Entradas

Un nou Pla Estratègic per al Museu de Terrassa abans de finalitzar el mandat

/0 Comentarios/en , , /por

El Museu de Terrassa es transforma i s’adapta als temps moderns a través de la implantació d’un nou Pla Estratègic. L’objectiu és estimular el coneixement per implicar la ciutadania amb temes d’interès. Així, entre les principals missions del full de ruta es busca recuperar i protegir la memòria històrica, esdevenir un espai de creació i també difondre els edificis d’interès de la ciutat.

Com a novetat, el Museu de Terrassa integrarà tres nous laboratoris experimentals, distribuïts en diferents seus. Aquests espais dinàmics d’aprenentatge seran l’Egara Lab, situat al Castell Cartoixa; el Social Lab, a la Torre del Palau, i l’EduLab, que es trobarà al centre d’acollida de visitants de la Seu d’Ègara.

Un conjunt monumental -el de la Seu d’Ègara- que se centrarà en explicar les arrels i els orígens del municipi. Per la seva banda, la Torre del Palau acollirà un centre d’interpretació, mentre que el Claustre de Sant Francesc tractarà temes de benestar a tavés del binomi arts i salut. Per últim, el Castell Cartoixa es dedicarà a les comunitats amb un espai de participació; mentre que la Casa Alegre mantindrà la seva funció d’espai expositiu, amb un diàleg entre l’art i la història que incorporarà recursos de realitat augmentada.

D’altra banda, el regidor de Turisme, Pep Forn, ha anunciat una línia de finançament per tal que la Masia Freixa s’acabi integrant com una peça més en el conjunt museístic.

El nou president de la CECOT impulsa un pla estratègic per a l’entitat empresarial

/0 Comentarios/en , , /por

La CECOT impulsa un Pla Estratègic per adaptar els conceptes empresarials a la nova realitat i millorar els incentius i la relació amb el conjunt de gremis que representa. Així ho ha explicat el nou president de l’entitat que també assegura haver-se trobat l’associació empresarial en un dels seus millors moments de la història.

Panés que dona per normalitzada la relació amb Foment del Treball, després de la sortida i entrada de la CECOT de la principal patronal catalana, assegura que la pandèmia també ha posat en valor les necessitats de cada sector. Sobre el Decret Llei per a l’estalvi energètic, la patronal espera consensuar algunes modificacions perquè s’ajusti a les necessitats de totes les empreses.

La CECOT manté la defensa dels interessos empresarials en aspectes com l’absentisme laboral o la llei dels autònoms. Tot mantenint la representativitat en un dels motors econòmics de Catalunya com és la comarca del Vallès. L’economista i conseller delegat de TECMESY, Xavier Panés, vinculat a la CECOT des de fa set anys, des de finals de juny substitueix a l’antic president Antoni Abad, després d’encapçalar una única candidatura guanyadora amb l’aval del 77,8 per cent de l’assemblea.

Presentació Pla Estratègic Hockey Rfeh 3

L’hoquei herba espanyol vol seguir creixent

/0 Comentarios/en , , /por

La Federació Espanyola de Hockey (RFEH) ha presentat el seu Pla Estratègic, un projecte que vol fer seguir creixent l’hoquei espanyol fins el 2030. Entre els objectius, arribar als 50 mil jugadors federats, crear 100 camps i multiplicar el nombre d’àrbitres i de tècnics amb una estesa formació.

Els quatre pilars del Pla (#cambiarparacrecer) presentat a la seu de MGS Seguros, giren al voltant del creixement i la fidelització de la família de l’hoquei, el desenvolupament d’estructures i professionalització, el sistema de talent i la digitalització i la sostenibilitat. Aquest full de ruta s’inclou en 64 projectes que es volen posar en marxa en els propers tres anys.

Santi Deó, president de la RFEH, dirigint-se als assistents (Font imatge: RFEH)

El CST dona a conèixer els objectius a assolir durant els propers 4 anys

/0 Comentarios/en , /por

El Consorci Sanitari de Terrassa (CST), presenta el Pla Estratègic 2021-2024, el full de ruta de l’organització per a 4 anys, i ha d’impulsar a l’entitat  a afrontar els nous reptes que es presenten en un context altament exigent.

El nou Pla Estratègic  culmina un procés participatiu que ha recollit aportacions de cadascun dels Àmbits i Departaments. Més de 100 persones, organitzades en diferents grups de treball, han participat, de manera directa o indirecta, en la seva elaboració.

