Entradas

Una exposició recupera la memòria històrica LGTBI+

Són l’Alpe Conceptes i el Llucià Ainsa que divendres van participar de la visita guiada en l’estrena d’una exposició sobre la memòria històrica LGTBI+ a l’Alberg Vallparadís.

La mostra «Teníem por però calia sortir» és un recorregut pel passat recent del moviment d’alliberament sexual a Catalunya, a través de testimonis d’activistes, en la lluita pels drets LGTBI+. Entre les 14 històries n’hi ha de reconeguts lluitadors com Jordi Petit, Armand de Fluvià o Maria Giralt, entre d’altres experiències d’abusos que encara esperen reconeixement i reparació.

La mostra forma part del Festival Àlbum de fotografia contemporània i es podrà veure a l’alberg de l’Antic Poble de Sant Pere fins al 2 de desembre, amb experiències singulars que recorden que encara queden lluites pendents.

Isabel Marquès repassa 12 anys com a síndica en un acte a l’Ateneu Terrassenc

Isabel Marquès, exsíndica de Greuges de Terrassa, ha presentat dimarts el llibre en què recull la seva etapa a la institució. Memòria de mandat 2010-2022 és un document en què Marquès repassa la seva trajetòria de 12 anys al capdavant de la Sindicatura de Greuges de Terrassa. Una memòria de fets i esdeveniments que permeten entendre l’evolució d’aquesta institució en els darrers anys.

Isabel Marquès hi recull greuges i denúncies però també objectius de desenvolupament sostenible, protecció de drets humans o la creació del codi ètic de la Sindicatura, entre altres. Tot plegat per mostrar el desenvolupament de la Sindicatura sota el mandat de l’exsíndica.

La memòria fa propostes al nou síndic, Mustapha Ben el Fassi, perquè mantingui la lluita per aconseguir més personal. Clau, diu, per afrontar el gran volum de feina que implica la Sindicatura d’una ciutat com Terrassa.

Memòria de mandat 2010-2022 ha estat presentat a l’Ateneu Terrassenc. Els responsables de Baku, dissenyadors, i Júlia Álvarez, redactora de continguts de la memòria, també han estat presents a l’acte.

Memòria Síndica

Isabel Marquès, durant l’acte a l’Ateneu Terrassenc

 

Terrassa en Comú Podem debat la cultura i la memòria

Adequar la funcionalitat dels equipaments culturals a les necessitats de la ciutat o crear un premi literari de prestigi i econòmicament ben dotat. Són, doncs, algunes propostes en matèria cultural de Terrassa en Comú Podem. A La Coral de Prodis, la formació ha posat a debat la cultura i la memòria històrica. Ho ha fet amb dues de les candidates a la llista més emblemàtiques, Tessa Julià i Teresa Rodríguez.

La candidata de Terrassa en Comú Podem ha mostrat la preocupació pel fort creixement de Terrassa, que la pot convertir en una ciutat dormitori. Una ciutat que, diu Agnès Petit, «es mou per inèrcia i que s’hauria de repensar». Mentrestant, s’ha de donar més suport a sectors que van a l’alça, com el del cinema i les tecnologies, o millorar serveis que caracteritzen la humanitat com la cura a les persones.

Pel que fa a la memòria històrica, Terrassa En Comú Podem aposta per a la millora de la recerca i la difusió de resultats, de tot el que fa referència al passat històric del país.

El Pla de la Corneta acollirà el Memorial Marca d’aigua per les víctimes de la Riuada de 1962

A finals d’any Terrassa tindrà una escultura en record de les víctimes i de les persones que van patir la riuada del 1962. L’escultura és el Memorial Marca d’aigua, de l’artista visual Gabriel Verderi, i presidirà un espai emblemàtic dels aigüats, el Pla de la Corneta, a cavall entre els barris de Les Arenes, Montserrat i Torre-sana.

En una confluència de camins i en un espai que va quedar arrasat per les aigües desbocades. Un monument en memòria de les víctimes i que fa referència a la ciutat, les rieres i el temps. Memorial Marca d’Aigua és un projecte de Gabriel Verderi que s’ha presentat aquest dilluns a la Casa de l’Esport i que convida a la contemplació i a la reflexió. Consta d’una plataforma inclinada de ferro forjat on s’hi alçarà una estructura d’acer inoxidable com a símbol de les rieres i que jugarà amb els contrastos de la llum i les ombres.

