La historiadora i escriptora Assumpta Montellà, i una delegació de la Coral de l’Institut Torre del Palau, han presentat a l’alcalde de Terrassa, Jordi Ballart, aquest dijous, un projecte relacionat amb la memòria històrica. Aquesta iniciativa s’inscriu en el 80è aniversari del desembarcament de Normandia.
En la trobada han estat acompanyats de la tinenta d’alcalde de Participació, Qualitat Democràtica i Drets Humans, Meritxell Lluís; i del tinent d’alcalde de Promoció Econòmica i Educativa, Joan Salvador.
[Fotos: Ajuntament de Terrassa]
00adminadmin2023-09-21 00:00:002023-09-21 00:00:00Assumpta Montellà i el Torre del Palau presenten a l’alcalde un projecte de memòria històrica
La nova Llei de Memòria Democràtica insta a les adminsitracions públiques a revisar d’ofici o retirar la concessió de reconeixements i honors a persones lligades a la dictadura franquista. Això ha fet posar a l’Ajuntament sobre la taula una sèrie de distincions per veure què cal fer amb elles. Per això ha convocat un debat obert al Centre d’Estudis Històrics de Terrassa per tenir un punt de partida.
A la taula rodona hi han participat historiadors, que són els encarregats de posar context cadascuna de les distincions. La idea és debatre sobre el reconeixement més que no pas sobre la persona.
Dins el Centre d’Estudis Històrics hi ha una posició majoritària partidària de retirar aquestes distincions. La decisió final, però, serà una decisió política.
Terrassa ha anat retirant amb els anys aquells símbols franquistes més evidents, com el monument als caiguts del Passeig Comte d’Ègara. L’Ajuntament ha posat ara a debat, entre d’altres, distincions com la medalla d’or a l’alcalde Josep Clapés, la medalla del mèrit esportiu a Joan Antoni Samaranch, el nom de l’avinguda Abat Marcet i les referències a Alfons Sala, com el retrat de saló de plens o la placa del carrer Puig Novell.
00adminadmin2022-11-25 00:00:002022-11-25 00:00:00Els honors i distincions franquistes de la ciutat, a debat
La Llei de Memòria Democràtica aprovada pel Senat a principis d’octubre reconeix per primera vegada que hi ha unes víctimes (particulars, entitats, organitzacions i partits polítics) i uns béns espoliats pel règim franquista.
La norma anirà acompanyada d’un reglament que concretarà com s’han de reparar moralment les persones i com restituir les propietats. Entrarà en vigor quan es publiqui al BOE i el reglament l’ha de redactar una comissió tècnica en un termini de 12 mesos.
El secretari d’estat de memòria democràtica, Fernando Martínez López, s’ha compromès amb la Federació d’Ateneus de Catalunya (FAC) a gestionar el retorn dels 11 ateneus que aquesta entitat té documentats.
La regidora de Memòria Històrica, Ona Martínez, confia que quan es faci el llistat dels béns espoliats pel franquisme a Terrassa figuri el local de la Fraternitat Republicana, és a dir, la Casa del Poble. Però encara no està definida com serà aquesta reparació.
Martínez espera que l’immoble sencer, (el que queda, perquè es va enderrocar l’edifici per motius de seguretat i només es manté dempeus la façana), sigui retornat a Esquerra Republicana de Catalunya (la successora de Fraternitat Republicana) i, en general, a la ciutat.
S’haurà de fer un debat, diu, per definir-ne els usos a mig o llarg termini però una plaça pública o un espai obert a tothom i de memòria històrica, podria ser una bona solució.
Aquest nou espai hauria de recordar la importància que va tenir la Casa del Poble durant la 2a República o la Guerra Civil, per exemple, afegeix.
Martínez diu que la norma fa passes molt importants aconseguides en les negociacions (com és el reglament). També és clau que es declarin nuls els judicis, els orgues judicials i les sentències del règim i que reconegui que hi va haver persecució de les cultures catalana, basca i gallega, entre altres. Però assenyala que es queda curta. Hauria de derogar, diu, l’amnistia del 77 i jutjar aquells qui van cometre els crims.
Imatge del blog d’en Bernat Pizà
Imatge del blog d’en Bernat Pizà
Imatge del blog d’en Bernat Pizà
Imatge del blog d’en Bernat Pizà
Imatge del blog d’en Bernat Piza
Imatge d’arxiu
Estat actual de la Casa del Poble
00adminadmin2022-10-18 00:00:002022-10-18 00:00:00La nova Llei de Memòria Democràtica hauria de retornar la Casa del Poble a ERC però encara no s’ha concretat com
Pablo Gómez, històric activista de Les Arenes, ha estat el protagonista de la ruta organitzada per l’Ateneu Terrassenc aquest cap de setmana. L’encarregat de l’activitat ha estat Ferran Peña (amb la col·laboració de Joan Tamayo) que ha guiat el grup de persones participants per diferents indrets del barri, seguint la trajectòria vital i social del líder veïnal.
