Entradas

Mapa Carrer Mina 2

Tall de trànsit als carrers de la Mina i Societat amb motiu de les obres d’urbanització

Amb motiu de la primera fase de les obres d’urbanització del carrer de la Mina, els carrers de la Mina i Societat estaran tallats al trànsit. Serà entre el 5 i el 16 de juny. Només es permetrà l’accés als garatges del carrer de la Societat. Mentre durin les obres, aquest serà de de doble sentit.

Mentre durin les afectacions es podrà accedir a la plaça de la Creu Gran. Recuperant així l’itinerari d’entrada a la plaça del Doctor Robert des de l’Estació del Nord pels carrers del Nord, Sant Isidre, Pantà, Rasa, Nou de Sant Pere, Passeig i Sant Joan. Serà a excepció dels autocars, que podran fer-ho per la plaça del Doctor Robert, el passeig de Vint-i-Dos de Juliol i el carrer de Salmerón.

Afectació al transport públic

Durant aquesta primera fase, els autobusos urbans de les línies 3, 6 i 7 circularan pel passeig Vint-i-Dos de Juliol, el carrer de Salmerón i el pont del Parc de Vallparadís. S’anul·laran les parades de «Sant Ignasi» del carrer del Nord i «Creu Gran» del carrer de la Societat.

Mapa Carrer Mina 1

 

L’Observatori de l’Aigua de Terrassa demana una simplificació de la gestió del canvi de comptadors d’aigua

Una representació de l’Observatori de l’Aigua de Terrassa, formada per FACUA (Associació de Consumidors i Usuaris en Acció de Catalunya), la Federació d’Associacions de Veïns i Veïnes de Terrassa (FAVT), l’Associació de Veïns i Veïnes del Segle XX i la vicepresidència de l’OAT, es va reunir dijous passat amb representants de l’Ajuntament de Terrassa i de l’empresa pública TAIGUA amb l’objectiu de reclamar una major implicació de l’administració municipal per garantir un procés àgil i transparent en les gestions per als canvis de comptadors d’aigua de Mina a Taigua i per exigir que la informació que es dona a les persones consumidores sigui suficient i prou entenedora.

Segons l’OAT, el sistema acordat entre Taigua i Mina resulta molt complex i provoca una pèrdua de temps i de recursos injustificats. A més, critica que no s’ha fet una campanya informativa adient per tal que tothom conegui que Taigua ja pot gestionar el servei de comptadors. Les associacions veïnals assistents lamenten que no s’hagi comptat amb la seva col·laboració ni s’hagi respectat l’acord de fer extensiva aquesta campanya, aprofitant el revers de les factures de l’aigua, per informar sobre aquest tema.

Per tot plegat, demanen a l’Ajuntament de Terrassa, tal com l’ha assessorat FACUA, que apliqui en el canvi del gestor dels comptadors de Mina a Taigua el mateix sistema que altres operadores com les de gas, electricitat o telefonia.

Minut de silenci a l’ESEIAAT en record a les víctimes de l’accident a la mina de Cabanasses

Aquest divendres al migdia el campus de Terrassa s’ha sumat al minut de silenci que s’ha fet a tots els campus de la la UPC en memòria de les tres víctimes de l’accident a la mina de potassa de Cabanasses, a Súria (Barcelona), que va tenir lloc ahir. El minut de silenci també s’ha fet davant l’edifici del Rectorat a Barcelona, al qual s’ha sumat la ministra de Ciència i Innovació, Diana Morant, que visita avui el Barcelona Supercomputing Center (BSC), juntament amb el rector de la UPC, Daniel Crespo, acompanyat del Consell de Direcció.

Dues de les víctimes de l’accident eren estudiants de màster de l’Escola Politècnica Superior d’Enginyeria de Manresa (EPSEM) de la UPC, una les quals estava fent les pràctiques d’empresa. La tercera persona cursava el doctorat a la Universitat de Barcelona (UB).

