Entradas

Conveni per la Ronda Nord abans d’acabar l’any

/0 Comentarios/en , , , /por

El Ministeri de Mobilitat, Transports i Agenda Urbana enviarà en un mes a la Generalitat, una proposta de conveni per signar-lo abans no acabi l’any sobre la Ronda Nord i els sistemes urbans de Terrassa, Sabadell i Castellar. Un projecte inclòs en el Pla Específic de Mobilitat del Vallès i que es diferencia d’altres temes urbanístics per Catalunya, tractats aquest dimecres entre les titulars del Ministeri i la Conselleria, Raquel Sánchez i Ester Capella.

L’acord més important de la trobada és que abans no acabi l’any Catalunya disposarà de 914 milions d’euros per executar les obres de l’eix pirinenc, la N-260, la pacificació de la Nacional II i els accessos al Maresme i els nous accessos a l’AP7 i l’AP2.

També pels dos intercanviadors ferroviaris entre la línia del Vallès dels Ferrocarrils i la línia R8 de Renfe a Sant Cugat. Capella ha dit que s’han donat “un mes de termini per tenir els textos dels convenis tancats i que estiguin signats abans d’acabar l’any.

En els convenis es detallaran totes les actuacions i, per tant, també la dotació pressupostària per dur-les a terme”. En l’aspecte econòmic, la consellera també ha recordat que l’Estat ha de pagar aquest 2023 un deute pendent amb Catalunya de 200 milions d’euros en compliment de la disposició addicional tercera de l’Estatut.

Amb aquest pagament, però, encara quedaran pendents 157 milions més, que caldrà consignar-los al 2024. De la reunió a Madrid també s’ha arrencat el compromís de doblar els serveis de Rodalies Lleida i de millorar la informació i el temps de resposta quan hi hagin incidències. En l’agenda entre institucions pel què fa a l’habitatge, no hi han hagut avenços.

Els lletrats mantenen la vaga indefinida pel desacord en les negociacions

/0 Comentarios/en , , /por

Els lletrats dels Jutjats espanyols mantenen la vaga indefinida després de NO arribar a cap acord en la darrera negociació amb el Ministeri de Justícia. La vintena de funcionaris dels Jutjats de Terrassa mantenen la demanda d’ajustar el sal·lari a les noves atribucions laborals que han assumit des del 2009 i el 2015.

Això representaria un increment mitjà d’entre 400 i 600 euros, la qual cosa el Ministeri qualifica de doble pujada salarial. Els lletrats, que conformen una de les quatre categories laborals dins dels Jutjats, volen arribar al 85 per cent dels salaris que cobren un Jutge o un Fiscal.

Des del 24 de gener que va començar la vaga de lletrats, a Terrassa s’han suspès mil judicis o declaracions, hi ha 6 milions d’euros paralitzats i pendents de tramitar unes 1.800 demandes, entre d’altres funcions que s’han vist alterades o anul·lades. Tot i que es respecten els serveis mínims com el jutjat de guàrdia o el de violència contra la dona, els 4.300 lletrats de tot l’Estat mantenen la convocatòria de vaga indefinida.

Terrassa opta a un ajut per impulsar el projecte ‘Vapor.0 Turisme Industrial Sostenible’

/0 Comentarios/en , /por

Terrassa vol tenir un pes específic en les principals destinacions turístiques i ser porta d’entrada i arribada d’altres rutes turístiques de tot Catalunya. Per això ha elaborat el projecte «Vapor.0 Turisme Industrial Sostenible» valorat en uns 7 milions d’euros per remodelar, condicionar, preservar i potenciar el fons artístic del passat industrial de la ciutat.

De moment Terrassa opta a uns ajuts per a la sostenibilitat turística emesos pel Ministeri, per aconseguir una part dels 660 milions d’euros que es repartiran aquest any per tot l’Estat. Les primeres actuacions del projecte, algunes de les quals ja estan pressupostades en els comptes corrents municipals, són la conversió de la Masia Freixa en un centre d’interpretació del Modernisme, la rehabilitació museística de la Casa Museu Alegre de Sagrera i la millora de la Sala Muncunill i el Condicionament Terrassenc.

