El dia de Tots Sants és per molta gent una jornada de record i retrobament amb aquelles persones que ja no hi són. I per això, els cementiris es preparen per rebre aquests dies la visita multitudinària de moltes famílies. En el cas de Terrassa, els serveis funeraris de la ciutat ho han deixat tot a punt perquè la visita a la instal·lació sigui la més plàcida i còmode possible. Com és habitual en aquest primer de novembre, s’ha habilitat l’aparcament i s’ha dotat de personal perquè el públic pugui estacionar el seu vehicle, s’han adequat els accessos per arribar en cotxe i s’ha posat a punt el transport públic per desplaçar-se amb més comoditat.
En un dia així, el cementiri vol fer la visita dels terrassecs tan atractiva com sigui possible, i per això any rere any introdueixen petits canvis i novetats. A les parades de flors s’hi afegeix la food track per prendre i menjar alguna cosa durant l’estada, el conta-contes per superar el dol gestacional, o els tres punts de música només per posar alguns exemples.
La ciutadania reconeix aquest nou paper dels cementiris i agraeix els canvis que s’hi introdueixen
El dia de Tots Sants segueix essent la data assenyalada de la ciutadania per visitar els seus difunts. De fet, així ho avalen les xifres. A Terrassa, unes 30.000 persones passen durant aquests dies pel cementiri municipal.
Unes xifres que es resisteixen en caure malgrat el canvi de tendències funeràries que es produeixen, ja que la incineració és una pràctica cada vegada més generalitzada a la nostra societat.
00adminadmin2023-11-01 00:00:002023-11-01 00:00:00Unes trenta mil persones visiten per Tots Sants el cementiri municipal
Els motoristes estan implicats en el 44% dels accidents de trànsit amb víctimes mortals i ferits greus que es produeixen a les carreteres catalanes. Malgrat la seva elevada accidentalitat, les motos i els ciclomotors representen només un 2,4% de la mobilitat global en carretera a Catalunya. L’Arrabassada torna a situar-se com el tram amb més risc d’accident i per sisè any consecutiu, la C-58 entre Barcelona i Cerdanyola és el tram de carretera amb més accidents greus i mortals per quilòmetre de Catalunya per al conjunt de vehicles.
Tot i això el risc de patir un accident greu o mortal en una carretera convencional, amb un sol carril per sentit, és 4 vegades superior que a les autovies o autopistes. Així ho revela la vintena edició de l’estudi d’avaluació de carreteres EuroRAP que amb col•laboració amb el RACC i d’altres entitats de l’automòbil europees, analitza l’accidentalitat a la xarxa viària catalana. EuroRAP és un consorci europeu que analitza el risc d’accidentalitat de les carreteres amb l’objectiu de millorar la seguretat viària. La seva metodologia compara el nombre d’accidents greus i mortals que hi ha hagut els últims 3 anys en un tram de carretera amb el volum de vehicles que hi circulen, la intensitat mitjana diària de trànsit, (IMD).
En el trieni 2018-2020 hi ha hagut 18 accidents greus i mortals. Tot i això els accidents greus i mortals han disminuït un 10,6%, mentre que la mobilitat global s’ha reduït en un 6% a conseqüència de la pandèmia. En aquest context, la perillositat ha disminuït un 4,9% en el global de la xarxa viària analitzada, tot i que els trams amb risc “alt” o “molt alt” representen encara el 29% del total avaluat. Totes aquestes dades corresponen a l’actual edició d’EuroRAP on s’han analitzat 6.373 km de carreteres, interurbanes i travesseres, que representen el 93% de la mobilitat per carretera de Catalunya. En els 20 anys d’estudis d’EuroRAP, el risc de les carreteres catalanes s’ha reduït un 73,2%, resultat de la caiguda dràstica dels accidents amb morts i ferits greus, que han passat de 2.155 a 599 (-72,2%) de mitjana, en bona part per la davallada de la mobilitat arran de la pandèmia el 2020.
La necessitat de millorar la seguretat de les carreteres i, com a conseqüència, de reduir la sinistralitat és clau al nostre país i a la resta d’Europa. La inversió en les infraestructures i l’impuls de la formació i les campanyes de sensibilització adreçades als conductors de tota mena de vehicles són fonamentals per assolir aquestes millores. A Catalunya, la gravetat dels accidents s’ha reduït en les últimes dues dècades, si ens fixem en les xifres de víctimes mortals, que l’any 2000 gairebé arribaven a les 700 i avui se situen en 123. La Unió Europea va establir pel 2020 l’objectiu de reduir les víctimes mortals a la meitat respecte de l’any 2010. En aquests 10 anys, les morts a la xarxa viària catalana s’han reduït més d’un 50%: l’any 2010 van perdre la vida 266 persones en accidents de trànsit mentre que el 2020, hi va haver 123 víctimes mortals, segons dades del Servei Català de Trànsit.
