Entradas

Vicenç Villatoro deixa la direcció de Memorial Democràtic

El periodista i escriptor terrassenc Vicenç Villatoro ha comunicat la voluntat de renunciar al càrrec de director de Memorial Democràtic. Les motivacions de la decisió responen a raons “estrictament personals, relacionades amb la voluntat de dedicar-se plenament a tasques periodístiques i de creació literària”.

La consellera de Justícia i presidenta de la Junta de Govern del Memorial Democràtic, Lourdes Ciuró i Buldó, proposarà els propers dies al Govern de la Generalitat el nomenament d’Enric Pujol i Casademont com a nou director de Memorial Democràtic. Així ho ha comunicat aquest dilluns la consellera a la Junta del Memorial, una decisió que ve derivada de la voluntat de Vicenç Villatoro i Lamolla de ser rellevat al capdavant d’aquesta institució.

Lourdes Ciuró ha volgut agrair a Vicenç Villatoro “la feina realitzada durant aquest temps com a director del Memorial” i ha manifestat “la voluntat de continuar comptant amb la seva col·laboració en futures activitats”. La consellera de Justícia ha expressat a la Junta de Govern del Memorial que Enric Pujol i Casademont, fins ara director del Museu Memorial de l’Exili (MUME) de La Jonquera, serà un “excel·lent director del Memorial Democràtic pel seu coneixement de la institució, per la seva trajectòria com a historiador i per la seva trajectòria en l’àmbit de les polítiques de la memòria”.

Per la seva banda, Villatoro ha agraït, en una comunicació als membres de la Junta de Govern del Memorial, “el suport i la confiança de tots els seus membres, en aquest període en el qual he estat al capdavant del Memorial i que ha estat per a mi enormement intens i satisfactori”. També ha fet un agraïment a la consellera de Justícia, a la Direcció General de Memòria Democràtica i a tot l’equip humà del Memorial Democràtic, per “la seva feina, dedicació i professionalitat, a més del tracte humà, que mereixen la millor valoració”.

El Memorial Democràtic és una institució que té com a missió la recuperació, la commemoració i el foment de la memòria democràtica a Catalunya entre 1931 i 1980. Aquest període històric comprèn la Segona República, la Guerra Civil, la dictadura franquista i transició a la democràcia.

Arriba a Terrassa la mostra itinerant amb imatges de la proclamació de la República arreu del país

Una imatge poc nítida amb les autoritats locals al balcó de l’Ajuntament, és l’única que es té de la proclamació de la Segona República a Terrassa l’abril de 1931. Forma part de l’exposició itinerant ‘Tres dies d’abril’, produïda pel Memorial Democràtic arran dels 90 anys d’aquell moment històric, i que es pot veure al pati de la Casa Alegre fins el dia 24.

A banda d’aquesta fotografia del Raval que es conserva a l’Arxiu Tobella, a la mostra n’hi una seixantena més, tant de l’anunci en altres ajuntaments catalans com d’escenes de celebració popular entre el 14 i el 17 d’abril del 31.

La inauguració de l’exposició ha estat el primer acte de Vicenç Villatoro com a president del Memorial Democràtic.

Paral·lelament, a l’interior de la Casa Alegre es posa en valor la gran taula del menjador com a peça simbòlica de la República. I és que en aquesta taula es va reunir un dels darrers consells de Ministres d’aquest període. A aquella època el moble era a la Torre Salvans, a La Barata, on el president Manuel Azaña havia fixat la residència al 1938. La taula, juntament amb un plafó que la contextualitza, formen part de l’espai expositiu ‘La República a l’ombra’, emmarcada en una iniciativa de la Diputació que recorre 25 museus del país, amb aportacions d’objectes locals.

Les dues mostres posen fi als actes que s’han organitzat a la ciutat des de l’abril en motiu dels 90 anys de la proclamació de la República.

Proclamació de la República des del balcó de l’Ajuntament (Arxiu Tobella / Arxiu Municipal de Terrassa)

Extrem de la taula on es va celebrar un dels darrers consells de ministres de la República i el plafó ‘La República a l’ombra’

Plafons de l’exposició ‘Tres dies d’abril’, produïda pel Memorial Democràtic

Plafons de l’exposició ‘Tres dies d’abril’, produïda pel Memorial Democràtic

El Memorial Democràtic instal·larà 11 llambordes Stolpersteine a Terrassa

El Memorial Democràtic preveu instal·lar, entre maig i desembre d’aquest any, 119 llambordes Stolpersteine a Catalunya en record dels deportats als camps de concentració nazis. Són les peces artístiques urbanes creades per l’artista alemany Gunter Demnig. Es col·loquen al davant de la darrera residència que va tenir la persona en llibertat. Del total, a Terrassa se’n col·locaran 11.

La instal·lació d’aquesta nova remesa de llambordes començarà aquest divendres 7 de maig a Roses  amb la col·locació de la peça en record del veí de la població deportat Ermengol Romañach. L’endemà, dissabte 8 de maig, s’instal·laran llambordes a Vilanova i la Geltrú, Sant Cugat del Vallès i Agullana.

El cens del Memorial Democràtic identifica una trentena de terrassencs deportats pel nazisme

El Memorial Democràtic de la Generalitat de Catalunya acaba de publicar el cens “Deportats catalans i espanyols als camps de concentració nazis”. Es tracta de la base de dades de deportats pel nazisme més completa de l’Estat amb un total de 9.161 persones registrades, de les quals n’hi ha unes 2.000 de catalanes.

El cens recull l’estada als camps de concentració i extermini, però també la trajectòria anterior dels deportats, i en alguns casos, la posterior. Això permet la reconstrucció de les biografies, des de l’exili fins a la deportació i posterior alliberament, en cas d’aconseguir sobreviure a l’holocaust. El cercador també permet conèixer quantes persones d’un municipi concret van ser deportades a un camp de concentració, així com combinar diferents cerques. En aquest cas, a l’arxiu hi apareixen un total de 30 resultats pel que fa als deportats que van tenir alguna relació amb Terrassa, dels quals una vintena van néixer a la ciutat.

Per elaborar aquesta base de dades s’han fet servir els arxius de la major part de camps nazis, entre els quals Auschwitz, Mauthausen, Buchenwald, Ravensbrück i Treblinka, així com l’arxiu de la International Tracing Service o la llista feta pel deportat Joan De Diego, a més d’informació extreta d’obres de referència sobre la deportació. Actualment hi ha 200 registres de deportats més pendents de revisió que s’incorporaran properament al cens, que s’anirà actualitzant de manera constant i creixerà amb els resultats de noves recerques.

Aquest és el resultat d’un projecte de recerca liderat pel Memorial Democràtic amb la col·laboració de l’Amical de Mauthausen i la Universitat Pompeu Fabra. La publicació del cens coincideix amb la commemoració dels 75 anys de l’alliberament de Mauthausen, el 5 de maig de 1945, un fet històric que Canal Terrassa TV rememorava ara fa pocs dies amb el testimoni de l’últim supervivent de l’Estat.