Entradas

La Granja de Vacarisses cuina una mitjana de 10,6 kg, part del bou més gran vist mai a l’Estat

Una mitjana que supera els 10,6 quilos de pes. El restaurant La Granja de Vacarisses duia mesos esperant aquest dia. Ha organitzat un dinar especialment per cuinar i degustar aquesta peça extraordinària juntament amb una altra de més prima, de 4,5 quilos. Són part del Titán el bou més gran vist mai en tot l’Estat espanyol, de la raça portuguesa minhota, que va arribar a pesar 1.279 quilos. De les dues peces menjaran més de quaranta persones.

El bou va créixer menjant una tona i mitja d’aliment a l’any, a base de blat de moro, farina i pastura. La càrnia basca Okelan va comprar el bou i, un cop passat per l’escorxador, el va vendre a mitjanes, majoritàriament d’entre de 10 a 15 quilos, als restaurants d’arreu de l’Estat que van demanar part d’aquest tresor gastronòmic. A Catalunya només va tenir aquest privilegi La Granja de Vacarisses. La peça es venia a 150 euros el quilo.

Abans de cuinar les mitjanes de bou, els responsables de La Granja les han conservat en òptimes condicions. La carn ha passat 150 dies a la cambra de maduració. Dos dies abans de la cocció ja s’ha retirat de la nevera, a temperatura ambient, i el mateix dia s’ha tret a fora, sota la llum directa del sol. La peça gran s’ha passat més d’una hora a la graella per una cocció al punt.

La Granja de Vacarisses celebra l’èxit de la convocatòria i ja prepara altres esdeveniments, sempre a la recerca de la millor carn.

Els CAP registren més de 1.200 visites cada dia

Les urgències i els Centres d’Atenció Primària estant més saturats que mai a causa de l’increment de contagis provocat per la variant òmicron. A Terrassa, només durant el primer terç del gener ja s’han registrat més visites que en tots els dies d’octubre i novembre. L’impacte de la nova onada de casos positius quedava ja reflectit al desembre, amb gairebé 15.000 visites de pacients covid als CAP de la ciutat. Una xifra considerable que, en cas de seguir amb el mateix ritme de consultes, es podria veure fins i tot duplicada al gener.

I és que el mes actual registra un elevat promig de visites per covid a l’Atenció Primària. Concretament, en els dies feiners d’aquest any, els CAP terrassencs han atès, de mitjana, 1.287 persones cada jornada. Es tracta d’una tendència que ha anat clarament a l’alça durant les últimes setmanes i que no sembla que s’hagi de revertir, tenint en compte que l’índex de contagis està disparat.

Actualment Terrassa disposa de set Centres d’Atenció Primària. Tots ells estan oberts de dilluns a divendres, de 8h del matí a 8h del vespre. En horari de caps de setmana es pot visitar el CAP Antoni Creus, el CAP Rambla i el Terrassa Nord. Cal recordar que les visites a aquests equipaments estan restringides a les situacions urgents no ajornables, i que cal trucar-hi abans d’anar-hi.

Atenció Primària

Terrassa 2020: L’any més càlid des del 1950

Aquest any ha estat el més càlid en el conjunt de Catalunya i d’Europa des del 1950, una dada important si es té en compte l’impacte negatiu de l’augment de la temperatura en la salut de les persones. Cada any les temperatures a Terrassa es caracteritzen per un lleuger augment de la mitjana. El 2020 s’hi suma la pluviositat acumulada, sent en conjunt un any plujós i molt càlid, més que no pas l’any anterior.

Així ho diu l’informe sobre «Indicadors de Sostenibilitat 2020», elaborat amb les dades disponibles, pel servei d’Estudis i Observatori de la Ciutat. Segons l’informe, l’estratègia de Terrassa Verda i el reconeixement d’Emergència Climàtica pot contribuir a minimitzar l’impacte de l’augment de la calor. Les temperatures a les principals ciutats espanyoles i especialment les de l’arc mediterrani han pujat el doble en els darrers 50 anys que la mitjana mundial.

Això fa creure l’alerta llençada des d’Europa per descarbonitzar tots els sectors econòmics si no es vol que en les properes dècades les temperatures augmentin per damunt dels 2 graus, amb les seves conseqüències per a la població. Pel què fa a la Qualitat de l’Aire, Terrassa va experimentar el 2019 un lleuger empitjorament, amb un augment o amb dades iguals de l’any anterior, de la majoria de contaminants. Amb tot, la superació del límit de diversos contaminants, sobretot els produïts pel vehicle privat, han estat menys freqüents que en anys anteriors assolint una qualitat mitjana de l’aire bona, tot i que els valors diaris poden oscil·lar d’excel·lent a deficient.

