Entradas

El Gran Casino fa 100 anys

/0 Comentarios/en , , /por

Amb l’estrena d’una placa commemorativa a la façana del Gran Casino s’ha donat el tret de sortida als actes de celebració del centenari de l’edifici. Diversos grups de cultura popular com el Drac o Gegants de Terrassa han animat aquest divendres l’acte d’inauguració que ha comptat, com en les grans ocasions, amb una àmplia representació política, econòmica i social.

Una exposició de fotografies històriques als baixos de l’edifici marca l’inici d’un seguit de tallers, activitats i propostes culturals que es faran durant tot aquest mes. El centenari de l’emblemàtic edifici de Lluís Muncunill coincideix amb la rehabilitació de la façana i la remodelació de la llibreria Abacus que ha refet l’interior de la botiga per donar més protagonisme als llibres.

En concret el Gran Casino compleix 102 anys que impertèrrit dona pas entre el Passeig i el carrer de la Font Vella, amb un estil eclèctic diferent al llenguatge arquitectònic utilitzat fins aleshores. En aquests cent anys d’història l’edifici ha viscut l’esplendor i la decadència, amb moments per als balls i les celebracions però també en d’altres de memorables per a la història, com quan va ser hospital militar durant la guerra civil.

Des de la seva profunda remodelació a finals del segle passat, la propietat del Gran Casino ha perseverat en conservar un edifici catalogat que és patrimoni de la ciutat.

Redescobrint Muncunill: l’últim projecte del prolífic arquitecte

/0 Comentarios/en , , /por

La Gota de Llet era el nom que es donava a aquelles institucions que, a principi del segle XX, es van crear per lluitar contra la desnutrició i l’alta taxa de mortalitat infantil. A Terrassa, un d’aquests edificis va ser construït al carrer de la Unió, sota la firma de Lluís Muncunill. De fet, aquest va ser l’últim projecte del prolífic arquitecte abans de morir l’any 1931.

D’aquesta manera posem el punt final a aquesta sèrie que ens ha servit per redescobrir l’obra de Muncunill gràcies a les interessants explicacions del divulgador cultural Santi Rius.

Redescobrint Muncunill: la Societat General d’Electricitat

/0 Comentarios/en , , /por

L’obra de Muncunill és un dels principals pols d’atracció turística que hi ha a Terrassa. Amb la Masia Freixa com a construcció més singular, l’arquitecte va ser el responsable del dibuix urbanístic que encara avui en dia es pot veure en molts carrers. Una de les seves obres més admirades i, alhora, més desconegudes, és l’edifici que va servir per abastir d’electricitat i donar llum a la ciutat.

Redescobrint Muncunill: la Fundació Busquets

/0 Comentarios/en , , /por

L’herència arquitectònica que Lluís Muncunill va deixar a Terrassa és extensa i molt diversa, amb projectes pensats per a ús residencial, fàbriques, edificis públics, religiosos o educatius. El gran públic però, no és capaç d’atribuir a Muncunill moltes d’aquestes construccions. Un dels exemples el trobem en l’edifici de la Fundació Busquets.

Redescobrint Muncunill: el Convent de les Josefines

/0 Comentarios/en , , /por

El convent de les Germanes Josefines, també conegut com la Casa del Malalt, és un immoble situat al barri de la Cogullada i protegit com a bé cultural d’interès local. La seva arquitectura modernista porta el segell de Lluís Muncunill, en un edifici de grans dimensions que actualment és una residència per a gent gran i que, en el seu subsol, amaga una gran curiositat.

Redescobrint Muncunill: la Casa Bonaventura Fornells

/0 Comentarios/en , , /por

Quan ens referim a l’arquitectura terrassenca és indispensable esmentar el nom de Lluís Muncunill i el seu estil predominant; el modernisme. En aquesta sèrie de reportatges, el divulgador cultural Santi Rius ens ajuda a redescobrir l’obra d’aquest prolífic arquitecte parlant d’alguns dels seus edificis menys coneguts, com és el cas de la Casa Bonaventura Fornells.

Redescobrint Muncunill, el magnífic arquitecte que va dibuixar el modernisme terrassenc

/0 Comentarios/en , , /por

Lluís Muncunill i Parellada va ser l’arquitecte municipal de Terrassa durant l’última dècada del segle XIX. Aquest fet va convertir-lo en el màxim exponent del modernisme industrial a la ciutat, amb destacats projectes arquitectònics entre la seva prolífica carrera. La Masia Freixa és, possiblement, la seva obra més coneguda, però la llista d’edificis terrassencs amb la firma de Muncunill va molt més enllà.

