Entradas

Terrassa té un pla de risc de tots els arbres per prevenir accidents

La caiguda de dues palmeres a Barcelona ha provocat dues morts (una, aquest estiu a Ciutat Vella i l’altra, el 2020 al Parc de la Ciutadella).

Aquell ajuntament ha decidit talar totes les palmeres datileres de més de 10 metres que estiguin en carrers o places i que puguin suposar un risc per a les persones.

A Terrassa, no són molt nombroses i es vigilen per la presència de l’escarabat morrut des de fa uns anys. Les que estan molt afectades o suposen un perill es talen.

Els tècnics, de la ciutat i de poblacions veïnes, també han observat que cauen branques senceres per estrès hídric. Es fracturen i es desprenen sense avís previ.

Per això, hi ha un pla de risc de les palmeres i de la resta d’arbres de la ciutat. 200, potencialment perillosos, es talaran.

Que un arbre estigui aparentment sec no vol dir que estigui mort. S’han d’esperar uns mesos per veure si és capaç de rebrotar.

Els tècnics defineixen aquestes caigudes sobtades, de tot l’arbre o d’una branca, com si fos un infart. Es controlen i es vigilen els possibles perills però recorden que el risc zero no existeix.

Palmeres 4 Palmeres 3 Palmeres 2 Palmeres

Gràfic Plagues

Aquesta nit es faran tractaments fitosanitaris a les palmeres més afectades per l’eruga barrinadora

Aquest dijous i divendres (1 i 2 de juny) s’han programat una dotzena d’actuacions per tractar les palmeres més afectades per l’eruga barrinadora. Les actuacions es realitzaran entre les 12 de la nit i les 7 del matí. S’evita així al màxim les molèsties i sempre que les condicions meteorològiques ho permetin. Ho ha anunciat l’alcalde en funcions, Jordi Ballart, a través de les xarxes.

S’ha previst fer un tractament químic de xoc amb acetamiprid 20% (EPIK) en aquells exemplars més afectats i amb nematodes en els exemplars amb una afectació més lleu.

Les actuacions estan previstes als districtes 1, 3, 4, 5, 6 i 7 i afecten punts dels barris de Vallparadís, Escola Industrial, Centre, Santa Margarida, Can Palet II, La Cogullada, Roc Blanc, Can Roca, Poble Nou-Zona Esportiva, Torrent d’en Pere Parres, Can Tusell, Les Arenes, La Grípia i Can Montllor i Can Parellada.

La voluntat de l’Ajuntament de Terrassa és minimitzar els riscos i abans del tractament químic s’han aplicat totes les mesures correctores naturals. En alguns casos, es fan servir productes de baixa o nul·la toxicitat com sabó potàssic o productes vegetals. Només quan el problema esdevé plaga es tracta amb productes més agressius.

Les persones que tenen problemes de Sensibilitat Química Múltiple (SQM), o aquelles que vulguin ser avisades puntualment abans de qualsevol tractament, poden enviar un correu electrònic a l’adreça gestio.espai.public@terrassa.cat posant en l’assumpte: Avís de tractament químic fitosanitari.

Aquest és el llistat de totes les actuacions:

 

[Font: Ajuntament de Terrassa]Eruga Barrinadora 2

 

 

Campanya pel control de la proliferació de la cotorra argentina

Terrassa és un dels municipis catalans on l’expansió territorial de la cotorra argentina està molt estesa. Aquesta au procedent de Sudamèrica, està considerada com una espècie exòtica invasora i per això cal fer un control i seguiment de les colònies. Per L’Ajuntament, seguint les directives europees i un programa municipal iniciat el 2015, ha fet una actuació aquest mes de maig per evitar la proliferació de la cotorra.

Així s’han retirat 578 ous i 238 polls que s’han trobat als nius, una de les mesures mediambientals considerada més eficient per evitar una proliferació excessiva de l’au. La primavera és l’època en que aquesta espècie invasora posa de cinc a vuit ous en cada una de les dues postes. En total s’han tractat 137 nius, dels quals se n’han retirat els 283 polls i els gairebé 600 ous. Quatre dels nius han estat eliminats per raons de seguretat ja que poden adquirir grans dimensions i pesar fins a 50 quilos, fet que els converteix en un perill per a les persones si cauen a la via pública. Dels quatre nius retirats, tres es trobaven al Parc de Sant Jordi i un al carrer Aurora.

Les cotorres argenitnes acostumen a fer els nius en palmeres però també en cedres i arbres de molta densitat de fulles. També als fanals i en estructures de gran alçada per protegir-los de les aus rapaces, els seus depredadors naturals. Aquesta espècie foragita les aus autòctones i fa malbé la vegetació del voltant allà on s’instal•len. Fa dos anys a Terrassa hi havia un cens de 378 cotorres argentines, localitzades principalment a l’Avinguda Béjar, al Parc de Sant Jordi, als jardins de Salvador Allende a Can Palet II, al carrer Guadiana i al recinte de l’Escola Pia.