Entradas

Cinefòrum en Medicina amb ‘Las confesiones del doctor Sachs’

La Junta Comarcal del Vallès Occidental del Col·legi de Metges de Barcelona (CoMB) ha organitzat la quarta sessió del Cinefòrum en Medicina. L’acte consistirà en la projecció de la pel·lícula Las confesiones del doctor Sachs i un debat posterior. Tindrà lloc el 7 d’octubre, a les 20 hores, a l’espai auditori Terrassa BBVA.

Las confesiones del doctor Sachs (Michael Deville, 1999) tracta temes com la implicació del metge d’una petita ciutat en la vida dels pacients i el seu entorn i les reflexions que això li provoca. 

La metgessa especialista en medicina familiar i comunitària del CAP Castellar del Vallès i vicepresidenta de la Junta Comarcal del Vallès Occidental del CoMB, Isabel Martínez, moderarà el debat. També hi participaran la metgessa especialista en medicina familiar i comunitària del CAP Badia del Vallès, Eva Bellerino, i el metge especialista en medicina familiar i comunitària del CAP Balsareny entre els anys 1982-2022, Josep Cañellas. La presidenta de la Junta Comarcal, Montserrat Garcia, presentarà la sessió.

Amb el cicle, doncs el CoMB pretén oferir una activitat als metges de la comarca on poder debatre aspectes socials, culturals i mèdics. Es compta amb la participació d’experts i del públic assistent. És gratuït, prèvia inscripció i està obert a tots els col·legiats del CoMB, familiars i amics, així com al públic en general.

Una exposició al MNACTEC fa un recorregut per la indústria farmacèutica dels darrers dos segles

La Fundació Uriach 1838, vinculada a la farmacèutica Uriach, compta amb un extens museu corporatiu amb estris, medicaments, documents i fotografies que ha anat conservant al llarg dels seus 184 anys d’història. L’empresa de Palau-Solità, que prepara el seu trasllat a Sant Cugat, ha cedit part d’aquest material al Museu de la Ciència per l’exposició ‘Els medicaments a Catalunya’ que es pot veure a l’espai contigu al vestíbul.

La mostra, estructurada en plafons, fa un recorregut pels dos segles d’indústria farmacèutica agrupat en sis èpoques i acaba introduint el nou model de salut ‘natural consumer health’.

Una vitrina amb un centenar de medicaments evidencia com ha evolucionat aquesta indústria els darrers dos segles. També com la imatge i la publicitat s’ha anat adaptant als temps.

A l’exposició ‘Els medicaments a Catalunya’ també s’hi poden veure llibres de comptes manuscrits i alguns objectes de la Fundació Uriach, entre ells una màquina drageadora fabricada per l’empresa terrassenca Turu S.A.

L’exposició s’estarà com a mínim durant un any, fins la Setmana Santa de 2023.

L’exigent preparació de l’estudiantat de medicina per superar el MIR i poder exercir

La terrassenca Clàudia Alcaraz té 24 anys i és una de les 13.300 persones que han fet aquest any les oposicions per a metge intern resident a tot l’estat. El MIR és un requisit per obtenir el títol de metge especialista i poder exercir al país. L’examen arriba després de 6 exigents anys de carrera, pel volum de matèria a estudiar i la constància necessària.

El viatge comença aviat. Abans de la universitat, qui vol dedicar-se a medicina ja sap que necessitarà molt bona nota de batxillerat i selectivitat i, és clar, també a la carrera.

La preparació del MIR comença només dues setmanes després d’acabar la universitat. La majoria s’apunta a una acadèmia i el procés dura de juny a gener, amb 10 o 12 hores diàries d’estudi. La Clàudia en feia moltes a la Biblioteca Central, sobretot els simulacres d’examen.

El proper 26 d’abril es farà l’assignació de places. És el moment clau per al seu futur professional. En el seu cas, dubta entre cardiologia i pediatria com a especialitat. Tot i que ha aconseguit molt bona nota, la Clàudia no sap si podrà aconseguir la plaça que vol perquè dependrà del que estigui disponible en el moment de la tria.

