Entradas

Ballart: «No hi ha una privatització encoberta d’Eco Equip SAM, apostem per una empresa pública»

El 2024 ha de ser l’any de la refundació d’Eco Equip SAM, modernitzant la gestió, incrementant el pressupost i implementant més mitjans. És el missatge principal que han volgut traslladar tant l’alcalde, Jordi Ballart, com el tinent d’alcalde de Territori i Sostenibilitat i regidor de neteja, Xavier Cardona, al nou edifici de l’empresa municipal.

La posada en funcionament del nou equipament, prevista pel març, forma part de la millora de la gestió del servei i de les condicions de treball de la plantilla.

La resta de millores les haurà de dictaminar una consultora especialitzada en processos. S’haurà d’iniciar el procés de contractació durant el primer trimestre de l’any i la seva feina haurà d’anar en paral·lel al canvi en la gerència d’Eco Equip SAM.

A resposta de les preguntes dels treballadors, Ballart i Cardona han especificat que aquesta empresa farà una feina puntual i després es retirarà. La gestió del servei sempre serà pública.

Les primers mesures implementades són econòmiques: 118.000 euros per a millores organitzatives i processos interns, 164.000 per a la tecnificació de l’aparell directiu i una inversió de 2 milions d’euros per a la compra de vehicles i contenidors, reforçar la contractació o actualitzar els punts de recollida de la deixalleria mòbil, entre altres.

També hi hauran campanyes informatives i de sensibilització, es contractaran informadors ambientals i es farà una prova pilot de 3 mesos implementant l’atenció telefònica a la ciutadania de 8 a 3 durant els caps de setmana.

Presentació De Noves Mesures Per Millorar La Neteja 8 Presentació De Noes Mesures Per Millorar Neteja 7 Presentació De Noves Mesures Per Millorar Neteja 6

Presentació De Noves Mesures Per Millorar Neteja 4 Presentacio De Noves Mesures Per Millorar Neteja 3 Presentació De Noves Mesures Per Millorar Neteja 2 Presentació De Noves Mesures Per Millorar Neteja 1

Les noves instal·lacions de Teixidors són una oportunitat per acostar-se més a la ciutat

Una manta, un xal o una bufanda de Teixidors són unes peces singulars i úniques. Només cal tocar aquests productes per a la llar i aquests complements per notar la diferència.

El disseny és atemporal i la qualitat, màxima. Asseguren la traçabilitat dels seus articles, seleccionant les fibres des del seu origen (ovelles de la Provença francesa o iacs de Mongòlia) i cuidant que totes les fases del procés siguin sostenibles fins arribar al consumidor final.

Però el més característic d’aquesta marca terrassenca amb vocació global és que les peces s’han teixit a mà, amb telers de fusta, tal com es feia abans de la industrialització.

Teixidors és una empresa social de LaFACT (Factoria Social de Terrassa) que dona feina a 21 persones amb discapacitat intel·lectual. Es formen a la mateixa empresa fins que es converteixen en experts teixidors.

Coneixen a fons un ofici totalment artesà. Des de l’ordit als telers, repassar les errades, rentar, planxar i confeccionar les peces, etiquetar-les i embalar-les.

La marca tèxtil va néixer al 1983. Abans de la pandèmia es van traslladar a l’antic Condicionament. Així, han pogut doblar l’espai del taller del carrer Mas Adei fins arribar als 2.500 metres quadrats en una sola planta. L’edifici, de titularitat municipal, ha estat cedit a la Factoria Social de Terrassa.

El nou edifici ha de permetre aconseguir un dels reptes previstos pel 2023: apropar-se més a la ciutat. 

I de Terrassa al món. Actualment ja exporten el 82% dels seus productes. Bàsicament a Estats Units, Canadà, Suïssa, Bèlgica, Països Baixos i Luxemburg. L’any vinent volen consolidar el mercat alemany i arribar a Japó i Corea del Sud.

El nou edifici compta amb una botiga presencial o show room però també es pot comprar online i sol·licitar una assessoria virtual sobre productes i serveis o fer visites telemàtiques a les instal·lacions.

Teixidors 9 Teixidors 8 Teixidors 7 Teixidors 6 Teixidors 5 Teixidors 4 Teixidors 3 Teixidors 2 Teixidors 1

Intens inici de curs de l’Institut Can Roca en el nou edifici al carrer Fàtima

Després de 6 anys en barracons, la comunitat educativa de l’Institut Can Roca pot respirar tranquil·la. Han començat el curs en un nou edifici, ha estat intens però també satisfactori després de tant de temps. Ara miren el futur amb optimisme.

Oportunitats centrades, sobretot, en la part de tecnologia i laboratoris per a la tasca més pràctica i manipulativa, molt en la línia del projecte educatiu del centre.

El nou Institut Can Roca, ubicat al carrer Fàtima, té gairebé 4.000 metres quadrats. Compta amb 24 aules estàndard i 8 de desdoblament, a més de 2 tallers, aules de música i dibuix, 3 laboratoris, gimnàs i pati.

En total, són 620 alumnes i un equip format per una cinquantena de professors que ja pensa en la millora de l’ensenyament que imparteix.

L’Institut Can Roca és un dels dos centres, juntament amb Les Aimerigues, que han estrenat edifici a Terrassa aquest curs.

Alumnat i professorat de Les Aimerigues estrenen edifici i el qualifiquen de primera categoria

El nou Institut Les Aimerigues ja està en funcionament al barri del Roc Blanc. 4.500 metres quadrats, repartits en dues plantes, que acullen 500 alumnes i 47 professors. El centre està planificat per a 3 línies d’ESO i 2 de batxillerat (tot i que ara tenen quatre grups de 1r i 2n de secundària i 1, de postobligatòria).

S’han acabat 7 anys de provisionalitat on el centre es va encabir a l’Escola Germans Amat (a la Maurina). Ara no hi ha problemes d’espai i disposen de 20 classes, aula de plàstica i de música, 2 tallers, 2 laboratoris i, quan els operaris acabin els últims treballs, biblioteca i gimnàs.

La qualitat de les noves instal•lacions la valoren sobretot els alumnes de 2n de batxillerat que les podran utilitzar només aquest curs.

El director, Joan Martínez col•loca al mateix nivell que l’edifici, l’equip docent del centre. Assegura que són professionals molt implicats i competents que han posat en marxa un projecte educatiu propi i adaptat a les necessitats de l’alumnat.

Així, ja fa anys que van fugir de les assignatures i van apostar pels àmbits d’aprenentatge, els projectes de competència transversal trimestrals i l’atenció tutorial dels estudiants.