El col·lectiu paquistanès concentra bona part de botigues de conveniència
Quan es fa tard i falta alguna cosa per sopar sempre queda el recurs d’anar a una botiga de conveniència, amb horaris molt més amplis que la resta. En general, la població autòctona no vol assumir aquest sacrifici. En canvi, certs col·lectius ho veuen com una oportunitat per poder guanyar-se la vida i mantenir la família. És el cas dels paquistanesos, cada cop més presents en les botigues d’alimentació i també en les de telefonia mòbil, hereves dels locutoris, ja residuals.
Aquest fenomen, que no passa gens desapercebut, ha estat estudiat en una tesi per la doctora en sociologia, Berta Güell. Fa uns dies ha estat a l’Escola de Comerç i Distribució per fer-hi una classe dins l’assignatura d’antropologia.
Güell desmenteix alguns dels rumors estesos sobre els paquistanesos, explica com s’organitzen, com es financen i perquè ara opten per les franquícies de cadenes com Suma o Condis.
La tesi de Berta Güell es centra només en els comerços regentats per paquistanesos. Un altre col·lectiu digne d’estudi seria el xinès, que controla amb pràctica exclusivitat els basars a preus baixos i darrerament s’està fent amb molts bars que han estat traspassats.