Entradas

Un article revela la migració històrica entre Tarragona i Terrassa

A principis del segle passat, en concret l’any 1915, el moviment migratori, més dones que no pas homes, de la demarcació de Tarragona a Terrassa, es caracteritza pel predomini dels del Camp de Tarragona, amb un 47,3 per cent, per damunt dels de les Terres de l’Ebre, que arriben al 30 per cent. Així ho diu en el capítol de les conclusions un estudi dels historiadors, Josep Maria Grau i Pujol i Armand Grau i Puig, recent publicat en la col·lecció Estudis de Constantí, «Immigració de la província de Tarragona a Terrassa (1915)».

Segons el document l’any d’arribada és un altre element significatiu perquè prop de la meitat es traslladen durant la primera dècada del 1900, en el context de la crisi agrícola i industrial en origen. El matrimoni indica si marxen amb parella formada o la cerquen a Terrassa. Segons el sexe, un 55,6 per cent dels homes es casen amb dones de la mateixa província, mentre que les dones immigrants ho fan en un 48,19 per cent.

L’ocupació principal dels migrants és en un 73,5 per cent en el sector secundari on predominen en un 60,8 per cent els jornalers. En segon lloc ve el sector terciari amb prop d’un 20 per cent. Els oficis dels esposos de les emigrants i els fills segueixen la mateixa tendència. L’informe dels historiadors conclou que el moviment migratori a Terrassa no és necessàriament definitiu, tal i com han contrastat amb el padró de 1894, és en bona part temporal abans de dirigir-se a d’altres ciutats.

En el document s’analitza la procedència geogràfica, la cronologia d’arribada, l’edat, l’estructura professional així com l’àmbit familiar. Josep Maria Grau i Armand Grau també són autors d’altres treballs sobre les diferents migracions històriques, sobretot centrats en els diferents destins que han hagut d’escollir els migrants de les comarques de Tarragona.

Prova pilot per acompanyar els processos de reagrupament familiar

El Servei de Ciutadania de l’Ajuntament de Terrassa ha celebrat dues sessions informatives per als terrassencs en procés de reagrupament familiar o que acaben d’aconseguir-lo. S’entén per reagrupament familiar la reunificació amb els familiars de primer grau per part d’una persona extracomunitària que ja té els permisos de treball i residència. La primera d’aquestes dues sessions va ser dimecres de la setmana passada al matí, mentre que la segona ha estat aquest dilluns a la tarda, en tots dos casos a la sala d’actes de la Biblioteca Central. Els assistents han rebut informació general de la ciutat i han pogut preguntar i resoldre dubtes sobre el dia a dia a Terrassa, especialment els relacionats amb els serveis municipals. En tractar-se d’una prova pilot, el Servei de Ciutadania haurà de decidir si manté aquest sistema en futures ocasions o passa a un servei individualitzat.

Aquesta prova pilot ja s’estava preparant l’any passat quan va irrompre la pandèmia, una crisi sanitària que també ha obstaculitzat molts processos de reagrupament familiar iniciats l’any passat i encara pendents de concloure.

Segons dades de l’Ajuntament, la gran majoria de terrassencs que han demanat el reagrupament familiar durant l’últim any són d’origen marroquí: el 72’9% de peticions es corresponen al país nord-africà. En segona posició i a molta distància hi trobem el Pakistan, amb el 8’5% de sol·licituds.

Terrassa Sense Murs celebra una jornada per donar veu als joves migrants

Terrassa Sense Murs ha organitzat aquest dissabte la jornada “Joves migrants: estigmes, racisme i fronteres”. L’Espai Bit, a la Masia de Ca N’Anglada, ha estat l’escenari de tot un seguit d’activitats que han aplegat una cinquantena d’assistents. La jornada, presentada en àrab i en català, ha arrencat a les onze del matí amb un diàleg de dues hores entre el president de l’Associació Noves Vies, Albert Parés, la investigadora de dispositius de racisme institucional Ainhoa Nadia i l’antropòloga Núria Empez. Tot seguit, ha sigut el moment d’escoltar els testimonis del joves del Centre Residencial d’Acció Educativa Lledoners, incloent una exposició artística sobre el trajecte migratori. L’objectiu de la jornada era el de crear un nou espai per tractar una qüestió, la dels joves migrants, que des de diversos sectors es vincula erròniament a delinqüència, sense tenir en compte ni les dades reals ni la veu dels mateixos joves.

Tot plegat ha acabat, després de dinar un cuscús en germanor, amb un debat sobre propostes d’acció i autoorganització. La intenció de Terrassa Sense Murs és que la jornada de dissabte tingui continuïtat en futures accions per determinar.

Els projectes en ciutadania centren la trobada entre Alfredo Vega i Oriol Amorós

L’alcalde de Terrassa, Alfredo Vega, acompanyat de la tinent d’alcalde de l’àrea de Drets Socials i Serveis a les Persones, Eva Candela; el regidor de Ciutadania, Adrián Sánchez; i la regidora de Serveis Socials, Gracia García; s’ha reunit aquest dimarts amb el secretari d’Igualtat, Migracions i Ciutadania de la Generalitat de Catalunya, Oriol Amorós, per parlar sobre els projectes en matèria de Ciutadania que s’impulsen des de l’Ajuntament de Terrassa. La reunió ha tingut lloc a la seu d’Alcaldia.

[Font imatge: Ajuntament]