Entradas

Ple Consell Comarcal Erc 2

Dues mocions del grup comarcal d’ERC sobre Rodalies i migrants, aprovades

El ple del consell comarcal ha aprovat aquest dijous, 22 de setembre, dues mocions proposades pel grup comarcal d’ERC en relació al servei de Rodalies i a la regularització de persones migrants.

D’una banda, s’ha aprovat amb els vots favorables dels grups d’ERC, Junts per Catalunya, En Comú Guanyem, Tot per Terrassa i CAM-AMUNT, una moció per exigir inversions pendents i millores al sistema de Rodalies. Els grups comarcals del PSC i de Ciutadans hi van votar en contra i el grup del PP es va abstenir.

També es va aprovar una moció relacionada amb la Iniciativa Legislativa Popular (ILP) del Moviment #REGULARITZACIÓNYA per a una regularització extraordinària de persones migrants a l’Estat espanyol.

Junts per Terrassa presenta un bloc de preguntes sobre l’empadronament de persones sense llar fixa

Després del conflicte sorgit per les dificultats en l’empadronament de persones migrants sense llar fixa, Junts per Terrassa (JxT) ha decidit demanar explicacions a l’Equip de Govern. És per això que aquest dilluns, la portaveu del grup municipal, Meritxell Lluís, ha presentat un bloc de preguntes dirigides a l’alcalde Jordi Ballart.

En aquest text, JxT explica que «els mitjans de comunicació s’han fet ressò de la denúncia efectuada per algunes entitats socials en relació a l’empadronament de persones sense domicili fix». És per això que la formació política local pregunta, en primer lloc, si l’Ajuntament ha rebut alguna queixa referent a aquesta qüestió i, en cas afirmatiu, quina resposta se li ha donat.

La portaveu del partit terrassenc també demana que se li detalli per escrit la informació que s’ofereix al web municipal sobre l’empadronament (normativa d’aplicació, terminis, documentació, etc.). Així mateix, Lluís sol·licita saber el nombre de peticions d’empadronament que estan pendents de resolució, els terminis de tramitació, quants empadronaments es van denegar els anys 2018 i 2019 i quins va ser els motius.

D’altra banda, fent referència a una nota de premsa publicada per l’Ajuntament, JxT assenyala que «el Govern es comprometia a millorar els circuits establerts per l’empadronament de persones sense domicili fix». En aquest sentit, el partit de l’oposició es pregunta en què consistiran aquestes mesures. També en aquesta línia, l’escrit signat per Meritxell Lluís apunta que «el juny del 2018 l’Ajuntament va aprovar una proposta de resolució a favor de la creació del Consell d’Immigració i Ciutadania«, preguntant-se si l’Equip de Govern té la intenció de posar en marxa aquest òrgan de participació.

Finalment, la petició de Junts per Terrassa també reclama informació sobre com s’està gestionant aquest conflicte amb les entitats afectades. És per això que pregunta si l’Equip de Govern s’ha reunit amb el col·lectiu Terrassa Sense Murs o amb altres entitats que treballen a favor dels drets de les persones migrades. En cas afirmatiu, des de JxT exigeixen saber quan s’han fet aquestes reunions i quins compromisos s’han assolit.

Junts per Terrassa explica que «des del Grup Municipal hem seguit treballant, des del confinament, per fer arribar les nostres propostes i per fiscalitzar l’acció de l’Equip de Govern. Una tasca propositiva i de control que hem desenvolupat a través de les diferents reunions de Junta de Portaveus i en les comissions informatives del mes d’abril».

Terrassa Sense Murs valora la resposta de l’Ajuntament sobre l’empadronament de migrants

L’Ajuntament de Terrassa recordava aquest dissabte que la ciutat té regulat l’empadronament de persones sense domicili fix des de l’any 1996. A través d’aquest mecanisme -assegura el consistori- s’aconsegueix la plena ciutadania de tots els veïns de Terrassa, un fet essencial en aquests moments de crisi sanitària.

