Entradas

Puigdemont, Junqueras i Rull feliciten Terrassa pel tercer aniversari dels Cants per la Llibertat

Els Cants per la Llibertat han celebrat tres anys de reivindicació musicada al Raval de Montserrat amb un acte commemoratiu aquest dissabte al vespre. Més de 200 terrassencs s’han aplegat davant l’Ajuntament per interpretar les cançons habituals alternades amb la lectura de diverses cartes de felicitació als cantaires per la seva perseverança. Els remitents, presos polítics com Josep Rull, Jordi Turull, Joaquim Forn i Oriol Junqueras, però també simpatitzants de l’independentisme com el politòleg Ramon Cotarelo i la periodista Bea Talegón. Entre els encarregats de posar veu a les cartes, l’egarenc i ex director general dels Mossos d’Esquadra Pere Soler. Només un dels missatges adreçats als cantaires terrassencs s’ha pogut sentir amb la veu del seu autor: el del president Carles Puigdemont, destacant el civisme de reivindicar a través de la música. Malgrat totes les felicitacions, els organitzadors destacaven que aquests tres anys reclamant la llibertat dels presos polítics haurien de ser més una mostra d’anormalitat que una celebració.

Els tres anys d’història dels cantaires per la llibertat de Terrassa arrenquen el 14 de novembre de 2017, quan un grup de músics de la ciutat van trobar-se al Raval per interpretar el Cant dels Ocells i reclamar l’alliberament dels presos polítics. Tres anys després, els Cants per la Llibertat s’han convertit en una trobada diària, a les 19.30h, que només la pandèmia ha pogut interrompre, tot i que en els moments de màximes restriccions ha continuat de manera telemàtica. Al llarg d’aquest temps, participants i repertori han anat augmentant, destacant el «Cant dels indignats» com a composició dels cantaires terrassencs que s’ha popularitzat a les convocatòries similars que es fan arreu del país.

El terrassenc Pere Soler, absolt per l’Audiència Nacional juntament amb Trapero, Puig i Laplana

L’exsecretari general d’Interior, el terrassenc Pere Soler, ha estat absolt per l’Audiència Nacional. La decisió s’ha conegut aquest dimarts, filtrada per la Cadena SER, tot i que la sentència l’ha feta pública oficialment l’Audiència Nacional aquest dimecres. Soler, que va ser regidor convergent a l’Ajuntament de Terrassa, ha estat absolt dels càrrecs juntament amb el major dels Mossos d’Esquadra, Josep Lluís Trapero; l’exsecretari general d’Interior, Cèsar Puig; i la intendent dels Mossos, Teresa Laplana. Recordem que la Fiscalia, que d’entrada va demanar un delicte de rebel·lió, posteriorment ho va canviar a sedició per, finalment, sol·licitar una condemna de 10 anys de presó per un delicte de desobediència.

La Fiscalia rebaixa a sedició el delicte a Pere Soler per l’1-O i li demana deu anys de presó

Aquest dilluns s’ha reprès a l’Audiència Nacional el judici contra l’exdirector dels Mossos d’Esquadra, el terrassenc Pere Soler, per la gestió de l’1 d’octubre. La fiscalia ha rebaixat el delicte de rebel·lió a sedició i la sol·licitud de pena de presó d’onze anys a deu, tant per a ell com per la resta de la cúpula d’Interior.

A més de Soler la fiscalia també jutja l’intendent dels Mossos, Josep Lluís Trapero, la intendent Teresa Laplana i el secretari general d’interior, César Puig.

Pere Soler, exdirector dels Mossos, afirma que no va donar cap ordre al cos policial en relació al referèndum de l’1-O

L’exdirector dels Mossos d’Esquadra, el terrassenc Pere Soler, ha continuat aquest dijous les seves declaracions a l’Audiència Nacional com a acusat d’un delicte de rebel·lió, i pel que s’enfronta a onze anys de presó. 

