta i tapa la placa franquista d’Alfonso Sala

Sota el lema «No passaran!» la CUP Terrassa ha publicat, al seu compte oficial de twitter, una piulada que anunciava la nova acció antifeixista del partit. Ha consistit en tapar una placa en memòria d’Alfonso Sala, polític i empresari franquista, ubicada al carrer Puignovell i davant la casa natal del que va arribar a ser Compte d’Egara. Segons la CUP es tracta d’una protesta per «acabar amb les simbologies franquistes de la ciutat» i repulsar l’auge de l’extrema dreta i el feixisme.

Per tapar la placa s’ha instal·lat un vinil d’honor “a les víctimes antifeixistes caigudes en defensa de la llibertat». Per últim els cupaires han recordat que ells seguiran insistint i que no defalliran en la lluita contra l’extrema dreta.

la CUP Terrassa ha aprofitat el 12-O, dia de la Hispanitat, per a dur a terme aquesta acció, ja que consideren que «és una data que pretén legitimar el colonialisme i el genocidi vestint-lo de festa nacional, i és el dia patri dels vestigis feixistes més rancis de l’Estat Espanyol».

Ofrena floral pels advocats assassinats d’Atocha ara fa 45 anys

Aquest 24 de gener del 2022 s’han complert 45 anys de la matança per part d’un grup feixista, dels advocats d’un despatx laboralista d’Atocha, a Madrid. Per quart any consecutiu, Terrassa se suma a la commemoració d’aquell atemptat que va representar un cop molt dur per als lluitadors per la democràcia i pels drets dels treballadors.

Aquest dilluns una nodrida representació social i institucional, han fet un minut de silenci i una ofrena floral a la placa que recorda aquests fets, davant el sindicat de Comissions Obreres. L’any 1977 un grup d’extrema dreta va entrar a l’edifici del carrer Atocha on un grup d’advocats laboristes s’enfrontaven a les restes de la dictadura franquista.

Els trets indiscriminats van matar cinc advocats i van ferir a quatre persones més. Comissions Obreres rescata aquell atemptat per a la Memòria Històrica, per produir-se en uns moments determinants per al diàleg i la democràcia. L’acte ha acabat amb el cant de la Internacional i d’Els Segadors.

La colla dels Minyons presenta el seu projecte de nou local per a les naus de Cal Reig

Minyons de Terrassa aspira a obtenir la concessió per a 50 anys de les naus de Cal Reig, una propietat municipal afectada per l’entorn del Museu Nacional de la Ciència i la Tècnica de Catalunya. Els Minyons posen a la venda la seva actual seu, la casa Jacint Bosch, i presenten un projecte per ocupar l’antiga industria del carrer dels Àngels.

Un projecte que preveu arribar als 1.800 metres quadrats utilitzables gairebé el doble del què disposen en l’actualitat. El projecte preveu obrir una plaça i condicionar dues naus per a l’activitat castellera. Les dues naus s’acondicionaran pels assajos coberts, espai per la canalla, una sala d’actes i un bar obert al carrer. I tot en un entorn cultural de primer ordre al centre de la ciutat.

Aquest dies s’ha de resoldre el concurs per adjudicar les naus de Cal Reig que havien estat propietat de la família Divorra. El pressupost de tot plegat puja a uns 800.000 euros que la colla pensa pagar amb la venda de la seva actual seu del carrer Teatre. El futur local de Minyons que volen estigui enllestit per la temporada del 2023, dona resposta a totes les necessitats de funcionament de la colla i dignifica un espai en ple centre de l’activitat cultural de la ciutat.

Terrassa homenatja als treballadors que fa 50 anys van fer vaga a l’AEG

Terrassa fa un pas més en el restabliment de la memòria històrica. Aquest dijous al migdia s’ha estrenat una placa commemorativa, al carrer del Moviment Obrer, a tocar de l’actual escola Nova Electra, pel 50è aniversari de la vaga a l’empresa AEG. Un homenatge, postposat un any per la pandèmia, a les persones que van col·laborar i participar en una aturada que, en plena època franquista, va representar una gran fita pels drets i llibertats dels treballadors.