En aquest sentit, Terrassa Sense Murs ha emès aquest dilluns la seva resposta al comunicat de l’Ajuntament i al tuit de l’alcalde de la ciutat, Jordi Ballart, en relació a l’empadronament de les persones migrades que resideixen al municipi. Des del col·lectiu assenyalen que «malgrat les bones intencions del comunicat de l’Ajuntament de Terrassa hi ha diversos punts que ens agradaria comentar i sobre els quals ens agradaria més i millors aclariments de l’administració pública».

Des de Terrassa Sense Murs posen en qüestió els mecanisme del sistema d’empadronament municipal i denuncien que en diverses ocasions el tràmit no s’ha pogut dur a terme. «Basant-nos en les experiències viscudes de forma reiterada per persones del nostre col·lectiu o per persones que s’han apropat a nosaltres i les hem acompanyat a sol·licitar el padró, no és cert que s’estigui empadronant a tots i totes les veïnes migrades a la ciutat de Terrassa. Parlem de casos en què no han pogut acreditar amb cap document el seu domicili de residència, fet que, segons l’INE, no ha de ser un impediment per fer efectiu el padró. Veiem positiu la voluntat de rectificació i l’assumpció de la possibilitat que no s’estigui donant resposta a tots els casos que ho necessiten, fins ara això no s’havia reconegut públicament».

D’altra banda, el col·lectiu sorgit amb la vocació de lluitar contra la discriminació, estigmatització i vulneració de drets les persones migrades a Terrassa apunta que «l’Ajuntament és el principal responsable a l’hora de garantir els drets de la ciutadania i en el compliment de la normativa municipal. En l’aspecte col·laboratiu, des de Terrassa Sense Murs sempre hem estat obertes a parlar i a aportar de manera constructiva, però concretament amb el tema del padró hem topat amb silencis i opacitat. Malgrat aquests contratemps, com que compartim la preocupació i la prioritat que manifesta el govern municipal en millorar la situació de les persones en situació vulnerable i degut al fet que la resolució d’aquesta problemàtica havia quedat bloquejada, hem optat per empadronar a persones als nostres domicilis encara que no hi visquin, arriscant-nos a ser sancionades».

El comunicat de Terrassa Sense Murs acaba reclamant la màxima celeritat per part de l’administració pública per tal resoldre aquesta situació. «Instem a l’ajuntament que abordi la qüestió amb rapidesa per tal d’empadronar aquelles persones que fins ara n’han quedat al marge i per inscriure per silenci administratiu aquelles que van realitzar les sol·licituds de padró fa més de 3 mesos. A més, demanem al govern que informi clarament de quin és el procediment que hauria de seguir qualsevol persona que vulgui empadronar-se per la via del padró sense domicili fix, amb la finalitat d’evitar retards i que es puguin identificar, si és el cas, males praxis».

Terrassa sense murs crea una caixa solidària per a deu immigrants de la ciutat

L’entitat solidària Terrassa sense murs fa una crida a fer aportacions a una caixa de solidaritat que ha posat en marxa per ajudar a les persones migrades que es troben en una situación administrativa irregular agreujada per l’estat d’alarma actual. El col•lectiu denuncia la situación de vulnerabilitat permanent de 10 joves migrants que viuen a Terrassa i que es troben amb dificultats per aconseguir les condicions bàsiques per a viure.

Els diners es destinaran a que aquestes persones que han fet vincle amb la ciutat, “puguin alimentar-se, hidratar-se i escalfar-se fins que puguin aconseguir mitjans pel seu compte”. Terrassa sense murs aprofita per denunciar el “racisme institucional” i “l’onada d’intervencions racistes i violentes dels cossos policials” aquests dies de confinament. I exigeixen al Govern español que regularitzi la situació de totes les persones migrades derogant la llei d’estrangeria i considerant-los ciutadans de ple dret “més enllà de les necessitats de l’economia i el mercat de treball”.

Terrassa sense murs junt amb d’altres organitzacions d’ajut als immigrants denuncia l’augment dels controls policials a persones migrades en una pràctica “discriminatòria i criminalitzadora” segons el perfil ètnic, aprofitant el poder que els atorga l’estat d’alarma decretat ara fa un mes. El fet que els carrers estiguin buits facilita la impunitat d’aquestes actuacions per la manca de testimonis, segons l’entitat solidària. Les donacions es poden fer al compte ES83 2100 0715 1001 0060 1798 amb el concepte de JovesTrsSenseMurs.