Pablo Gómez va néixer el 1935 a Santa Cruz de Mudela, Ciudad Real, i als tretze anys va arribar a Terrassa. De seguida es va embrancar en els afers d’un barri en construcció. Va fundar el club de futbol de Les Arenes, va promoure la Festa Major del barri, va posar en marxa una escola d’adults, es va implicar en l’associació veïnal i va impulsar la construcció del seu local. Més endavant va crear la Mutualitat de Les Arenes i de la seva tenacitat en va sorgir l’actual Comissió de Rieres. Avui, amb 87 anys, viu encara a la casa que es va construir , la tercera que es va aixecar al barri.
Pablo Gómez va rebre la Medalla d’Honor de la Ciutat el juny de l’any passat en homenatge per la seva trajectòria i dedicació a la lluita veïnal durant més de 50 anys. El 1995 va ser nomenat Terrassenc de l’Any pel Centre Cultural El Social.
00adminadmin2022-07-19 00:00:002022-07-19 00:00:00L’històric activista veïnal Pablo Gómez, protagonista d’una ruta de l’Ateneu Terrassenc
La recuperació de la memòria històrica ha servit aquest dilluns per tornar a reunir a una família amb alguns dels seus membres d’Uruguay i, alhora, per fer reviure el record de dos bons amics terrassencs. L’Àngel Olivares i l’Antonio Martínez van passar en pocs anys de ser veïns del mateix carrer a ser pràcticament germans. I és que, després de quedar-se orfe, l’Àngel va ser acollit per la família de l’Antonio poc abans que tots dos marxessin a lluitar al front de la Guerra Civil. Els seus camins es van separar quan van ser capturats pels nazis a la línia Maginot. Posteriorment, però, s’acabarien retrobant a l’infern de Mauthausen, on hi van estar internats fins l’alliberament del camp de concentració.
Per tal que records com aquest no caiguin en l’oblit, des del passat octubre ja s’han col·locat a Terrassa un total de 22 stolpersteine. D’aquesta manera, la memòria històrica deixa marcada la seva empremta en els carrers de la ciutat. L’acte de cloenda d’aquest primer any de projecte ha tingut lloc a l’Institut Montserrat Roig, on un grup d’alumnes ha interpretat el Cant dels Ocells. En total, uns 70 terrassencs, combatents republicans, van ser deportats i empresonats als camps nazis. El projecte Stolpersteine preveu una llamborda de record per a cadascun d’ells.
00adminadmin2022-05-30 00:00:002022-05-30 00:00:00Les dues últimes Stolpersteine d’aquest curs rememoren una gran història d’amistat
Una lluitadora per la revolució social, una jove rebel, un exemple d’empoderament i una referent femenina. Així és Teresa Torrelles Espina, una antiga regidora de l’Ajuntament i militant de la CNT. La historiadora Teresa Rodríguez ha presentat el llibre biogràfic de Teresa Torrelles, una lluitadora per la revolució social, a l’arxiu històric de la ciutat.
La jove rebel, com ha estat definida per la seva neta, va estar molt implicada a la ciutat. Va arribar per treballar a la indústria tèxtil, però va acabar formant part de la història de la ciutat. Estava implicada en tots els moviments sindicalistes i feministes, fet que la va portar a exiliar-se a Occitània.
En la memòria de la ciutat perduren les dones com la Teresa i gràcies a la seva valentia, al seu empoderament i a la seva determinació, Terrassa és més feminista. Ona Martínez, tinent d’alcalde, ha recordat que les dones que hi són ara, hi són gràcies a elles. Referents per Terrassa, però també per les dones d’ahir i les d’avui.
00adminadmin2022-04-28 00:00:002022-04-28 00:00:00Presentació del llibre biogràfic de l’activista i regidora Teresa Torrelles
Aquest 24 de gener del 2022 s’han complert 45 anys de la matança per part d’un grup feixista, dels advocats d’un despatx laboralista d’Atocha, a Madrid. Per quart any consecutiu, Terrassa se suma a la commemoració d’aquell atemptat que va representar un cop molt dur per als lluitadors per la democràcia i pels drets dels treballadors.
Aquest dilluns una nodrida representació social i institucional, han fet un minut de silenci i una ofrena floral a la placa que recorda aquests fets, davant el sindicat de Comissions Obreres. L’any 1977 un grup d’extrema dreta va entrar a l’edifici del carrer Atocha on un grup d’advocats laboristes s’enfrontaven a les restes de la dictadura franquista.
Els trets indiscriminats van matar cinc advocats i van ferir a quatre persones més. Comissions Obreres rescata aquell atemptat per a la Memòria Històrica, per produir-se en uns moments determinants per al diàleg i la democràcia. L’acte ha acabat amb el cant de la Internacional i d’Els Segadors.
