Entradas

Dansa clàssica, contemporània i espanyola en la 41a Temporada BBVA de Dansa

El clàssic de la dansa Giselle, a càrrec de la companyia txeca Ballet Clàssic Internacional, encetarà a finals de gener la 41a Temporada BBVA de Dansa a la Factoria Cultural de Terrassa. Després i fins a finals d’any vindran 15 propostes més de les companyies amb els ballarins més prestigiosos que oferiran escollits repertoris de dansa clàssica, contemporània o espanyola.

Una de les novetats d’aquesta temporada és la presentació de l’espectacle Forever Tango, basat en la coneguda dansa argentina. També tornen amb noves propostes les companyies Ailey II, IT Dansa o el Ballet de l’Òpera de París.

Al mes de febrer la companyia basca Dantzaz estrenarà tres coreografies a Catalunya i, per primera vegada, ve a Terrassa la Xiexin Dance Theatre de Shangai. Completen la programació el ballet del Projecte d’Alt Rendiment de LaFACT (PAR) amb orquestra en directe que fa una revisió de Les quatre estacions d’Ilia Jivoy i les dues propostes de dansa espanyola per a la primavera i la tardor.

Abans aquest dissabte i diumenge de desembre, LaFACT clou la temporada número 40 amb una gran gala de ballarins de les principals cases d’Europa. Una temporada per la qual hi han passat 14.000 espectadors.

Tarda d’Stravinski el cap de setmana al Factoria Cultural amb el Balletto del Sud

Tarda d’Stravinski amb dos grans clàssics interpretats pel Balletto del Sud a la Factoria Cultural de Terrassa. Les dues obres del ballet que van donar la fama a Stravinski, L’ocell de foc i La consagració de la primavera, seran interpretades per una de les companyies més populars d’Itàlia. Aquest cap de setmana, 9 i 10 d’octubre, la 38a Temporada BBVA de Dansa presenta un nou programa d’arrels folklòriques russa, L’ocell de foc, i la coreografia primitiva de La Consagració de la primavera, una representació del ritual pagà que va aixecar tanta polseguera en la seva estrena el 1913.

Dues coreografies d’Igor Stravinski que el van portar a l’èxit i van suposar la seva presentació en societat. L’ocell de foc explica l’aventura del príncep Ivan Tsarevitx que, gràcies a l’ajut de l’ocell màgic amb plomes de foc, salva la bella Zarievna, una princesa presonera del terrible mag Kasxei. L’ocell de foc serà interpretat per la ballarina catalana, Núria Salado. La consagració de la primavera és una coreografia de Nijinksi i es va estrenar enmig d’una gran desaprovació del públic el 1913 a París.

La melodia d’aquesta peça va ser composta també per Stravinski mentre composava L’ocell de foc. La consagració de la primavera descriu un salvatge ritual pagà que demanava el retorn de la primavera. El ritual acabava amb el sacrifici d’una jove verge a la qual la tribu obligava a ballar fins que aquesta moria exhausta. En aquesta ocasió veurem una revisió feta per Fredy Franzutti que transporta la història geogràficament al sud d’Itàlia i fa referències a la cultura popular de la península de Salento. La producció està decorada amb pintures de l’artista Ezechiele Leandro.

La companyia El Balletto del Sud va ser fundat el 1995 per Fredy Franzutti, un dels coreògrafs més coneguts i apreciats a Itàlia i a l’estranger. Està formada per un equip de 18 solistes de diferents nacionalitats, d’alt nivell tècnic i capaç d’alternar-se en els rols principals. La companyia compta amb un repertori de 42 produccions que inclouen grans títols de la tradició clàssica i peces modernes coreografiades pel mateix Franzutti. La Temporada BBVA de Dansa compta aquesta tardor amb 5 produccions més. Dancing Vivaldi, el 6 i 7 de noviembre, de la PAR de la Factoria.

El 13 de novembre és el torn d’Agnès Letestu i Vincent Chaillet, del Ballet de l’Òpera de París, amb una peça de l’amor cortès. El cartell flamenc de María Pagés amb Una oda al tiempo, pel 27 de novembre. I ja al desembre es veurà Acosta Danza de la companyia cubana de Carlos Acosta, i el Ballet Estatal de Geòrgia posarà punt i final a la 38a Temporada BBVA de Dansa amb un programa de tres coreografies de tall romàntic.

Arriba al FACT «Gisselle» el millor ballet romàntic dirigit per Mihailovich i música en directe

La dansa clàssica “Giselle” arriba a la Factoria Cultural de Terrassa interpretada pel Russian State Ballet i amb orquestra en directe. La companyia de Moscou, dirigida per Viacheslav Mihailovich Gordeev, interpretarà aquesta obra mestra del ballet romàntic amb música en directe. “Giselle” es podrà veure finalment en dues funcions el dissabte 3 de juliol, a les 18h, i el diumenge 4 de juliol, a ls 20h a l’antic Centre Cultural.

Aquesta peça romàntica està ambientada en un entorn camperol a Alemanya a l’època medieval. La història està inspirada en l‘obra De l’Allemagne que Heinrich Heine va escriure el 1835. Estrenada el 1841 a l’Òpera de París, és una obra mestra absoluta del ballet romàntic i es considera una obra fonamental de la dansa clàssica tant pel tractament dels ideals romàntics com per l’ús de la més refinada tècnica teatral del segle XIX. A la Factoria Cultural de Terrassa es podrà veure amb la música en directe de l’Orquesta Simfónica de San Vicente (Alacant), un conjunt de 35 components sota la batuta de Pablo Gutiérrez Pastor.

