Entradas

Més d’1,3 milions d’euros per optimitzar energèticament quatre centres d’ensenyament de Terrassa

/0 Comentarios/en , , /por

El Departament d’Educació destina a Terrassa més d’1,3 milions d’euros (1.372.837) per millorar l’eficiència energètica i el confort tèrmic en quatre centres d’ensenyament. En concret a l’Enxaneta s’invertiran uns 357.000 euros, a Lanaspa s’hi destinaran més de 151.000 i a l’Institut Can Jofresa més de mig milió d’euros (518.211). Al centre d’ensenyament de La Torre del Palau s’hi destinen uns 345.000 euros per a la substitució d’una calefacció més eficient i sostenible.

En total la Generalitat es gastarà 8,5 milions d’euros per millorar l’eficiència energètica a 22 centres educatius de tot Catalunya. Es tracta d’actuacions finançades amb fons europeus per a la recuperació econòmica (REACT-EU) i que ha de permetre millorar infraestructures de serveis com són els centres escolars. L’objectiu fer-los més sostenibles, habitables, saludables per alumnes i professors i fer-los la vida útil més llarga.

Els treballs consisteixen en aïllar tèrmicament els edificis per combatre el fred i la calor, es canviaran calefaccions i s’arranjaran sostres, portes i finestres per fer més eficients els edificis. També se substituiran els materials exteriors perquè aïllin millor els centres de les temperatures extremes. Els fons europeus permetran donar un impuls a les actuacions, emmarcades en el Pla director d’infraestructures, que amb les inversions ordinàries del Departament tardarien set anys a fer-se.

L’Ajuntament, obert al tractament i conservació de les llambordes dels entorns fabrils

/0 Comentarios/en , , /por

L’aparició d’unes llambordes històriques sota l’asfalt a l’entorn del Vapor Albiñana, ha reobert el debat ciutadà sobre el tractament i la conservació que s’ha de donar al patrimoni públic. El Pla Director del conjunt fabril del centre, participat amb els veïns de la zona, contempla totes les possibilitats sempre que es prioritzi l’accessibilitat universal. El Govern aposta per explorar tots els sistemes d’exposició i conservació, sempre que siguin compatibles amb l’accessibilitat i en la comoditat per al seu ús diari.

La llamborda clàssica es va posar massivament a places i carrers a finals del segle XIX per la seva durabilitat i economia. Avui en dia, la fins i tot fotogènica llamborda, s’ha convertit en un element sorollós al pas de vehicles i rodetes, un perill per a peus i turmells, i un magatzem de brutícia entre les seves ranures. Actualment a la llamborda, no se li reconeix ni el seu valor ecològic, deixant passar l’aigua al subsòl a través de les seves juntes.

A Terrassa no hi ha un cens de quants carrers d’entre els 1.396 quilòmetres de vials amaguen llambordes, tot i que són habituals a l’entorn d’antics conjunts fabrils. Al voltant de la Fàbrica Albiñana, on han aparegut antigues llambordes, és un conjunt d’edificis protegits com a bé cultural d’interès local. Un complex de naus industrials paralel·les situades entre els carrers Sant Gaietà, Cervantes, Mare de Déu dels Àngels i Sant Valentí.

Llambordes 1Llambordes 2

Llambordes 3Llambordes 4

La futura estació de Renfe a Can Boada apareix en el projecte de pressupostos de l’Estat

/0 Comentarios/en , , , /por

El projecte de pressupostos generals de l’Estat inclou per al 2023 una partida destinada als estudis previs per a la construcció de l’estació oest de Renfe, a Can Boada. En roda de premsa el Gobierno ha anunciat 2.980 milions d’euros d’inversió del Ministeri de Transports i Mobilitat i Agenda Urbana a Catalunya, 1.500 dels quals per a la millora de la xarxa de ferrocarrils de les comarques de Barcelona. La ministra catalana Raquel Sánchez que la setmana passada va rebre de l’alcalde Jordi Ballart, la demanda d’accelerar el procés, ha citat explícitament que s’estant fent «els estudis que han de garantir inversions futures i millores a la xarxa, entre les quals els estudis de redacció o que es contractaran per a l’estació de Can Boada a Terrassa».

L’estudi informatiu per a la nova estació de la R-4 es va adjudicar a una consultoria el passat 21 d’abril. Ara l’empresa té un termini de dos anys per entregar el document. Aquest estudi és determinant per a la licitació d’obres i la construcció de l’estació i que difícilment estarà feta el 2025 tal i com el darrer Ple de l’Ajuntament va demanar per unanimitat al Ministeri, en compliment de l’anunci que l’aleshores ministre José Luis Ábalos va fer el 2020.

