Entradas

Àptima obre una nova unitat especialitzada en el transtorn del son

Àptima Centre Clínic i AdSalutem Institute signen un conveni per el qual els pacients terrassencs rebran els serveis més innovadors relacionats amb la medicina del son. Àptima posa en marxa una nova Unitat del son de la mà d’un centre que destaca en aquesta especialitat i és referent a tot l’Estat. AdSalutem va ser fundat el 2018 pel Doctor Antoni Esteve.

La nova unitat està formada per especialistes que treballen de forma multidisciplinària i coordinada per abordar els principals transtorns del son com l’insomni, les apnees, el síndrome de cames inquietes, el transtorn del ritme circadià del son, l’excessiva somnolència diürna o el transtorn del son infantil entre d’altres. Una atenció especial tindran els pacients amb patologies associades o de complexa gestió.

Algunes de les proves diagnòstiques que es podran fer són la video polisomnografia nocturna, la poligrafia respiratòria nocturna o els tests de latències múltiples, de manteniment de la vigília, d’immobilització suggerida o de secreció de la melatonina. El model assistencial, pioner i exclusiu d’AdSalutem Institute i ara d’Àptima Centre Clínic proporciona als pacients la possibilitat d’obtenir un diagnòstic, tractament, monitorització i seguiment personalitzat del seu transtorn de la son, contribuint a la recuperació de la salut i la millora de la qualitat de vida. Aquest model permet fer un diagnòstic ràpid i precís dels transtorns de son i facilita solucions mèdiques individualitzades i compromeses per a cada pacient.

El CST recomana més exercici als avis en el Dia de la Prevenció de les Caigudes

Per segon any consecutiu el Consorci Sanitari de Terrassa organitza per aquest dijous el Dia de la Prevenció de Caigudes. A causa de la Covid-19 algunes de les activitats previstes s’han posposat per la Comissió de Seguretat del Pacient. Els principals factors relacionats amb un pitjor pronòstic són la presència de patologies cròniques, síndromes geriàtriques, la institucionalització en residències de persones grans i la fragilitat per la disminució de reserves per afrontar noves malalties. De fet, en front la pandèmia actual les persones grans són les què han patit major impacte així com la major mortalitat amb complicacions clíniques, funcionals i psicològiques.

Les mesures de protecció, antagòniques amb un envelliment saludable pel canvi de rutines, han estat més estrictes per a les persones més grans de 65 anys. La professora de la Facultat de Ciències de la INEF de la Universitat Politècnica de Madrid, Raquel Pedrero-Chamizo, diu que amb la falta d’activitat física hi ha una pèrdua de massa muscular (sarcopènia) amb deteriorament funcional secundari, un deteriorament energètic-metabòlic i de la funció cardiovascular. Això explica que la persona se sent més cansada i fatigada, amb major dificultat per moure’s i amb sensació de manca d’aire.

Un estudi d’investigadors de la Universitat de Castilla la Mancha, Pedro Latorre Roman, exposa que en un enllitament de 10 dies pot ocasionar una pèrdua de 1,5 Kg de massa muscular, en comparació amb la pèrdua de 1 kg a l’any si la persona manté l’activitat habitual. La situació s’agreuja si a la pèrdua de massa muscular li afegim la presència de menys flexibilitat articular, més dolor osteo-articular, reducció de l’activació neuromuscular i potència muscular. Tot plegat fa augmentar el risc de caigudes ja que aquestes alteracions afecten principalment a les cames i la debilitat de les mateixes porta a una pèrdua de l’equilibri. Un cercle viciós on a major debilitat, la persona camina menys amb més dependència i risc de caigudes.

Així doncs, per tal de conservar la salut i reduir el risc de caigudes cal treballar la resistència i enfortiment muscular, l’equilibri i la flexibilitat. La clau, per tant, és l’exercici físic que té clarament conseqüències positives. L’activitat física millora la força muscular que estabilitza les articulacions, la coordinació dels moviments i redueix el temps de reacció neuromuscular amb la conseqüent reducció del risc de caigudes. El perill està en no moure’s, és fonamental mantenir l’activitat física començant per una baixa intensitat i augmentant gradualment l’exercici.