La UPC expressa el seu condol a les famílies, les amigues i els amics, i també a la comunitat universitària.

Imminent vianantització de carrers amb els fons Next Generation

Amb l’inici d’any començaran les obres per vianantitzar total o parcialment el Passeig Comte d’Ègara, i els carrers de la Font Vella, del Forn, del Vall, Mina, Portal Nou, Col·legi i un tram del carrer Cervantes. Aquests treballs formen part d’un projecte més ampli de mobilitat que es finançaran amb els 8,9 milions aprovats pels fons europeus Next Generation.

En total Terrassa hi destinarà uns 12 milions d’euros per desenvolupar projectes de millora de l’espai públic, accessibilitat i mobilitat sostenible. El projecte preveu millorar l’accessibilitat de carrers amb obres de vianantització en alguns vials, ampliació de voreres, millores en encreuaments i mesures pels entorns escolars segurs. També es preveuen actuacions a la Ronda de Ponent, a l’Avinguda Abat Marcet o a la carretera de Rellinars entre d’altres.

En aquest paquet d’actuacions que han rebut finançament europeu, hi ha la millora de la senyalització, semàfors i l’elevació de la calçada en punts estratègics, per pacificar el trànsit. També millores per potenciar el transport públic reforçant el servei en benefici no només de l’usuari sinó de tota la ciutadania.

En conjunt es posaran les bases perquè Terrassa compleixi amb la Llei de baixes emissions i reduexi el CO2 a l’atmosfera. Els projectes aprovats en aquesta convocatòria dels Next Generation s’hauran de fer en els pròxims tres anys. En concret s’inverteixen gairebé 9 milions de la convocatòria d’ajuts, una mica més de 3 milions aportats per l’Ajuntament i 100.000 euros de la Diputació.

Obres Vianants 1Obres Vianants 2

Obres Vianants 3Obres Vianants 4

El TSJC dona la raó a l’Ajuntament i declara extingida la concessió amb Mina

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya va fer pública ahir a la tarda la sentència que estima parcialment el recurs d’apel·lació de l’Ajuntament de Terrassa contra la sentència que anul·lava els acords del Ple Municipal celebrat l’1 de desembre de 2016. Aquell dia, el Ple aprovava l’extinció del contracte de 1941 amb Mina Pública d’Aigües de Terrassa S.A després de 75 anys, les pròrrogues previstes, així com la llista de béns a retornar a l’acabar el contracte.

Aquesta sentència, que encara pot ser recorreguda, declara extingida la concessió de l’any 1941 pel que fa al servei d’abastament d’aigua i, entre d’altres, confirma que la xarxa de distribució d’aigües és un bé revertible.

Per a l’alcalde de Terrassa, Jordi Ballart, «la sentència reafirma i avala que els acords d’extinció de la concessió, presos per part del Govern i dels Grup Municipals que hi van donar suport, en clau de ciutat i en favor de la seva ciutadania, van ser encertats». En aquest sentit, però, l’alcalde explica que «de la mateixa manera que vam respectar el procediment judicial i vam voler ser prudents quan es van anul·lar els acords del Ple, ara ho continuem fent, confirmant el que ja sabíem: que seria llarg i gens fàcil, però alhora una mica més convençuts que ho vam fer bé, en el nostre compromís amb tots els terrassencs i terrassenques».

Així, la sentència confirma que l’Ajuntament i la concessionària responsable del servei d’abastament d’aigua van acceptar les condicions de l’acord l’any 1941, fixant un període de 75 anys de concessió, amb el compromís d’anar construint i substituint la xarxa de distribució d’aigua potable, amortitzant aquesta empresa amb la tarifa del servei, pel que es considera la xarxa de titularitat municipal. Pel que fa a les pròrrogues forçoses imposades per l’Ajuntament a l’empresa concessionària per tractar-se d’un servei d’interès públic, la sentència referma que la decisió del Ple Municipal de l’any 2016 s’ha de mantenir i no ser anul·lada.