El Russian State Ballet (Moscou) va ser fundat el 1981 per Viacheslav Mihailovich Gordeev, nomenat l‘Artista del Poble de la Unió Soviètica’ i n’és el director artístic i el coreògraf oficial des dels inicis de la companyia. En 30 anys d’activitat i amb més de 90 ballarins que té actualment, el Russian State Ballet ha adquirit una gran força i gaudeix de gran reconeixement a nivell mundial. La companyia de Moscou es denomina a si mateixa ‘ensamble de solistes’, perquè cada un dels ballarins té capacitat de presentar-se com a solista i enriquir artísticament amb les seves línies al cos de ball.

La passió pel ballet i el talent innat del director artístic van fer que dels sis-cents ballarins que es van presentar a l’Acadèmia de Ballet de Moscou només dos fossin acceptats, i un d’ells va ser Gordeev. Va ser parella de ball d’una de les millors ballarines de tots els temps, Nadegda Pavlova, del Teatre Bolxoi de Moscou. Al 1968 Gordeev va entrar a formar part del Teatre Bolxoi esdevenint primer ballarí, un dels principals de la Unió Soviètica. Gordeev se’l reconeix per la seva tècnica clàssica brillant i per la seva gran presència a sobre l’escenari. Com a coreògraf, les seves creacions es reconeixen per ser creatives, originals i amb un profund sentit de la música.

Minyons anul·len dues actuacions previstes a París

Els Minyons de Terrassa ha anunciat que anul·la el viatge a París que tenia previst pel pont de l’1 de maig. La colla tenia previstes dues actuacions amb els Geperuts (Castellers de París) i els Castellers de la Il·lusió. Una era davant de l’emblemàtica Torre Eiffel (Champs de Mars) i l’altra a la cèntrica plaça des Vosges. Els malva expliquen que l’ajuntament de la capital francesa ha anunciat diverses actuacions en relació al coronavirus Covid-19.

La colla explica que ja tenia l’hotel reservat per a més de 200 membres de la colla inscrits en el viatge, alguns dels quals ja havien fet la paga i senyal corresponent. La colla ha pres la decisió després de rebre una carta dels Geperuts en què els comunicaven que, seguint les indicacions de les autoritats franceses, s’anul·laven les actuacions a Champs de Mars i Place des Vosges per culpa del coronavirus, quedant així anul·lat el viatge a París.

L’Ajuntament de Terrassa presenta a París candidatura a Ciutat Creativa de la UNESCO

Terrassa va presentar divendres a París la seva candidatura a la Secció Film de la Xarxa de Ciutats Creatives de la UNESCO amb la voluntat d’aprofundir en l’aposta pel sector audiovisual i generar oportunitats culturals i professionals per a la ciutadania, fomentant els valors que representa la UNESCO i, alhora, amb l’objectiu de millorar el posicionament internacional de la ciutat. L’Acadèmia del Cinema Català, així com la Academia de las Artes y las Ciencias Cinematográficas de España, entre altres entitats, donen suport a la iniciativa encapçalada per l’Ajuntament de Terrassa en la categoria de cinema, per aconseguir convertir Terrassa en la primera ciutat de l’Estat espanyol en aquesta categoria

L’alcalde de Terrassa, Jordi Ballart; acompanyat del tinent d’alcalde de Cultura, Innovació i Projecció de la Ciutat, Amadeu Aguado; i de la gerent del Parc Audiovisual de Catalunya, Cristina Brandner; es va reunuir, a la seu general de la UNESCO a París, amb la directora general de la Xarxa de Ciutats Creatives de la UNESCO, Jyoti Hosagrahar, per exposar i defensar la candidatura de Terrassa a la Xarxa de Ciutats Creatives de la UNESCO (Secció Film). A la reunió també hi van ser presents i l’ambaixador adjunt d’Espanya davant la UNESCO, Jaime Rodríguez-Ponga, amb qui, posteriorment, l’alcalde va mantenir una reunió per valorar la candidatura de Terrassa.

Per presentar aquesta candidatura al conjunt de la ciutadania, l’Ajuntament té previst fer un acte públic el proper 15 de setembre a la plaça Vella. Està previst que el proper mes d’octubre es faci pública la resolució oficial, per part de la UNESCO, de la llista definitiva de ciutats designades com a ciutats creatives. Aquestes, un cop designades, disposaran d’un reconeixement específic de la organització pel compromís de col·locar la creativitat en el centre de les seves estratègies de ciutat.

La Xarxa de Ciutats Creatives de la UNESCO va ser creada el 2004 amb la finalitat de fomentar la cooperació internacional entre les ciutats membres per fer de la creativitat un motor de desenvolupament urbà sostenible, d’integració social i de vida cultural.

Minut de silenci per condemnar l’atac terrorista als Camps Elisis

Minut de silenci aquest migdia, a les 12, davant l’Ajuntament de Terrassa per condemnar l’atac terrorista perpetrat dijous al vespre als Camps Elisis de París. El tiroteig va provocar la mort d’un policia i en va ferir greument dos més. L’atac l’ha reivindicat Estat Islàmic a través de l’agència Amaq. L’agència vinculada a l’organització gihadista ha informat que «l’autor de l’atac als Camps Elisis en el centre de París és Abu Iussef «el Belga», i és «un dels combatents d’Estat Islàmic».