A l’acte hi han participat representants de Comissions Obreres i de la UGT, així com alguns dels treballadors que han rememorat l’aturada i han recordat la repercussió que va tenir més enllà de la ciutat. Era l’any 1970 i dos sindicalistes van ser acomiadats de l’empresa AEG, popularment coneguda com l’Electra, una empresa creada el 1910 i que ocupava el mateix solar de la carretera de Castellar.

Això va provocar un fort moviment de protesta en ple període de repressió franquista i que va provocar una vaga de seguiment massiu i que es va allargar durant 55 dies. La resistència i la solidaritat es van estendre per tota la ciutat amb un balanç de 71 acomiadats i 14 persones detingudes a la presó Model de Barcelona.

CCOO convoca una concentració estàtica a Josep Tarradellas pel Primer de maig

Comissions Obreres amb el suport d’altres sindicats, partits polítics d’esquerres i entitats socials de Terrassa, convoca una manifestació unitària per commemorar el Primer de maig, dia dels treballadors. Després de la suspensió de l’any passat, aquest cop es recupera la convocatòria en una concentració estàtica que es farà dissabte a les 12 del migdia a l’Avinguda Josep Tarradellas a l’alçada de la plaça de Lluís Companys.

Sota el lema «El país està en deute amb la gent treballadora», es reivindica el paper dels treballadors durant la pandèmia. Els sindicats reclamen la derogació de la reforma laboral i denuncien l’excés de temporalitat en el mercat de treball que provoca un augment desmesurat de l’atur juvenil.

També reclamen avançar en igualtat, la defensa de les pensions i recuperar els convenis col·lectius com a garantia en les condicions laborals a les empreses. D’altra banda aquest dijous s’inaugura una placa commemorativa en record dels 50 anys de la vaga de l’AEG. Un acte ajornat ara fa un any, des de l’aniversari de la llegendària mobilització.

La comunitat universitària escollirà el nom d’una nova plaça al Campus

L’Ajuntament obre un procés participatiu per decidir el nom d’una plaça en construcció al carrer Colom, a l’alçada de la Universitat. Un nou espai públic que s’està reurbanitzant en el solar que ocupava l’antiga fàbrica Flotats. De moment i des del món universitari s’han escollit cinc propostes per escollir un nom de dones científiques, pioneres i vinculades al món del coneixement.

Es tracta de la matemàtica londinenca Ada Lovelace. La primera dona, natural de Venècia, què va obtenir un doctorat, Elena Piscopia. L’actriu, productora i inventora de Viena, Hedy Lamarr. Maria la Jueva, la primera dona alquimista d’Alexandria. I l’única catalana, de Vilafranca del Penedès, Quitèria Tarragó, la primera dona regidora a l’Ajuntament de Terrassa.

Un dels objectius del procés participatiu és que les persones que formen part de la comunitat universitària puguin votar alguna de les cinc propostes. El Servei d’Universitats recollirà les respostes que es rebin fins el 23 de novembre. La més votada s’elevarà a la Comissió del Nomenclàtor per validar-la, i l’alcalde la ratificarà en un decret que finalment donarà nom a la plaça.

Inauguració de la plaça de Samuel Vila, en memòria del pastor evangèlic

La rotonda que conflueix entre la carretera de Matadepera i l’avinguda de Béjar ha estat batejada aquest diumenge amb el nom de plaça de Samuel Vila i Ventura. D’aquesta manera la ciutat ret homenatge al pastor evangèlic nascut a principis del segle XX, nominat fill adoptiu de Terrassa pel seu compromís social. Samuel Vila va ser també escriptor i Acadèmic de la Llengua Espanyola, i juntament amb la seva esposa Lídia són considerats els pioners de la religió protestant a la ciutat.

L’acte ha comptat amb la presència de diversos representants polítics, entre ells l’alcalde Alfredo Vega, qui ha estat l’encarregat de descobrir la placa amb el nou nom. Seguidament, a pocs metres de la plaça de Samuel Vila, l’Església Evangèlica Unida de Terrassa ha celebrat el culte de baptismes, en una cerimònia que ha servit per batejar una desena de nous membres de la comunitat. La jornada de celebració ha comptat també amb l’actuació del cor de gospel de Nova York The Bobby Lewis Ensemble. Format per 8 veus i 4 músics dirigits pel pastor Bobby Lewis, el grup de Harlem ja va actuar dissabte a la nit al Centre Cultural en el marc del Festival de Jazz de Terrassa.