Entradas

Els Cants per la Llibertat tornen a la Catalunya Nord

Aquest cap de setmana més de 100 persones dels Cants de la Llibertat s’han desplaçat a la Catalunya Nord. I ho han fet per commemorar, agrair i reconèixer el paper d’aquesta part dels Països Catalans des de la postguerra espanyola fins ara.  Així mateix per donar suport als que estan a l’exili com els represalitats.

El viatge ha estat organitzat pels Cants de Llibertat de Terrassa, l’ANC TxI i el Consell per la República de Terrassa. Ha comptat amb el suport d’Òmnium i Plataforma per la Llengua. També  amb el Grup de suport als detinguts del 26F de Terrassa i la Coordinadora Antirepresiva de Terrassa (TRACA).

El grup ha estat rebut pels batlles i batllessa dels tres pobles visitats. Després de la benvinguda s’han lliurat regals en nom de l’alcalde de Terrassa i uns altres de part de l’ANC i Cants de Llibertat.  El grup ha visitat la Maternitat d’Elna i després s’han celebrat uns Cants.

Després s’han dirigit al poble dels Banys on s’han pogut retrobar de nou els consellers de Terrassa del govern de l’1 d’octubre, en Lluís Puig i Josep Rull amb tota la gent de Terrassa que ha participat del viatge. El diumenge l’expedició s’ha desplaçat a Prats de Molló on s’ha volgut fer un reconeixement històric del paper de Prats de Molló en l’ajuda als refugiats de la guerra civil espanyola. 

Després l’expedició s’ha desplaçat a la Casa Macià on se’ls ha explicat la importància i simbologia  d’aquesta casa . I és que va ser on en Francesc Macià va preparar l’intent d’alliberament de Catalunya de la dictadura de Primo de Rivera l’any 1926. 

Els actes han acabat amb uns Cants de Llibertat davant la casa Macià. Hi ha pogut assistir el conseller Lluís Puig, visiblement emocionat pel suport dels seus conciutadans.

[Fotos: Terrassa per la independència ]

Terrassa recupera i homenatja Quitèria Tarragó, primera dona regidora

Terrassa homenatja a Quitèria Tarragó i Casellas, la primera dona regidora a l’Ajuntament l’any 1937. Des d’ara i fins al mes de juliol l’Ajuntament promou el descobriment d’una placa commemorativa a un edifici municipal del carrer Unió, conegut com «la gota de llet», una conferència i l’estrena aquest cap de setmana a l’Auditori de l’òpera «La maternitat d’Elna».

Aquest dimecres, a la Masia Freixa s’ha fet una conferència sobre «L’accés de la dona a la política a la Segona República», amb Quitèria Tarragó de protagonista. Quitèria Tarragó va néixer a les Piles, a la Conca de Barberà, l’any 1896 i va morir a Vilafranca del Penedès l’any 1980. Va ser llevadora, sindicalista i política.

La seva família es va traslladar a Sabadell per treballar en el tèxtil mentre ella estudiava. Després va treballar a l’Hospital Maternal de Terrassa, va ser membre de la junta del col·legi professional i va militar a l’UGT. L’alcalde Samuel Morera la va nomenar consellera l’any 1937, esdevenint la primera dona membre de l’Ajuntament.

Als anys 40 del segle passat patiria la repressió franquista, passant per la presó i desterrant-la de Terrassa. Va morir sense cap reconeixement, ni rebre cap compensació per la injustícia patida. Tots els actes organitzats per difondre la figura de Tarragó han estat organitzats pel Centre d’Estudis Històrics, el Casal de la Dona i l’Espai de la memòria. Aquest acte s’emmarca en la commemoració del Dia Internacional de les Dones.