Entradas

La Seguretat Social reobre les seves oficines a Terrassa

Les dues oficines que la Seguretat Social té a Terrassa tornen a atendre al públic de forma presencial després de mig any tancades per reformes. La coincidència de les obres a l’avinguda Abat Marcet, amb l’acondicionament del local de la carretera de Castellar, va fer que durant uns mesos l’organisme de l’Estat no tingués una seu de representació oficial a la ciutat.

Els canvis en alguns serveis per la implantació i augment dels tràmits digitals, ha provocat un cert desconcert entre els usuaris. Uns dies abans de Nadal, l’oficina de l’Instituto Nacional de la Seguridad Social, al revolt de l’Abat Marcet, va reobrir les seves portes per atendre a unes 75 persones de mitjana que es calcula hi passen cada dia. També s’ha ajustat la plantilla a 19 funcionaris que amb cita prèvia tramiten pensions, jubilacions, subsidis o prestacions econòmiques, entre d’altres.

Pel què fa a l’oficina de la Tesoreria General de la Seguridad Social, ubicada a la carretera de Castellar, va recuperar la seva activitat habitual el passat mes d’octubre, després de sis mesos de reformes i de teletreball dels funcionaris. Aquí hi ha un punt d’orientació pels nous tràmits per internet que complementa la cita concertada. L’oficina de la Tresoreria General de la Seguretat Social del carrer Col·legi, està temporalment tancada sense data de reobertura.

L’Ajuntament vol recuperar el 40 per cent dels viatgers que ha perdut el transport públic

Terrassa impulsarà diferents mesures per recuperar el nombre d’usuaris del servei d’autobusos municipal que a causa de la pandèmia ha caigut en més d’un 40 per cent. Tot i així en l’any postpandèmia, Terrassa ha experimentat un lleuger repunt, per damunt la mitjana de tota l’àrea metropolitana, en l’ús del transport col·lectiu.

Durant el 2020 el servei d’autobusos va perdre 6 milions de viatgers amb tot el què això comporta en l’augment de les despeses. En el ple de novembre s’ha aprovat la liquidació de l’aportació de l’Ajuntament a TMESA de 2,6 milions d’euros, que completen els 10 milions que el servei de transport públic ha costat a l’Ajuntament durant el 2020.

D’altra banda el ple ha aprovat, també per unanimitat, el Pla Estratègic del Vehicle Elèctric 2021-2024. Una proposta del Govern per facilitar la transició al vehicle més sostenible i facilitar les recàrregues dels cotxes amb una inversió de 2,4 milions d’euros.

I el plenari també ha donat llum verda al canvi puntual del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal, el POUM, per facilitar la construcció d’habitatge adaptat o de protecció oficial en els baixos dels edicifis en desús. El canvi també aixeca la restricció perquè oficines bancàries o del sector serveis es puguin instal·lar als baixos comercials i evitar així la proliferació de locals buits.

Cues de clients i caixers fora de servei al BBVA del Portal de Sant Roc

Caixers fora de servei i llargues cues de clients aquests últims dies a l’oficina central del Banc Bilbao Biscaia Argentaria, al Portal de Sant Roc. En l’actualitat al BBVA li queden 11 oficines a la ciutat i sense cap seguretat de que no se’n tanquin més. La darrera oficina a sumar-se al reguitzell de tancaments de l’estiu ha estat la de la Rambla d’Ègara cantonada amb Pare Llaurador, en ple centre de la ciutat.

Com les que van tancar ara fa quatre mesos al carrer Sant Pere, a Can Roca i a la Carretera de Castellar, l’oficina de la Rambla ha hagut de repartir els seus clients entre les sucursals més properes. I una d’aquestes és la del Portal de Sant Roc. Aquí els clientes han de fer llargues cues i sovint es troben amb serveis que no funcionen com ara els caixers que estan inoperatius.

A aquest fet s’hi suma la demanda del moviment Per unes pensions dignes o del mateix Ajuntament que va instar l’entitat a millorar l’atenció personalitzada, sobretot entre la gent gran. El banc manté la seva restructuració per redimensionar els serveis i això comporta el tancament de nombroses sucursals. Una decisió que ha fet augmentar els desplaçaments d’aquells clients que han vist tancar la seva oficina més propera.

