Entradas

Més de 150 persones participen a les vuit activitats del CIAB a l’Anella Verda

Més de 150 persones han participat en el programa d’activitats de lleure del Centre d’Informació Ambiental Bonvilar (CIAB).La finalitat d’aquesta programació és donar a conèixer els entorns de Bonvilar i de l’Anella Verda a un públic infantil i familiar. D’abril a novembre enguany s’han programat total de vuit propostes, de caràcter lúdic i gratuït. D’entre totes elles, les que han tingut més acceptació ha estat els itineraris guiats, el Geocaching de Halloween i la visita al Parc audiovisual.

 Pel que fa als itineraris guiats,  se n’han programat tres: el del torrent de Botelles, que està declarat com a zona d’especial interès per a la biodiversitat de l’Anella Verda; el del torrent de la Grípia, per un tram del camí dels Monjos i del camí Vell de Sant Quirze a Matadepera i, per últim, el del camí de Can Bogunyà, centrat en el paisatge agroforestal. Més de 60 persones han participat en aquestes tres activitats.

En relació al Geocaching de Halloween, i com en edicions anteriors, ha estat una de les activitats més concorregudes ja que és la tradicional activitat de la Nit de Difunts. En aquesta edició ha permès descobrir a les prop de quaranta persones assistents als misteris de les masies de Can Montllor i Mossèn Homs.

La visita al Parc Audiovisual ha estat una altra de les activitats més celebrades, amb l’assistència de prop d’una trentena de persones.

Les altres activitats de la programació d’aquest any han estat: el Geocaching a l’Anella Verda, que va permetre que infants i joves fessin una descoberta de l’entorn amb enginy, ja que han de trobar un petit tresor amagat. També una acció de recollida de residus emmarcada dins l’acció de Let’s Clean Up Europe, per conscienciar sobre la quantitat de deixalles que s’abandonen a la natura. A més d’un taller infantil sobre garlandes, que es va celebrar en el marc de la Festa Major, i un altre d’estampació, als quals van assistir un públic més familiar.

El CIAB està situat al camí dels Plans de Bonvilar núm. 40 i resta obert d’abril a novembre (excepte el mes d’agost), de les 9h a les 17h. S‘hi pot accedir fàcilment amb autobús (amb la L1 de TMESA, que arriba fins a la residència de Mossèn Homs), en bicicleta o a peu. Tota la informació a https://anellaverda.terrassa.cat/.

Marta Lloret presenta el seu llibre ‘La caçadora de masies’ a Terrassa

La caçadora de Masies ha presentat aquest dijous la seva novel·la homònima a la Fundació Sant Galderic. L’escriptora ha recopilat en 184 pàgines la història de quinze cases de pagès que permeten explicar el paradigma actual del sector. Durant l’exposició, Marta Lloret ha repassat algunes de les històries que aplega al llibre, les quals, majoritàriament mostraven una realitat poc esperançadora per al sector.

La presentació del llibre ha servit, a més, com a taula rodona sobre la situació actual de les masies a Terrassa, atès que la majoria dels assistents en tenen una o coneixen el tema de primera mà i hi han exposat la seva situació particular i els problemes als quals s’enfronten diàriament. La comparació amb països com França o Alemanya ha estat constant sobretot quan s’ha parlat de les traves burocràtiques actuals per mantenir i fer rendible una Masia al país. L’escriptora ha col·laborat oferint assessorament basat en la seva experiència com a gestora de patrimoni cultural voltant per les cases de pagès d’arreu.

Pel que fa a la seva obra, Marta Lloret ha declarat que el llibre suposa una manera de posar en pàgines el seu treball com a divulgadora a les xarxes socials. Encara que admet que li ha quedat molt per explicar i moltes masies per visitar, no hi ha previst un segon llibre pròximament, ja que actualment està centrada en d’altres projectes.

 

La Fundació Sant Galderic celebra el patró de la pagesia

L’escriptora Marta Lloret presentarà dijous el seu llibre «La caçadora de Masies», dins el programa d‘actes de la Festivitat de Sant Galderic que celebra la Fundació privada terrassenca que porta el mateix nom del patró de la pagesia catalana.

La celebració solemne de la festivitat es farà a la parròquia de Sant Josep el pròxim dissabte dia 21 a partir de les 20 h, amb l’arquebisbe d’Urgell i Copríncep d’Andorra, Joan-Enric Vives. Finalment diumenge es farà una visita al Museu la Gabella d’Arbúcies i un dinar col·lectiu amb tots els assistents.

