Entradas

213 multes en un any per circular per l’àrea de vianants del Passeig

Des de juliol de 2022 fins ara s’han posat 213 sancions per circular amb un vehicle no autorizat a l’àrea de vianants del Passeig Comte d’Ègara. De moment les sancions només venen de l’acció directa d’agents de la Policia Municipal que detecten la infracció. El control d’accés es farà de forma automatitzada quan s’instal·lin les càmeres finançades amb els Fons Next Generation.

L’1 de juliol de 2022 es va començar a multar per circular per una àrea de vianants sense autorització. Les sancions són de 200 euros, rebaixats a 100 si es paga abans d’un termini determinat.

Notícia relacionada:

https://terrassadigital.cat/a-partir-davui-els-conductors-poden-ser-sancionats-per-circular-per-una-area-de-vianants-sense-autoritzacio/

Setanta conductors són sancionats en 3 mesos per passar per les àrees de vianants sense autorització

La Policia Municipal va sancionar setanta vehicles per circular en les àrees de vianants en els tres primers mesos del seu funcionament. L’1 de juliol es començaven a posar multes després d’un any de moratòria i mentre els veïns d’aquestes zones restringides al trànsit encara sol·licitaven les autoritzacions de pas. De sancions se’n van posar 28 al juliol, 9 a l’agost, i 33 al setembre.

Les càmeres que han de detectar els vehicles que no tenen autorització per passar per les àrees de vianants ja tenen atorgats Fons Next Generation i podrien estar instal·lades a mitjans de l’any que ve. Per posar-les en funcionament i que comencin a sancionar caldrà tenir desenvolupat un programa informàtic.

El govern s’ha compromès a millorar la senyalització per arribar als aparcaments. Per fomentar el comerç ja va anunciar que repartiria targetes de 30 minuts gratuïts als aparcaments del Centre. També estudia habilitar el dels jutjats com a zona de park-ride.

El Servei de Mobilitat posarà en marxa properament un portal on es podran demanar autoritzacions temporals per circular per les àrees de vianants. Està pensat tant per visites de familiars o amics com per a l’ús esporàdic d’altres matrícules diferents a les registrades. El web, que està en fase de desenvolupament, permetrà justificar l’excepció amb caràcter retroactiu fins a 48 hores després del pas del vehicle. Aquestes autoritzacions temporals només les podran demanar els ciutadans que ja en disposin d’una de permanent. Les que no en tinguin ho hauran de fer per una altra via, ja en funcionament.

Terrassa és la ciutat catalana amb més multes imposades a grans tenidors immobiliaris

57 grans tenidors immobiliaris ja han estat multats a Catalunya per no haver ofert un lloguer social a les famílies vulnerables abans de desnonar-les, tal com estableix la Llei d’Emergència Habitacional. Terrassa és la població on més sancions s’han posat, un total de 10. Es tracta de multes de 30.000 euros cadascuna imposades per la Generalitat.

D’aquesta manera, el govern vol que es compleixi la normativa existent i que la ciutadania conegui els seus drets. Per això, destinarà 1.700.000 euros a un pla per reforçar l’Agència Catalana de Consum amb 19 professionals més que puguin tramitar fins a un centenar de denúncies cada mes, així com reforçar les inspeccions.

Dues de cada tres multes durant la pandèmia han estat per no portar mascareta o per no dur-la bé

La Policia Municipal i els Mossos d’Esquadra han tramitat a Terrassa més de 7.000 multes per incompliment de les mesures sanitàries. Des de l’inici de la pandèmia i fins el passat mes de febrer, només la policia local hauria interposat un total de 6.503 denúncies, de les quals 4.022 estarien tipificades. D’aquestes, dues de cada tres són per no portar la mascareta o per dur-la mal posada, sense cobrir boca i nas. Concretament han estat 2.711 les multes que s’han registrat per aquest motiu, un 67% del total.