L’estació de Can Boada estarà entre els carrers de la Ronda de Ponent, el Passeig 22 de juliol i Doctor Flèming per donar servei als barris de la Maurina, Can Boada Casc Antic, Can Boada del Pi, Roc Blanc i Ca n’Aurell. Les previsions són que la nova estació tingui uns 1.800 viatgers diaris xifra que podria arribar als 5.000 en els següents deu anys. L’estació ja estava en les previsions de Rodalies fins el 2015 i també en el Pla Director de l’Autoritat del Transport Metropolità. A partir de l’entrega dels estudis informatius ara encarregats es faria la licitació i el contracte d’obres. Un calendari que va més enllà del compromís de l’Estat d’estrenar l’estació de Can Boada el 2025.

La transformació urbanística de la zona del Vapor Albinyana ja té pla director

/0 Comentarios/en , , , /por

El projecte per convertir l’entorn de l’antic Vapor Albinyana en una zona més amable per als vianants segueix avançant a pas ferm. La reurbanització d’aquest sector, comprès entre el carrer de la Rasa i l’avinguda 22 de Juliol, ja compta amb un pla director després de diverses sessions participatives. Un document que preveu pacificar el barri amb més places obertes i espais ajardinats, conservant el patrimoni arquitectònic industrial, i potenciant la presència d’entitats socioculturals com Minyons, Tub d’Assaig o l’Ateneu Candela, entre d’altres.

Són els objectius d’un pla director presentat aquest dimarts en una sessió informativa al Casal Cívic de Ca n’Aurell i que va tenir una molt bona rebuda per part dels veïns. El procés participatiu es va iniciar el passat novembre i ha culminat amb la redacció d’aquesta primera proposta de transformació urbanística.

Amb un horitzó d’execució fixat el 2035, el proper mandat serà clau per concretar les primeres intervencions. Caldrà enderrocar alguns edificis sense valor patrimonial per tal de poder-hi adequar espais públics. De fet, una de les idees més il·lusionants del projecte consisteix en obrir a la ciutat els patis interiors dels antics vapors industrials. Són alguns dels detalls que preveu aquest nou pla, pensat per ampliar el centre urbà i l’àrea de vianants.

220222 Reunió Amb Nou Intendent 2

La Policia Municipal amplia l’estructura de comandament amb un nou intendent del cos, Daniel Guillem

/0 Comentarios/en , , /por

L’alcalde de Terrassa, Jordi Ballart,  ha donat aquest matí la benvinguda al nou intendent del cos, Daniel Guillem, guanyador del procés selectiu per a cobrir aquesta plaça. La trobada ha tingut lloc a la sala d’Alcaldia i també estaven presents la tinenta d’alcalde de Territori i Sostenibilitat, Lluïsa Melgares, el regidor de Via pública, Protecció Civil i Seguretat, Xavier F. Rivero; així com  l’intendent major i l’inspector de la Policia Municipal, Antoni Flores i Marc Pintor, respectivament.

Amb l’arribada del nou Intendent, la Policia Municipal amplia l’estructura de comandament per ajustar-la a la realitat actual i donar resposta a les demandes ciutadanes, tal com ho recull el Pla Director.

Daniel Guillem, de 45 anys, és Diplomat Superior en Criminologia per la Universitat Miguel de Cervantes de Valladolid i expert en Direcció i Gestió de Seguretat Integral per la Universitat Nacional d’Educació a Distància (UNED). També és llicenciat en Dret per la Universitat Internacional de La Rioja i té un màster en direcció en la gestió pública, per la mateixa universitat.

L’actual intendent ha exercit fins ara d’Inspector Cap a la Policia Local de Cubelles, on va guanyar la plaça l’any 2012. Prèviament havia estat caporal de la Policia Municipal del Vendrell i, del 2005 al 2009, va formar part del cos de Mossos d’Esquadra, prestant servei en l’Àrea Central de Criminalitat Internacional i de Crim Organitzat. Va iniciar la seva carrera professional l’any 1996 com a agent de Policia Municipal del Vendrell.

Inversió d’1 milió i mig d’euros per a la modernització dels polígons industrials del Sud

/0 Comentarios/en , /por

Durant el 2022, l’Ajuntament redactarà un Pla Director per als polígons industrials de la ciutat amb totes les estratègies per millorar aquests espais i fer-los atractius a la instal·lació de noves empreses. I ho farà amb la col·laboració de l’Associació de Polígons i de la Junta de Els Bellots que aportaran la seva proximitat i experiència al Pla.