El compromís del CST és incentivar el professionalisme i la participació, per aconseguir la implicació dels professionals en els resultats assistencials, docents i de recerca. També implicar a ciutadania i pacients en la seva autocura i en la millora dels serveis que els proporcionen. Ser una organització socialment responsable, que avança cap a la neutralitat mediambiental en el conjunt de les seves operacions i ser una organització transparent, ètica i sostenible econòmicament.

El Pla Estratègic s’articula entorn a 9 eixos estratègics que vertebraran la tasca sanitària, assistencial, docent i de recerca durant els propers quatre anys.

  1. Humanització transversal: posar al centre les persones i promoure la seva autocura. Vetllar per la seva dignitat i valors, amb el màxim de respecte en el seu procés assistencial i amb la participació del seu entorn. Escoltar els resultats de la seva experiència.
  2. Orientació a resultats de valor: preocupació pels resultats que milloren la qualitat de vida dels pacients.
  3. Compromís i professionalisme: el tracte humà i proper és el seu tret diferencial. Mitjançant el treball interdisciplinari al voltant de les necessitats dels pacients, desenvoluparan valors de professionalisme i es comprometen amb els objectius del CST.
  4. Cultura de qualitat i seguretat clínica:  una organització justa, compromesa amb la millora i l’atenció a les primeres, segones i terceres víctimes de qualsevol incident que es pugui produir. Analitzen i milloren els processos per obtenir els resultats desitjats. Implanten bones pràctiques i actuarem de forma proactiva per anar cap a la millora continua.
  5. Gestió del coneixement, docència, recerca i innovació.
  6. Transformació tecnològica, digital i mediambiental: invertint en automatització, robotització i digitalització per optimitzar la gestió i els resultats.
  7. Comunicació efectiva: definim la política de comunicació i els canals bidireccionals que necessiten les persones a les que atenem, les que treballen o estudien amb nosaltres, la societat, les administracions i la resta d’agents d’interès del CST.
  8. Responsabilitat social i compromís: treballen amb ètica i transparència, per contribuir al desenvolupament sostenible. Les decisions i activitats del CST tenen impacte en la societat i en el medi ambient.
  9. Sostenibilitat econòmica: és important garantir la continuïtat de l’organització fent que sigui econòmicament sostenible i alhora mantenir l’equilibri en tots els nostres àmbits de responsabilitat social.

El  Pla Estratègic defineix també un Pla d’avaluació continua del seu desplegament en línia amb el compromís de l’entitat amb la transparència i el rendiment de comptes amb els pacients i usuaris, el professionals, els òrgans de govern, i amb la Societat en general.

Joan Herrera: «La situació econòmica és deficitària, però amb el Pla Estratègic redreçarem el club»

/0 Comentarios/en , /por

Són dies de vertigen per a Joan Herrera i la seva junta, des que va ser proclamat fa tres setmanes 21è president del CN Terrassa. Encara estan immersos en el traspàs de les diferents àrees amb la junta directiva sortint, un traspàs que s’està portant amb transparència, tot i reconèixer que no s’ha donat la millor imatge aquests darrers mesos amb les constants impugnacions durant el procés electoral.

Tot i portar poc temps, Herrera ja té una primera radiografia del club que s’ha trobat, però confia en el seu equip directiu (s’ha ampliat a 14 membres amb la nomenament de Rafael Busom) que ampliarà fins a finals d’any, per redreçar el rumb del transatlàntic amb el qual ha de navegar els propers sis anys.

El futur passa pel Pla Estratègic dissenyat en dues etapes. En els primers tres anys hi haurà un control i reducció de la despesa per no caure en un nou exercici deficitari. Sense detallar, Herrera assenyala que s’han trobat despeses «descontrolades» tant en el funcionament intern del club i en l’àrea esportiva, però respectaran els contractes dels esportistes professionals i garantiran la participació europea dels dos equips de waterpolo.

La recuperació econòmica passa també per incrementar la massa social. S’estan fent campanyes de promoció i des del febrer hi ha hagut més de 2.000 altes, situant el nombre de socis en 13.220, tot i que es necessita arribar a les xifres prepandèmia, uns 16.000, perquè el club sigui autosuficient.

En la segona part del mandat es fixaran les bases d’un Centre del Coneixement, perquè el CN Terrassa esdevingui un centre formatiu que imparteixi un cicle de grau mitjà i superior i s’aplicaran les noves tecnologies, amb l’ús d’intel·ligència artificial, per millorar l’alt rendiment esportiu.

En el capítol d’inversions la nova piscina de 25 metres, projecte que va engegar l’anterior junta i del qual ja es té el projecte bàsic, no és prioritària perquè s’ha d’invertir en mantenir i modernitzar les actuals instal·lacions.