Al mateix temps, la sentència indica que es consideren béns revertibles la xarxa de distribució d’aigua; els instruments d’anàlisi, l’utillatge i els equips informàtics del laboratori; la resta de béns i actius necessaris per a la prestació del servei i que hagin estat adquirits a càrrec de les tarifes del servei d’abastament. Per altra banda, considera que no són béns revertibles o revertibles parcialment la seu social de Mina; pel que fa als terrenys titularitat de l’empresa són revertibles les instal·lacions, quedant no revertibles la resta de porcions de terreny; els béns i les instal·lacions adquirits a títol onerós per la concessionària, excepte la xarxa de distribució; i les instal·lacions de Can Guitard.

Mina diu que el TSJC confirma béns i drets de la companyia i l’obligació de l’Ajuntament a indemnitzar-los

Segons Mina, el TSJC corrobora en la sentència de 25 de març de 2021 que els acords de l’Ajuntament de Terrassa sobre la reversió del servei d’abastament d’aigua i la imposició de diverses pròrrogues forçoses, són contraris a dret i els anul·la parcialment. La companyia considera que en primer lloc, confirma la sentència del Jutjat afirmant que el servei d’abastament d’aigua de Terrassa mai ha estat municipalitzat en règim de monopoli, i que Mina ha mantingut la seva activitat «privada» de servei de proveïment d’aigua, en paral·lel a la concessió de el servei municipal atorgada el 1941.

D’altra banda, el TSJC declara que Mina ha de revertir a favor de l’Ajuntament tota la xarxa de distribució d’aigua, per interpretar que està inclosa la seva construcció en la concessió atorgada a la companyia d’aigua, tot i que confirma el dret de Mina a utilitzar aquesta xarxa de distribució d’aigua revertida per transportar els cabals de les seves concessions de captació.

Mina valora positivament que el TSJC reconegui que són béns de propietat privada de la societat, i que no han de revertir a l’Ajuntament, els béns i instal·lacions preexistents a la concessió de 1941 (seu social, dipòsit, hidro-compressors etc.), així com els béns, instal·lacions i drets, llevat de la xarxa de distribució, que va adquirir en compravendes privades a altres empreses que subministraven aigua a Terrassa. Els serveis jurídics de Mina estan valorant la possibilitat de recórrer en cassació davant el Tribunal Suprem la reversió de tota la xarxa.

Finalment la companyia destaca que el TSJC declara que els acords de pròrroga forçosa són il·legals, pel que fa a la imposició per part de l’Ajuntament a Mina d’un augment de les seves obligacions i del canvi de règim econòmic del servei en perjudici de l’empresa, la qual cosa haurà de ser objecte d’indemnització.

Notícia relacionada: El TSJC dona la raó a l’Ajuntament i declara extingida la concessió amb Mina

MINA i Aigües de Matadepera recullen fons per a l’assaig clínic #JoEmCorono

MINA i Aigües de Matadepera, donaran un euro a l’assaig clínic #JoEmCorono per cada client que es passi la factura digital. D’aquesta manera s’inicia una campanya per recollir fons per a la lluita contra la Covid-19.La iniciativa compta amb col·laboració amb els Ajuntaments de Viladecavalls, Ullastrell, Matadepera, Rellinars i Vacarisses,

Només un 17% dels usuaris del servei d’aigua disposen de la factura digital, més sostenible que en paper, i també més ràpida i segura. Aquesta acció, a més de contribuir en la lluita contra la pandèmia, també vol promoure hàbits sostenibles en la reducció de consum de tinta i de paper i per tant que augmenti aquest percentatge.

Els usuaris de Viladecavalls, Ullastrell, Rellinars i les urbanitzacions de Vacarisses que vulguin passar-se a la factura digital poden fer-ho des de la web www.minaserveisdaigua.com i els de Matadepera a www.aiguesdematadepera.cat. També es pot tramitar trucant al telèfon 93 545 66 99 (de 9 a 14 hores de dilluns a divendres).