Una escultura poètica que apel·la a la memòria i al record per fer front als nous reptes de futur. La construcció de l’escultura, a prop de l’homenatge al locutor de ràdio Joaquin Soler Serrano, coincideix amb la commemoració dels 60 anys de les riuades de 1962. Una peça per a la memòria i també la reivindicació que posa en alerta davant els desastres climàtics del futur.

Gadelrobles

Gadel i Robles porten ‘Les dones de la meva vida’ a la FACT

Elena Gadel i Marta Robles porten aquest diumenge a les sis de la tarda a la Factoria Cultural el seu espectacle Les dones de la meva vida, un muntatge que ha rebut molt bones crítiques i ha tingut bona acollida per part del públic en la seva gira. Les dones de la meva vida és una producció musical que, per primera vegada, uneix dues de les artistes més importants del moment.

Per una banda, la coneguda cantant i actriu Elena Gadel, amb diversos treballs discogràfics publicats com Delicada i protagonista de grans musicals com Cabaret o Mar i cel, entre molts d’altres. Actualment és una de les protagonistes de la sèrie de TV3 Com si fos ahir. Per l’altra part, Gadel s’acompanya d’una de les guitarristes de flamenc més importants de l’actualitat, l’andalusa Marta Robles. La guitarrista és la líder de Las Migas, un quartet femení que viatja per tot el món amb el seu flamenc valent i modern i amb les quals han estat nominades a un Latin Grammy. Segons Gadel i Robles, aquest nou espectacle amb un accent femení molt marcat “neix de la necessitat de donar llum a tantes i tantes dones que han enlluernat el camí fet fins ara”.

Les dues artistes fan renéixer, a guitarra i veu, cançons que han marcat les seves vides i el seu viatge musical, creades per dones. I recuperen les cançons de dones de discurs punyent i revolucionari. Dones que sacsegen a través del seu art. Petites joies per quedar-se a la memòria i a la pell també dels que observen. La veu de l’Elena, tan plena de matisos com potent i elegant. I la guitarra de la Marta, farcida de colors i detalls rics en expressió flamenca i, també, indefinibles en estil.

Les dones de la meva vida s’estrena a Terrassa aquest diumenge a les sis de la tarda a la FACT.

En cinc anys Terrassa podria tenir un vi amb Denominació d’Origen (DO)

En cinc anys Terrassa podria recuperar la producció de la vinya i fins i tot comercialitzar una varietat de vi local propi amb Denominació d’Origen. Aquesta és la previsió de l’Ajuntament que ha iniciat els tràmits per treure a concurs públic una finca d’1,6 hectàrees a la zona de Mossèn Homs, a l’Anella Verda.

Mentrestant i en resposta a la crida per recuperar la varietat de raïm «el terrassenc», l’Ajuntament ha rebut diverses geolocalitzacions de l’entorn natural de varietats de vinyes. Unes mostres que s’han fet analitzar per l’Institut Català de la Vinya i el Vi. A mitjans del segle XIX quan la vinya representava el 70 per cent de les terres de conreu a Terrassa hi havia fins a sis varietats de raïm.

En negres es conreaba el sumoll, la garnatxa i el terrassenc. I en les varietats de blancs el picapoll, el macabeu i el trobat blanc. Les varietats del terrassenc i el trobat blanc, estan pràcticament perdudes i s’han de recuperar. La finca té una capacitat per a 4.500 ceps que amb tots els tractaments i després de 50 anys podria tornar a donar fruits el 2026. Es tracta d’un impuls per recuperar la memòria, la història, la identitat i el patrimoni agrícola i que la producció de la vinya i el vi esdevingui també una forma més d’activitat econòmica dins l’Anella Verda.

L’Ajuntament recorda a l’Agustín San José, deportat pels nazis

L’Ajuntament de Terrassa fa un nou pas en la recuperació de la memòria històrica. Aquest dijous ha estat una reunió amb Fausto San José, fill de l’Agustín San José, deportat al camp de concentració de Mathausen. L’alcalde, acompanyat per la regidora de Memòria Històrica Ona Martínez, ha descobert un llibre, «Retazos 1939-1945», que va fer l’Agustín sobre els deportats al tristament famós camp de concentració

D’altra banda, a la reunió també s’ha parlat d’un llibre escrit per Fausto San José sobre les riuades de 1962. Un encàrrec del aleshores alcalde Josep Clapés. El passat 5 de maig, dia de les persones deportades i víctimes de Mauthausen, coincidint amb l’alliberament del 1945, Terrassa va homenatjar a seixanta nou terrassencs, resistents republicans i lluitadors antifeixistes, deportats als camps d’extermini entre més de 9 mil persones.

