Entradas

Cap D'any 3

Terrassa rep el 2024 amb una gran festa a la plaça del Rector Homs

/0 Comentarios/en , /por

Terrassa rep el 2024 amb les campanades de les Esglésies de Sant Pere i l’espectacle «Rave cabaret» del polifacètic artista Àlex Marteen.

La festa va arrencar una hora abans de mitjanit i es va allargar fins a les tres de la matinada. Durant aquest temps Marteen va barrejar la veu en directe amb una selecció d’èxits musicals de tots els temps que van fer ballar a un públic entregat que omplia amb comoditat la plaça del Rector Homs.

L’espai estava condicionat amb una barra de bar i tota la música, llum i color que habitualment acompanyen a una gran festa de benvinguda de l’Any Nou.

Perque finalment tot sortís bé, es va posar en marxa un dispositiu de seguretat que permetia accedir a la plaça des de les vies d’accés habituals però sense ampolles ni gots de vidre. També es va reforçar el servei de neteja amb contenidors mòbils que es van retirar de matinada i el reforç del Bus Nit de TMESA que va circular entre la Rambla i les principals Avingudes fins a dos quarts de nou del matí, amb el servei de parada intermèdia.

Cap D'any 2

Cap D'any 4

Denunciat per incomplir les restriccions d’accés al medi natural activades pel risc d’incendis

/0 Comentarios/en , /por

Una dotació de la Policia Municipal feia patrullatge per la zona de la Torre de Mossèn Homs va denunciar ahir, a les 16.30 h, un home que es trobava amb el seu vehicle estacionat en un accés d’un camí afectat per les restriccions d’accés al medi natural arrel de l’activació del nivell 3 del Pla Alfa per part d’Agents Rurals. A més, durant l’actuació els agents li van localitzar 0,41 g de marihuana i una peça de 0,88 g d’haixix, quedant denunciat per tinença de substàncies estupefaents.

D’altra banda, una trucada va informar ahir, a les 11.45 h, que un vehicle s’havia incendiat mentre circulava per l’avinguda d’Àngel Sallent, a l’alçada del carrer de Watt. Al lloc va arribar una patrulla de la Policia Municipal, que va comprovar que l’incendi era positiu i va activar Bombers. Els agents van realitzar tasques de regulació del trànsit mentre els efectius de Bombers apagaven el foc. El conductor del vehicle va activar l’assistència particular per endur-se el vehicle.

L’Ajuntament assumeix la propietat de 380.000 m² de sòl agrícola i forestal a Mossèn Homs

/0 Comentarios/en , /por

La Junta de Govern local va aprovar divendres el conveni patrimonial relatiu a la donació, a favor de l’Ajuntament de Terrassa, de part de la finca «Torre de Mossèn Homs», propietat de l’Obra de la Visitació de Nostra Senyora, Societat de Vida Apostòlica, i a l’establiment de les condicions per a la donació d’altres porcions de terreny a altres entitats. D’aquesta manera, el consistori passa d’una situació de gestió i dret de l’ús a una altra de propietat del sòl agrícola i forestal d’una superfície aproximada de 380.000 m², situada a la zona de Mossèn Homs, a l’Anella Verda.

L’acord contempla que l’Obra de la Visitació fa donació de la peça de terreny on se situa la Masia (Escola d’Hostaleria), l’ermita de Sant Joan, l’antena de ràdio, el viver municipal, la depuradora d’aigües residuals, l’escola El Pi, la parcel·la ocupada antigament pel club de columbòfils i que, actualment, és el terreny on es fa el projecte de recuperació de la vinya, i la zona d’àrea d’estada de Mossèn Homs.

En aquest conveni també queda recollit que els terrenys ocupats per la residència de Gent Gran de Torre Mossèn Homs, el Convent de les Carmelites Descalces i el Centre d’Investigació i Difusió Maria Corral seran objecte de futures donacions per part de l’Obra de la Visitació, a favor de la Generalitat, a les Carmelites i al Centre d’Investigació i Difusió Maria Corral, respectivament. Aquesta operació no comporta cap despesa econòmica per part de les dues parts signants.

L’Ajuntament de Terrassa i l’Obra de la Visitació van signar l’any 1971 un conveni («comodat») pel qual aquesta entitat religiosa li cedia gratuïtament el dret d’ús de la finca coneguda com a Torre de Mossèn Homs, per a finalitats que estiguessin vinculades al concepte genèric d’assistència social. La vigència d’aquest conveni era de 99 anys.