La Clàudia començarà a treballar després d’un moment molt tens per a la sanitat. Malgrat les mancances, considera que és un sistema sanitari privilegiat, sobretot per la qualitat de l’assistència dels professionals que hi treballen.

L’irlandès Colm McAlinden és el nou Premi Internacional Optometrista de l’Any

La Facultat d’Òptica i Optometria de Terrassa (FOOT) de la UPC lliurarà el 29 de setembre, el Premi Internacional a l’Optometrista de l’Any a Colm McAlinden, optometrista, oftalmòleg i investigador. Un lliurament que s’emmarca en la cerimònia de graduació i d’inauguració del curs acadèmic de la Facultat, que enguany tindrà lloc en format híbrid, presencialment a l’Auditori de l’edifici Vèrtex, al Campus Diagonal Nord de la UPC, a Barcelona, i, en directe, pel canal de la FOOT a YouTube.

Colm McAlinden (Irlanda, 1984) és un dels pocs professionals de la visió optometrista i oftalmòleg alhora. Es va graduar amb honors en Optometria a la Universitat de Cardiff, al Regne Unit, el 2006 i, després d’un període de pràctiques al Moorfields Eye Hospital de Londres, va cursar un màster a la Universitat d’Ulster, a Irlanda, on també es va doctorar en Cirurgia Refractiva al 2010. El mateix any, va obtenir una beca postdoctoral d’investigació a Austràlia, a la Universitat de Flinders .

Ha treballat com a oftalmòleg i cirurgià en hospitals de Gal•les i Bristol. En reconeixement a les contribucions de la seva recerca, la Universitat de Swansea el va reconèixer amb un doctorat en medicina (MD). Així mateix, té el prestigiós estatus de Fellowship tant al Royal College of Ophthalmologists (FRCOphth) com a l’European Board of Ophthalmology (FEBO). McAlinden treballa actualment en el servei de salut pública del Regne Unit i és professor visitant del Departament d’Oftalmologia de la Wenzhou Medical University, de la Xina.

En el vessant d’investigador, la seva àrea d’expertesa va des de l’estudi de la psicometria de les mesures de resultats informades pels pacients, la còrnia, les cataractes i la cirurgia refractiva, a l’avaluació de la instrumentació oftàlmica, la salut pública i l’epidemiologia. Colm McAlinden és un investigador prolífic, amb més de 145 publicacions en revistes revisades per parells i amb nombrosos premis. Forma part del consell de redacció de sis prestigioses revistes especialitzades, entre les quals s’inclouen Eye i Vision.

L’investigador, que apadrinarà els estudiants de la promoció 2021-2025 de la Facultat d’Òptica i Optometria de Terrassa (FOOT) de la Universitat Politècnica de Catalunya • BarcelonaTech (UPC), rebrà el guardó com a Optometrista de l’Any de mans del degà de la Facultat, Joan Gispets, en el decurs de l’acte d’inauguració de curs d’aquest centre docent, que tindrà lloc el 29 de setembre, a les 19 h, a l’Auditori de l’edifici Vèrtex de la UPC.

El comunicador Marcel Gorgori torna divendres al Centre Cultural amb ‘L’Òpera és medecina’

El comunicador Marcel Gorgori torna al Centre Cultural per presentar el nou espectacle L’Òpera és medecina, una mirada a com s’ha tractat la figura del metge, de la medicina i de les pandèmies al llarg de la història de l’òpera.

Aquest divendres 7 de maig arriba el nou espectacle operístic de Simfonova, que desgrana amb bon humor i complicitat, anècdotes i referències sobre la medecina en l’òpera. Marcel Gorgori, creador i presentador de l’espectacle, estarà acompanyat de tres de les millors veus solistes del país. El tenor Marc Sala, la soprano Laura del Río, el baríton Carles Pachón, i al piano, un dels millors repertoristes de casa nostra, el mestre Josep Buforn.