Soler ha afirmat que no es va va ordenar al cos policial català que desobeís les ordres judicials d’impedir el referèndum de l’1 d’octubre. Així ha confirmat la declaració de Josep Lluís Trapero, que assegura que mai va rebre cap ordre al respecte.

Soler ha mantingut que en cap moment va donar ordres als Mossos per facilitar el referèndum. El que sí ha confirmat és que membres de la cúpula d’interior van demanar tant a Puigdemont com a Jonqueres que parlitzessin l’1 octubre.

Comença a Madrid el judici contra Pere Soler i la cúpula dels Mossos

L’exregidor de Terrassa de Convergència i Unió i director dels Mossos d’Esquadra des del 2017, Pere Soler, s’afronta a 11 anys de presó en el Judici a la cúpula de la policia catalana pels fets de l’1 d’octubre. Un Judici que ha començat aquest dilluns a l’Audiència Nacional de Madrid. La fiscal també demana 11 anys de presó per al cap dels Mossos, Josep Lluís Trapero i César Puig, i quatre anys a l’intendent Teresa Laplana per un delicte de rebel•lió.

En l’acusació de rebel•lió és on la cúpula dels Mossos es juguen les principals condemnes. El fiscal ostenta que els Mossos no van fer res per aturar la mobilització del 20 de setembre davant d’Economia ni per evitar el referèndum de l’1 d’Octubre. Ara, la fiscalia haurà d’argumentar l’acusació de rebel•lió quan el Tribunal Suprem va condemnar per sedició al màxim responsable dels Mossos durant aquells fets Quim Forn, una qüestió que es dirimirà al final del judici segons s’ha dit en les qüestions prèvies d’aquest dilluns.

L’advocat de Pere Soler, Cristòbal Martell, també ha presentat una nova prova, les actes notarials sobre correus electrònics de Pere Soler, intervinguts per la policia. Nascut a Terrassa el 1967, Pere Soler és advocat i militant de CiU i va ser regidor a l’Ajuntament de Terrassa. Pròxim a Josep Rull va ser director de serveis penitenciaris entre el 2013 i el 2016 i després va rellevar Albert Batlle com a director dels Mossos d’Esquadra a dos mesos i mig pel referèndum de l’1 d’octubre. Pel judici hi passaran més d’un centenar de testimonis que allargaran la vista uns quatre mesos.

El terrassenc Pere Soler, acusat de rebel·lió, serà jutjat a partir del 20 de gener

El terrassenc Pere Soler, exdirector dels Mossos d’Esquadra, serà jutjat a partir del 20 de gener en el mateix procés contra el major Josep Lluís Trapero. La causa també inclou Cèsar Puig, exsecretari general d’Interior, i Teresa Laplana, intendent dels Mossos.

A Trapero, Soler i Puig se’ls acusa d’un delicte de rebel·lió pels fets del 20 de setembre davant de la Conselleria d’Economia i l’1 d’octubre del 2017 per la celebració del referèndum.

La Fiscalia de l’Audiència Nacional demana per a tots tres 11 anys de presó i també d’inhabilitació. Considera que van ser elements indispensables en el pla secessionista. El ministeri públic també els acusa d’haver cooperat amb els caps del Govern, del Parlament i de les entitats independentistes.

La fiscalia demana 16 anys de presó per a Josep Rull per rebel·lió i malversació i 11 per a Pere Soler

La Fiscalia ha fet públiques aquest divendres les peticions de condemna pels acusats pel procés independentista i pel referèndum de l’1 d’octubre. Demana 16 anys de presó a l’exconseller de Territori Josep Rull pels delictes de rebel·lió i malversació de fons. Per la seva banda l’Advocacia de l’Estat rebaixa la petició de pena al terrassenc a 11 anys i 6 mesos perquè no l’acusa de rebel·lió sinó de sedició, a banda del de malversació. També reben les mateixes peticions de condemna els exconsellers Joaquim Forn, Jordi Turull, Dolors Bassa i el santcugatenc Raül Romeva. En canvi, per l’exvicepresdent Oriol Junqueras la Fiscalia demana 25 anys i l’Advocacia de l’Estat 12 pels mateixos delictes que els companys de govern empresonats.

