Entradas

Sindicats i moviments socials de Terrassa donen suport a la vaga general d’Euskadi

Diversos sindicats i moviments socials de la ciutat s’han concentrat aquest dijous per reclamar pensions i feines dignes. La mobilització ha arrencat a dos quarts de vuit del vespre a la plaça Vella i ha aplegat al voltant d’una quarantena de persones. La convocatòria, sota el lema “Juntes defensem els drets de totes”, s’ha fet també en solidaritat amb la vaga general convocada a Euskadi el mateix dia.

A més de reivindicar millors condicions salarials per a treballadors i pensionistes, al manifest els concentrats han recordat altres injustícies socialscom  els desnonaments que es cometen cada dia a Terrassa i la discriminació de gènere.

Aplegats com a “Plataforma 30G”, entre els convocants de la mobilització hi havia sindicats com la CGT, la CNT i el COS, moviments socials com el Colectivo Sin Vivienda i la Plataforma en Defensa de la Sanitat Pública de Terrassa, i formacions de caire més polític com la CUP, Arran i Endavant OSAN.

Els moviments socials presenten una cinquantena de reivindicacions al nou govern

El Consell d’Entitats d’Acció Ciutadana, amb el suport  de la FAVT i d’Espai Drets, han presentat aquest dijous les seves demandes al nou govern municipal en matèria d’habitatge, salut, educació, feminisme, accessibilitat i economia solidària.

D’entrada han recordat el govern de Jordi Ballart les quatre resolucions aprovades al ple en el darrer any sobre democràcia i participació ciutadana, dret a l’habitatge i subministraments basics, dreta a la salut i dret a l’educació.

La dotzena d’entitats que formen part del Consell d’Entitats d‘Acció Ciutadana han anat exposant les seves reivindicacions, una cinquantena en total. Entre elles, que un 30 per cent de l’habitatge nou sigui protegit, reprendre l’elaboració d’un pla d’habitatge, la creació d’un centre d’urgències d’atenció primària de 24 hores o la reducció de les llistes d’espera. També el dret a unes pensions dignes, que la informació de l’Ajuntament sigui accessible als col·lectius amb dificultats visuals i auditives, combatre la segregació escolar, promoure la coeducació en favor del feminisme i promoure un equipament per potenciar l’economia social i solidaria.

Els moviments socials de Terrassa demanen que les propostes que presentin les entitats i les que sorgeixin del Parament Ciutadà es puguin debatre al ple i que els grups municipals estiguin obligats a posicionar-s’hi. També que es doti de més autonomia i pressupost als consells de districtes i que els òrgans de participació tinguin més poder de decisió.

«El joyero de Carla», primer llibre de ficció de Moisés González

“El joyero de Carla” és el segon llibre de l’escriptor terrassenc, Moisés González Muñoz, el primer de ficció després del seu assaig autobiogràfic “Candiles para Lucía”, tots dos dedicats a cada una de les seves dues nétes. “El joyero de Carla” és una novel•la costumista on els personatges desfilen per coneguts escenaris terrassencs, com ara el Frankfurt del carrer Gavatxons, coincidint amb alguns dels fets més rellevants de la ciutat.

L’editorial Adarve diu que és un llibre interessant i fàcil de llegir que recorre per la història d’Espanya de mitjans del segle passat, amb personatges que encaixen en els moviments socials i polítics de l’època. González Muñoz és natural de la província d’Àvila, instal•lat a Terrassa des del 1973 on ha desenvolupat la seva carrera de professor en l’ensenyament públic.

Admirador de Miguel Delibes, a banda dels seus dos llibres publicats, també ha col•laborat en d’altres projectes literaris compartits. El recent escriptor ja prepara un tercer treball que podria ser la continuació del seu primer assaig o una nova ficció sobre les oportunitats i la incomunicació que generen les noves tecnologies.

TeC vol crear una Casa dels Feminismes i de les polítiques LGTBIQ

Que la revolució que han començat les dones als carrers el 8 de març i la resta de dies de l’any, entri a l’Ajuntament. Amb aquest objectiu, Terrassa en Comú concorre a aquestes eleccions amb una llista amb més candidates que candidats i on la mirada feminista està present a tota la campanya, començant pel lema.

El seu programa electoral recull 68 propostes feministes i de polítiques LGTBIQ de 8 àmbits (cultura, esport, coeducació o urbanisme, per exemple). Entre elles, crear un observatori de gènere que avaluï la implementació de les polítiques o que el pressupost municipal tingui una mirada feminista. Destaca la creació d’una Casa dels Feminismes i de les polítiques LGTBIQ, un espai cèntric i agradable on aquests moviments puguin trobar-se.

Rosa Maria Fernández, que al 1991 va ser la primera regidora de la dona de tot l’Estat espanyol, tanca la llista. La històrica dirigent reclama que aquesta cartera depengui directament d’alcaldia, com al principi, i que estigui al mateix nivell que la resta.

A l’acte, a més del cap del llista, Xavier Matilla, també ha assistit Nerea Beltran, número 8 dels comuns i la candidata més jove.

El judici contra l’ocupació del Kasalet, vist per sentència

Aquest dimarts, les 12 persones encausades en el judici civil que vol desnonar el Casal Okupat i Autogestionat Joan Berney, conegut com el Kasalet, han declarat al jutjat de primera instància número 2 de Terrassa. Són membres de diferents col•lectius i moviments socials que es van autoinculpar per defensar l’espai i que van rebre la citació ara fa un any.

Els motius que han exposat els 12 encausats en les qüestions prèvies per suspendre el judici no han estat acceptats per la jutgessa de la sala de vistes número 5. La seva participació ha durat poc més d’una hora i el cas està ja vist per sentència.

La declaració s’ha fet sota un notable desplegament policial. Una trentena de persones s’han concentrat a les portes dels Jutjats per donar-los suport. Són membres de diferents moviments i col•lectius de la ciutat que han format l’Assemblea en Suport del Kasalet. Els Mossos d’Esquadra no els han deixat situar-se a les portes del jutjat. L’Assemblea assegura que aquest és un fet insòlit i que mai abans, en 22 anys de moviment ocupa a la ciutat, s’havia produït.

Qualifiquen el procés de judici polític que pretén acabar amb un punt de resistència que porta 18 anys ocupat ininterrompudament (és un dels més antics de Catalunya) i 13, com a espai de trobada de diversos col•lectius.

Els membres del Kasalet asseguren ser víctimes de l’especulació immobiliària i lamenten que no han rebut cap suport del govern municipal. La CUP i Arran, sí que ho han fet. Diuen que un entramat d’empreses, sota el nom de Visolgran S.L., van comprar l’edifici al 2005 i que no han iniciat el procés fins que el mercat s’ha revifat.

Els encausats esperen que la sentència arxivi aquest procediment perquè diuen que la via civil no és la que toca. Si es dicta el desallotjament del Casal, interposaran un recurs a l’Audiència Provincial de Barcelona.