Entradas

Terrassa busca pous en desús per lluitar contra el canvi climàtic

L’Ajuntament busca en les capes freàtiques d’aigua de la ciutat una alternativa a l’abastiment d’aigua davant l’actual sequera. Una forma de rebaixar la dependència de la planta d’Abrera que capta el 85% per cent de l’aigua del riu Llobregat que abasteix la ciutat. Segons fonts municipals, l’Ajuntament ha sol·licitat un ajut a la Generalitat en la lluita contra el canvi climàtic, per fer un estudi de l’aigua subterrània i aprofitar pous i mines, la majoria dels quals ara en desús.

El projecte estudiarà les aigües freàtiques per veure el potencial d’extracció, l’ús i el tractament que després s’hi pugui donar. Se sap que a la ciutat hi ha uns 200 pous en espais públics i privats. La majoria no es fan servir però uns quants havien estat utilitzats històricament per regar vinyes i per abastir la indústria tèxtil.

En l’actualitat l’Ajuntament compra l’aigua dels pous de Can Parellada i Can Guitart, propietat de Mina. L’objectiu del projecte és analitzar el subsol de la ciutat, buscar punts de captació, veure la qualitat de l’aigua i el seu possible tractament. L’estudi també analitzarà com abastir la ciutat d’aigua regenerada de la depuradora de les Fonts, un procés que supervisaria l’Agència Catalana de l’Aigua i el Departament de Sanitat.

El MNACTEC incorpora documentació de les mines de carbó del Catllaràs

El Museu Nacional de la Ciència i la Tècnica de Catalunya (MNACTEC) ha incorporat al seu Centre de Documentació Jordi Nadal un important recull documental sobre les antigues mines de carbó de la Serra del Catllaràs (Berguedà) entre els segles XVIII i XX.

La incorporació d’aquest material al MNACTEC ha estat possible gràcies a la donació de Josep Mª Coll i Riumbau, autor d’una exhaustiva recerca que ha permès elaborar aquest recull documental.

Es tracta d’un recull de documentació inèdita relacionada amb l’explotació de les mines de carbó del Catllaràs, especialment en l’època en què van ser explotades i gestionades per l’empresa Asland (1900-1932), per tal de proveir de carbó a la seva fàbrica de ciment del Clot del Moro, a Castellar de n’Hug.

El fons documental prové de la recerca per diferents arxius de tot Catalunya i d’arreu de l’Estat i inclou diversos formats de documents: un important conjunt de mapes i documentació cartogràfica; gairebé un centenar d’expedients de concessions mineres; actes notarials; extractes de publicacions, i més de 150 documents inèdits relacionats amb els projectes de construcció de les infraestructures mineres, l’explotació i la gestió dels recursos i la compra i venda de finques, entre d’altres.

El treball també compta amb diferents bases de dades amb la georeferenciació i l’inventari de totes les restes patrimonials que hi ha a la Serra del Catllaràs vinculades a l’activitat de l’explotació minera, així com la ubicació i la cartografia de totes les concessions mineres atorgades en aquesta zona al llarg de la història.

El Centre de Documentació Jordi Nadal del MNACTEC és un referent especialitzat en temes de patrimoni industrial, història de la tecnologia i evolució i innovació científica, entre d’altres.