Sobre la iniciativa #JoEmCorono

La iniciativa #JoEmCorono està encapçalada per l’equip de metges i investigadors de la Fundació Lluita contra la Sida, IrsiCaixa i l’Hospital Universitari Germans Trias i Pujol. L’objectiu d’aquest estudi clínic és recaptar fons per investigar quins fàrmacs serviran per tractar de manera immediata als infectats i prevenir el contagi als seus contactes, a més de trobar una vacuna efectiva contra el virus.

 

Les tres darreres propostes de resolució del mandat

La darrera sessió ordinària del mandat també ha servit per debatre tres propostes de resolució. La primera, presentada per alcaldia i presidència, per aprovar per unanimitat la nova bandera del municipi de Terrassa.

La segona, presentada pel grup municipal de Ciutadans, pretenia analitzar en profunditat la sentència sobre la reversió dels béns de Mina i establir un nou escenari multioperador del servei de distribució d’aigua a la ciutat.

Només han votat a favor de la proposta C’s i PP. La resta de formacions han argumentat que la sentència no és ferma i, fins i tot, han qualificat la moció d’oportunista.

La tercera moció l’ha presentat TeC amb caràcter d’urgència per demanar que s’elabori una memòria d’activitats de tots els grups municipals i poder visualitzar la feina que fa l’oposició (les propostes i acords que presenten) i que s’avaluï el grau d’execució de les mocions aprovades. El PSC s’ha abstingut argumentant que el portal de transparència ja recull la feina que fa cadascú i que el mandat està pràcticament finalitzat. La resta de partits hi han votat a favor.

Mentre intervenia el portaveu popular, Àlex Rodríguez, membres del Colectivo Sin Vivienda l’han interromput i l’han increpat i han estat desallotjats.

La sessió ha acabat amb la incògnita de si serà l’última del mandat. Encara està per veure si hi haurà un darrer ple extraordinari.

Ciutadans proposa un nou mapa de distribució de l’aigua per fer front a la sentència de Mina

 El portaveu del Grup Municipal de Ciutadans a l’Ajuntament de Terrassa, Javier González, ha proposat que el consistori dissenyi «un nou mapa de distribució de l’aigua de la ciutat en el qual s’ampliï l’actual escenari multi operador» amb l’objectiu d’acatar la recent sentència favorable a Mina Pública d’Aigües de Terrassa. D’aquesta forma, segons el regidor,»es podran gestionar els béns que la decisió judicial identifica com de propietat de l’antiga concessionària del servei i que, per tant, no poden ser considerats revertibles» i reduir «el risc econòmicament desmesurat al qual s’exposa l’ajuntament, estimat en fins a 60 milions d’euros, si es confirma la sentència en última instància».
Javier González ha presentat la iniciativa, que preveu també «que els serveis municipals estudiïn en profunditat tota la documentació aportada per Mina en la causa judicial, sobretot l’informe Heras avalat pel dictamen, recolzant-se en experts aliens a l’ajuntament». La proposta, que es portarà al ple d’aquest mes, planteja a més que l’equip de govern «doti dels recursos tècnics i econòmics necessaris a totes les àrees implicades en el procés». El portaveu de Cs ha recalcat que la intenció és que «el termini d’adaptació a la legalitat de la xarxa de distribució i la seva titularitat sigui el menor possible, reduint els costos i pròrrogues al màxim». En aquest sentit, ha apuntat que és molt probable que «una futura indemnització milionària l’haurà d’assumir un equip de govern diferent del que ha provocat el conflicte jurídic».
Una sentència del Jutjat Contenciós Administratiu 9 de Barcelona dóna la raó a l’empresa Mina Pública d’Aigües de Terrassa (concessionària durant 77 anys del servei local) i anul·la els acords del ple de desembre de 2016 que donaven per finalitzada la concessió i imposaven a l’empresa la reversió dels béns al consistori perquè, segons la magistrada, «no s’ajustaven a dret». González ha recordat que aquesta sentència «és contundent» i d’ella «es desprenen dubtes més que raonables sobre l’argumentació que va esgrimir l’ajuntament per a apropiar-se de béns privats» perquè «la jutge considera que parteixen de la idea equivocada que el servei estava municipalitzat, però existien diverses empreses que prestaven servei en diverses zones de la ciutat».