Pels tres membres del govern d’aleshores que no són ni a la presó ni a l’exili, tant la Fiscalia com el Ministeri de Justícia demanen 7 anys per malversació i desobediència. Són Carles Mundó, Meritxell Borràs i Santi Vila

Les peticions de penes pel referèndum de l’1 d’octubre també afecten un altre terrassenc, Pere Soler, Director General dels Mossos fins ser cessat per l’article 155. La Fiscalia li demana 11 anys per rebel·lió i 11 anys d’inhabilitació, igual que a l’exMajor, Josep Lluís Trapero.

La Fscalia demana 17 anys de presó per delicte de rebel·lió a l’expresidenta del parlament Carme Forcadell i als líders de l’ANC i Òmnium Jordi Sànchez i Jordi Cuixart. L’Advocacia de l’Estat rebaixa aquesta pena a 10 anys per Forcadell i a 8 pels Jordis en veure-ho només delicte de rebel·lió.

Aquestes dues entitats i els partits independentistes han fet una crida a la mobilització un cop s’ha conegut la petició de penes. A Terrassa la convocatòria s’ha afegit a la que es fa diàriament davant de l’Ajuntament.

Lluís Puig declara davant un jutge belga, mentre l’Audiència Nacional processa Pere Soler

L’exconseller terrassenc. Lluís Puig, juntament amb els exconsellers Toni Comín i Meritxell Serret, tenen previst de declarar aquest dijous davant un jutge d’instrucció belga.

La seva declaració es produeix després que el Tribunal Suprem reactivés les euroordres de detenció que havia retirat el novembre.

A Lluís Puig se l’acusa dels delictes de desobediència i malversació. D’altra banda, la magistrada de l’Audiència Nacional Carmen Lamela ha decidit enviar a judici el també terrassenc Pere Soler.

L’exregidor de l’Ajuntament de Terrassa i exdirector dels Mossos d’Esquadra se l’acusa de pertinença a organizació criminal i un delicte de sedició per l’1 d’octubre. La titular del Jutjat Central d’Instrucció 3 ha citat Pere Soler pel proper 16 d’abril.

Pere Soler, citat a declarar a l’Audiència Nacional per sedició

L’Audiència Nacional ha imputat dues persones més per sedició. Una d’elles és l’exregidor terrassenc de CiU, Pere Soler, que ha estat citat a declarar en condició d’exdirector dels Mossos d’Esquadra i cap polític del major Josep Trapero. L’altre és Cèsar Puig, número dos de Joaquim Forn a la Conselleria d’Interior.

D’aquesta manera la jutgessa Carmen Lamela ha fet cas de la petició de la fiscalia, que els considera, tots dos, decisius en els incidents del 20 de setembre davant la Conselleria d’Economia i també durant l’1 d’octubre. Segons l’escrit de la fiscalia, tant Soler com Puig haurien comès dos delictes de sedició i un d’organització criminal.

La Fiscalia podria imputar el terrassenc Pere Soler pel referèndum de l’1 d’octubre

El procés judicial pel referèndum de l’1 d’octubre continua assenyalant nous responsables. Ara és el terrassenc Pere Soler la persona en el punt de mira de la Fiscalia.

L’Audiència Nacional vol que la magistrada Carmen Lamela citi l’exdirector dels Mossos d’Esquadra en qualitat d’investigat en la causa oberta contra l’excap d’aquest cos policial, Josep Lluís Trapero, pel delicte de sedició.

Segons l’òrgan jurisdiccional, l’actuació de Soler, així com la de César Puig, ex-secretari general de la Conselleria d’Interior i que també ha estat citat, va ser decisiva en el registre de la conselleria d’Economia a Barcelona en el mes de setembre i la celebració del referèndum de l’1 d’octubre.