Entradas

La biblioteca del Districte 7 guanya 285.000 euros en el pressupost del 2025

/0 Comentarios/en , , , /por

L’Ajuntament traurà 285.000 euros d’inversió per al 2025, del projecte per a la biblioteca del Districte 5, a l’Avinguda Béjar, i els invertirà en el projecte de la biblioteca del Districte 7, a Can Parellada-Les Fonts.

La Comissió extraordinària de Serveis Generals i Govern Obert aprova aquesta esmena presentada pel mateix Govern al projecte general de pressupostos que en el pròxim Ple Extraordinari de divendres comptarà amb els vots en contra de Vox i l’abstenció del PSC i el PP. Un canvi en l’annex d’inversions plurianuals que no han d’afectar l’execució dels dos projectes, ja que ho ha permès la millor redistribució d’una partida retinguda de 3,7 milions, de la qual en queden alliberats 1,8 milions que se sumen al pressupost del 2024.

En aquest sentit el pressupost experimenta una variació a l’alça de 1,3 milions d’euros que en inversions aniran destinades a la rehabilitació de La Masia Els Bellots, a l’Alberg Municipal i a la renovació de la gespa artificial i de vestuaris d’alguns equipaments esportius.

Els aparcaments soterrats apujaran les tarifes un 3,5 per cent

/0 Comentarios/en , , /por

L’Ajuntament aprovarà en el pròxim ple un augment general del 3,5 per cent dels preus pels aparcaments soterrats. Aquesta proposta inclou tots els aparcaments de la ciutat, tant els que gestiona Egarvia com els que comercialitza SATSA.

L’augment, que en general és similar al de l’any passat, afecta els aparcaments del Vapor Ventalló, l’Avinguda Barcelona, el de Lluís Companys, la plaça del Progrés, Primer de Maig, Doctor Robert, plaça Vella i Raval de Montserrat. L’any passat els increments van oscil·lar entre el 2 i el 9 per cent, depenent de la rotació o els abonaments.

Pel que fa a les tarifes pel sector del taxi, junt amb la comissió de preus de Catalunya, es proposa un augment del 2,6 per cent en la contractació del transport privat, una rebaixa de més de 2 punts respecte de l’any anterior.

D’altra banda, la Comissió Informativa de Territori i Sostenibilitat ha tractat el pressupost del Departament per a l’any que ve que puja als 92,9 milions d’euros, uns 7,5 milions més que l’actual exercici.

En seguretat es destinen 2,5 milions, 500.000 euros en mitjans materials i la resta en recursos humans. En inversions i manteniment de la via pública es destinen 10,5 milions per a la construcció del Parc de la República i la Biblioteca del Districte 5, entre d’altres projectes. En neteja i residus s’invertiran 2,7 milions.

Pel que fa als fons Next Generation, l’aportació municipal és per aquest any de 5 milions d’euros que, junt amb els 3,9 milions d’Europa, milloraran l’accessibilitat de ponts i places.

L’empresari David Garrofé impulsa un edifici d’oficines prop del sincrotró Alba

/0 Comentarios/en , /por

L’empresari terrassenc, David Garrofé, impulsa al Parc de l’Alba de Cerdanyola on hi ha l’accelerador de partícules, el sincrotró, la construcció d’un edifici sostenible per a oficines i laboratoris d’innovació. En una cèntrica parcel·la de 3.000 metres quadrats, s’hi farà un edifici de 7.400 metres quadrats que donarà feina a unes 500 persones. L’edifici que compartirà espai amb el centre de dades de Caixa Bank i empreses tecnològiques o de cosmètica entre d’altres, vol ser la pedra angular d’un polígon que ofereix altes prestacions de serveis a les empreses que s’hi instal·len.

Aquesta serà la primera edificació que es fa a la zona després d’una paràlisi d’anys, en un Parc tecnològic de 800.000 metres quadrats que encapçala el sincrotró Alba. L’edifici es beneficia d’un recent aprovat Pla Director que desencalla l’actual paràlisi del polígon. Amb una inversió d’uns 18,5 milions d’euros, el centre podria començar a funcionar l’estiu del 2024, un cop l’ocupació arribi en els pròxims mesos al 65 per cent. D’altra banda David Garrofé treballa en d’altres projectes, aquest cop vinculats a la seva ciutat, Terrassa.