2023 Programa Sant Galderic

 

El CIAB programa fins al novembre vuit activitats a l’Anella Verda

Aquest cap de setmana arrenquen les activitats de lleure que el Centre d’Informació Ambiental Bonvilar (CIAB) programa per els mesos d’estiu amb l’objectiu de donar a conèixer i gaudir de l’Anella Verda i els entorns de Can Bonvilar. En total vuit propostes per a un públic infantil i familiar, per descobrir el valor ecològic dels entorns de Terrassa. Totes les activitats són gratuïtes i cal inscripció prèvia a les places limitades.

Aquest diumenge 30 d’abril torna una de les activitats més aplaudides, el geocaching a l’Anella Verda. Els participants descobreixen amb enginy l’entorn natural, a la recerca d’un petit tresor. Pel 7 de maig s’organitza una nova recollida de residus. Un projecte que s’emmarca en l’acció de Let’s Clean of Europe per conscienciar sobre la quantitat de deixalles que s’abandonen a la natura.

El 4 de juny es farà un itinerari guiat pel torrent de les Botelles, una zona declarada d’especial interès per a la biodiversitat de l’Anella Verda. Coincidint amb la Festa Major, el dia 2 de juliol es farà un taller infantil sobre garlandes. Després del tancament d’agost, el 3 de setembre es farà un taller d’estampació i pel dia 24 un itinerari guiat pel torrent de la Grípia. Un recorregut que inclou un tram del Camí dels Monjos i del Camí Vell de Sant Quirze a Matadepera.

Ja pel 31 d’octubre i coincidint amb la tradicional nit de Halloween es descobriran els misteris de les masies de Can Montllor i Mossèn Homs. La programació finalitzarà el 12 de novembre amb un itinerari guiat pel camí de Can Bogunyà per descobrir el paisatge agroforestal, patrimoni natural de la ciutat.

Unes propostes que es fan des del 2015 per donar a conèixer les 4.400 hectàrees de l’espai no urbà de Terrassa que combina boscos, camps i torrents i que es coneix com l’Anella Verda. L’any passat el CIAB va enregistrar un toral de 120 visitants dels quals un 43 % eren de Terrassa i la resta de Sabadell, Sant Quirze, Castellar, Ullastrell i Barcelona entre d’altres.

Al centre d’informació situat al camí dels Plans de Bonvilar s’hi pot arribar amb la línia L1 de TMESA, amb parada a la residència de Mossèn Homs. Tota la informació a https://www.terrassa.cat/mediambient i https://anellaverda.terrassa.cat/.

Millores a la petanca, la plaça i la zona d’aparcament de Can Boada del Pi

L’ajuntament consensua amb el veïnat un projecte de millora i adequació de la pista de petanca, la plaça i la zona d’aparcament de Can Boada del Pi. Els treballs responen a les demandes de l’Associació veïnal i del Club de Petanca de Can Boada. Es tracta d’una actuació que pretén millorar un espai que, amb el pas dels anys, havia perdut la seva funcionalitat i donar així resposta a les demandes ciutadanes. El projecte, que s’ha treballat i consensuat amb el teixit veïnal contempla la remodelació d’un solar on actualment hi ha unes pistes de petanca, uns jocs biosaludables, unes porteries i un aparcament provisional.

El terreny on s’executaran els treballs està limitat pel camí de Can Boada, el carrer de les Vinyoles i el carrer dels Ceps. Així, es preveu crear noves pistes de petanca, que estaran limitades amb una tanca de 2 metres d’alçada i tindran accés des de la plaça. També es mourà la font existent i es formarà una nova base de formigó per a rebre en un futur els mòduls prefabricats de 28 metres quadrats cadascun, que es cediran per a l’ús de la Colla del Drac i les Bruixes i el Club de la petanca de Can Boada, respectivament. També es preveu la instal·lació d’una nova boca de reg per a les pistes i de dos fanals d’enllumenat.

També es contempla la millora de la plaça amb l’adequació de l’espai on actualment s’ubiquen els jocs biosaludables, que es mouran i canviaran d’espai. A més s’instal·larà una nova zona de cal·listènia i a la part sud es crearà un frontal amb porteria i cistella per a la pràctica d’activitat esportiva. Per tal de guanyar verd en aquest àmbit, també s’enjardinaran els nous talussos i es durà a terme l’eliminació dels arbres afectats per malures, que es restituiran per arbres nous d’altres espècies. D’altra banda, el projecte preveu la millora de la zona actual d’estacionament provisional. Així, s’instal·laran projectors de llum nous en les columnes ja existents, es col·locaran pilones de fusta per delimitar la zona i també es faran actuacions puntuals en el paviment granular per a adequar l’espai.