El públic podrà redescobrir fragments d’Il barbiere di Siviglia, de L’elisir d’amore, de La Traviata o de Faust, entre d’altres. L’Òpera és medecina inclou també diversos fragments cinematogràfics amb pertinents al·lusions als metges i a la medicina que formen part de la nostra cultura audiovisual. Gorgori també tindrà un record a la figura del còmic Joan Capri que, durant més de 40 anys, va fer riure el país parlant bé i malament dels metges, en monòlegs, entrevistes, i fins i tot protagonitzant sèries de televisió. I tot amb l’objectiu d’entretenir al públic i convèncer-los que, amb mascareta, l’òpera també és medecina.

Aquest és el tercer concert operístic que presenta Marcel Gorgori al Centre Cultural sota la marca Simfonova. L’octubre del 2017 va presentar La rebotiga de l’òpera i el desembre del 2019 va visitar Terrassa amb Òpera, de què vas?. Simfonova és una iniciativa impulsada pel periodista i comunicador Marcel Gorgori, pel director d’orquestra Daniel Antolí, i pel violinista Joaquim Garcia, que creen concerts de gran format, d’òpera i de música simfònica en els quals l’alta qualitat musical es complementa amb una sèrie de recursos comunicatius no habituals en aquesta mena d’espectacles.

Les circumstàncies de la pandèmia fan impossible presentar un espectacle amb 150 persones a l’escenari i per això, excepcionalment, el nou concert de Simfonova, L’Òpera és medecina, és a piano i amb 3 veus solistes, i no amb orquestra simfònica. L’espectacle es podrà veure diventres a partir de les 8 del vespre al Centre Cultural.

L’INTEXTER participa en la implantació de la primera biomembrana antitumoral

El passat agost es va implantar, per primera vegada al món, una biomembrana antitumoral en un pacient a l’Hospital de la Santa Creu. Això va ser possible gràcies a la investigació que està duent a terme l’empresa Cebiotex, en la que hi participa l’Institut d’Investigació Tèxtil i Cooperació Industrial de Terrassa, l’INTEXTER.

Aquesta membrana està feta amb nanofibres, i s’implanta just a la zona del cos on s’acaba d’extreure un tumor. La membrana allibera un fàrmac quimioteràpic amb l’objectiu de millorar el pronòstic del pacient i disminuir els efectes secundaris.

Aquesta biomembrana es troba en la fase 1 de la investigació i caldrà encara uns cinc anys més de proves per a què es pugui validar i comercialitzar.

L’objectiu dels investigadors és que aquesta membrana es pugui convertir en estàndard del tractament oncològic, amb un enfocament especial per a pediatria. Per això hi està involucrat l’Hospital Sant Joan de Déu.

Per seguir amb la investigació calen diners, i Cebiotex ha obert una ronda d’inversió per captar 1,6 milions d’euros.

La II Jornada Territorial de Nefrologia aplega 170 especialistes en ronyons a l’Hospital de Terrassa

Més de 170 professionals sanitaris han participat aquest divendres de la II Jornada Territorial de Nefrologia, celebrada a l’Hospital de Terrassa. L’equipament egarenc ja havia sigut la seu de la primera edició d’aquesta jornada, organitzada pel servei de Nefrologia del Consorci Sanitari de Terrassa.

Tot i que la nefrologia és la branca de la medicina dedicada a les dolències dels ronyons, en aquesta ocasió les ponències i taules rodones s’han centrat especialment en els riscos cardiovasculars. La relació entre els problemes al cor i als ronyons és tan important com que les malalties cardiovasculars són la principal causa de malalties renals cròniques en majors de 75 anys, i la segona en la resta de la població. Les malalties cardiovasculars són també la primera causa de mortalitat en els malalts renals crònics.