Terrassa presenta als fons Next Generation 40 projectes tecnològics, innovadors i sostenibles

/0 Comentarios/en , , , /por

L’Ajuntament presenta el «Mapa Next Generation Terrassa 2021», un conjunt de 40 projectes per als pròxims anys que aspiren aconseguir el finançament dels fons Next Generation europeus. Els Next Generation és un fons europeu, dotat amb 750.000 milions d’euros, per ajudar als països de la Unió a sortir de la crisi causada per la pandèmia.

Els 40 projectes que presenta Terrassa, valorats en 917 milions, es divideixen en els àmbits de la digitalització, la sostenibilitat, la innovació i l’especialització i competitivitat territorial. Uns projectes sorgits i en col·laboració entre el sector públic i privat que representen un autèntic pla estratègic per al futur de Terrassa, tant si s’aconsegueix el finançament europeu com no.

Els Next Generation s’han presentat en format de programa de televisió, en un plató del Parc Audiovisual. Durant el programa que s’ha pogut seguir pel canal de You Tube de l’Ajuntament, els diferents agents institucionals, econòmics i socials han desgranat algunes de les propostes en cada un dels àmbits.

Des de l’impuls a un nou model energètic en el qual hi participa la patronal CECOT, fins a la digitalització empresarial que aposta la Cambra. També la millora de la tecnologia en l’àmbit de la salut que defensa el Consorci Sanitari, Mútua i el Leitat, fins a tot el suport tecnològic i en formació de la Universitat Politècnica.

I també d’altres projectes que surten del sector públic com l’amplicació i modernització del Parc Audiovisual i propostes d’entitats socials i solidàries com Prodis, Avan o Càrites entre d’altres. Sigui com sigui el finançament, aquests projectes marquen un autèntic full de ruta pels objectius econòmics i de desenvolupament de la ciutat per a les pròximes generacions.

El Consell Comarcal es dota d’un Programa d’Actuació Comarcal fins el 2024

/0 Comentarios/en , /por

El Ple del Consell Comarcal aprova de forma inicial el nou Programa d’Actuació Comarcal 2020-2024, el PAC, una mena de full de ruta per on haurà de transitar l’ens comarcal els pròxims anys.  L’estructura del PAC s’ordena en funció de quatre eixos que corresponen a quatre grans àmbits d’intervenció: Governança, Inclusió i cohesió social, Reactivació económica i Transició ecològica. Aquests eixos contemplen 24 línies i 83 programes per abordar els nous reptes i necessitats. També és una guía d’acció comarcal per avaluar l’impacte de les polítiques de la institució.

L’actual PAC fins el 2020, serà vigent fins l’aprovació definitiva del nou a principis d’any i després d’informar al Consell d’Alcaldies. De les 200 accions que preveia l’antic PAC, un 96 per cent s’han realitzat o estan iniciades, un 12,5%, i 9 actuacions no s’han fet per falta de finançament. El President del Consell Comarcal, Ignasi Giménez, ha dit que “tenint en compte la realitat actual, econòmica i social sacsejada per la pandèmia, el PAC concilia actuacions que donen resposta a la urgència amb actuacions i estratègies a llarg termini. Partint del present però amb mirada en el futur”.

Per la seva banda la Consellera de Serveis Generals, Eva Candela ha assegurat que “l’elaboració d’aquest PAC ha comportat un gran esforç per a concretar un nou full de ruta que permeti abordar, els pròxims 4 anys, els principals reptes de la comarca així també com els reptes institucionals”.El document parteix del Pla de reconstrucció del Vallès Occidental junt amb els objectius del Desenvolupament Sostenible per aconseguir tots dos objectius, els reptes territorials i les estratègies per abordar un Pla de prioritats anual amb coherència amb els pressupostos aprovats fa una setmana. També recull el context socioeconòmic i territorial i els espais de participació i concertació comarcal i el marc normatiu i competencial del PAC, així com els recursos econòmics corresponents al pressupost del 2021.

El Consell d’Economia Social i Solidària prepara una fira «especial» postpandèmia

/0 Comentarios/en , /por

El Consell Municipal d’Economia Social i Solidària, format per representants d’empreses, cooperatives, entitats i associacions, revisarà i reformularà si s’escau el seu Pla Estratègic, lleugerament alterat per la crisi de la Covid-19. Així s’ha dit en la sessió plenària de renovació del Consell, el primer que s’ha fet en format virtual. A la sessió també s’ha escollit Pau Consola, d’Eina Cooperativa, com a vicepresident. El Consell afronta el repte d’organitzar la sisena edició de la fira Terrassa Cooperativa, que s’hauria de fer a la tardor.