En aquest darrer període la reducció de les víctimes mortals s’han vist en part influenciada per la caiguda general de la mobilitat provocada per la pandèmia de la covid-19. Tot i això, segueix essent molt rellevant que encara avui els motoristes siguin essent les principals víctimes mortals i ferits greus dels accidents de trànsit a Catalunya. Malgrat que l’accidentalitat de les motos ha augmentat de manera substancial, les víctimes mortals o greus han disminuït des del 2005. Fins al 30 de novembre, han perdut a la vida a les carreteres catalanes 122 persones en 116 accidents de trànsit, el que es tradueix en un descens del 26,9% respecte del mateix període de l’any 2019. La meitat de les víctimes d’aquest 2021 pertanyen a colꞏlectius vulnerables: 44 motoristes, 12 vianants i 4 ciclistes. A Catalunya hi ha gairebé 1.804 km de carretera amb un risc “alt” o “molt alt” d’accident greu o mortal, el que representa el 29% de la xarxa viària analitzada, un punt percentual menys respecte al trienni anterior. Globalment, els kilòmetres amb risc “alt” o “molt alt” disminueixen un 1% al conjunt de Catalunya.
Per tot això les conclusions de l’estudi de l’EuroRAP avisen que per al 2020 la Unió Europea va establir l’objectiu de rebaixar un 50% el nombre de morts en carretera a Catalunya respecte del 2010. En el període 2010-2019 hi ha hagut una reducció d’un 25% en el nombre de morts. A partir de l’any 2014 es va trencar la tendència de reducció però durant l’any 2020 les restriccions a la mobilitat marcades per la pandèmia han propiciat una disminució del 54% dels morts en accidents al final de la dècada. Per sisè any consecutiu, el tram que acumula més accidentalitat greu per kilòmetre, sense tenir en compte el trànsit que hi passa, es troba a la C-58 entre Barcelona i Cerdanyola.
En els 10 trams amb més accidents, s’hi observa una elevadíssima presència de sinistres de motocicletes i ciclomotors. De mitjana, en un 75% dels accidents amb morts i ferits greus hi ha estat involucrada una moto o un ciclomotor. Més de la meitatde les víctimes mortals eren motoristes. A Catalunya, l’estudi compta amb la colꞏlaboració del Servei Català de Trànsit, del Departament de la Vicepresidència i de Polítiques Digitals i Territori de la Generalitat de Catalunya i de la Diputació de Barcelona.
00adminadmin2021-12-21 00:00:002021-12-21 00:00:00Un tram de la C-58 al Vallès, el de més risc d’accidents greus per quilòmetre a Catalunya
Després de 20 mesos de pandèmia, a Terrassa han perdut la vida un total de 574 persones a causa de la covid. D’aquestes, pràcticament totes -més d’un 99%- eren majors de 50 anys. I és que l’edat avançada ha estat, sens dubte, un dels factors amb més influència per determinar la letalitat del virus. Així ho indiquen les dades del Departament de Salut, entre les quals destaca el fet que a Terrassa no hagi mort per covid ni una sola persona menor de 40 anys. En aquesta mateixa línia, les víctimes mortals en la franja d’entre 40 i 50 anys representen menys d’un 1% del total.
Ja se sabia que el gruix de les defuncions es concentrava entre els sectors més envellits, però les dades demostren que el virus ha atacat principalment a la població octogenària. I és que dues de cada tres víctimes terrassenques tenien com a mínim 80 anys, mentre que un 86% eren majors de 70.
<<Dues de cada tres morts tenien com a mínim 80 anys>>
El patró es repeteix tant al Vallès Occidental com a Catalunya. En el cas de la comarca, s’han registrat 2.467 defuncions per covid. D’aquestes, únicament tres eren persones de menys de 40 anys. La majoria de les morts, tant a Terrassa com al Vallès, es van produir durant els tres primers mesos de pandèmia i el ritme de creixement s’ha vist clarament frenat aquest any, amb la implantació de les vacunes.
<<D’entre les 2.467 defuncions de la comarca, únicament 3 eren menors de 40 anys>>
A Catalunya s’han mort fins avui unes 24.000 persones després de contraure la covid. En tot el país hi han hagut 2 casos d’infants d’entre 0 i 9 anys, i 4 defuncions d’entre 10 i 19 anys. En l’altre extrem, el 96,2% de la víctimes mortals catalanes tenien més de 60 anys. És la principal factura que deixa una pandèmia que, tal i com es preveia, ha causat estralls entre les generacions d’edat més avançada.
