26 de juliol de 1992, el dia que Terrassa va esdevenir ciutat olímpica
El 25 de juliol de 1992, Barcelona es presentava al món com una ciutat moderna i europea amb una cerimònia inaugural dels Jocs Olímpics que trencava motlles. L’endemà, dia 26, avui fa 25 anys, ja era Terrassa com a subseu olímpica d’hoquei qui es projectava a l’exterior acollint el primer partit d’aquest esport.
Els jocs van transformar Terrassa en una ciutat verda i moderna que deixava enrere la ciutat dels fums. L’àrea olímpica n’és el principal llegat i anys més tard el soterrament de la Renfe i el Parc de Vallparadís aprofitaven la inèrcia dels jocs.
Orgullosos de la seva ciutat, els terrassencs van deixar de mirar acomplexats la veïna Sabadell. Molts van ajornar les vacances per no perdre’s l’ambient irrepetible d’uns jocs olímpics i veure algun dels partits. Part important de l’èxit es deu als més de 3.300 voluntaris que es van mobilitzar a Terrassa.
Durant dotze dies seguits a l’Àrea Olímpica es van celebrar tots els partits d’hoquei de la lliga preeliminar, la fase classificatòria, les semifinals i la final, tant en homes com en dones. En total 220 esportistes de 20 seleccions van jugar a Terrassa: 192 en categoria masculina i 128 en femenina.
El comiat olímpic va tenir lloc el 8 d’agost amb la final masculina que Alemanya va guanyar a Austràlia. La selecció espanyola, amb dotze jugadors terrassencs es va haver de conformar amb la cinquena plaça. Però la imatge dels jocs a Terrassa que va fer història va ser el dia abans, 7 d’agost. Les noies de la selecció espanyola guanyaven l’or olímpic després de vèncer Alemanya a la final per 2 gols a 1. Tres terrassenques, Anna Maiques, Cèlia Corres i Nuria Olivé rebien a la seva pròpia ciutat el màxim honor a què pot aspirar mai un esportista.
A més de l’or en hoquei femení, Pere Fité i Ferran Velasco en frontenis i Ruben Michavila en waterpolo, es van endur la medalla de plata. Cristina Rey en natació i Josep Bladas en tir al plat completen la vintena de jugadors terrassencs a Barcelona 92. Un mes després, als Jocs Paralímpics, s’hi afegirien Jordi Mendoza campió en jabalina i bronze en pentatló i els nedadors Carles Millera i Pau Marc Muñoz, aquest darrer amb una medalla de plata i una de bronze.
Medalles a banda, el què és segur és que els Jocs Olímpics van marcar un abans i un després en la història de Terrassa i els terrassencs van començar a pronunciar amb veu alta el nom de la seva ciutat.