Sigui quin sigui el destí final dels ajuts i subvencions, amb aquest projecte Terrassa marca les línies estratègiques per atraure un turisme industrial sostenible, competitiu i de qualitat. Tot, entre unes 22 actuacions repartides en els àmbits de la sostenibilitat, l’eficiència, la transició digital i la competitivitat, per recuperar i conservar els més de cent espais fabrils i elements protegits del passat industrial de la ciutat.

La CECOT alerta que un milió de persones encara no han cobrat l’ERTO

/0 Comentarios/en , /por

La patronal vallesana, CECOT, considera greu que a hores d’ara prop d’un milió de persones encara no hagin cobrat l’Expedient de Regulació Temporal d’Ocupació, l’ERTO, i denuncia que el Govern espanyol està esperant les ajudes europees per fer front a la crisi del coronavirus.  Pel President de la CECOT, Antoni Abad, “és un problema greu des del punt de vista social, econòmic i moral. I dic moral perquè moltes de les empreses i autònoms que han aplicat un ERTO com a mecanisme per garantir ocupació i la subsistència de l’activitat empresarial, estan veient amb impotència com les seves plantilles, els seus col•laboradors directes, no perceben uns ingressos que l’Estat havia de pagar i, d’altra banda, no poden compensar per manca de liquiditat pel tancament de l’activitat”.

La CECOT creu que el Govern d’Espanya, davant la manca de liquidat interna està ajornant aquests pagaments a l’espera del SURE, un instrument temporal dels ministeris d’Economia i Finances de la Unió Europea dotat amb cent mil milions d’euros per pal•liar l’atur en el context de la Covid-19. Per tot això la CECOT insta al Govern a efectuar els pagaments pendents amb la màxima celeritat per evitar que els treballadors acusin la falta de liquidat i fer front a les seves despeses.

La patronal insisteix al Ministeri de Treball, tenint en compte el pacte amb els sindicats, que mantingui l’ampliació dels ERTO i l’exoneració de les quotes a la Seguretat Social d’aquells Expedients relacionats amb el coronavirus ja que per molts sectors la fí de l’estat d’alarma no representarà la represa de l’activitat immediata. La CECOT considera que cal mantenir la vigència dels ERTO en situacions que puguin abocar l’empresa al tancament definitiu amb la consegüent pèrdua d’ocupació i destrucció del teixit productiu, base per a la recuperació. Forçar les empreses a assumir el cost de la finalització dels ERTO posaria en perill la continuïtat, especialment de petites i mitjanes empreses i l’ocupació que generen, conclou la patronal.

La Fiscalia investiga dues residències d’avis de Terrassa

/0 Comentarios/en , /por

La Fiscalia investiga fins a 78 residències d’avis a tot Catalunya per morts per casos de coronavirus, dues de les quals a Terrassa. En total hi ha 24 diligències penals obertes, deu de les quals a Barcelona ciutat. Però també s’investiguen llars d’avis de Granollers, Manresa, Sabadell o Mataró entre d’altres. A Madrid les investigacions arriben a 42 residències, 23 a la capital, i sense comptar les cinc llars d’avis que ja han arribat als Jutjats. A tot l’Estat les diligències superen el centenar.

El ministeri públic no ha donat xifres totals i s’ha limitat a acumular els documents facilitats per les fiscalies per a la defensa i protección dels drets de les persones grans. L’objectiu és aclarir les circumstàncies de l’elevat nombre de defuncions de gent gran en aquests centres a causa de la Covid-19. L’administració ha ampliat l’obertura de diligències penals després de rebre diversos atestats i informes que podrien indicar que diversos ancians es trobaven en males condicions de salubritat.

El ministeri fiscal ha demanat documentació, tant als centres investigats com al departament de Salut, i la Conselleria de treball, Afers Socials i Família. També s’han obert diligències per la via civil per haver rebut informacions de situacions que podrien ser irregulars. Segons la Fiscalia molts geriàtrics no diposaven de material que se’ls hi hauria d’haver proporcionat.

Tampoc haurien tingut la possibilitat d’accedir als tests, ni de fer un diagnòstic, ni posteriorment practicar un aïllament. La Fiscalia ha obert diligències a partir de les denúncies de familiars o dels cossos de seguretat davant de l’augment de les defuncions. Uns 1.100 ancians catalans que vivien en residències han mort per coronavirus des de l’inici de la pandèmia. A Catalunya 64.093 persones viuen en un total de 1.073 residències, la majoria de les quals privades.