Entradas

Terrassa registra la caiguda de la natalitat més gran de la comarca en xifres absolutes

/0 Comentarios/en , /por

Al 2019 van néixer a Terrassa 2.034 nadons. L’any següent, 1.849 i al 2021, 1.815. La variació absoluta és de 219 criatures menys en aquests 3 exercicis  i és la xifra que més ha caigut dels 23 municipis del Vallès Occidental.

El tant per cent però (un -10,8% a Terrassa) no és el més elevat. El superen Badia del Vallès passant de 104 nadons el 2019 a 91 el 2021 (-12,5%), Rubí, de 632 a 560 (-11,4%) i Castellbisbal, de 106 a 95 (-10.4%).

Per contra, 10 municipis de la comarca registren un increment de la natalitat: Sabadell, Sant Cugat, Barberà, Castellar i Santa Perpètua de la Mogoda, per exemple.

Ara fa 16 anys, al 2007, el nombre de nadons nascuts a la comarca fregava els 12.000. Des de llavors, les xifres han anat a la baixa. Al 2021 i a la comarca del Vallès Occidental van néixer 7.223 nadons, segons les dades definitives de Institut d’Estadística de Catalunya. Són un 0,4% menys respecte el 2020 (7.254 bebès) i 6,1% menys respecte el 2019 (7.694 nadons).

La caiguda a la nostra comarca és moderada perquè a la demarcació de Barcelona els descensos més bruscos se’ls emporten el Berguedà (-9,9%) i el Moianès (-5,7%), seguits del Bages (-3,7%) i el Barcelonès (-2,8%).

A la banda contrària, l’Alt Penedès i l’Anoia on s’incrementa la natalitat un 12% i un 7,9%, respectivament. També són positives les xifres del Maresme, Baix Llobregat, Garraf i Osona.

La majoria de comarques catalanes (25) han registrat un descens del nombre de naixements l’any 2021 mentre que va augmentar a 15 i a la Noguera es van mantenir igual que l’any anterior.

La caiguda en la xifra de naixements del 2021 i 2020 reflecteix l’impacte de la COVID-19 però també la disminució del nombre de dones en edat reproductiva i la taxa de fecunditat que a Espanya és de les més baixes i tardanes dels països occidentals.

Som 224.474 terrassencs i terrassenques

/0 Comentarios/en , /por

El 2021 Terrassa va créixer en 363 persones més, arribant als 224.474 habitants. El saldo migratori ha duplicat l’experimentat l’any anterior, el de l’esclat de la pandèmia, malgrat estar lluny del volum assolit el 2019 que culminava 6 anys consecutius de creixement continuat. Aquest creixement, del 95,2 per cent s’explica per l’evolució desigual entre les arribades i les sortides a la ciutat.

Pel què fa a la procedència de les 9.588 persones nouvingudes durant el 2021, 3 de cada 4 eren de l’Estat espanyol. Amb tot, el 85,5 per cent, la regió metropolitana s’erigeix com la procedència principal, exactament el 25,8 per cent són originaris del Vallès Occidental. Per la seva banda el creixement natural de la població, entre naixements i defuncions, es manté per segon any consecutiu en negatiu i també per segona vegada en la història demogràfica moderna de la ciutat.

I tot això es pot trobar a la web de la ciutat amb un nou format que incorpora gràfics més dinàmics i interactius per aprofundir al detall en la dada que es busca. Una especial cura de la infografia de presentació d’aquestes dades per fer-les més entenedores i alhora facilitar-ne l’aprofundiment i la interpretació. Segons el Govern aquesta millora se suma a les iniciatives obertes de més transparència institucional, amb un canal més pròxim al ciutadà, més dinàmic i interactiu que el fa més accessible i comprensible.

El nombre de naixements a Terrassa va baixar un 10% el 2020

/0 Comentarios/en , /por

La tendència de disminució dels naixements que hi ha a Catalunya en la darrera dècada, s’ha vist accentuada per la crisi sanitària. L’any 2020 el nombre de nascuts vius a Catalunya va baixar un 5,9% (57.889 en total). L’afectació de la pandèmia en aquestes xifres es fa més evident al veure que el mes de desembre, nou mesos després de l’inici de l’estat d’alarma, la caiguda del nombre de naixements va ser del 20,1%.

A Terrassa la natalitat també està en mínims històrics i la caiguda el 2020 ha estat significativa. L’any passat van néixer a la ciutat 1,840 nens i nenes, un 10% menys que el 2019. Gairebé una tercera part (579) van ser de mares estrangeres, una proporció semblant a la mitjana catalana

La fecunditat també ha baixat i cal remuntar-se fins a un quart de segle enrere, entre el 1993 i el 1998, per observar una fecunditat més baixa que l’actual, que és de 1,20 fills per dona, de les més baixes de la Unió Europea.

L’edat a la maternitat ha continuat endarrerint-se l’any 2020 a Catalunya i, de mitjana, les dones tenen el primer fill als 31,4 anys.

Marc (479) continua sent, un any més, el nom de nadó més freqüent a Catalunya i Júlia (467) és, per quart any consecutiu, el nom més posat a les nenes.

