Entradas

Te Doy Mi Palabra 1

El documental ‘Te doy mi palabra» tanca l’homenatge a les víctimes del feixisme

/0 Comentarios/en , /por

La cloenda del projecte Stolpersteine per aquest curs a la nostra ciutat, ha comptat també amb la projecció del documental «Te doy mi palabra», aquest dilluns a la tarda al Cinema Catalunya. És un fil de l’associació Memoire Partagées, dirigit per Kino Gonzlález i produït per Véronique Olivares, filla d’un altre terrassenc deportat a Mauthausen, Ángel Olivares Gallego.

Després de la projecció, s’ha celebrat un cinefòrum amb la participació Véronique i Manuela Martínez (aquesta última filla d’un altre terrassenc deportat al mateix camp de concentració, Antonio Bernardo Martínez Castillo -veí del primer-. Des d’avui, els dos tenen una llamborda a la porta de la casa on van viure.

En acabar la guerra civil, més de 400.000 persones van creuar la frontera francesa. Fugien del feixisme però van trobar l’internament i un exili de més de 40 anys.

L’activitat està organitzada per Amical de Mauthausen amb el suport de Terrassa Memòria i forma part del cicle Cinema, Deportació i Exili.

Te Doy Mi Palabra 2Te Doy Mi Palabra 3çTe Doy Mi Palabra 4ç

L’Ajuntament recorda a l’Agustín San José, deportat pels nazis

/0 Comentarios/en , /por

L’Ajuntament de Terrassa fa un nou pas en la recuperació de la memòria històrica. Aquest dijous ha estat una reunió amb Fausto San José, fill de l’Agustín San José, deportat al camp de concentració de Mathausen. L’alcalde, acompanyat per la regidora de Memòria Històrica Ona Martínez, ha descobert un llibre, «Retazos 1939-1945», que va fer l’Agustín sobre els deportats al tristament famós camp de concentració

D’altra banda, a la reunió també s’ha parlat d’un llibre escrit per Fausto San José sobre les riuades de 1962. Un encàrrec del aleshores alcalde Josep Clapés. El passat 5 de maig, dia de les persones deportades i víctimes de Mauthausen, coincidint amb l’alliberament del 1945, Terrassa va homenatjar a seixanta nou terrassencs, resistents republicans i lluitadors antifeixistes, deportats als camps d’extermini entre més de 9 mil persones.

L’ofrena floral i l’homenatge, davant la Capella del Cementiri Vell, també va servir per impulsar el projecte Stolpersteine per instal·lar unes llambordes especials davant els domicilis dels terrassencs deportats, entre els quals hi ha l’Agustín San José, per restablir la seva dignitat en front el feixisme.

El cens del Memorial Democràtic identifica una trentena de terrassencs deportats pel nazisme

/0 Comentarios/en , , , /por

El Memorial Democràtic de la Generalitat de Catalunya acaba de publicar el cens “Deportats catalans i espanyols als camps de concentració nazis”. Es tracta de la base de dades de deportats pel nazisme més completa de l’Estat amb un total de 9.161 persones registrades, de les quals n’hi ha unes 2.000 de catalanes.

El cens recull l’estada als camps de concentració i extermini, però també la trajectòria anterior dels deportats, i en alguns casos, la posterior. Això permet la reconstrucció de les biografies, des de l’exili fins a la deportació i posterior alliberament, en cas d’aconseguir sobreviure a l’holocaust. El cercador també permet conèixer quantes persones d’un municipi concret van ser deportades a un camp de concentració, així com combinar diferents cerques. En aquest cas, a l’arxiu hi apareixen un total de 30 resultats pel que fa als deportats que van tenir alguna relació amb Terrassa, dels quals una vintena van néixer a la ciutat.

Per elaborar aquesta base de dades s’han fet servir els arxius de la major part de camps nazis, entre els quals Auschwitz, Mauthausen, Buchenwald, Ravensbrück i Treblinka, així com l’arxiu de la International Tracing Service o la llista feta pel deportat Joan De Diego, a més d’informació extreta d’obres de referència sobre la deportació. Actualment hi ha 200 registres de deportats més pendents de revisió que s’incorporaran properament al cens, que s’anirà actualitzant de manera constant i creixerà amb els resultats de noves recerques.

Aquest és el resultat d’un projecte de recerca liderat pel Memorial Democràtic amb la col·laboració de l’Amical de Mauthausen i la Universitat Pompeu Fabra. La publicació del cens coincideix amb la commemoració dels 75 anys de l’alliberament de Mauthausen, el 5 de maig de 1945, un fet històric que Canal Terrassa TV rememorava ara fa pocs dies amb el testimoni de l’últim supervivent de l’Estat.

Descobrim la història d’en Juan Romero, l’últim supervivent espanyol de Mauthausen

/0 Comentarios/en , /por

En plena commemoració pel 75è aniversari de l’alliberament de Mauthausen, la terrassenca Judith Paulí rememora l’experiència viscuda pel seu besoncle. En Juan Romero és, a l’edat de 101 anys, l’únic deportat espanyol que continua en vida, d’entre els més de 7.500 presos de tot l’Estat que van passar pel camp de concentració. Ara fa tres quarts de segle, aquell 5 de maig del 1945, el Juan Romero va viure en primera persona l’alliberament del camp austríac per part de les tropes nord-americanes.