Mentrestant la Diputació i l’Ajuntament acaben d’invertir més d’1 milió i mig d’euros en la senyalització vertical, unificar la retolació i millorar la seguretat amb una vintena de càmeres en els polígons de sud de la ciutat. D’aquest diners la Diputació n’aporta el 77 per cent mentre que a l’Ajuntament li ha costat uns 350.000 euros.

A Santa Margarida 1 i 2, Can Parellada, Colom 2 i Els Bellots també s’hi han instal·lat 4 recàrregues per a vehicles elèctrics amb un panell solar incorporat. També s’ha actuat a la Masia d’Els Bellots com a centre de serveis de proximitat. Amb una inversió que encara es considera del tot insuficient, l’Ajuntament espera noves edicions del programa d’ajuts de la Diputació.

Es calcula que aquesta inversió tindrà un impacte directe en 541 empreses d’aquests polígons que donen feina a més de 10.000 treballadors. Aquesta és la segona edició del Pla de Modernització de Polígons de la Diputació amb una inversió global d’uns 30 milions d’euros. L’objectiu és millorar els serveis a les empreses i modernitzar les instal·lacions industrials en infraestructures, promoció i actuacions innovadores.

Ciutadans demana un pla director que reguli el desplegament de càmares de videovigilància

/0 Comentarios/en , /por

El grup municipal de Ciutadans demana un pla director que reguli el desplegament de la càmeres de videovigilància. El portaveu, Javier González, creu que poden ser un element dissuasiu, necessari per contrarestar actituds incíviques o delictives però volen que s’instal·lin sota criteris clars i objectius. Només d’aquesta manera, diu, es pot garantir l’equilibri entre seguretat, per una banda i, intimitat i llibertat, per l’altra. Per això plantejaran el debat al ple de divendres per racionalitzar la implantació d’aquests aparells, perquè creuen que entre els dos partits que formen l’equip de govern hi ha desacord i perquè els agents socials i la resta de formacions de l’Ajuntament han de poder expressar el seu parer.

González també ha recordat que en aquests moments no se sap quantes càmeres hi ha instal·lades. També diu que el Consell Municipal de Seguretat es va constituir a finals de 2020 i no ha convocat cap reunió de treball.

La formació també presentarà divendres 2 propostes de resolució més: demanen una oficina d’afectats per les okupacions incíviques i garanties pels treballadors municipals quan s’incorporin a la feina després de la pandèmia.

C’s també signa 5 propostes d’acord de junta de portaveus: sobre la commemoració del Dia d’Europa, en contra dels nous peatges a les carretes, en suport de Ceuta i de la llibertat acadèmica dels universitaris de la UAB i demana millores en la gestió pública relacionades amb el codi de conducta.

Estudien la instal·lació de sensors per detectar riuades i alertar la població

/0 Comentarios/en , /por

L’Agència Catalana de l’Aigua està redactant la licitació del futur Pla Director de les rieres de Terrassa. El pressupost serà de 122.000 euros i 16 mesos per determinar les actuacions necessàries per reduir riscos. És un dels acords de la reunió que van mantenir el passat dimecres representants de l’ACA, l’Ajuntament i, per primera vegada, veïns i veïnes, (dos membres de la Comissió de Rieres de Terrassa, hi van assistir).

Ajuntament i Comissió destaquen el canvi d’actitud de l’organisme i, sobretot, el compromís de comptar amb la participació de la ciutat en l’elaboració del projecte hidràulic.

Una de les principals preocupacions és la seguretat. Per això, s’estudia la implantació d’un Sistema d’Alarma i Prevenció d’Inundacions (SAPI) que a través de sensors pugui detectar crescudes brusques i alertar la població.

Ajuntament i Comissió han plantejat regular el cabal reconvertint els torrents de La Grípia i la Betzuca en una mena de sobreeixidors que retinguessin l’aigua només en moments d’emergència. L’ACA considera això un transvasament i no ho ha acceptat. Vol que cada conca sigui independent. Es compromet però, a estudiar la realització d’embassaments, tancs i basses de laminació.

La ciutat també volia que el romanent de l’actual conveni se sumés al proper (uns 60.000 euros) però això tampoc s’ha acceptat. La renovació de l’acord s’ha de signar probablement al febrer. La regidora diu que aquest segon conveni contempla millores en el tram de la riera de Les Arenes, entre Sant Llorenç i el Pont de Navarra, però no hi ha compromís en l’execució de les feines.

