Entradas

Mor una veïna de Terrassa en el Centre de Tractament de Residus mentre treballava

Divendres a la tarda, una veïna de Terrassa va morir en el Centre de Tractament de Residus del Vallès Occidental (CTR) mentre treballava. L’Ajuntament ha emès un comunicat a través del qual vol expressar el condol de tota la corporació per la seva mort.

Des del Consistori i en nom de tota la ciutat, volem transmetre tota la força i escalf a la família i l’entorn de la víctima, en aquests moments tan difícils. Com a mostra pública de condol, l’Ajuntament ha convocat un minut de silenci el proper dilluns 20 de novembre, a les 12h del migdia, davant l’edifici de l’Ajuntament al Raval de Montserrat.

Mor Pere Prat, Terrassenc de l’any

Aquest dimecres ha mort Pere Prat, Terrassenc de l’any 2008. Fa unes setmanes havia celebrat els 100 anys. Terrassenc de naixement, sempre havia estat vinculat a la ciutat, va ser tresorer de Càritas Diocesana de Terrassa i va col·laborar amb les Conferències de Sant Vicenç de Paül. Era un gran aficionat al futbol, al Barça  i a l’excursionisme.

 

Mor als 85 anys el terrassenc Jaume Bladas, esportista olímpic en la modalitat de tir al plat

Aquest dimecres ha mort als 85 anys Jaume Bladas, esportista terrassenc que va participar en dos Jocs Olímpics, a Tòquio’64 i a Mèxic’68, en la modalitat de tir al plat. A part d’aquestes participacions olímpiques, Bladas va obtenir la medalla al Mèrit Esportiu de Terrassa l’any 1967. Aquell mateix any, va quedar segon als Jocs de la Mediterrània disputats a Turquia. Un dels seus majors èxits va ser el títol per equips aconseguit a Madrid el 1972 durant el Campionat d’Europa. L’any següent, en l’europeu disputat a Torí, es va penjar la medalla de plata. A nivell estatal, també va ser campió d’Espanya en dues ocasions i va guanyar la Copa Catalunya durant 6 temporades seguides.

A més, Jaume Bladas va ser seleccionador espanyol entre 1983 i el 1992. També va ser vicepresident de la Federació Espanyola de Tir des del 1979 i, en els Jocs Olímpics de Barcelona, va dissenyar el camp de tir de Mollet del Vallès. La seva trajectòria va ser reconeguda amb la medalla de plata al mèrit esportiu del Consejo Nacional de Deportes. El seu fill, Josep Bladas, també va ser olímpic en dues oportunitats.

L’alcalde de Terrassa, Jordi Ballart, ha publicat un missatge de Twitter aquest dijous, donant el condol a la família. La vetlla del difunt serà a la Sala 1 de la Funerària de Terrassa, a partir d’aquest divendres a les 9h del matí. Jaume Bladas Santasusagna serà enterrat el mateix divendres, en una cerimònia que començarà a partir de les 11.30h al cementiri municipal.

 

[Font imatge: Federació Catalana de Tir]

Mor als 97 anys Carles Barba, empresari, cineasta i Terrassenc de l’Any 2004

Aquest dimarts ha mort a l’edat de 97 anys el cineasta terrassenc Carles Barba. Empresari i director de cinema documental, Barba deixa entre el seu llegat fílmic nombroses cintes que retraten la societat de la segona meitat del segle XX. Són documents de gran valor històric, entre els quals destaquen títols com «De Terrassencs», «Barcelona Show», «De la Transició al Canvi» o «Aspectes i personatges de Barcelona», possiblement la seva obra més representativa.

Els seus films són un mirall de la societat, tant de la burgesia catalana com de les onades migratòries que arribaven durant el franquisme. Així, al llarg de la seva trajectòria Barba ha filmat el contrast social i polític que l’envoltava, a vegades de forma irreverent i crítica, amb un irònic sentit de l’humor.

Pèrit mercantil de formació, va fer carrera professional en la indústria tèxtil. Entre molts altres reconeixements, va ser escollit Terrassenc de l’Any 2004. En el terreny artístic, l’obra cinematogràfica de Barba va aconseguir els màxims guardons del Concurs Nacional de Cine Amateur, del premi Ciutat de Barcelona o del Premi Cinematogràfic de Turisme.

Carles Barba serà enterrat aquest dijous, a dos quarts de 10h del matí, a la capella del cementiri de Terrassa. Després de 97 anys, la seva càmera ha deixat d’enregistrar experiències vitals, tot i que el seu patrimoni seguirà immortalitzat a l’arxiu de la Filmoteca de Catalunya.

 

Mor Antònia Bonastre, l’àvia més gran de Terrassa als 107 anys

L’Antònia Bonastre va viure la primera i la segona Guerra Mundial,  la Guerra Civil Espanyola i les Riuades de 1962 però no ha pogut superar la Covid-19. Va néixer l’any que es va enfonsar el Titànic, el 1912. Fins ara l’Antònia Bonastre era la persona més gran de Terrassa.

Segons ella la clau per viure tants anys i amb bona qualitat de vida era la tranquil·litat, no discutir, assegurava no haver provat mai el vi, era del ram de l’aigua. Tot i la seva edat conservava una memòria prodigiosa, no tenia pèls a la llengua i  amb ironia i humor explicava  amb precisió moments de la història, assegurava que la pitjor època de la seva vida, havia estat la postguerra. No va tenir una vida gens fàcil, amb 25 anys es va quedar vídua, 8 dies abans de néixer la seva única filla. Tot i haver patit tantes vicissituds considerava que havia tingut una vida feliç

L’Antònia era una apassionada de la xocolata amb melindros i una culé visceral, aquesta gran dona lluitadora adorava els seus fills i néts, a qui deia que si no la trobaven que no  la busquessin en el mar,  si no a la muntanya.

El seu nét Miquel  recorda que sempre la seva àvia deia una dita quan es moria alguna persona, “De brams d’ase no en puja cap al cel”.

Mor l’artista Jordi Fulla als 52 anys

L’artista terrassenc Jordi Fulla ha mort sobtadament avui als 52 anys. El pintor estava ingressat a l’hospital de Barcelona des de diumenge després d’haver patit un ictus.

Es tracta d’un destacat artista de la generació dels noranta que ha reivindicat la pintura des d’una mirada conceptual. Fulla ha esdevingut un prolífic creador del panorama artístic contemporani. El Museu Can Framis de Barcelona acull actualment una mostra de la seva obra «Lindar i celistia».

La mort de Fulla, que actualment protagonitza també una exposició a l’espai La Cortinada, d’Andorra, coincideix amb un moment de maduresa i màxima projecció creativa.