Entradas

Violencia Contra Les Dones 2t2023 Portada 1024x709

650 denúncies per violència de gènere a la comarca durant el segon trimestre de 2023, màxim històric

/0 Comentarios/en , , /por

D’abril a juny del 2023 es van registrar 650 denúncies per violència contra les dones al Vallès Occidental, un 7,3% més que al trimestre anterior (concretament, 44 més). És la xifra més elevada des de 2013 i molt superior a la mitjana registrada durant els segons trimestres. De fet, la tendència a l’alça és una dinàmica que s’observa des de fa més d’un any (5 trimestres consecutius).

La majoria d’aquestes denúncies, el 82,3% s’han presentat per atestat policial amb denúncia de la víctima i l’11,1% amb part de lesions rebut directament al jutjat.

L’Observatori comarcal ha publicat una nova edició de l’informe Dades trimestrals de Violència contra les Dones.

Interanualment, el nombre de denúncies presentades també ha augmentat respecte del mateix període de l’any anterior (+3,5%; 22 més).

D’acord amb les dades recollides per l’Observatori, durant el segon trimestre es van admetre a tràmit 106 ordres de protecció, de les quals van ser denegades el 52,8%. Per tant, es van adoptar el 47,2% de les ordres iniciades, tot i que existeixen diferències notables entre els quatre partits judicials de la comarca (Sabadell, Terrassa, Cerdanyola del Vallès i Rubí). Així, al partit judicial de Cerdanyola del Vallès,  s’han denegat el 78,3% de les ordres. Per contra, el de Rubí presenta una proporció de denegacions molt baixa, del 17,6%.

L’Observatori explica que la proporció d’ordres de protecció denegades al Vallès Occidental és inferior a la província de Barcelona (54,9%), però superior al conjunt de Catalunya (50,9%). Destaquen que la denegació de les ordres de protecció en l’àmbit català continua sent notablement superior a la del conjunt de l’estat (30,7%).

A la comarca s’han iniciat 16,3 ordres de protecció per cada 100 denúncies presentades durant el segon trimestre de 2023. Aquesta ràtio és inferior a la del conjunt d’Espanya (22), a la del territori català (25,4) i a la de la província de Barcelona (25,5). El partit judicial de Cerdanyola del Vallès presenta la ràtio més elevada (20,5), seguida del de Terrassa (17,8) i molt a prop se situa el de Rubí (17,2). El partit judicial de Sabadell registra la ràtio més baixa, de 12,6 ordres de protecció per cada 100 denúncies.

A la comarca, el 39,4% de les resolucions dels procediments judicials acaben en sobreseïment provisional, mentre que els procediments que finalitzen en sentència condemnatòria representen el 16,6%. Aquesta proporció és la més elevada des que es registren les dades i és superior que la de la província de Barcelona (7,5%), que la del conjunt de Catalunya (10,1%) i, a diferència d’altres trimestres, també que la de la mitjana espanyola (16%).

 

Una quarta part de l’alumnat de la comarca viu en famílies amb una renda per sota del llindar de la pobresa

/0 Comentarios/en , , , /por

Coincidint amb l’inici del curs, l’Observatori comarcal publica una nova edició de l’Informe anual d’ajuts de menjador 2022-2023. El document ofereix una radiografia detallada de les característiques dels infants i adolescents beneficiaris i de les seves llars a partir de la informació proporcionada per l’Àrea de Drets Socials del Consell Comarcal.

D’acord amb els resultats de l’informe, la taxa d’incidència comarcal – és a dir, la proporció d’alumnat que rep un ajut respecte del total d’alumnes de la comarca- és d’un 24,6% el curs 22-23, gairebé dos punts superior al curs anterior.  Hi ha importants diferències entre municipis: cinc superen el  30% (Badia del Vallès, Rubí, Montcada i Reixac, Sabadell i Terrassa), mentre que altres cinc no arriben al 10% d’alumnat amb un ajut concedit (Matadepera, Viladecavalls, Sant Quirze del Vallès, Rellinars i Sant Cugat del Vallès).

Les dades mostren que més d’una cinquena part de l’alumnat (el 23,2%) que va rebre un ajut de menjador presentava hàbits inadequats d’alimentació, el 15,8% dels infants pertanyen a unitats familiars amb problemes d’accés i manteniment de l’habitatge i el 15,3% conviu en famílies beneficiàries de l’ajut d’urgència social.

El principal tipus de família beneficiària és la formada per dues persones adultes i dos infants, amb el 25,1% dels ajuts; seguida de les famílies amb dues persones adultes i tres infants (19,9%). Per una banda, destaca el 20,6% d’altres tipologies de famílies amb més de tres infants o que conviuen amb la família extensa. I per l’altra, que un quart de les concessions són per famílies monoparentals.