Després de lluitar amb el bàndol republicà durant la Guerra Civil espanyola, el soldat cordovès es va exiliar a França, on més tard va ser capturat. Durant un llarg període de 4 anys, a Mauthausen va realitzar-hi treballs forçosos pels estimballs de la pedrera i, també, construint carreteres. Finalment, el Juan va ser destinat a la unitat de desinfecció; una brigada formada per una dotzena de presoners que s’encarregaven de treure i netejar la roba dels deportats quan ingressaven al camp. Després de l’alliberament, el “tío Juan” se’n va anar a viure a un petit poble de França i, amb un gran temor de traspassar la frontera, es retrobava amb els seus familiars a Bourgmadame.

Unes 200.000 persones van ser tancades a Mauthausen durant la 2a Guerra Mundial i més de la meitat hi van morir. L’antic camp d’extermini nazi és ara un dels espais de memòria més significatius de l’Europa central. 75 anys després de l’alliberament d’aquell infern, en Juan Romero és, a dia d’avui, l’únic supervivent espanyol que encara ho pot explicar.

Terrassa commemora el 75è aniversari de l’alliberament dels camps d’extermini nazis

/0 Comentarios/en , , /por

La ciutat se suma aquest dimarts, 5 de maig, a la commemoració del Dia d’homenatge als deportats i deportades, a les persones assassinades i a totes les víctimes del nazisme, que coincideix amb l’aniversari de l’alliberament del camp d’extermini de Mauthausen, on hi van anar la majoria de persones deportades de nacionalitat espanyola (unes 7.500). L’efemèride pren especial rellevància aquest any, en arribar al 75è aniversari.

A Terrassa, 68 persones van patir la deportació i només 27 en van sobreviure. Per primera vegada, l’Ajuntament, en col·laboració amb l’Amical de Mauthausen, publicarà la llista íntegra i es podrà consultar a partir d’aquest dimarts a https://www.terrassa.cat/victimes-feixisme. En un futur s’anirà nodrint de les dades biogràfiques de cada persona, materials gràfics que s’hi puguin anant afegint i també amb dades i testimonis de familiars o altres persones. L’estudi que ha fet possible disposar d’aquest llistat l’han elaborat Joan Calvo i Juan Antonio Olivares.

Amb aquesta acció, vol retre homenatge a aquestes persones, i contribuir a mantenir viva la memòria de totes aquelles terrassenques i terrassencs que han lluitat al llarg de la història contra el feixisme i pels drets i les llibertats.

D’altra banda, el Centre d’Estudis Històrics de Terrassa, amb la col·laboració de l’Ajuntament, està treballant per elaborar un llistat que inclogui totes les persones terrassenques represaliades per la dictadura franquista. Totes les dades recopilades es publicaran a https://www.terrassa.cat/victimes-feixisme i es podran consultar i actualitzar. Per tal de facilitar la participació ciutadana, l’Ajuntament de Terrassa posa a disposició de tothom que pugui aportar dades a l’estudi el correu electrònic memòria.democratica@terrassa.cat.

El 10 de maig el Comitè Internacional de Mauthausen (CIM) organitza una cerimònia internacional virtual per commemorar l’alliberament, amb la col·laboració de diferents entitats, entre les quals hi ha l’Amical de Mauthausen. L’acte es podrà seguir en directe a www.mkoe.at, web del comitè austríac de l’organització (MKÖ).

La cerimònia començarà a les 11 h amb una salutació internacional i la lectura del Jurament de Mauthausen en diferents idiomes. Està prevista la participació de representants del CIM i del MKÖ, diferents aportacions en vídeo sobre el tema triat per l’acte (“Humanitat sense fronteres”), i testimonis de supervivents i representants de diferents països, així com informes sobre l’alliberament, entre altres coses.

El Castell Cartoixa acull una exposició fotogràfica sobre Mauthausen

/0 Comentarios/en , /por

L’Ajuntament de Terrassa i l’entitat Amical Mauthausen víctimes del nazisme, col•laboraran de forma estable per programar i gestionar conjuntament iniciatives, acords i intercanvis de coneixements. Gràcies a un conveni, el primer fruït d’aquests acords és l’exposició “Més enllà de Mauthausen” una retrospectiva del fotògraf Francesc Boix, presoner en un camp nazi i que s’ha inaugurat aquest dimarts al Castell Cartoixa.

En els parlaments s’ha fet una llarga explicació sobre la mostra i de com s’han triat les imatges d’entre gairebé mil cinc cents negatius recuperats. També s’ha alertat de l’augment del feixisme al món, una de les lluites vitals de l’Associació impulsora de l’exposició. La retrospectiva de Francesc Boix està dividida en tres etapes de la vida del fotògraf republicà que primer va viure la guerra civil, després va ser deportat i finalment va treballar per diferents diaris comunistes d’Europa.

Boix va saber captar l’horror dels camps d’extermini nazis mentre ell era presoner en un dels més coneguts com és Mauthausen. Amb aquestes 130 fotografies, l’Amical commemora el 40è aniversari de la seva legalització que va néixer clandestinament el 1962 i no es va legalitzar fins 16 anys després. L’exposició produïda pel Museu d’Història de Catalunya es podrà veure a la sala El Tinellet del Castell Cartoixa fins al 16 de desembre.