El Drac de Terrassa es fa una selfie en el cartell de la Festa Major 2022

/0 Comentarios/en , /por

El Drac de Terrassa fent-se una selfie amb els principals monuments de la ciutat darrere seu. Aquesta és la imatge del cartell anunciador de la Festa Major 2022 que s’ha presentat aquest dimecres a l’era de la Masia Freixa. Una festa que aquest any recupera tota la normalitat d’abans de la pandèmia. El cartell ha estat seleccionat entre els treballs de l’alumnat de l’Escola Municipal d’Art i Disseny que han participat d’un procés de creació. La guanyadora d’aquesta edició ha estat Laura Ortiz.

Un cartell acolorit que convida a recuperar la presencialitat als carrers i participar en els grans actes de la festa gran de la ciutat. El programa oficial de Festa Major es presentarà d’aquí a vint dies. Mentrestant, algunes de les novetats passen per consolidar la plaça del Rector Homs com a espai per a la música clàssica i les corals o el Parc de Sant Jordi que esdevindrà un espai accessible amb nivells més baixos de llum i de so.

Tornen altres espais de Festa Major com el Jove a l’espai Vela, el Parc de Vallparadís per a la Festa Major infantil i l’espai Vapor que celebra el seu desè aniversari. Els focs artificials es mantenen com en l’edició pandèmica, repartits per cinc llocs disseminats per tota la ciutat.

Els Abruceneros celebren la 48a Romeria a la Torre Mossèn Homs

/0 Comentarios/en , , /por

Centenars de terrassencs d’Abrucena, un poble d’Almeria a prop de la província de Granada, han participat aquest cap de setmana a la Torre Mossèn Homs, de la 48ena edició de la Romeria dels Abruceneros de Terrassa, organitzada per la Hermandad Sant José de Abrucena en Terrassa. Durant dos dies hi han hagut activitats per a tots, des de la tradicional Missa Rociera amb el Coro Rociero Sant José, fins als contacontes pels més petits i diverses actuacions musicals. Tot plegat al voltant de la devoció a Sant José que s’ha instal·lat en una ermita.

Als actes hi han participat Els Bandolers de Terrassa i el grup sardanista Sant Pere Nord i Treure Ball. També s’ha fet una paella per a 700 persones. Abrucena és un poble de més d’un miler d’habitants situat a la falda nord de Sierra Nevada. A partir de la dècada dels 60 del segle passat, els seus habitants van impulsar el futur d’empreses i fàbriques catalanes, també a Terrassa. Amb aquesta Romeria celebren el retrobament amb els actuals Abruceneros vinguts d’Andalusia, per compartir origen i devoció religiosa.

L’escola El Cim, el primer centre a participar en la plantada d’arbres a l’Anella Verda

/0 Comentarios/en , /por

Entre febrer i abril, més de 350 alumnes de cinc centres escolars de Terrassa plantaran 423 arbres a l’Anella Verda. És una activitat promoguda pel Programa municipal d’educació per la Sostenibilitat a Terrassa.

L’escola El Cim és el primer centre a participar en la planta d’arbres a l’Anella Verda. Una seixantena d’estudiants de quart d’ESO han plantat arbres i arbustos als entorns del Centre d’Informació Ambiental de Can Bonvilar, a Mossèn Homs. En total han plantat una seixantena d’arbres, entre pins, roures i alzines, a més de seixanta arbustos.

A més de l’escola El Cim participaran en l’activitat alumnes del Petit Estel la Nova, Maria Auxiliadora-Salesianes, Creixen i l’Institut Investigador Blanxart. Per als centres escolars funciona com una eina d’Aprenentatge i Servei, que garanteix la participació dels estudiants en actes cívics i de compromís al servei de la comunitat.

La noia que va vexar una àvia de la residència de Mossèn Homs, a punt d’anar a judici

/0 Comentarios/en , /por

La noia que va vexar i gravar una anciana a la Torre Mossèn Homs, es troba a un pas d’anar a judici. El jutge ha deixat a un pas de judici a l’auxiliar de la residència Mossèn Homs que l’agost del 2020 va vexar una dona de 91 anys, mentre la seva companya, una altra auxiliar també menor d’edat, ho gravava. Després ho van publicar a Instagram i veient l’enrenou causat, van demanar disculpes. El magistrat del jutjat d’instrucció 3 de Terrassa considera que la jove hauria comès delictes contra la integritat moral i descobriment i revelació de secrets. El primer implica una pena d’entre sis mesos i dos anys de presó. El segon, entre un i quatre anys. En aquest cas, a més, hi hauria l’agreujant de tractar-se d’una persona indefensa i vulnerable. És a dir, s’hi juga sis anys de presó.