La segona causa amb més denúncies és l’incompliment del toc de queda, amb un total de 505 multes. D’altra banda, hi ha hagut fins a 276 sancions per saltar-se en algun moment el confinament perimetral que restringeix la mobilitat geogràfica. En l’apartat d’espais i reunions socials, s’han interposat 200 denúncies per no respectar la distància de seguretat interpersonal, mentre que en 86 ocasions la policia local ha multat a grups que sobrepassaven el límit de 6 persones, com a màxim.

També en l’àmbit econòmic, alguns comerços han estat multats per incomplir alguna de les mesures sanitàries. Els agents han obert fins a 117 expedients a tots aquells negocis que no respectaven els horaris d’obertura imposats. En aquesta línia, s’han detectat 53 situacions en què els establiments han superat l’aforament permès. A Terrassa també hi ha hagut unes 40 denúncies per consumir begudes alcohòliques a la via pública, mentre que un total de 34 sancions responen a altres motius no especificats.

La normativa contempla tres tipus d’infraccions: lleus, greus o molt greus. En el primer grup s’hi troba, per exemple, l’ús inadequat de la mascareta, amb una sanció econòmica de 100 euros. D’altra banda les vulneracions greus són sancionades amb multes d’entre 3.000 i 60.000 euros, mentre que les infraccions molt greus poden suposar sancions econòmiques que van dels 60.000 i als 600.000 euros.

Sancions per caça furtiva, accidents de trànsit i multes per no dur mascareta

Les actuacions de la Policia Municipal en les darreres hores recullen sancions, multes i diversos accidents de trànsit. Dimecres, al camí de Can Bogunya, els agents van identificar i sancionar dues persones que estaven preparant trampes per a la caça d’odells, una activitat no autoritzada. El material es va intervenir i les persones sancionades.

Dimecres al matí i a la confluència del carrer de Ramon y Cajal, amb el carrer d’Estanislau Figueres, va tenir lloc una col·lisió entre dos vehicles després que un d’ells no va respectar la fase semafòrica vermella, segons la versió aportada pels testimonis. Una ambulància va traslladar a dues persones ferides a l’Hospital de Terrassa.

A la tarda, es va registrar un altre accident de trànsit entre dos vehicles al passatge de la Línia.  Sembla que la causa de l’accident va ser el mareig d’un dels conductors, que va ser traslladat a l’Hospital Universitari MútuaTerrassa.

I el conductor d’un patinet va caure a terra al carrer del Torrent de Can Guitard, provocant-se diverses ferides. Una ambulància el va traslladar a l’Hospital Universitari MútuaTerrassa.

Al llarg de dimecres, la Policia Municipal va sancionar un total de 10 persones per no dur la mascareta posada o fer-ho de manera incorrecta. Algunes d’aquestes persones denunciades també ho van ser per causar molèsties o per consum de begudes alcohòliques a la via pública i per tinença de substàncies estupefaents.

Multes de fins a 15.000 euros per fer «botellón»

El govern català ha prohibit fer «botellón» a tot Catalunya des d’aquest mateix dimarts. Ho ha anunciat la portaveu del govern, Meritxell Budó, al principi de la roda de premsa sobre els acords del consell de govern.

El Procicat ha aprovat una resolució per la qual «es prohibeix, per raons de salut pública, a tot el país, el consum compartit de begudes alcohòliques a la via pública i a la resta d’espais oberts al públic«.

Budó ha afegit que l’incompliment d’aquesta resolució «es tipificarà com a sanció greu«, per la qual cosa els infractors podran ser sancionats amb multes d’entre 3.000 i 15.000 euros.

Correspondrà als Ajuntaments dur a terme «totes les funcions de vigilància, d’inspecció i de control» necessàries per vetllar pel compliment de la resolució del Procicat.

La decisió de prohibir el consum d’alcohol a l’aire lliure arriba quatre dies després del tancament dels locals d’oci nocturn.