00adminadmin2022-01-24 00:00:002022-01-24 00:00:00Ofrena floral pels advocats assassinats d’Atocha ara fa 45 anys
Aquest dissabte el barri de Ca n’Anglada ha estat protagonista del projecte impulsat per Òmnium (Re)voltes. Prenent com a punt de partida la Masia de Ca n’Anglada, al voltant de 40 participants han seguit en grup una passejada guiada per recuperar la memòria històrica del barri.
El mètode? La difusió de veus de veïns i veïnes així com de diferents entitats que s’hi han sumat, com ara l’Associació Veu Pròpia, l’Associació Casal Gent Gran de ca n’Anglada o l’Associació Cultural Musulmana.
El recorregut preveia diverses aturades, com la visita a la Mesquita construïda en un antic edifici industrial o la Plaça de Catalunya, on s’ha fet un concert organitzat per l’Escola de Música de l’Associació Manantial de Vida.
D’entre els assistents i participants es podria destacar la intervenció de Pepe Ruíz, molt implicat al barri, qui ha aprofitat la seva intervenció per reivindicar més recursos i millores a Ca n’Anglada. El barri té més de 13,000 habitants i, originàriament, estava formada per cases construïdes pels emigrants que s’hi van desplaçar majoritàriament provinents d’Andalusia i Extremadura.
00adminadmin2021-11-27 00:00:002021-11-27 00:00:00La (Re)volta a Ca n’Anglada permet recuperar la memòria històrica del barri
Els dies 22 i 29 de novembre el Cinema Catalunya acollirà el primer cicle Cinema i Deportació. De fet, la iniciativa s’inscriu en el conveni entre l’Ajuntament de Terrassa i l’Amical de Mauthausen. A més, l’acord té la finalitat d’impulsar activitats de caràcter divulgatiu i pedagògic.
Ambdues sessions seran a les 19.30 h. Les entrades, que seran gratuïtes, per tant, s’han de demanar prèviament a través de la plataforma Entrapolis.
La programació ha estat organitzada per l’Ajuntament de Terrassa, a través del programa de Memòria Democràtica, organitza aquest mes de novembre e, juntament amb l’Amical de Mauthausen i la Xarxa de municipis Mai Més. A més, compta amb el suport de la Diputació de Barcelona.
Memoria de las cenizas
En primer lloc, dilluns, 22 de novembre es projectarà Memoria de las cenizas, d’Eduardo Montero. Destaca que, la producció de 2012 que compta amb la col·laboració amb la Fundación José Saramago, l’Amical de Mauthausen i l’Asociación para la Recuperación de la Memoria Histórica. La pel·lícula tracta sobre els més de 1.500 andalusos que van ser deportats als camps d’extermini nazis, dels quals un miler hi van morir. Els supervivents van fer un jurament: dedicar les seves vides a recordar i honorar la memòria dels milions d’éssers humans assassinats en aquests camps.
Aquesta sessió compta amb la participació de la Coordinadora d’Entitats de Cultura Andalusa de Terrassa (CEAT). En acabar la projecció, tindrà lloc un cinema-fòrum. Es poden adquirir les entrades en aquest enllaç.
El hijo de Saúl
Finalment, es podrà veure El hijo de Saúl, de László Nemes. Serà dilluns, 29 de novembre. Es tracta d’una producció hongaresa de 2015, que esta ambientada durant el 1944 al camp d’extermini d’Auschwitz. Un presoner jueu hongarès, Saúl, membre dels «Sonderkommando» (encarregats de cremar els cossos dels presoners gasejats només arribats al camp i netejar les càmeres de gas), troba certa supervivència moral tractant de salvar dels forns crematoris el cos d’un nen que pren com a un fill. Les entrades es poden trobar aqui.
00adminadmin2021-11-18 00:00:002021-11-18 00:00:00El Cinema Catalunya acull aquest novembre el primer cicle de cinema sobre la deportació
La campanya per col·locar les llambordes stolpersteine per homenatjar a les víctimes de l’Holocaust nazi a la ciutat segueix en marxa.
I és que, aquest dimecres la regidora de Memòria Històrica, Ona Martínez, i la regidora del Districte 4, Jennifer Ramírez, han acompanyat els familiars i l’alumnat de l’Institut Can Roca a emplaçar les llambordes del record a tres víctimes del nacisme.
Concretament, s’han instal·lat al carrer del Comte Borrell, 67 on hi vivia Joan Gras Puigmartí, deportat el 1940 a Mauthausen. Va ser assassinat a Gusen, Àustria, el 21 de novembre de 1941. Posteriorment, les regidores i l’alumnat s’han desplaçat fins: carrer de l’Infant Martí, 125 on hi havia residit Josep Cirera Mayol, que va se deportat a Mauthausen el 1940. I el van assassinar el 9 de juliol de 1941, també a Gusen. Per últim, la comitiva ha anat fins al carrer de Galileu, 105 , darrera residencia de Ramon Pere Moragues, deportat el 1941 a Mauthausen. El seu assassinat va tenir lloc el 28 de setembre de 1941 a Hartheim, Àustria.
