Entradas

Un estudi del CST demostra que l’exercici físic millora els transtorns de la massa muscular

Una investigació de nefrologia del Consorci Sanitari de Terrassa demostra que els programes domiciliaris d’exercici físic de força i resistència, milloren tant la prevenció com el tractament de la sarcopènia, en pacients d’hemodiàlisi. Així ho revela un estudi presentat pel doctor del Consorci, Vicent Esteve en el 50è Congrés Nacional de la Societat Espanyola de Nefrologia, fet online a principis de novembre i amb la participació d’experts i investigadors nefròlegs de tot el món.

La sarcopènia és un trastorn de la massa muscular que desintegra els teixits tous del muscle de l’esquelet. Una malaltia associada a caigudes i a la discapacitat física i força comú en pacients que es troben en tractament renal amb hemodiàlisi. El treball d’Esteve s’ha basat en una mostra de 18 pacients durant 12 setmanes, el 78,6 per cent dels quals van ser homes, amb una mitjana d’edat de 74 anys i amb 53 mesos d’hemodiàlisi.

La investigació ha conclòs que els programes d’exercici físic amb força i resistència treballats pels propis pacients renals a casa seva, s’han de considerar un punt clau en la prevenció de la sarcopènia i apunten a la necessitat de desenvolupar nous estudis per confirmar els resultats. Les principals patologies d’aquests pacients amb malalties renals cròniques són l’hipertensió arterial i la diabetis. Un 21 per cent va millorar la seva sarcopènia severa. Segons els investigadors, aquestes trobades han estat poc investigades en pacients amb malaltia renal crònica en tractament d’hemodiàlisi, ja que els programes d’exercici físic domiciliaris no estan massa estesos.

El Consorci Sanitari de Terrassa va fer l’estudi amb l’objectiu d’avaluar l’efecte d’un programa d’exercici físic en pacients amb sarcopènia de la seva àrea sanitària, i seguint els criteris del Grup de Treball Europeu sobre Sarcopènia en persones grans. Els resultats van indicar una millora significativa global dels pacients en la força muscular manual, en la capacitat funcional, velocitat de marxa, equilibri, a més d’una major massa muscular esquelètica total.

El CST recomana més exercici als avis en el Dia de la Prevenció de les Caigudes

Per segon any consecutiu el Consorci Sanitari de Terrassa organitza per aquest dijous el Dia de la Prevenció de Caigudes. A causa de la Covid-19 algunes de les activitats previstes s’han posposat per la Comissió de Seguretat del Pacient. Els principals factors relacionats amb un pitjor pronòstic són la presència de patologies cròniques, síndromes geriàtriques, la institucionalització en residències de persones grans i la fragilitat per la disminució de reserves per afrontar noves malalties. De fet, en front la pandèmia actual les persones grans són les què han patit major impacte així com la major mortalitat amb complicacions clíniques, funcionals i psicològiques.

Les mesures de protecció, antagòniques amb un envelliment saludable pel canvi de rutines, han estat més estrictes per a les persones més grans de 65 anys. La professora de la Facultat de Ciències de la INEF de la Universitat Politècnica de Madrid, Raquel Pedrero-Chamizo, diu que amb la falta d’activitat física hi ha una pèrdua de massa muscular (sarcopènia) amb deteriorament funcional secundari, un deteriorament energètic-metabòlic i de la funció cardiovascular. Això explica que la persona se sent més cansada i fatigada, amb major dificultat per moure’s i amb sensació de manca d’aire.

Un estudi d’investigadors de la Universitat de Castilla la Mancha, Pedro Latorre Roman, exposa que en un enllitament de 10 dies pot ocasionar una pèrdua de 1,5 Kg de massa muscular, en comparació amb la pèrdua de 1 kg a l’any si la persona manté l’activitat habitual. La situació s’agreuja si a la pèrdua de massa muscular li afegim la presència de menys flexibilitat articular, més dolor osteo-articular, reducció de l’activació neuromuscular i potència muscular. Tot plegat fa augmentar el risc de caigudes ja que aquestes alteracions afecten principalment a les cames i la debilitat de les mateixes porta a una pèrdua de l’equilibri. Un cercle viciós on a major debilitat, la persona camina menys amb més dependència i risc de caigudes.

Així doncs, per tal de conservar la salut i reduir el risc de caigudes cal treballar la resistència i enfortiment muscular, l’equilibri i la flexibilitat. La clau, per tant, és l’exercici físic que té clarament conseqüències positives. L’activitat física millora la força muscular que estabilitza les articulacions, la coordinació dels moviments i redueix el temps de reacció neuromuscular amb la conseqüent reducció del risc de caigudes. El perill està en no moure’s, és fonamental mantenir l’activitat física començant per una baixa intensitat i augmentant gradualment l’exercici.