Una mostra d’entitats al voltant de les activitats d’una economia més col•laborativa. Una edició “especial” amb bona part de les propostes de forma virtual. Per la banda expositiva de les entitats, a la plaça Vella en anteriors edicions, l’Ajuntament està buscant una nova ubicació per respectar les noves mesures de seguretat. L’any passat a la fira hi van participar 54 entitats i empreses que van organitzar unes 44 activitats per difondre una forma diferent de treballar, de consumir i en definitiva de gestionar l’economia.

Un altre dels projectes aturats per la crisi ha estat la seu social de les entitats d’economia social. Un espai gairebé enllestit a l’equipament municipal que hi ha a la muntanyeta de Vallparadís. A la sessió d’aquest dilluns també s’ha presentat la guia d’empreses d’economia social i solidària, un complet cens de productes i serveis on s’hi troben totes les organitzacions que treballen a la ciutat.

Dues de les prioritats del Consell era l’accés d’aquest tipus d’empreses a la contractació pública i la creació d’una agència energètica terrassenca, dos projectes que si bé ja han rebut un bon impuls, el ritme i la velocitat s’han adaptat a l’actual situació postpandèmia. En el balanç del Consell també s’han esmentat els plans d’assessorament, suport, formació i comunicació, així com un conveni amb Ensenyament o l’enquesta que s’ha fet des d’empreneduria per saber el grau d’afectació de la crisi sanitària a les empreses de la ciutat.

Terrassa en Comú aposta per una mobilitat metropolitana sostenible

/0 Comentarios/en , /por

Terrassa en Comú aposta per reforçar la xarxa de transport púbic per una mobilitat més sana i sostenible, no només des del punt de vista local sinó des de tot l’àmbit metropolità. Un debat que aquest dimecres a la Casa Baumann ha permès explorar els reptes per a una mobilitat més eficient, des d’una visió més àmplia en el territori.

L’especialista del Pla Estratègic Metropolità de Barcelona, Nel•la Saborit, proposa relligar el territori amb una xarxa de transport públic eficient que doni resposta al 43 per cent de desplaçament en l’àrea metropolitana. El plantejament de renovar peatges per reduir l’ús del vehicle privat, reforçar una xarxa estructural d’autobus a tota la regió o unificar tarifes i tiquets, són algunes de les propostes que ha posat a debat.

Per la seva banda l’assessor de Mobilitat de Barcelona, Álvaro Nicolás, ha destacat les mesures impulsades des de la capital, com ara la millora de la xarxa pública d’autobusos amb una inversió de 6 milions d’euros o el destacat desplegament de la xarxa de carrils bici a la ciutat. També ha parlat d’altres projectes saludables de futur com les zones de baixes emissions o de les controvertides Superilles de trànsit limitat a l’eixample barceloní.

Terrassa elabora un pla estratègic per projectar la seva millor imatge al món

/0 Comentarios/en /por

Audiovisual, cultura i patrimoni, universitat, hoquei i salut són els cinc àmbits en què Terrassa pot competir i promocionar-se internacionalment. A finals d’any la ciutat comptarà amb un pla estratègic per construir un relat competitiu de ciutat i projectar la seva millor imatge al món.

Així ho ha explicat en la Comissió de Cultura, Innovació i Projecció de la Ciutat, Juan Carlos Belloso, fundador i director de Future Places, l’empresa encarregada que des de fa més d’un any elabora el projecte.

En l’actualitat el projecte arriba a la seva segona fase amb tallers participatius que es faran fins a finals d’any al Vapor Universitari. L’objectiu final és que Terrassa sigui més competitiva en els seus àmbits, que atregui inversions exteriors per crear nous llocs de treball, i en definitiva afavorir la cohesió social.

Els representants dels grups municipals han estat d’acord en el què és essencial. Terrassa en Comú ha posat l’accent en què sigui la pròpia ciutadania la què defineixi quina ciutat vol, una reflexió similar d’Esquerra Republicana que a la mirada d’enfora hi afegeix una mirada interna per millorar el sentit de pertinença i l’orgull de ciutat. El Partit Popular ha demanat sobre les accions més tangibles i ciutadans ha obert el focus més enllà de l’àmbit local.

Belloso ha tancat dient que no es tracta tant de trobar un eslògan o un logotip, sinó de construir un relat potent amb una estratègia transversal de ciutat.