Ara, si l’Audiència de Barcelona avala la resolució del jutge instructor de Terrassa, l’auxiliar podria seure al banc dels acusats per aquests dos delictes. Arran dels fets, tant ella com l’altra auxiliar van perdre la feina a la residència. En plena pandèmia el cas va aixecar molt d’enrenou a les xarxes per l’impacte de les imatges d’una pacient immòbil i indefensa davant l’actitud sorneguera de les dues cuidadores adolescents. El jutge considera que les dues noies van actuar de mutu acord, «amb la intenció d’humiliar la resident, que pateix deteriorament cognitiu moderat-greu i dependència severa», assegura el magistrat a la interlocutòria.

Els fets van passar fa un any i mig i el Departament de Treball, Afers Socials i Família va denunciar als Mossos d’Esquadra el tracte vexatori a la dona gran, usuària de la residència pública de Mossèn Homs de Terrassa, després de l’aparició del vídeo. En el vídeo es veu la cuidadora implicada ara en aquesta interlocutòria judicial, intentant donar menjar i administrar la medicació a la usuària, mentre li diu expressions humiliants com, vella rondinaire o, no entens que t’has de prendre la pastilla?.

Mentre l’altra auxiliar ho grava en vídeo sense deixar de riure i cridant improperis a l’àvia. Les dues treballadores, contractades per la pandèmia, van renunciar al seu lloc de treball. La noia que va gravar el vídeo i va penjar-lo a internet va demanar disculpes posteriorment en un altre vídeo, que també va difondre a les xarxes abans de tancar el compte temporalment: «No vinc a justificar-me ni res, només vull dir que assumiré les conseqüències, que soc conscient de l’acte que hem fet i el reconec.»

Notícies relacionades:

https://terrassadigital.cat/afers-socials-i-salut-obren-expedient-disciplinari-per-tracte-vexatori-a-les-dues-auxiliars-de-mossen-homs/

https://terrassadigital.cat/indignacio-a-les-xarxes-per-lactitud-irrespectuosa-de-dues-auxiliars-en-una-residencia-de-terrassa/

L’Ajuntament adjudica a Rabassaires la finca de Mossèn Homs per recuperar la vinya

/0 Comentarios/en , , , /por

Nou pas per a la recuperació del cultiu de la vinya al terme municipal de la ciutat. L’Ajuntament adjudica a l’empresa Rabassaires l’arrendament d’una finca d’1,6 hectàrees a Mossèn Homs, en plena Anella Verda, per a la recuperació i reintroducció de les varietats autòctones del Terrassenc i el Trobat Blanc. L’objectiu és, per contracte, la recuperació i posterior comercialització d’una varietat de vi, procedent dels ceps tradicionals que es cultivaven al Vallès i recuperar el passat vitícola terrassenc.

En el contracte signat per 10 anys i ampliable a 30, l’arrendatari es compromet a gestionar la plantació de la varietat escollida amb l’Ajuntament i treballar en la seva recuperació. A mitjans del segle XIX quan la vinya representava el 70 per cent de les terres de conreu a Terrassa hi havia fins a sis varietats de raïm. En negres es cultivava el sumoll, la garnatxa i el terrassenc. I en les varietats de blancs el picapoll, el macabeu i el trobat blanc.

Les varietats del terrassenc i el trobat blanc, estan pràcticament perdudes i ara es volen recuperar. Per això el 10 per cent de la vinya, unes 450 plantes, es dedicaran al cultiu experimental per recuperar aquestes varietats locals desaparegudes. El Terrassenc era un raïm de gra atapeït de color verd fosc resistent al fred i a les plagues. El Trobat Blanc és de gra fort i compactat, consistent i que fa un raïm de mida mitjana. La finca té una capacitat per a 4.500 ceps que amb tots els tractaments i després de 50 anys podria tornar a donar fruits el 2026.

En cinc anys Terrassa podria recuperar la producció de la vinya i fins i tot comercialitzar una varietat de vi local propi amb Denominació d’Orígen. La plantació de la vinya està regulada per la Unió Europea. Ara s’haurà de demanar autorització per aquesta nova plantació que permet incrementar un màxim anual de l’1 per cent de la superfície. Si tot va bé es podria iniciar la plantació el 2023 i obtenir les primeres ampolles de vi els cinc anys posteriors.