El BBVA tanca tres oficines a Terrassa

El BBVA anuncia el tancament aquesta setmana de tres de les seves oficines a Terrassa, de les 17 que encara queden a la ciutat. L’una, la més cèntrica, és la del carrer Sant Pere. Una sucursal que fins ara dona servei a empreses i particulars d’una àmplia zona del centre. A partir de dilluns els clients habituals s’hauran de desplaçar fins a la Rambla, o a la seu central que el banc té al Portal de Sant Roc.

Com l’oficina del centre també tanca aquest mateix dimecres la de l’Avinguda Parlament, al Pla de Bonaire. Una mudança que ja ha començat a fer-se i que deixa el barri sense cap altre oficina d’atenció. I la de la carretera de Castellar, a la plaça Catalunya-Escola Industrial. A partir del pròxim dilluns els clients d’aquesta oficina hauran de desplaçar-se fins a Ca n’Anglada, l’oficina del BBVA que tenen més a prop.

El BBVA està immers en un Expedient de Regulació d’Ocupació que finalment afectarà a 2.725 treballadors, 1.197 a Catalunya un 30 per cent de tot l’Estat. Per al banc això suposa un cost de 960 milions d’euros i inclou el tancament de 480 sucursals, 375 només a Catalunya però encara 50 menys de les que en un principi es preveia tancar. Els acomiadaments representen el 9 per cent de la plantilla una xifra inferior als 3.000 treballadors que es plantejava fer fora en un principi.

El BBVA ja va tancar el 2019 l’emblemàtica oficina de la Rutlla, dues oficines més a Ca n’Aurell i una a la Maurina. L’Associació de consumidors FACUA ja va alertar que l’excés de digitalització dels tràmits bancaris i el tancament d’oficines afecta sobretot a la gent gran i als col·lectius més vulnerables. Una problemàtica a la qual també s’ha posicionat l’Ajuntament de Terrassa i el Moviment per a unes pensions dignes.

L’any 2.000, el Banc Bilbao Biscaia va absorvir el banc Argentaria per passar-se a nomenar BBVA. Dotze anys després va comprar l’UNIM creat a partir de la històrica Caixa Terrassa i dues caixes catalanes més. El 2016 va concloure la integració de Caixa Catalunya arribant al miler d’oficines, 2,6 milions de clients i doblant el nombre de caixers automàtics.

Amb aquest ajust el gegant bancari fins ara un dels més estables i solvents del món, busca ara augmentar l’eficiència operativa i reduir la factura per aquest any en 65 milions d’euros. El sector bancari està immers en una llarga transformació des de la crisi del 2008 que ha comportat a tot l’Estat el tancament de la meitat de les oficines bancàries en els darrers 12 anys, i ha perdut més de 95.000 llocs de treball.

L’Ajuntament reclama solucions efectives davant els ERO de CaixaBank i BBVA

L’Ajuntament mostra el seu suport als treballadors afectats pels Expedients de Regulació d’Ocupació, ERO, anunciats per CaixaBank i BBVA i insta a les direccions d’aquestes entitats financeres a trobar solucions que permetin mantenir els llocs de treball i les oficines. També reclama al Govern d’Espanya a posar totes les mesures al seu abast per salvar el màxim de llocs de treball i recuperar els diners del rescat bancari. Així ho han decidit els portaveus dels partits al Consistori, plasmat en un Acord de Junta.

Després de l’absorció de Bankia, CaixaBank contempla 8.291 acomiadaments i el tancament de 1.534 oficines. És a dir, el 18% de la plantilla i el tancament del 27% de les sucursals. Es calcula que a Catalunya podria afectar a uns 750 treballadors. En relació a l’expedient de regulació d’ocupació del BBVA, comportaria 3.800 acomiadaments, que a Catalunya serien 1200, i el tancament de 375 oficines. L’acord de la Junta de Portaveus considera tèbia la resposta de la Ministra d’Hisenda, Maria Jesús Montero, de mirar de minimitzar la pèrdua de llocs de treball i recorda que Bankia va ser nacionalitzada i va rebre 20.000 milions d’euros d’ajudes del FROB, dels quals l’Estat només ha recuperat 2.000 milions i que la fusió ha estat avalada pel Govern de l’estat espanyol.