Garrofé 1Garrofé 2

L’Ajuntament opta a 7,7 milions per impulsar les Zones de Baixes Emissions (ZBE)

/0 Comentarios/en , , /por

Nou pas en la implantació de les Zones de les Baixes Emissions en municipis de més de 50.000 habitants com Terrassa, previstes per al 2023. L’Ajuntament ultima un Decret pel requeriment del Ministeri, i poder optar així a la segona convocatòria de les ajudes europees Next Generations. Si a la primera convocatòria Terrassa va aconseguir 8 milions d’euros que s’invertiran a partir del gener en remodelar nombrosos carrers del centre, ara se n’esperen 7,7 milions més, per avançar en la reducció d’emissions contaminants a l’atmosfera.

Un projecte delimitat pel passeig 22 de juliol, el Parc de Vallparadís, la carretera de Montcada i el carrer Faraday i que entre d’altres mesures de promoció i difusió per a la reducció de la contaminació, contempla una consulta ciutadana. L’elaboració d’una ordenança coordinada i similar a la d’altres ciutats de l’Arc Metropolità, ha de permetre avançar en el ferm compromís de reduir la contaminació en àrees urbanes i acostar-se als estàndars europeus.

L’Euro compleix 20 anys

/0 Comentarios/en , , /por

El primer de gener del 2019 es van complir els 20 anys del naixement de l’euro. Aquest 2022 se celebren dues dècades de l’entrada en circulació de la moneda europea. De fet, ja fa 3 anys que es van complir els 25 de funcionament d’un incipient mercat interior únic, de la llavors Comunitat Europea. Segons l’últim baròmetre, un 70 per cent dels europeus creuen que l’euro és un fet positiu tot i que un petit percentatge NO considera que sigui bo per al seu país.

En principi a l’euro s’hi van sumar 12 estats membres de la Comunitat Europea. Ara, utilitzen la moneda comuna 19 estats adherits, amb 341 milions d’habitants i una renda global que representa el 19% del PIB mundial. Sigui com sigui l’adaptació d’una moneda única per al continent europeu, volia fer front a la resta de monedes potents com el dòlar, adaptant polítiques econòmiques comunes i acabant amb les famoses devaluacions de cada país. Un costum força arrelat a Espanya amb la seva històrica pesseta.

Les economies de cada país han anat avançant amb una certa tutela dels bancs centrals i a costa de cedir una part de la sobirania econòmica de cada país. L’adaptació a l’euro va significar un canvi important per a les economies industrials de la comarca que ampliava així les garanties per ser més competitius de cara al mercat europeu. Ara, dues dècades després, gairebé ningú recorda la situació econòmica el 1999 quan l’atur era quatre punts més alt que ara, que un salari mitg ratllava els 1.300 euros o que un habitatge a la capital costava uns 100.000 euros. El sentiment popular dels primers temps de la moneda única és el d’un augment de preus fora de control.

En aquests 20 anys d’existència, l’euro ha passat per moments difícils com per la crisi mundial de Lehman Brothers, i s’han fet canvis importants per corregir les mancances inicials de disseny del sistema euro. Amb l’experiència dels rescats de Grècia, Portugal i Xipre i del rescat bancari espanyol i l’activisme del Banc Central Europeu, molts economistes asseguren que l’euro és avui més fort del que era quan es va crear fa 20 anys. Llàstima que les polítiques d’austeritat per evitar els dèficits excessius d’alguns membres de la zona euro, hagin donat lloc a un creixement més lent que el de l’economia mundial.

La Generalitat presenta a Terrassa el pressupost per a la vegueria de Barcelona

/0 Comentarios/en , /por

La Generalitat destina l’any vinent al Vallès Occidental més de 147,6 milions d’euros, un 17,4 per cent més que en el pressupost d’aquest exercici. D’aquests, gairebé 12 milions arribaran a Terrassa amb una inversió de 5,8 milions per a l’Hospital, com a inversió més destacada. El Govern destinarà la major part dels recursos al transports, la salut i l’ensenyament, en un intent per reactivar econòmica i socialment la sortida de la crisi de la pandèmia, des dels tres pilars de l’Estat del Benestar.

