Entradas

L’Euro compleix 20 anys

/0 Comentarios/en , , /por

El primer de gener del 2019 es van complir els 20 anys del naixement de l’euro. Aquest 2022 se celebren dues dècades de l’entrada en circulació de la moneda europea. De fet, ja fa 3 anys que es van complir els 25 de funcionament d’un incipient mercat interior únic, de la llavors Comunitat Europea. Segons l’últim baròmetre, un 70 per cent dels europeus creuen que l’euro és un fet positiu tot i que un petit percentatge NO considera que sigui bo per al seu país.

En principi a l’euro s’hi van sumar 12 estats membres de la Comunitat Europea. Ara, utilitzen la moneda comuna 19 estats adherits, amb 341 milions d’habitants i una renda global que representa el 19% del PIB mundial. Sigui com sigui l’adaptació d’una moneda única per al continent europeu, volia fer front a la resta de monedes potents com el dòlar, adaptant polítiques econòmiques comunes i acabant amb les famoses devaluacions de cada país. Un costum força arrelat a Espanya amb la seva històrica pesseta.

Les economies de cada país han anat avançant amb una certa tutela dels bancs centrals i a costa de cedir una part de la sobirania econòmica de cada país. L’adaptació a l’euro va significar un canvi important per a les economies industrials de la comarca que ampliava així les garanties per ser més competitius de cara al mercat europeu. Ara, dues dècades després, gairebé ningú recorda la situació econòmica el 1999 quan l’atur era quatre punts més alt que ara, que un salari mitg ratllava els 1.300 euros o que un habitatge a la capital costava uns 100.000 euros. El sentiment popular dels primers temps de la moneda única és el d’un augment de preus fora de control.

En aquests 20 anys d’existència, l’euro ha passat per moments difícils com per la crisi mundial de Lehman Brothers, i s’han fet canvis importants per corregir les mancances inicials de disseny del sistema euro. Amb l’experiència dels rescats de Grècia, Portugal i Xipre i del rescat bancari espanyol i l’activisme del Banc Central Europeu, molts economistes asseguren que l’euro és avui més fort del que era quan es va crear fa 20 anys. Llàstima que les polítiques d’austeritat per evitar els dèficits excessius d’alguns membres de la zona euro, hagin donat lloc a un creixement més lent que el de l’economia mundial.

La percepció popular és que l’euro ha encarit els preus

/0 Comentarios/en , , /por

Tot i els avantatges que se li reconeixen per a l’economia col·lectiva a la moneda única europea, la percepció popular és molt crítica amb l’augment de preus generalitzats que diuen pateix l’euro.

En el seu vintè aniversari l’euro s’enfronta a un augment de la inflació mai vista fins ara en la nova moneda europea. Un encariment dels preus que en els darrers vint anys semblava que la moneda havia sabut contenir.

Teatre compromès i amb talent femení en la segona part de la Temporada de Teatre

/0 Comentarios/en , /por

La segona part de la Temporada de Teatre de Terrassa presenta una vintena de propostes per a tots els públics amb espectacles compromesos de temàtiques diverses i actuals. Un programa que passa per diferents disciplines artístiques entre les quals destaca el talent femení dels treballs de Mont Plans, Laia Marull, o Sílvia Munt entre moltes d’altres. Amb quatre espectacles familiars i suport al teatre local amb el Festival Set de Teatre i la proposta de la companyia Punt i Seguit Teatre, La Moneda, una comèdia sobre la relació de l’art amb el poder.

Entre les novetats arriba la història sobre les supervivents de violència sexual a la guerra dels Balcans, «Encara hi ha algú al Bosc». Un relat colpidor de la dramaturga Anna Maria Ricard amb el Col·lectiu Cultura i Conflicte. La programació també aposta pel teatre d’integració amb Bogumer, de Vero Cendoya i Israel Solà. Un muntatge sorgit del món de la dansa que unifica esforços i talents en pro d’una dramatúrgia comuna, en col·laboració amb la companyia La Calòrica.

Ja a finals de març es podrà veure la multipremiada «Europa Bull». Un muntatge de Jordi Oriol que fa reflexionar, en clau d’humor i comèdia, sobre Europa i tots els múltiples significats que aquesta paraula comporta. Runa és una peça de circ contemporani que arribarà el dia de Sant Jordi. Una creació íntima i de caràcter personal que parla de la identitat, la família i de l’absurditat de les fronteres territorials i els conflictes humans.

Arts Escèniques Terrassa programa en la línia de suport a la creació i al teatre local, amb cobertura a companyies residents i la visibilització de grups i propostes emergents. En aquesta segona part de la temporada torna la compra d’entrades presencial a l’IMCET i el malaguanyat programa de mà, suprimit per la pandèmia.

Troben una moneda tibetana a la cova Simanya de Sant Llorenç del Munt

/0 Comentarios/en , /por

Un visitant trova casualment una moneda tibetana de finals del segle XVIII a la cova Simanya de Sant Llorenç del Munt. Segons el Museu d’Història de Sabadell a qui el Parc Natural ha consultat, possiblement es tractaria d’una broma, d’una pèrdua accidental o d’un ritual. La moneda es trobava entre la terra extreta procedent d’una prospecció al mig de la galeria que s’està fent al jaciment de la cova.

La localització casual de la peça entre la terra del jaciment no té altra explicació lògica més enllà que sigui una peça deixada al lloc de la troballa, com una broma, la pèrdua accidental en els nostres dies per part d’algú que la portava al damunt, o el seu enterrament voluntari amb alguna finalitat o ritual que només pot saber la persona que la va realitzar en temps recents.

Segons el Museu d’Història de Sabadell, es tractaria d’un kong-par tangka de la seca palatina de Lhasa (Tibet), encunyat amb la data 1792 de la nostra era (1346 de l’era tibetana). Aquest tipus de moneda anepígrafa es va encunyar en grans quantitats entre 1791 i 1891, sovint sense canviar la data i, per això, normalment la data que apareix a l’anvers és una data fixa que no respon realment a la d’encunyació real. A l’anvers, apareix l’any dins un requadre enmig d’una garlanda i, al revers, una flor de lotus, dins un cercle, envoltada dels vuit símbols budistes de la fortuna.

Terrassa ja té la seva pròpia moneda: La Mola

/0 Comentarios/en , , /por

Reforçar el teixit econòmic, social i solidari, i impulsar la producció local de matèries essencials com l’alimentació i el consum de proximitat. Amb aquest objectiu neix la primera moneda social de Terrassa: La Mola.  La Xarxa d’Economia Solidària impulsa aquesta iniciativa que de moment ja utilitzen entitats socials i solidàries de la ciutat i els productors locals.

Els productors adherits cobren els seus productes amb Moles i les entitats compren aquests béns amb la mateixa moneda a través d’una aplicació informàtica. Aquesta aplicació és alhora la garantia de seguretat de totes les transaccions. La nova moneda virtual té el mateix valor que l’euro.

La XEST ha signat un conveni amb diverses entitats per a l’ús de la nova moneda que preveu estendre’s i arribar cada vegada a més públic. La Mola s’empara amb una directiva europea que protegeix les monedes alternatives, més de 2.000 a tot Europa. Uns diners que ja funcionen amb èxit a d’altres països o a ciutats amb moneda pròpia com Barcelona, Vilanova o Santa Coloma.