L’adjudicatari, Rabassaires, treballa actualment en parcel·les on encara mantenen vinyes velles del passat vitícola del Vallès. Ara busca terrenys en desús com la finca de Mossèn Homs, per replantar vinyes, un cultiu on abans havia estat molt present a la comarca. Una forma de recuperar el territori i la seva memòria a través d’antics cultius gairebé històrics, com la vinya i el vi. I que en el futur pugui esdevenir una activitat econòmica més, dins l’Anella Verda que envolta la ciutat.

All Focus

L’àrea de lleure de Mossèn Homs estrena una nova zona d’estada millorada

/0 Comentarios/en , /por

L’Ajuntament de Terrassa ha finalitzat els treballs d’adequació i millora de l’àrea de lleure de la finca de Mossèn Homs, que s’ha traslladat a una de les zones d’estada del camí de l’Anella Verda, situada a tocar del camí dels Plans de Can Bonvilar, davant de la residència de gent gran i de la Torre Mossèn Homs.

La nova àrea té uns 1.800 m2 de superfície i s’ha equipat amb dues taules de pícnic, bancs de plàstic reciclat i quatre taules amb pacs de pedra, que complementen els bancs i la zona de joc infantil que ja hi havia en aquest indret.

A més, s’hi han plantat cinc lledoners per donar ombra i diverses espècies arbustives. També s’hi ha instal·lat una nova xarxa de reg. L’obra, que ha durat un mes, ha anat a càrrec de l’empresa Infraestructures Serveis Obres Vallès SL, amb un cost de 15.586,01 euros.

La finca municipal de Mossèn Homs està situada dins l’Anella Verda, en un indret estratègic, perquè està molt a prop del connector ecològic que passa per l’est de Terrassa i uneix els espais naturals protegits de Sant Llorenç del Munt i l’Obac i Collserola.

Una de les línies d’actuació del Pla Especial i Catàleg de Masies de l’Anella Verda és, precisament, millorar els punts crítics i els elements que actuen com a barrera de la connectivitat ecològica d’aquest espai natural que envolta la ciutat.

Un d’aquests punts crítics és l’antic recinte dels horts municipals de Mossèn Homs, que a finals d’aquest mes es transformarà en una zona de conreu de secà.

S’han enderrocat totes les instal·lacions que hi havia, s’ha fet la desbrossada de l’espai i s’ha llaurat el terreny per recuperar-lo com a camp agrícola.

Es tracta d’una superfície d’uns 25.000 m² que, durant més de 20 anys, ha acollit prop d’un centenar de parcel·les d’horta d’autoconsum. Les obres han anat a càrrec de l’empresa Containers Viladecavalls SL i han tingut un termini de dos mesos. El pressupost d’adjudicació ha estat de 25.397,15 euros.

 

En cinc anys Terrassa podria tenir un vi amb Denominació d’Origen (DO)

/0 Comentarios/en , , /por

En cinc anys Terrassa podria recuperar la producció de la vinya i fins i tot comercialitzar una varietat de vi local propi amb Denominació d’Origen. Aquesta és la previsió de l’Ajuntament que ha iniciat els tràmits per treure a concurs públic una finca d’1,6 hectàrees a la zona de Mossèn Homs, a l’Anella Verda.

Mentrestant i en resposta a la crida per recuperar la varietat de raïm «el terrassenc», l’Ajuntament ha rebut diverses geolocalitzacions de l’entorn natural de varietats de vinyes. Unes mostres que s’han fet analitzar per l’Institut Català de la Vinya i el Vi. A mitjans del segle XIX quan la vinya representava el 70 per cent de les terres de conreu a Terrassa hi havia fins a sis varietats de raïm.

En negres es conreaba el sumoll, la garnatxa i el terrassenc. I en les varietats de blancs el picapoll, el macabeu i el trobat blanc. Les varietats del terrassenc i el trobat blanc, estan pràcticament perdudes i s’han de recuperar. La finca té una capacitat per a 4.500 ceps que amb tots els tractaments i després de 50 anys podria tornar a donar fruits el 2026. Es tracta d’un impuls per recuperar la memòria, la història, la identitat i el patrimoni agrícola i que la producció de la vinya i el vi esdevingui també una forma més d’activitat econòmica dins l’Anella Verda.