Entradas

«Ganàpia i Cigronet», els pastorets més singulars de Catalunya

/0 Comentarios/en , , /por

Aquest any, els pastorets del casal de Sant Pere tenen alguna particularitat especial. Es tracta d’una representació que duran a terme durant aquestes festes, però que s’allunya de les tradicionals de Josep Maria Folch i Torres. La sala Crespi acull en «Ganàpia i Cigronet», dos personatges molt especials dels quals la Cigronet, que és una pubilleta, n’és la protagonista.

Prop de 80 persones estan immerses en aquest projecte un xic transgressor del qual el públic ja està una mica acostumat.

En Ganàpia, el mosso d’una masia catalana de principis del segle XX, i la Cigronet, la pubilleta, gràcies a la màgia del Nadal es troben a la Palestina dels dies en què ha de néixer Jesús. Les forces del mal voldran evitar el Nadal, mentre que el Cel envia els seus àngels per tal de protegir els dos joves protagonistes perquè puguin veure el màgic esdeveniment.

Els Pastorets Musicals Solidaris de l’Escola Airina recullen 13.240 euros

/0 Comentarios/en , /por

Els Pastorets és la representació teatral per excel·lència d’aquestes Festes. Aquesta tarda a la Factoria Cultural de Terrassa hi ha hagut la que han portat a escena els pares, mares i mestres de l’Escola Airina. Des del 2008 realitza, cada dos anys, els Pastorets Musicals Solidaris. L’obra és sense ànim de lucre i els beneficis són per causes socials: per a Prodis, Oncolliga i la Fundació Busquets.

La crida ha fet efecte perquè l’Escola Airina ha aconseguit recaptar 13.240 euros de la venda d’entrades, dels espònsors i de fila 0, les entrades que paguen els actors i actrius.

El Casal de Sant Pere recupera ‘Els Pastorets’ de Folch i Torres

/0 Comentarios/en , /por

El Casal de Sant Pere recupera aquest dissabte els tradicionals Pastorets, la proposta teatral de cada Nadal, aquest any segons la versió de Josep Maria Folch i Torres. Una iniciativa de les companyies PAM Teatre i Qollunaka amb la col·laboració del veïns de l’Antic Poble de Sant Pere que proposen uns Pastorets col·laboratius per invertir en la renovació de la popular Sala Crespi.

Després d’acollir les versions del Ganàpia i Cigronet, els Okupastorets o Aquest any no fem Pastorets, el Casal de Sant Pere opta ara per la versió més clàssica de la representació típica del Nadal. En escena es tornarà a veure l’eterna lluita entre el bé i el mal, emmarcada en la tradició d’explicar un drama rural, però presentada d’una forma còmica, amena i divertida.

Els Pastorets és la tradició de Nadal del teatre amateur més arrelada a pobles i ciutats de Catalunya. A Sant Pere, més de cent persones en escena representaran la versió més clàssica del naixement de Jesús. Unes funcions que arrenquen aquest cap de setmana a la Sala Crespi i que es repetiran els dies 25, 26 de desembre i 6 de gener a les 8 del vespre, i els dies 7 i 8 a partir de les 6 de la tarda.

L’OCT48 porta Els Pastorets o Misterio de la Redención a l’Auditori Municipal

/0 Comentarios/en , /por

L’Orquestra de Cambra Terrassa 48 ha portat aquest diumenge Els Pastorets, o Misterio de la Redención a l’Auditori Municipal. Es tracta d’una música escrita el 1942 per Cristòfor Taltabull i Domènec Rovira anomenada Els Pastorets i registrada com El Misterio de la Redención.

Una partitura que va quedar oblidada i que s’ha recuperat gràcies a Jordi Lluch i el Foment Mataroní.

La Catalunya de postguerra vivia un feble ambient cultural. La música va patir en tots els seus àmbits. L’Orfeó Català havia estat clausurat; l’Orquestra Pau Casals havia desaparegut; alguns músics havien optat per l’exili. A Mataró, es va afrontar aquesta situació difícil dels primers quaranta amb dues formacions que dirigia Domènec Rovira: la Banda Municipal i l’Acadèmia Musical Mariana amb la Coral Santa Cecília.

Rovira, jove músic mataroní de gran talent, rebia classes del compositor barceloní Cristòfor Taltabull. L’amistat de tots dos va fructificar en diverses col·laboracions com la música dels Pastorets per l’entitat del Foment, registrada a la Societat d’Autors com a Misterio de la Redención, estrenada l’any 1942 i instrumentada de nou el 1945. Es tracta d’un pròleg, tres actes i apoteosi, escrits per a solistes, cor i orquestra, que inclou la Dansa dels espectres.

L’obra es coneixia popularment com “Els Pastorets del Foment”. Una peça oblidada durant molts anys que forma part del patrimoni musical català.