La Taula de l’Aigua ha emès un comunicat en relació a la sentència en primera instància de les pròrrogues forçoses i la reversió de béns de Mina Pública d’Aigües de Terrassa. Sobre el primer tema, exposen que entenen que l’aplicació de les pròrrogues forçoses «ha obeït a la negació sistemàtica i reiterada de donar la informació requerida, negativa que no tenia més objecte que entorpir el procés de recuperació d’una concessió ja caducada i que tenia com a objectiu provocar la suspensió cautelar del canvi de gestió aprovat pel Ple municipal amb tots els informes corresponents». Consideren que la determinació d’aplicar aquestes pròrrogues forçoses «ha permès garantir la cobertura d’un servei bàsic al municipi sense menystenir ni perjudicar l’equilibri financer del servei».
Amb el segon cas, el de la reversió, des de Taula de l’Aigua tampoc comparteixen els postulats del senyor Heras i que copia l’auto de la jutgessa. «Entenem i compartim que l’escrit de la concessió determina la inutilitat i, per tant, la necessitat de la reposició de la xarxa …y de los defectuosos de la red distribuidora, o sea, la «Mina Pública de aguas de Tarrasa«.
Consideren que «qualsevol adquisició destinada a l’abastament de la ciutat entrava dintre dels paràmetres signats a la concessió “cubrir los gastos todos de personal y material del Servicio, el entretenimiento y mejora de instalaciones y todos los demás que la explotación origine, a cual efecto el Ayuntamiento otorgue por durante setenta y cinco años al recurrente…” Així, comparteixen els arguments presentats per l’Administració en la interpretació del reflectit a l’escriptura de concessió del servei del 1941.
En aquest sentit, manifesten que “el retorn de la fi d’una concessió al seu legítim propietari, en aquest cas l’Ajuntament, hauria de ser un procés normal i fàcil. Però quan l’empresa concessionària és un ‘monstre’ més poderós que el propi Ajuntament, amb una capacitat i experiència immensa de litigar als jutjats, això pot complicar-se, que és el que ha passat”. Insisteixen que es fa imprescindible que la ciutat recuperi la governança de l’aigua. I això vol dir, segons exposen, continuar construint l’empresa pública amb tot el seu significat, que es compleixi el seu lema: “Ara, l’aigua de Terrassa és de Tothom”. També vol dir, afegeixen, «posar a l’abast de la ciutadania, dia rere dia, tota la informació i els elements de judici que permetin a totes les persones de la ciutat ser partícips de la recuperació d’un servei essencial que li pertany».
Afirmen que entenen la situació que va donar peu als actuals contractes amb Mina, però que avui consideren que «es fa del tot imprescindible complir amb els acords amb aquesta empresa, però amb els objectius clars i posant tots els mitjans per assegurar que no es produeixin més ‘pròrrogues forçoses’.
Finalment, la Taula de l’Aigua manifesta el seu suport al serveis jurídics de l’Ajuntament i al treball fet. Insisteixen a demanar a l’Ajuntament que «es camini de manera ferma cap a la lliure concurrència en tots els contractes, i s’acabi el més aviat possible amb un pacte de dubtós benefici per a la ciutadania». Finalment, demanen a l’Ajuntament que posi en marxa un pla de comunicació per informar a la població del que està passant i del que s’està fent.