Així ho ha explicat aquest matí de divendres el Conseller d’Economia de la Generalitat al Museu de la Ciència i la Tècnica de Catalunya, davant de responsables polítics, empresaris i representants d’entitats socieconòmiques, per presentar per vegueries els grans números pressupostats per l’any vinent i que el Govern aprovarà en els pròxims dies.

En el capítol d’inversions, Terrassa també rebrà 426.000 euros pel Parc de Bombers, una inversió que serà més àmplia en els comptes del 2023 i el 2024. Les inversions també arribaran per a la rehabilitació i millora del Vapor Ros i el Vapor Cortès que rebran 409.000 i un milió d’euros respectivament. La vegueria de Barcelona és l’última on s’ha presentat el projecte de pressupostos per territoris, després de passar per les 8 vegueries restants de tot Catalunya.

Terrassa redueix el 80 per cent del consum energètic per la renovació de l’enllumenat

/0 Comentarios/en , , /por

En els darrers anys Terrassa ha renovat 29.000 punts de llum i els 365 quadres de l’enllumenat públic, dins el projecte Terrassa Energia Intel·ligent, el TEI. Un programa que ha permès reduir l’abocament a la ciutat de prop de 2 tones d’emissions de CO2 anuals. El TEI també ha fet avançar en el desplegament de la banda ampla municipal per a la futura implantació a tota la ciutat del wifi ciutadà.

Un projecte global de 25 milions d’euros que es pagarà en els pròxims 15 anys amb l’estalvi d’energia generat. Aquests són només alguns dels beneficis del projecte nascut ara fa 7 anys i que ara es va consolidant a la ciutat. Una iniciativa que permet implantar una energia més neta, intel·ligent, sostenible i eficient, en benefici de la qualitat de vida de les persones.

Una pàgina web permet consultar en temps real qualsevol punt de llum de la ciutat, el tipus de llumenera, l’eficiència energètica, les incidències o l’estalvi acumulat, també en els quadres de l’enllumenat. El TEI també ha permès avançar en la instal·lació de plaques fotovoltaiques en 12 edificis públics de la ciutat amb l’objectiu d’arribar a una producció anual de gairebé un milió de quilowatts hora i una reducció de 135 tones d’emissions de CO2 a l’atmosfera.

L’extensió de la xarxa de la banda ampla municipal assegura el desplegament de les tecnologies d’Internet de les coses que entre d’altres aplicacions ha permès instal·lar 24 sensors en els contenidors de vidre per millorar-ne la gestió.

El PSC vol que el superhàbit de l’Ajuntament es destini a habitatge, formació i petit comerç

/0 Comentarios/en , /por

El PSC proposa que el superhàbit d’uns 17 milions d’euros que l’Ajuntament aprovarà en el ple de dilluns, es destini a ampliar el parc d’habitatge públic de lloguer i a diferents programes de formació i ocupació i de reimpuls del petit comerç. Al ple de març arriba un expedient de crèdit extraordinari i un altre de suplement de crèdit per uns 17 milions d’euros, uns 12 dels quals provenen de la limitació de despesa de l’anterior mandat quan governava el PSC.

Els Socialistes considera que al menys 2,5 milions d’euros es destinin a polítiques d’habitatge. D’altra banda el PSC també demanarà complementar els ajuts que arribin d’altres administracions amb formació per a les persones aturades i evitar així que l’actual augment de desocupació esdevingui estructural.

Finalment els socialistes insten l’Ajuntament a liderar una plataforma digital de venda perquè el petit comerç pugui lluitar amb igualtat de condicions amb les grans distribuïdores per internet. Una forma de modernitzar el petit comerç que també passaria per a la formació específica pel sector i promoure vals descompte entre la ciutadania per dinamitzar el teixit comercial de la ciutat.