Per la seva banda, l’associació de consumidors Facua ha alertat dels efectes nocius que té per als consumidors aquestes reestructuracions, que signifiquen tancaments d’oficines, més comissions i una pitjor atenció als usuaris. L’exclusió financera, provocada per la digitalització i pel tancament d’oficines on poder fer els tràmits, afecta especialment a les persones grans però també a molta població estrangera i col•lectius vulnerables. Una problemàtica sobre la qual l’Ajuntament de Terrassa s’ha posicionat ja diverses vegades atenent les peticions d’entitats veïnals i del Moviment per unes Pensions Dignes de Terrassa entre d’altres, sol•licitant a les entitats financeres que mantinguin la presència física a través d’oficines i la instal•lació de caixers.

Detecten un possible frau en les cites prèvies per accedir a les oficines de l’atur

El Servei Públic d’Ocupació, el SEPE, ha detectat pràctiques fraudulentes en la venda de cites prèvies per fer gestions a les oficines de Terrassa, però també als centres d’atenció de Barcelona, Manresa, Pineda, Sabadell i Cerdanyola. El SEPE ho posarà en coneixement de la Fiscalia perquè s’investiguin aquests tipus de pràctica. La Unió Sindical Obrera, l’USO, ja va denunciar aquest dimecres que hi havia una xarxa mafiosa de venda de cites prèvies per anar a les oficines de l’atur, davant la impossibilitat de poder-hi accedir pel col•lapse del sistema.

S’han detectat venda de cites que van des dels 40 als 90 euros per accedir a les oficines de les ciutats abans citades. El sistema és que operen amb un programa informàtic que continuament demana cita per anar al SEPE. En el moment que s’allibera una hora, la demanen i la posen a la venda. Aquesta pràctica detectada és similar a les què es fan sevir en d’altres serveis públics com ara els relacionats amb estrangeria.

Segons el sindicat aquesta revenda és conseqüència de la tensió que pateix el SEPE per l’allau d’Expedients de Regulació Temporal d’Ocupació, ERTO, que acumulen un retard de més de 90 dies, mentre que abans de la pandèmia l’espera era de dos o tres dies. Segons el Ministeri de Treball no hi ha un retard generalitzat i només admet que poden haver-hi retards puntuals, uns problemas que se solucionaran durant aquest mes, asseguren.
L’USO també va alertar de les confusions legislatives pel redactat de la pròrroga dels ERTO fins gener que ha fet que moltes empreses tornin a enviar tots els seus llistats amb els treballadors afectats.

La prestigiosa editorial Rafael Dalmau Editor trasllada les seves oficines a Terrassa

La prestigiosa editorial Rafael Dalmau Editor s’ha traslladat a Terrassa. Aquesta empresa fundada com un negoci familiar fa 60 anys a Barcelona i guardonada amb la Creu de Sant Jordi el 1985, ha instal·lat les seves oficines al barri del Cementiri Vell, concretament al número 23 del passeig de Joan Miró.

Un dels objectius que es proposa Rafael Dalmau Editor és ampliar la base d’entitats editorials de la ciutat per tal de convertir Terrassa en una població de referència dins del sector literari. Aquest segell editorial, especialitzat en els àmbits de la història, la geografia i la cultura popular, té entre mans diversos títols que, degut a la crisi sanitària, s’han quedat a les portes de poder veure la llum. I és que, com en tants altres sectors, el coronavirus també ha fet estralls en el món editorial.

Està previst que Rafael Dalmau Editor publiqui properament dues obres amb accent terrassenc. Una és l’escrita per l’historiador i catedràtic egarenc Jordi Casassas, que tracta l’evolució del catalanisme a l’Ateneu Barcelonès, en una nova entrega de la col·lecció El Guió del Temps. D’altra banda, el mNACTEC i Rafael Dalmau han coeditat un nou llibre sobre patrimoni industrial, dedicat en aquest cas a les armes de foc a Catalunya.