<<El 96,2% de la víctimes mortals catalanes tenien més de 60 anys>>
00adminadmin2021-11-09 00:00:002021-11-09 00:00:00A Terrassa cap menor de 40 anys ha perdut la vida a causa de la covid
Ja són més de mig miler les defuncions registrades a Terrassa a causa de la covid. Segons dades del departament de Salut, són 502 els habitants de la ciutat que han perdut la vida des de l’inici de la pandèmia. La xifra representa gairebé una quarta part del balanç de morts de tota la comarca, que a dia d’avui és de 2.164.
Tot i així, a Terrassa la situació segueix força controlada, amb un risc de rebrot que es manté estable. A dia d’avui, aquest indicador és de 203, després d’un lleuger increment de 4 punts durant el cap de setmana. Des del divendres, el nombre de contagis a la ciutat ha augmentat en 114 casos, fet que situa la suma de positius acumulats des del principi de la pandèmia en 16.751.
D’altra banda, els hospitals terrassencs han vist créixer la seva pressió assistencial en 5 casos més. Dels 123 pacients ingressats del divendres s’ha passat als 128 d’aquest dilluns. D’aquests, 14 es troben a la UCI i 7 a la unitat de semicrítics.
Pel que fa a la vacunació, ja es pot dir que un de cada dotze terrassencs han rebut almenys una de les dues dosis. En total són 18.400 les persones que se’ls ha administrat la primera vacuna, mentre que unes 7.300 ja haurien completat el procés d’immunització.
00adminadmin2021-03-15 00:00:002021-03-15 00:00:00Terrassa supera el mig miler de morts per coronavirus
Ahir dijous a les 23.22 hores de la nit, els Bombers de la Generalitat van ser alertats que hi havia dues persones sense vida en un habitatge del carrer Grècia de Terrassa. Fins al lloc, van desplaçar-se quatre dotacions per revisar l’immoble. Després de fer les comprovacions, les mesures van confirmar que hi havia una alta concentració de monòxid de carboni a l’habitatge, originat per la mala combustió d’una caldera de gasoil.
Un cop els Bombers van acabar la ventilació de l’habitatge, efectius dels Mossos d’Esquadra es van fer càrrec de les diligències judicials i de la investigació per determinar les causes exactes de la mort de les dues persones, un home de 81 anys i una dona de 76 anys.
Al lloc, també van treballar efectius de la Policia Municipal i del Sistema d’Emergències Mèdiques (SEM).
Segons un veí, el matrimoni hauria comentat aquesta setmana que la caldera no els anava bé i que desprenia una forta olor de gasoil. La mateixa font apunta que un tècnic hauria anat posteriorment a l’habitatge a fer la reparació.
L’alcalde de Terrassa ha mostrat el seu condol per les dues víctimes mortals de Can Parellada. El Ple Municipal, que se celebra avui de forma telemàtica, s’ha iniciat amb un minut de silenci en el seu record.
00adminadmin2021-01-29 00:00:002021-01-29 00:00:00Moren dues persones en un habitatge de Can Parellada per la mala combustió d’una caldera
La Guerra Civil espanyola va causar a Terrassa un total de 1.177 víctimes mortals. És la principal dada de l’estudi presentat aquest dimarts, 26 de gener, dia en què es commemora el 82è aniversari de l’entrada de les tropes franquistes a la ciutat. La investigació, liderada per l’historiador Josep Lluís Lacueva, indica que la gran majoria de les morts van ser de milicians i combatents republicans. En són 842, un 71,5% del total; una xifra que contrasta amb les 27 defuncions (un 2,3%) de l’exèrcit nacional.
El còmput de baixes registrades entre el 36 i el 39 a causa del conflicte bèl·lic es completa amb les 306 víctimes civils que van morir per causes diverses, com ara la repressió a la rereguarda, la violència revolucionària o en els bombardejos a ciutats com Barcelona o Granollers. L’estudi ja es pot consultaral portal de dades obertes de l’Ajuntament, amb estadístiques que demostren que la majoria dels combatents van perdre la vida en edats molt joves.
L’Ajuntament fa una crida a la ciutadania per aportar qualsevol informació que pugui ajudar a ampliar les dades actuals, destacant la importància d’aquest exercici de memòria històrica. L’estudi sobre el cost humà de la Guerra Civil a Terrassa complementa la base de dades existent sobre les víctimes del feixisme a la ciutat i augmenta a 4.748 el nombre de persones que van patir d’alguna forma les conseqüències de la dictadura. En aquest sentit, s’està treballant per ampliar encara més aquest registre a partir de centenars d’informes personals que s’han trobat a l’Arxiu Històric i que estan ara en procés de classificació.
00adminadmin2021-01-26 00:00:002021-01-26 00:00:00Un estudi publicat per l’Ajuntament revela que la Guerra Civil va causar 1.177 morts a Terrassa