L’ofrena floral i l’homenatge, davant la Capella del Cementiri Vell, també va servir per impulsar el projecte Stolpersteine per instal·lar unes llambordes especials davant els domicilis dels terrassencs deportats, entre els quals hi ha l’Agustín San José, per restablir la seva dignitat en front el feixisme.

L’Ajuntament treballa per implantar vinyes municipals i recuperar una varietat de raïm

Durant la segona meitat del segle XIX era habitual observar extensions de vinyes integrades en el paisatge de Terrassa i els seus voltants. De fet, junt amb el Bages, la comarca concentrava la major producció de vi de tot Catalunya. Tant és així, que fins i tot existia una varietat de raïm propi de la ciutat, anomenat «el terrassenc» o, també, que el primer cava que es va elaborar en tot el país, el va produir Pau Galí, viticultor egarenc, el 1850. És en aquest pretext que l’Ajuntament de Terrassa es proposa ara recuperar la memòria agrícola de la ciutat, amb la plantació de vinyes de ceps per acabar produint vi. Tot i que els fruits no arribaran fins d’aquí uns anys, el projecte ja fa un temps que es va llaurant el terreny.

Des de l’Ajuntament destaquen els avantatges d’aquest tipus de cultiu i la seva adequació amb la geografia de la ciutat. L’objectiu és ara obtenir els permisos per poder començar a plantar ceps en alguna finca municipal i així algun dia acabar recuperant la varietat de raïm terrassenc. Qui sap, doncs, si d’aquí un temps, Terrassa serà també una ciutat de referència en el sector vinícola, amb la seva pròpia denominació d’origen.

Neix AmbOrgull, una web que apel·la al sentiment i a la identitat terrassenca

Si els carrers Galileu i Arquímedes tenen el trànsit en sentit ascendent o descendent, és un debat que sovint sorgeix en les moltes tertúlies que cada dia es fan a Terrassa. Gerard Rius i Rubén Carreto han creat una pàgina web que a través d’elements significatius de la ciutat, anima a sentir orgull de ser i viure a Terrassa.

A la web s’hi poden trobar tot tipus de productes amb les frases més enginyoses. Una forma de refrescar la memòria col·lectiva i recuperar aquells elements més identificatius de la cultura terrassenca. A més de recopilar frases i productes que porten en el seu orígen la identitat de Terrassa, AmbOrgull vol que el ciutadà se senti orgullós d’allò que comparteix amb els seus veïns. I sempre amb sentit de l’humor i fent broma amb els nostres veïns de Sabadell.

El programa REMS es reactiva a Terrassa per ajudar les persones grans amb problemes de memòria

La Rosa és una de les usuàries terrassenques del programa REMS. Unes sigles que descriuen a la perfecció l’objectiu que persegueix aquesta iniciativa: Reforçar i Estimular la Memòria i la Salut. Després de mantenir l’activitat presencial aturada des del mes de març, la Fundació Catalunya- La Pedrera ha reobert aquest setembre l’espai que té a Terrassa, al carrer d’Antoni Maura, extremant, això sí, les mesures de seguretat. I és que la pandèmia també ha alterat el funcionament d’aquesta organització.

En els diversos espais de l’entitat s’hi fan tot tipus d’activitats, les quals potencien les capacitats i habilitats cognitives, físiques, socials i emocionals dels participants. Com a novetat d’aquest any, el programa també inclou un espai virtual, amb activitats dinàmiques per fer des de casa i seguir rutines. A més a més, la Fundació també permet practicar el REMS a casa, ja sigui a través de videotrucades o bé amb atenció a domicili per part d’algun professional.

El programa REMS està adreçat a les persones grans amb malalties neurodegeneratives i actualment a Terrassa dona cobertura a una trentena de participants. A tot Catalunya, la iniciativa ja ha ajudat a prop de 4.500 usuaris des que es va posar en pràctica, l’any 2013.