Cs no tanca l’afer de les multes oblidades i reclama més control de les sancions

Ciutadans no dona per tancada la polèmica de les multes oblidades i proposa millores en la gestió i el control de les denúncies de la Policía Municipal amb mecanismes administratius de verificació que garanteixin la igualtat de tracte entre conciutadans.  El passat 12 d’abril es van interposar dues sancions a dos ciutadans del Passeig Lluís Muncunill per incompliment del confinament. A les xarxes socials es va demanar la retirada de les denúncies i l’alcalde hi va intercedir.

Les multes no es van tramitar i van quedar “oblidades” durant un mes. El cas es va tractar en una Comissió extraordinària de Transparència sense aportar solucions. Pel portaveu de C’s a l’Ajuntament, Javier González que exculpa dels fets a la policia local perquè “no té culpa dels intents d’ingerència política” diu que “no ens conformem a donar carpetada a l’assumpte de les multes oblidades i proposarem millores en la gestió de les denúncies de la Policia Municipal per donar tranquil•litat als ciutadans i transmetre’ls que si s’ha d’executar una sanció es farà”.

González afegeix que “ningú es deslliurarà de pagar una multa perquè tingui un “endoll” a l’Ajuntament” i recorda que “ni el principal sindicat de la policia s’ha cregut les explicacions dels responsables de la Regidoria de Seguretat”. Ciutadans exercirà un control del balanç de les denúncies en cada Comissió de Territori i buscarà el suport de la resta de grups perquè s’auditin les sancions del darrer any.

L’Ajuntament porta al Constitucional els contenciosos per les multes coercitives a les entitats financeres

L’Ajuntament de Terrassa presentarà recurs d’empara davant el Tribunal Constitucional arran de la inadmissió, per part del Tribunal Suprem, del recurs de cassació presentat el novembre de 2017. Amb aquest recurs de cassació, la voluntat municipal era revertir les sentències contràries del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) sobre els contenciosos presentats per les entitats financeres multades per no obeir el requeriment municipal de donar ús als seus pisos buits.

El Suprem, però, va dictar el passat octubre una providència per la qual no s’admet a tràmit el recurs, i per aquest motiu el govern municipal, després de valorar la situació, ha optat per recórrer al Constitucional. El Govern considera que hi ha arguments per recórrer a la màxima instància del sistema judicial espanyol i que, encara que és difícil que el recurs prosperi, cal
esgotar les vies judicials per intentar aconseguir una sentència favorable que consolidi la via de les multes coercitives, que l’Ajuntament de Terrassa va posar en marxa de manera pionera el 2013. El consistori recorrerà al Constitucional perquè entén que ha estat vulnerat el dret a la tutela judicial efectiva consagrat a l’article 24 de la Constitució Espanyola.

El 2012, l’Ajuntament de Terrassa va començar a desenvolupar actuacions per a evitar la utilització anòmala dels habitatges, en concret la seva desocupació permanent i injustificada. Les actuacions es varen centrar en l’aplicació de les determinacions contingudes a la Llei del Dret a l’habitatge, Llei 18/2007, mitjançant l’obertura d’un total de 1.176 expedients fins a dia d’avui. Actualment, 822 d’aquests expedients s’han arxivat, principalment perquè els habitatges objecte d’expedient ja no estan buits.

El 2013 l’Ajuntament va començar a imposar multes coercitives, com a mesura de pressió, als grans tenidors de pisos buits que ignoraven els requeriments que el consistori els remetia perquè donessin ús als seus pisos. Les entitats financeres han presentat fins ara 145 contenciosos administratius per no pagar les multes. Els jutjats de primera instància han fallat en el 80% dels casos a favor de l’Ajuntament, i les entitats financeres han recorregut en molts casos al TSJC. Aquest tribunal va començar a fallar sobre aquest tema l’any passat, i sempre en contra de l’Ajuntament.

La sentència del TSJC que va marcar el canvi de criteri judicial respecte les multes coercitives, emesa el novembre de 2017, es basa en què, a partir de la interpretació que fa aquest tribunal de la Llei del Dret a l’Habitatge, els ajuntaments no són competents per tramitar expedients d’utilització ni, consegüentment, per aplicar multes coercitives. Segons la sentència, la llei no és prou clarar i el fet que la Generalitat no hagi dut a terme el desplegament de la llei mitjançant la redacció d’un reglament no ha permès aclarir aquest punt.