El primer terrassenc de l’any es diu Jacobo i ha nascut a les 6 del matí a l’hospital del CST

/0 Comentarios/en , /por

El primer nadó terrassenc d’aquest 2021 ha arribat al món aquest divendres, 1 de gener, pocs minuts després de les 6 del matí. Es diu Jacobo i ha pesat 4,070 kg en el moment de sortir del ventre de la seva mare, la terrassenca Leidy Katherine Barragán. El pare de la criatura és l’Alexander Varón i també resideix a la ciutat. El naixement s’ha registrat concretament a les 6.02h a l’Hospital del Consorci Sanitari de Terrassa.

D’aquesta manera es trenca la dinàmica dels dos anys anteriors, en els quals s’havia donat la circumstància que el primer terrassenc de l’any era també el primer nadó de tot Catalunya. L’any 2019 va rebre aquest honor l’Emma Romero, nascuda a les 0.13h de la matinada a l’hospital de Mútua Terrassa, mentre que ara fa un any el primer català del 2020 va ser l’Aleix Puig, després de veure la llum quan passaven 4 minuts de la mitjanit, també a la Mútua.

La natalitat a Terrassa se situa en el nivell més baix dels darrers 18 anys

/0 Comentarios/en , /por

La natalitat segueix a la baixa a Catalunya. I també a Terrassa, on el nombre de naixements registrats l’any passat, segons dades de l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat), significa la dada més baixa en 18 anys. En total hi va haver 1993 naixements, un 5,1% menys que el 2018. El descens és molt similar que el del conjunt de Catalunya, on ha estat del 5,4%, sumant un total de 63.174 nadons.

L’Idescat explica que el descens de la natalitat ve acompanyada per l’augment de l’edat de la maternitat, que se situa en 31 anys al naixement del primer fill. Concretament, destaca el nivell de fecunditat “extraordinàriament baix” de les dones catalanes menors de 30 anys en comparació amb les europees, en particular en el grup de dones de 25 a 29 anys.

D’altra banda la reducció de la natalitat es concentra en les mares de nacionalitat espanyola. A Terrassa prop d’un terç dels naixements (29,1%), van ser de mare estrangera.

El conjunt del Vallès Occidental va registrar el 2018 7.902 naixements, una xifra que també ha baixat; concretament, un 5,2% respecte l’any anterior.

Pel que fa als noms més posats, Marc continua liderant el rànquing masculí, seguit de Pol, Àlex/Álex, Jan i Nil; Júlia, per segon any, encapçala el nom de nena més freqüent, per davant de Martina, Emma, Maria/María i Lucía.

Segueix el descens de la natalitat a Terrassa i a Catalunya

/0 Comentarios/en , /por

El nombre de naixements a Terrassa segueix la tendència a la baixa dels últims anys. El 2017 van néixer a Terrassa 2099 nens i nenes, la xifra més baixa en 17 anys. Suposen un 7% menys que l’any anterior.. Aquest descens va començar el 2009, es repeteix al conjunt de Catalunya i, previsiblement, continuarà els propers anys. La causa principal, segons l’Idescat, és l’arribada a l’edat de tenir fills de generacions poc nombroses: les nascudes als anys vuitanta i principis dels 90.

L’edat mitjana a la maternitat continua creixent i se situa en 32,1 anys. L’edat de mitjana de les mares que han tingut el primer fill ha estat de 31 anys, de les més altes d’Europa. Les mares estrangeres són dos anys més joves en tenir fills que les mares de nacionalitat espanyola. A Terrassa un 27,2% dels naixements van ser de mare estrangera.

Per àmbits territorials, les comarques de Girona i el Camp de Tarragona són les àrees on la natalitat va ser més alta el 2017. Les més baixes les trobem a l’Alt Pirineu, Aran i les Terres de l’Ebre. La taxa de natalitat al Vallès Occidental, amb 8.334 naixements, és lleugerament superior a la mitjana catalana.

Pel que fa als noms més posats, Marc contínua liderant el rànking masculí. En el femení, Júlia/Julia li pren el primer lloc a Martina.

Un de cada quatre naixements a Terrassa és de mare estrangera

/0 Comentarios/en , /por

El nombre de naixements segueix a la baixa a Terrassa, una tendència similar a la catalana. El desecens de nascuts vius a la ciutat continua i durant l’any passat, el 2016, se’n van comptabilitzar 2244, la xifra més baixa dels últims catorze anys. Respecte l’any anterior, la davallada va ser del 3,7%.

Són les últimes dades de l’Idescat referents a la població, que tot i així situen Terrassa amb una taxa de natalitat prou alta si ho comparem amb el territori català, del 10,4 per mil.

L’Idescat també diu que els nens i nenes nascuts de mare estrangera van augmentar a Terrassa. Aquest és el tercer any que augmenten, després d’una baixada important el 2014. L’any passat en van ser 572, només vuit més que el 2015. Això vol dir que un de cada quatre naixements a Terrassa és de mare estrangera.

A Catalunya l’edat mitjana a la maternitat continua endarrerint-se i se situa en 32 anys. I pel que fa a la llista dels noms més freqüents entre els nounats catalans, no hi ha gaires canvis. En els noms de nen, Marc segueix liderant la llista amb autoritat, i en nenes, repeteix Martina en primer lloc. A l’Àmbit Metropolità, del qual en forma part el Vallès Occidental, també són freqüents Àlex/Álex, Èric/Eric, Hugo i Pol; i Lucía, Júlia/Julia, Laia i Emma.