Només 1 de cada 10 alumnes amb ajuts concedits tenen concedida la gratuïtat de l’àpat

L’informe també constata que 9 de cada 10 ajuts es van concedir pel tram que garanteix el 70% del preu de l’àpat. Les beques concedides del tram del 100%, és a dir, amb gratuïtat del menjador, encara es mantenen en xifres molt baixes, bàsicament a causa dels criteris de valoració social establerts pel Departament d’Educació. Aquests criteris han canviat pel curs que ara comença i això ha significat un increment important del nombre de beques del 100% de l’import.

Fins ara, per tal d’obtenir una beca del 100% calia que l’alumnat acredités necessitats econòmiques i socials, i per aquest nou curs escolar 2023-2024 l’atorgament d’una beca del 100% pot ser només per presentar necessitats econòmiques. Així mateix, el grau de discapacitat de l’alumnat per a obtenir una beca del 100% ha baixat del 60% a 33%. Aquests dos factors són els que han fet augmentar les beques del 100% de l’import.

A més, 1 de cada 4 sol·licituds no van ser atorgades el curs passat per sobrepassar en menys del 10% el llindar establert a la convocatòria. La situació es veia agreujada pel fet que els càlculs es realitzen amb el nivell de renda de l’any anterior (2021) i el llindar de pobresa d’un altre any diferent (2020). Cap dels dos valors estan actualitzats al context d’augment del cost de vida, amb el consegüent agreujament de la vulnerabilitat de les famílies

Els ajuts concedits a l’etapa de secundària no superen el 10% del total

Durant el curs 2022-23, el 62,6% de les beques menjador es van atorgar a alumnat d’educació primària i el 28% a infantil. Tot i l’increment progressiu del pes de les concessions a secundària, només s’han atorgat el 9,5% dels ajuts per a aquesta etapa escolar. La majoria d’instituts no disposen del servei de menjador per poder servir àpats. De manera que la major part de l’alumnat de sisè, en passar a secundària, no té la possibilitat de rebre un ajut de menjador.

Malgrat que els instituts públics acostumen a escolaritzar la major part de l’alumnat vulnerable, no disposen de les instal·lacions adequades i no poden accedir al programa. Aquest fet es visualitza en la taxa d’incidència segons titularitat del centre a la comarca, atès que la secundària és l’única etapa escolar on la taxa d’incidència dels centres privats-concertats és més elevada que la dels públics i la meitat dels ajuts es concedeixen a alumnat de centres concertats.

L’informe també destaca la diferència entre les taxes d’incidència en funció de la titularitat del centre escolar. A infantil i primària 3 de cada 10 alumnes matriculats en centres públics són beneficiaris d’un ajut del menjador. En canvi, en centres de titularitat concertada la taxa cau fins al 12,8%, una diferència de la pública a la concertada de més de 17 punts.

L’Observatori Comarcal publica un nou producte permanent que radiografia el sector del comerç i l’hostaleria

/0 Comentarios/en , , /por

L’Observatori Comarcal ha publicat aquesta setmana la primera edició d’un nou producte permanent anual: el comerç i l’hostaleria al Vallès Occidental. L’objectiu de l’informe és presentar, de manera sintètica i visual, un recull de dades que permet obtenir una radiografia de la contribució del sector a l’economia comarcal, del teixit empresarial i de l’ocupació, així com del principals indicadors del mercat de treball. L’informe, a més, mostra l’oferta d’establiments comercials de la comarca a partir de les dades del cens d’establiments comercials del Departament d’Empresa i Treball.

El document interactiu està dividit en quatre seccions (activitat econòmica, teixit productiu, mercat de treball i oferta d’establiments) precedides d’un resum amb els resultats més destacats. Les dades estan disponibles a nivell comarcal i, en algunes de les seccions, amb detall municipal.

El comerç i l’hostaleria tenen un pes destacat dins l’economia comarcal, ja que aporten el 17% del VAB (valor afegir brut, 4.257,7 milions d’euros l’any 2020), semblant al que té aquest sector al conjunt de Catalunya (16,6%). L’evolució mostra una pèrdua de quasi quatre punts des del 2011, quan n’aportava el 20,9%.

L’ocupació va augmentar anualment un 1,3%, el que representa 2.435 llocs de treball més que els que hi havia al desembre de 2021, situant la xifra en 106.065 afiliacions. Aquest creixement ha estat similar a la mitjana comarcal (+2,4%) i catalana (+2,5%). Respecte a la situació precovid, la xifra de llocs de treball en el comerç i l’hostaleria és un 1,9% superior al que hi havia al desembre de 2019. Tot i així, la recuperació ha estat menys intensa que la mitjana comarcal (+3,5%).

En termes d’ocupació, el pes del comerç i l’hostaleria a la comarca (26,7%) és superior al que té en termes de VAB (17%). Aquesta proporció situa el Vallès Occidental per sobre de la mitjana catalana i entre les vint primeres comarques. Val a dir que, com mostra l’informe, a la comarca trobem municipis on el comerç i l’hostaleria és un dels principals sectors del teixit productiu en termes d’ocupació, com Palau-solità i Plegamans (59,6%) i Montcada i Reixac (50,7%); o bé té un pes destacat, com Viladecavalls (31,6%), Ripollet (30,0%), Badia del Vallès (29,4%), Barberà del Vallès (28,8%) i Castellar del Vallès (28,2%),

Pel que fa al teixit empresarial, el comerç i l’hostaleria compta amb 8.501 empreses, el 33,5% de les que hi ha al conjunt de la comarca (25.356). Respecte de l’any anterior, el nombre d’empreses s’ha reduït un 1,3%, el que representa 116 empreses menys que al desembre de 2021. Aquesta davallada s’ha de situar en la tendència de pèrdua de teixit empresarial iniciada a mitjans del 2019 i que es veure accentuada amb l’esclat de la pandèmia.