Pel què fa a la contaminació acústica les accions recollides en el Pla de Reordenació de la Mobilitat en l’àmbit central de la ciutat, milloraran els nivells de soroll. Una millora que hi contribueix l’ordenança Reguladora del Soroll i les Vibracions del 2018, que preveu, corregeix i sanciona la contaminació acústica. Diverses administracions públiques incentiven als ciutadans a reciclar envasos de plàstic o vidre, algunes de les quals amb punts per descomptes en el transport o el comerç de proximitat. Unes mesures que poden pal·liar els efectes negatius provocats per la Covid-19, segons conclou l’informe sobre Indicadors de Sostenibilitat.

Ingressen a Terrassa cinc persones més per Covid-19

Aquest dilluns l’Hospital de Terrassa i Mútua tenen ingressades a 37 persones a causa de la Covid-19, cinc pacients més des del passat divendres. A l’UCI són 5 les persones ingressades a l’Hospital i 2 a Mútua. En total 7 persones a cures intensives, una menys que la setmana passada. A tot Catalunya es detecten un miler de casos positius cada dia. Pel què fa al risc de rebrot, a Terrassa l’índex se situa ara en els 226 punts, uns 50 més que el risc que en l’actualitat es detecta a tot Catalunya. Un barem que a partir dels 100 punts es considera un risc alt de contagi. Una situació que en la darrera setmana ha revertit la tendència, quan la mitjana catalana estava 40 punts per damunt de la terrassenca.

En el darrer mes el nombre de positius ha estat d’uns 1.200, el què suposa un terç del total acumulat que són a dia d’avui 3.557 casos. L’increment d’aquestes dades es deu sobretot a l’augment de les proves PCR. Tot i que es detecten uns cinquanta nous casos cada dia, molt poques d’aquestes persones queden hospitalitzades. El total de morts a la comarca ja són 1.464 persones des de l’inici de la pandèmia. A tot l’Estat s’acosten als 30.000.

Els treballadors del Vallès cobren un 14 per cent més que els de la resta de l’Estat

En els municipis del Vallès Occidental de més de 40.000 habitants, el sou mitjà l’any 2008, era de 28.456 euros bruts anuals. Això representa un 4,8 per cent superior a la mitjana catalana que és de 27.148 euros i un 14,2 més alt que a la resta de l’Estat que es queda en els 24.909 euros l’any. Aquestes són algunes de les dades que es desprenen d’un estudi anual recollit pel Consell Comarcal sobre els salaris a la comarca. L’estudi confirma que es manté la bretxa salarial entre homes i dones amb una diferència del 21,6 per cent. A nivel municipal destacar que a Sant Cugat els homes cobren un 27,7 per cent més que les dones i a Rubí aquesta diferència es queda en un 19,1 per cent.

Els treballadors del Vallès amb estudis universitaris van duplicar amb 42.213 euros l’any, el què cobraven els treballadors amb un nivel de formació més baix que es van emportar 20.622 euros aquell any 2018. Com en edicions anteriors, s’analitzen les persones assalariades residents a la comarca, tot i que s’inclouen xifres de persones que només hi treballen. Així s’obté una visió comparativa més completa a nivell territorial. Per sectors les activitats professionals i administratives van presentar uns sous mitjans més elevats amb 33.675 euros, seguit de la indústria amb 32.500 i la construcció que amb 24.449 euros anuals continua sent el sector amb el salari mitjà més baix.

Les retribucions més baixes per grups d’edat correspon a la población assalariada menor de 35 anys que amb 19.419 és gairebé un 40 per cent menys que grups de més edat. Finalment el salari mitjà de les persones assalariades amb contracte indefinit era d’un 38 per cent superior als contractes temporals segons el tipus de jornada. El sou en la jornada completa duplicava al temps parcial. L’informe Els salaris al Vallès Occidental s’ha fet amb dades de la Mostra Contínua de Vides Laborals del Ministeri d’Inclusió, Seguretat Social i Migracions, i analitzades pel Departament d’Anàlisi de l’Oficina Municipal de Dades de l’Ajuntament de Barcelona. L’estudi complet es pot consultar a www.ccvoc.cat/salaris.