La inauguració ha anat a càrrec del doctors Jaume Boadas, director assistencial del Consorci Sanitari de Terrassa, i Manel Ramírez de Arellano,  director de l’Àmbit d’Atenció Mèdica del Consorci Sanitari de Terrassa. Aquesta II Jornada Territorial de Nefrologia ha comptat amb professionals del Consorci Sanitari de Terrassa, la Mútua de Terrassa, el Parc Taulí, l’Hospital Clínic, l’Hospital del Mar, el de la Vall d’Hebron i l’Althaia de Manresa. La Jornada està acreditada pel Consell Català de Formació Continuada de les Professions Sanitàries i l’avalen la Societat Catalana de Nefrologia, la Sociedad Española de Nefrología i la Sociedad Española de Arteriosclerosis.

 

Realitat virtual per pal·liar el dolor, l’estrès i l’ansietat dels pacients operats de càncer

L’Hospital Universitari Mútua Terrassa acaba de posar en marxa l’ús de la realitat virtual per reduir l’estrès, el dolor i la ansietat dels pacients operats de càncer. Es tracta d’un projecte que complementa el tractament analgèsic convencional.

El dolor té una part fisiològica, és a dir, es localitza en un lloc determinat i produeix una estimulació a l’arrel nerviosa, però també pot estar influït per un component d’estrès emocional que sovint apareix en el postoperatori d’aquests pacients.

El pacient se submergeix en un món imaginari durant 15 minuts diaris i és conduït, amb l’ajut de les imatges, la locució i de la música, a un estat emocional determinat. Es tracta que la persona es focalitzi en aquest món digital i no pas en el dolor o l’angoixa que sent.

La prova pilot està oberta a uns 30 pacients adults i durarà 3 mesos. Després s’analitzaran les dades i s’avaluarà la utilitat.

L’empresa terrassenca Humantiks ha desenvolupat l’aplicació i les ulleres per visualitzar-la. És la mateixa firma que va col•laborar amb l’Ajuntament en l’organització de la primera edició d’unes jornades dedicades als jocs formatius, els Serious Games, el passat setembre.

El Museu d’Història de la Medicina de Catalunya reuneix milers d’estris, revistes i documents gràfics

Passa totalment desapercebut, però el primer pis d’aquest edifici del carrer del Passeig amaga milers d’objectes i documents relacionats amb la medicina. És el Museu d’Història de la Medicina de Catalunya, propietat del Col·legi de Metges de Barcelona, que n’és l’únic patró i hi té una delegació al costat. El museu és a Terrassa des del 2007 després de passar per un parell de locals a Barcelona, on va néixer a principis dels 80. S’hi adrecen professionals i estudiants per fer cerca i consultes.

Té un fons de 10.000 objectes, molts centenaris, però no tots són en aquest pis. Estris, arxius historicomèdics, hemeroteca de revistes mèdiques, biblioteca i representacions visuals, fotografies, il·lustracions i orles. Part del fons també és a Internet.

Hi trobem, per exemple, plaques de vidre estereoscòpiques del Doctor Ferran, correspondència de Santiago Ramon y Cajal amb dibuixos, microfotografies del viver del còlera o aquest aparell per recomptar glòbuls vermells i blancs. També aquarel·les dels anys 20, una tècnica molt més fidel que la fotografia d’aleshores, i desenes d’orles, la més antiga de 1860.

Però hi ha una altra part del seu fons, uns 4.000 objectes, que són al Museu de la Ciència, en un espai cedit. Només uns quants són mostrats de manera permanent en l’exposició sobre el cos humà; la resta són al magatzem per ser exposats de manera temporal. També tenen objectes en altres museus i edificis d’arreu de Catalunya.

El Museu d’Història de la Medicina de Catalunya es manté gràcies al finançament del Col·legi de Metges però és obert a donacions, tant dineràries com d’objectes i documents mèdics.

Al setembre organitza a Barcelona un congrés internacional de museus d’història de la medecina. I per a finals d’any tenen preparada una exposició sobre els orígens de la fotografia medica a la Catalunya de finals del segle XIX.