L’Observatori Comarcal constata un desequilibri entre l’oferta de places i la demanda a FP

/0 Comentarios/en /por

La Formació Professional del Vallès Occidental és un estudi que ha realitzat l’Observatori Comarcal a partir de dades del curs 2021-2022. El programa, que ha estat presentat a la taula tècnica de la Mesa de la Formació pel Treball, mostra que existeix un desajust entre l’oferta de places i la demanda de preinscripció en primera opció.

A la comarca hi ha oferta de 22 de les 26 famílies professionals vigents actualment a l’FPI de Règim General i l’FPO. Durant el curs 2021-2022 es va registrar un 44% més de sol·licituds que places vacants ofertes. Sanitat va ser la família amb un major desajust.

També hi ha una diferència de gènere en l’alumnat d’FP; hi predominen els homes en un 56,5%, sobretot en el camp de la Informàtica i comunicacions. Les dones predominen en Imatge personal, Sanitat, i Serveis Socioculturals i a la comunitat.

El Vallès Occidental presenta 104 centres educatius en 14 municipis de la comarca. La seva distribució territorial no és homogènia, ja que Terrassa i Sabadell concentren prop de la meitat dels centres, mentre que 9 ciutats no disposen de cap centre. A més, en l’àmbit comarcal, Terrassa i Sabadell funcionen com a pols receptors dels fluxos intermunicipals pel que fa a la mobilitat per motiu d’estudis.

 

El Vallès Occidental acull el 6’6% de la població ucraïnesa de Catalunya

/0 Comentarios/en , /por

El Vallès Occidental acull una significativa comunitat ucraïnesa, a la comarca hi viuen 1.550 persones de nacionalitat ucraïnesa, sobretot d’entre 20 i 55 anys. Segons les dades de l’Observatori Comarcal que es basen en el Padró continu, el Vallès Occidental acull el 6’6% de la població ucraïnesa de Catalunya.

El Vallès Occidental és, per tant, la segona comarca de Catalunya amb més població ucraïnesa, només per darrera del Barcelonès, que on hi viuen 6.733 d’aquesta procedencia. Segueixen el Vallès Occidental, el Baix Llobregat (1.428), La Selva (1.392) i La Segarra (1.285). Cal tenir en compte que en aquest recompte no estan incloses les persones de segona generació: nascudes a la comarca però descendents d’ucraïnesos.

grafic població Ucraïna

La població amb nacionalitat ucraïnesa van començar a arribar a la comarca a partir de l’any 2000. Fins aquell moment només 17 persones provenien d’aquest país. A partir de l’any 2005, coincidint amb la Revolució Taronja, és quan s’incrementa l’arribada de famílies d’Ucraïna a Catalunya.

Segons les dades de l’Observatori Comarcal, per sexes, el 56% de les persones amb nacionalitat ucraïnesa són dones. Per franges d’edat, el grup més nombrós és el de 20 a 55 anys, que sumen 1.022 persones. Hi ha 305 persones menors de 20 anys. Sabadell i Terrassa concentren un terç de la població del col·lectiu ucraïnès.

El Vallès Occidental registra 7.495 casos de coronavirus

/0 Comentarios/en , /por

L’Observatori comarcal ha publicat l’informe de l’impacte de la pandèmia en base a les darreres dades facilitatdes pel Departament de Salut. La xifra de contagis al Vallès Occidental és de 7.495 , el que suposa una incidència de 81 casos per cada 10.000 habitants. Dels 23 municipis de la comarca, 3 dels més poblats compten amb el major nombre d’infectats: Sabadell, 1.934; Terrassa, 1.582 i Cerdanyola, 578. Tres municipis petits registren les majors incidències: Sant Llorenç Savall, Ullastrell i Viladecavalls. Així al primer hi ha 105 casos diagnosticats però suposen una incidència de 442,5 casos per cada 10.000 habitants.

Segons aquest document, el nombre de diagnosticats va superar la barrera dels 7.000 el 22 d’abril i des de llavors els contagis s’han ralentitzat.

El document recull que en aquestes setmanes han mort 1.190 persones a la comarca. Es va superar el miler el passat 20 d’abril. Segons les dades de la Generalitat, les morts per aquest virus confirmades o sospitoses és a tot Catalunya de mitjana de 13,9 per cada 10.000 habitants. La mitjana al Vallès Occidental és de 12,9 morts per cada 10.000 habitants.  La comarca més castigada és l’Anoia: 37,4 morts per cada 10.000 habitants.