L’Ajuntament de Terrassa recordava aquest dissabte que la ciutat té regulat l’empadronament de persones sense domicili fix des de l’any 1996. A través d’aquest mecanisme -assegura el consistori- s’aconsegueix la plena ciutadania de tots els veïns de Terrassa, un fet essencial en aquests moments de crisi sanitària.
En aquest sentit, Terrassa Sense Murs ha emès aquest dilluns la seva resposta al comunicat de l’Ajuntament i al tuit de l’alcalde de la ciutat, Jordi Ballart, en relació a l’empadronament de les persones migrades que resideixen al municipi. Des del col·lectiu assenyalen que «malgrat les bones intencions del comunicat de l’Ajuntament de Terrassa hi ha diversos punts que ens agradaria comentar i sobre els quals ens agradaria més i millors aclariments de l’administració pública».
Des de Terrassa Sense Murs posen en qüestió els mecanisme del sistema d’empadronament municipal i denuncien que en diverses ocasions el tràmit no s’ha pogut dur a terme. «Basant-nos en les experiències viscudes de forma reiterada per persones del nostre col·lectiu o per persones que s’han apropat a nosaltres i les hem acompanyat a sol·licitar el padró, no és cert que s’estigui empadronant a tots i totes les veïnes migrades a la ciutat de Terrassa. Parlem de casos en què no han pogut acreditar amb cap document el seu domicili de residència, fet que, segons l’INE, no ha de ser un impediment per fer efectiu el padró. Veiem positiu la voluntat de rectificació i l’assumpció de la possibilitat que no s’estigui donant resposta a tots els casos que ho necessiten, fins ara això no s’havia reconegut públicament».
D’altra banda, el col·lectiu sorgit amb la vocació de lluitar contra la discriminació, estigmatització i vulneració de drets les persones migrades a Terrassa apunta que «l’Ajuntament és el principal responsable a l’hora de garantir els drets de la ciutadania i en el compliment de la normativa municipal. En l’aspecte col·laboratiu, des de Terrassa Sense Murs sempre hem estat obertes a parlar i a aportar de manera constructiva, però concretament amb el tema del padró hem topat amb silencis i opacitat. Malgrat aquests contratemps, com que compartim la preocupació i la prioritat que manifesta el govern municipal en millorar la situació de les persones en situació vulnerable i degut al fet que la resolució d’aquesta problemàtica havia quedat bloquejada, hem optat per empadronar a persones als nostres domicilis encara que no hi visquin, arriscant-nos a ser sancionades».
El comunicat de Terrassa Sense Murs acaba reclamant la màxima celeritat per part de l’administració pública per tal resoldre aquesta situació. «Instem a l’ajuntament que abordi la qüestió amb rapidesa per tal d’empadronar aquelles persones que fins ara n’han quedat al marge i per inscriure per silenci administratiu aquelles que van realitzar les sol·licituds de padró fa més de 3 mesos. A més, demanem al govern que informi clarament de quin és el procediment que hauria de seguir qualsevol persona que vulgui empadronar-se per la via del padró sense domicili fix, amb la finalitat d’evitar retards i que es puguin identificar, si és el cas, males praxis».
