Terrassa, exemple de gestió pública de l’aigua per afrontar l’emergència derivada de la Covid-19
La pandèmia ha provocat una greu crisi sanitària amb repercussions socials i econòmiques que han afectat especialment els col·lectius més desfavorits. Durant el confinament, el Govern espanyol va prohibir desconnectar els subministraments d’energia i aigua a les llars i va proposar que s’ajornessin les factures impagades sense interessos, però algunes ciutats van anar més enllà d’aquestes iniciatives.
Els investigadors del grup Urban Transformation and Global Change Laboratory (TURBA Lab), de l’Internet Interdisciplinary Institute (IN3) de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), Mar Satorras i Hug March —també professor dels Estudis d’Economia i Empresa de la UOC— juntament amb David Saurí, del Departament de Geografia de la Universitat Autònoma de Barcelona, han analitzat el cas de Terrassa, on la gestió de l’aigua ha estat remunicipalitzada recentment.
Segons aquests investigadors, a Terrassa es van aplicar unes mesures excepcionals i pioneres a Catalunya i a tot l’Estat. La recerca ha format part del llibre Public Water and Covid-19: Dark Clouds and Silver Linings, que recull lliçons i bones pràctiques globals en la gestió pública de l’aigua durant els primers mesos de pandèmia. L’estudi s’emmarca en el debat actual sobre la remunicipalització de l’aigua.
La recerca liderada per l’equip de la UOC mostra que la reacció de Terrassa a la crisi va anar més enllà de les iniciatives existents en el context estatal. Altres ciutats van oferir l’ajornament de les factures a sis mesos i la possibilitat de finançar-les sense interessos, mesures recomanades de totes maneres per la legislació nacional i regional. Terrassa va anunciar que assignaria 500.000 euros per reduir la factura de l’aigua durant el segon trimestre del 2020. Aquestes reduccions es van afegir al descompte ofert pel gestor català del cicle de l’aigua, l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA), que va reduir el 50 % del cànon de l’aigua per a tots els usuaris i fins al 100 % el de les llars vulnerables (l’anomenat cànon social zero).
La segona estratègia es va posar en marxa com a resposta al tancament de fonts públiques per motius sanitaris. Aquesta mesura va afectar especialment els col·lectius vulnerables. Davant d’aquesta situació, municipis com ara Mataró, Lleida o Montcada i Reixac van clausurar les fonts, però les van acabar reobrint als barris més vulnerables a causa de la pressió ciutadana. En canvi, a Terrassa es reformula en qüestió de dies el programa d’accés a comptadors d’aigua i s’instal·len en ple confinament i de manera urgent 36 nous comptadors d’aigua en llars vulnerables.
En aquesta actuació, els investigadors ressalten la importància de la coordinació entre l’operador públic (Taigua), els serveis tècnics de l’Ajuntament, l’observatori ciutadà (Observatori de l’Aigua de Terrassa) i els moviments socials.
La gestió de Terrassa és un dels més de vint exemples internacionals que es recullen al llibre editat pels investigadors David McDonald, Susan Spronk i Daniel Chavez, que vol donar a conèixer com els operadors públics de l’aigua han respost a l’emergència de la Covid-19 a diferents llocs del món.