En aquest sentit, la tinent d’alcalde de Drets Socials i Serveis a les Persones i regidora d’Habitatge, Eva Candela, reclama una reforma legislativa que clarifiqui la Llei d’Accés a l’Habitatge: «és urgent que la Generalitat impulsi una reforma de la llei i que la desenvolupi amb un reglament, i sobretot, és fonamental que no hi hagi cap dubte o malinterpretació possible sobre les competències municipals per què, ara per ara, tenim una llei que a la pràctica no serveix pel que hauria de servir», ha dit la regidora, qui ha afegit que «En tota una dècada, la Generalitat no només no ha fet avançar la llei, sinó que el 2011 la va fer retrocedir amb una retallada important, i per això els esforços que es puguin fer des dels ajuntaments serveixen de poc».

En paral·lel a les noves accions judicials, el govern municipal està treballant en noves línies d’actuació per reduir el nombre de pisos buits a la ciutat, que és l’objectiu pel qual va començar a imposar multes coercitives fa cinc anys. En aquest sentit, i mentre no hi hagi sentències favorables sobre les multes coercitives, el Govern optarà per obrir expedients sancionadors, respecte als quals la Llei del Dret a l’Habitatge atribueix clarament la competència als ajuntaments. Les dificultats d’aquesta via rauen en el fet que per poder sancionar, l’Ajuntament ha d’acreditar que s’han complert una sèrie de requisits relacionats amb polítiques de foment la majoria dels quals depenen de la Generalitat.

Tanmateix, els actuals expedients per utilització anòmala es continuaran tramitant, encara que sense requeriments ni multes coercitives, amb l’objectiu d’efectuar declaracions d’utilitzacions anòmales d’habitatges (i per tant incompliments de la llei) i amb els corresponents advertiments d’incoació d’expedients sancionadors. En cas que finalment hi hagués sentència favorable, es reprendrien els requeriments d’ocupació i, quan pertoqui, les multes coercitives.

L’equip de govern ha emés 180 nous expedients en relació als habitatges buits en el que portem d’any

L’equip de govern ha emés 180 nous expedients en relació als habitatges buits a la ciutat, en el que portem d’any. La majoria pertanyen a bancs que tenien pisos buits injustificadament, durant més de dos anys.

Fins aquest mes de juny, dels contenciosos oberts a Terrassa, la justícia ha emès 53 sentències favorables als interessos de l’ajuntament, 13 desfavorables i 3 amb estimació parcial. En xifres, d’aquestes multes interposades, per valor de 547.000 euros, se n’ha cobrat prop de la meitat, 217.000€, i han estat suspeses una quantitat de 250.000€. La resta han estat anul·lades.

Entre el 2014 i el 2016, s’han pogut recuperar 56 pisos, que han passat a incrementar el fons municipal de lloguer social d’emergència, per a persones en situació de vulnerabilitat residencial. Això va permetre que l’any passat es poguessin assignar 171 habitatges. Pel 2017 es preveu que puguin ser 180 més. L’objectiu del consistori és reduir la llista de demandes urgents de lloguer social a Terrassa, xifrada en la necessitat de disposar de 881 habitatges.

D’altra banda, l’Oficina d’Intermediació Hipotecària i de Lloguer va aconseguir l’any passat reduir a 0 els casos treballats i tancats en intermediació hipotecària sense alternativa d’habitatge. Es van poder aturar els 52 desnonaments dels que es va tenir coneixement. Pel que fa als derivats del lloguer, se’n van detectar 223 i 164 es van poder aturar o ajornar. En aquests casos, s’ha aconseguit mantenir el 13% de les unitats familiars al mateix habitatge gràcies a ajuts socials, mentre que per al 87% restant se’ls ha buscat una alternativa residencial.