50 ajuntaments, entre ells Terrassa, reclamen al Govern més protagonisme en la transició energètica
Un total de 50 ajuntaments de l’Estat han respost conjuntament a la consulta pública sobre les Comunitats Energètiques plantejada per Ministeri de Transició Ecològica i Repte Democràtic per traslladar a l’ordenament jurídic espanyol les directrius europees del mercat interior de l’electricitat i les energies renovables.
L’objectiu del ministeri era saber l’opinió, els col·lectius i entitats i de les administracions i agents. Les directrius actuals de la Unió Europea (UE) estableixen que els països han de garantir el dret a produir, consumir, emmagatzemar i vendre la pròpia energia renovable de la ciutadania. En elles es contemplen dos models de comunitats locals d’energia: la Comunitat d’Energies Renovables i la Comunitat Ciutadana d’Energia.
Els municipis signants han presentat diverses al·legacions que reclamen anar a un escenari ambiciós de gestió ciutadana i municipalista de l’energia, alhora que
argumenten les garanties perquè les Comunitats Energètiques operin sense que afectin la seguretat del sector elèctric.
L’Ajuntament de Terrassa ha incorporat al treball conjunt amb la resta de municipis la petició que es faciliti la participació de les entitats locals en el procés de transposició de les directrius europees a l’ordenament jurídic espanyol. Terrassa ha considerat, així, que aquesta nova regulació tindrà efectes directes en els seus àmbits de competència i activitat, i per això és necessari que es reforcin els mecanismes de participació dels municipis.
D’altra banda, l’Ajuntament defensa que les xarxes i associacions de municipis han de participar activament en les taules de treball que contempli el Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Democràtic. No només les que tinguin una actuació transversal en tot l’Estat, com per exemple la Federación Española de Municipios y Provincias, sinó també aquelles associacions de municipis que tinguin objectius relacionats directament amb l’energia i la transició energètica, com és el cas de l’Associació de Municipis i Entitats per l’Energia Pública (AMEP), que s’està impulsant des de la ciutat.
Per tal de millorar l’accés a l’energia per a la població en situació de vulnerabilitat, els ajuntaments proposen que les Comunitats Energètiques facilitin el bo social o les ajudes que existeixin en matèria de pobresa energètica, igual que haurien de poder-lo fer-ho totes les comercialitzadores i no sols les de referència. Que ampliïn les experiències d’autoconsum més enllà de la limitació actual dels 500 metres i operar en xarxa de mitjana tensió, permetent estratègies de producció cooperativa municipal, que participin de la creació de marcs locals d’intevenció o que operin com a subministradores, entre altres coses.