El que sí ha de fer l’ACA és complir la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i executar les obres de reparació dels endegaments de la Riera de Palau i el Torrent de Vallparadís que la ciutat reclamava des del 2012.

L’Agència Catalana de l’Aigua farà un Pla Director per a les rieres de Terrassa

/0 Comentarios/en , /por

L’Agència Catalana de l’Aigua treurà pròximament a licitació l’elaboració d’un Pla Director per a les rieres de Terrassa i Rubí. Amb un pressupost de 122.000 euros, en els pròxims 16 mesos es redactarà un estudi amb l’objectiu de determinar les actuacions més necessàries per conèixer i reduir els riscos davant d’una riada i evitar el col•lapse de les infraestructures existents amb l’excés d’aigua. En concret el Pla estudiarà els cursos fluvials de la Riera de les Arenes, entre Matadepera i la confluència amb la Riera del Palau.

La mateixa Riera del Palau per sota de l’autovia B-40 i la seva confluència amb la Riera de les Arenes, incloent-hi un estudi del Torrent de Vallparadís. I el Torrent Mitger en el tram comprès entre l’autovia B-40 i la confluència amb la Riera del Palau. Finalment s’analitzarà el curs fluvial de la riera de Rubí en la seva confluència amb les rieres de les Arenes i Palau, en el límit del terme municipal amb la ciutat veïna. Els treballs de l’elaboració del Pla que es faran en dues fases, ha de culminar amb un programa d’inversions.

El termini per a la redacció del Pla és de 16 mesos i el resultat s’inclourà en el pla de gestió entre els anys 2022-2027. Amb aquest projecte l’Agència Catalana de l’Aigua espera donar resposta als seus compromisos assumits, en la darrera reunió celebrada amb la responsable de les rieres de l’Ajuntament de Terrassa. Mentrestant i mitjançant una actuació d’urgència, l’Agència Catalana de l’Aigua arregla un esvoranc que es va fer el passat novembre en una vorera al costat de la riera de les Arenes. Un fet que posa en perill els vianants i que els veïns atribueixen a una falta d’inversió en el manteniment de les rieres, fet que hauria de solucionar el Pla Director previst.

La pròxima temporada es podrà jugar a rugbi en el nou camp de Les Fonts

/0 Comentarios/en , /por

El Pla Director de l’Esport, el conjunt de polítiques i actuacions que han de marcar el futur desenvolupament de l’esport a la ciutat, podria arribar per la seva aprovació al Ple, durant el primer trimestre de l’any que ve. Després de 6 reunions del grup de tècnics i experts, els primers punts tractats arribaran ja als diferents grups municipals. En els pròxims mesos la Comissió ha d’acabar de debatre els punts que falten per la conclusió del Pla. Aquests també es portaran als Conselles de Districte i al Consell General de l’Esport per la seva aprovació.

En total el document recull unes 40 propostes concretes i suggeriments tractats de forma transversal amb visió de gènere, tal i com van plantejar alguns grups de l’oposició. D’altra banda, d’una reunió amb el Departament d’esports de la Generalitat n’ha sortit que el nou camp de Rugbi de les Fonts podria entrar en funcionament la pròxima temporada 2019-2020. En els pròxims mesos es licitaran les obres de la primera fase del projecte que preveu la preparació del terreny de joc i d’alguns elements de l’entorn. Unes obres que podrien estar enllestides a principis d’any.

Després es licitarà la segona fase dels treballs que preveuen l’adequació del terreny i la construcció del camp de joc. Encara que de forma provisional, en acabar uns tres mesos d’obres, el camp ja es podria utilitzar. Faltaria l’execució d’una tercera fase que preveu la construcció dels vestidors, dels serveis anexes i l’adequació de tot l’equipament. Tot plegat amb un pressupost d’uns 2 milions d’euros a parts iguals entre la Generalitat i l’Ajuntament.

Com en la resta de Comissions, en la de Cultura, Innovació i Projecció de la Ciutat també s’ha exposat el pressupost previst pel pròxim exercici que en aquest departament puja a 46,6 milions d’euros, un 1,3 per cent més que l’any anterior. 17,8 d’aquests milions es destinen a despesa corrent, a acords i convenis i al desplegaments de plans. Mentre que uns 2,4 milions es destinaran a inversions de millora dels diferents equipaments, entre d’altres, les grades de l’estadi olímpic.