És per això que emprenem una nova sèrie anomenada Redescobrint Muncunill, de la mà del divulgador cultural Santi Rius, per tal de conèixer una mica millor el llegat de l’arquitecte més influent de la història de Terrasa. I en el proper capítol visitarem la casa que va acollir a la família de Muncunill durant els primers anys de l’arquitecte a la ciutat.

Redescobrint Muncunill: la Casa Ramon Matalonga

/0 Comentarios/en , , /por

Tot i el gran nombre d’edificis senyorials projectats sota la seva firma, Lluís Muncunill no va arribar mai a dissenyar-se la seva pròpia casa. Va viure a Terrassa durant quatre dècades, bàsicament, entre dues residències que no eren de la seva titularitat. La primera d’elles: la Casa Ramon Matalonga, on s’hi va instal·lar durant els seus primers anys com a arquitecte municipal.

L’Escola Industrial mostra les fotografies del seu passat

/0 Comentarios/en , /por

El vestíbul de l’edifici històric de la UPC, acull l’exposició «L’Escola Industrial al primer mig segle d’existència». Es tracta de 16 fotografies de gran format, de la Fundació Arxiu Tobella, de l’edifici noble de l’Escola Industrial en construcció, en les primeres dècades del segle passat.

Les instantànies mostren una idea molt precisa de l’evolució del centre universitari, amb instal·lacions de principis del segle XX i uns voltants agrícoles encara sense configuració urbanística de l’actual Campus. Una exposició que mostra el dia a dia de la comunitat universitària de principis del 1.900.

L’Escola Industrial és un dels edificis modernistes més emblemàtics de la ciutat. Va ser projectat per Lluís Muncunill com a centre de formació modern per nodrir la indústria local de tècnics qualificats. A banda de l’edifici, de la mostra destaca el conjunt d’imatges de la seva construcció, inauguració i els primers anys de vida, així com la incipient urbanització de l’exterior de l’any 1902. D’aquí un mes, la mostra recorrerà d’altres espais de la Universitat.

Expo Upc 1Expo Upc 2

L’Antic Cafè Colón reviu al centre de Terrassa

/0 Comentarios/en , /por

La plaça Vella acollirà un luxós edifici d’habitatges d’alt estànding amb piscina inclosa al capdamunt de l’edifici. Es tracta d’una promoció a la històrica finca que ocupava l’antic Cafè Colón, un solar en forma d’ela amb façana al carrer Cremat i amb el gruix de la finca que dona a la plaça Vella. Els baixos seran per a ús comercial, en uns espais on hi havia estat la popular ferreteria Puig Martí. Una bona notícia per als comerços de l’entorn, que esperen veure dinamitzar encara més tota aquesta zona. L’agència Mauri Assessors és la que promociona els habitatges que els situa com «en el rovell de l’ou de la ciutat» en un antic edifici que es remunta al segle XIX.

L’edifici està situat a l’illa de cases on hi havia el Castell de Terrassa del qual es conserva la Torre del Palau. Les cases del Castell es van enderrocar el 1891 i s’hi havia instal·lat un bar anomenat l’Español que dos anys després va ser remodelat per l’arquitecte Lluís Muncunill. Ja el nou segle, el mateix Muncunill va signar l’any 1926, una nova edificació fins a la cantonada del carrer Cremat. Un edifici de planta baixa amb una gran portalada neoclàssica, la construcció que ha arribat als nostres dies.

L’actual edifici es va construir el 1927 en l’espai de les anomenades cases del Castell, enderrocades en ampliar la plaça Vella, al final del segle XIX. L’edifici respon a l’estètica noucentista de tradició clàssica i, tot i que ha sofert algunes modificacions, conserva bàsicament el seu aspecte original. A la façana hi destaca la llarga balconada amb barana de balustres. Molts dels elements de l’antic Cafè Colón formen part del patrimoni protegit que conserva elements de valor historicoartístic, com ara la façana noucentista i algunes ceràmiques del seu interior. Motllures i elements de ferro forjat que la promotora s’ha compromès a conservar. També hi ha algunes restes arqueològiques de la Terrassa medieval, com ara una columna que aparegué en unes obres a l’antic Frankfurt Cremat.

Colon 1Colon 2

Colon 3Colon 4