La Taula de l’Aigua es posiciona davant la sentència en el cas de Mina

La Taula de l’Aigua ha emès un comunicat en relació a la sentència en primera instància de les pròrrogues forçoses i la reversió de béns de Mina Pública d’Aigües de Terrassa. Sobre el primer tema, exposen que entenen que l’aplicació de les pròrrogues forçoses «ha obeït a la negació sistemàtica i reiterada de donar la informació requerida, negativa que no tenia més objecte que entorpir el procés de recuperació d’una concessió ja caducada i que tenia com a objectiu provocar la suspensió cautelar del canvi de gestió aprovat pel Ple municipal amb tots els informes corresponents». Consideren que la determinació d’aplicar aquestes pròrrogues forçoses «ha permès garantir la cobertura d’un servei bàsic al municipi sense menystenir ni perjudicar l’equilibri financer del servei».

Amb el segon cas, el de la reversió, des de Taula de l’Aigua tampoc comparteixen els postulats del senyor Heras  i que copia l’auto de la jutgessa. «Entenem i  compartim que l’escrit de la concessió determina la inutilitat i, per tant, la necessitat de la reposició de la xarxa …y de los defectuosos de la red distribuidora, o sea, la «Mina Pública de aguas de Tarrasa«.

Consideren que «qualsevol adquisició destinada a l’abastament de la ciutat entrava dintre dels paràmetres signats a la concessió “cubrir los gastos todos de personal y material del Servicio, el entretenimiento y mejora de instalaciones y todos los demás que la explotación origine, a cual efecto el Ayuntamiento otorgue por durante setenta y cinco años al recurrente…” Així, comparteixen els arguments presentats per l’Administració en la interpretació del reflectit a l’escriptura de concessió del servei del 1941.

En aquest sentit, manifesten que “el retorn de la fi d’una concessió al seu legítim propietari, en aquest cas l’Ajuntament, hauria de ser un procés normal i fàcil. Però quan l’empresa concessionària és un ‘monstre’ més poderós que el propi Ajuntament, amb una capacitat i experiència immensa de litigar als jutjats, això pot complicar-se, que és el que ha passat”. Insisteixen que es fa imprescindible que la ciutat recuperi la governança de l’aigua. I això vol dir, segons exposen, continuar construint l’empresa pública amb tot el seu significat, que es compleixi el seu lema: “Ara, l’aigua de Terrassa és de Tothom”. També vol dir, afegeixen, «posar a l’abast de la ciutadania, dia rere dia, tota la informació i els elements de judici que permetin a totes les persones de la ciutat ser partícips de la recuperació d’un servei essencial que li pertany».

Afirmen que entenen la situació que va donar peu als actuals contractes amb Mina, però que avui consideren que «es fa del tot imprescindible complir amb els acords amb aquesta empresa, però amb els objectius clars i posant tots els mitjans per assegurar que no es produeixin més ‘pròrrogues forçoses’.

Finalment, la Taula de l’Aigua manifesta el seu suport al serveis jurídics de l’Ajuntament i al treball fet. Insisteixen a demanar a l’Ajuntament que «es camini de manera ferma cap a la lliure concurrència en tots els contractes, i s’acabi el més aviat possible amb un pacte de dubtós benefici per a la ciutadania». Finalment, demanen a l’Ajuntament que posi en marxa un pla de comunicació per informar a la població del que està passant i del que s’està fent.