El cost total del projecte és de gairebé 225 mil euros i es preveu que les obres tinguin una durada de 6 mesos, a executar durant l’any 2023. El projecte es planteja com una urbanització provisional, subjecta al desenvolupament urbanístic del sector del Pla parcial de Can Marcet. En les diferents reunions i visites amb el veïnat que s’han estat duent a terme en aquests darrers mesos, amb presència de l’alcalde Jordi Ballart; la tinenta d’alcalde de Territori i Sostenibilitat, Lluïsa Melgares; la regidora de Districte, Patrícia Reche; i tècnics municipals, s’han tractat temes com la situació de l’Ermita de Can Boada, així com les Masies de Can Boada i de Can Marcet.

Pel que fa a l’ermita, la voluntat és que l’edifici passi a ser municipal properament i pugui acabar sent un equipament per a l’ús de les entitats del barri. Tècnicament, els serveis municipals de Patrimoni i Urbanisme, estan treballant amb la propietat per a ultimar la cessió, i acabar d’avaluar les actuacions a realitzar a l’edifici i valorar altres aspectes a conservar. En el cas de les masies, a la de Can Boada s’han finalitzat les obres principals de conservació, amb l’assessorament dels serveis tècnics d’Urbanisme, al tractar-se d’un edifici catalogat. En el cas de la de Can Marcet, es segueix requerint a la propietat que presenti el projecte d’obres per donar compliment als requeriments del servei d’Urbanisme, al respecte de la seva conservació.

Can Boada

Les elevades sancions forcen la rehabilitació de les masies de Can Marcet i Can Boada del Pi

El Banc de Sabadell i el Santander rehabilitaran les masies de Can Boada del Pi i de Can Marcet, l’una a tocar de l’altra. Les dues entitats financeres són les propietàries d’aquests immobles que estan en un estat de deixadesa extrem. Aquest mandat ja han acumulen més de trenta mil euros en sancions per no donar resposta als requeriments de l’ajuntament per arreglar els edificis. Per no suportar més multes, contemplades en la Llei d’Urbanisme, finalment han accedit a posar el dia les masies, que estan catalogades com a béns culturals d’interès local.

La propietat ja ha presentat els projectes executius per les dues masies. Ara estan en període d’esmenes i les llicències d’obres podrien estar concedides abans de l’estiu. El debat sobre els usos d’aquests edificis ja recuperats vindran en una fase posterior dins del Pla Parcial de Can Marcet, a partir de les intencions que tinguin els propietaris.

La masia de Can Marcet és obra de Lluís Muncunill i està datada al 1904. S‘hi farà reforç estructural parcial arranjant les façanes i reparant els acabats interiors de guix i fusteria.

La masia de Can Boada del Pi, molt més degradada, és del segle XVI. Té protegida només la façana principal. La intervenció aquí és molt més complexa i és probable que s’hagin de reconstruir els forjats interiors per conservar el volum. Les naus de l’entorn, en estat deplorable i no protegides, s’enderrocaran.

Aquestes dues masies eren els casos més flagrants d’indisciplina urbanística que tenia registrats l’Ajuntament.

Terrassa fa petits canvis a la seva bandera per fer-la oficial

Una proposta d’alcaldia en l’últim ple d’aquest mandat oficialitzarà la bandera de Terrassa. Una proposta de l’any 1968 i que a diferència de l’escut de la ciutat, mai ha passat el tràmit per ser un símbol oficial.  La pròxima Festa Major, a l’Ajuntament i als edificis municipals com ara els centres cívics, ja podrien lluïr la bandera oficial introduïnt-hi alguns canvis.

La principal novetat és que el castell com a símbol del municipi passa a ocupar un lloc preferent més a prop del pal de la bandera, mentre que les quatre barres passen a ocupar l’altre extrem. La proposta també fixa les proporcions exactes de cada element. Els marlets del castell es converteixen en punxes o sagetes i els finestrons o l’empedrat de la fortificació també pateixen petites modificacions. En total seran 35 noves banderes per a espais interiors i algun d’exterior de l’Ajuntament i d’altres dependències i departaments municipals. Tot amb un pressupost aproximat de 3.500 euros.

D’altra banda el ple de divendres aprovarà la Modificació puntual del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal en l’àmbit de l’Anella Verda que passa a protegir especialment el sòl no urbanitzat de l’entorn de la ciutat. També s’aprovarà el Pla Especial d’Ordenació, Gestió i Catàleg de les 22 masies en el mateix entorn natural del terme municipal. El ple també aprovarà el conveni de col•laboració amb la Diputació per el qual es farà un carril bici i per a vianants que l’any que vé podria unir les poblacions de Terrassa, Matadepera i Sabadell. Un projecte de més d’un milió d’euros dels quals l’Ajuntament n’aportarà més del 20 per cent.

L’Ajuntament també aprovarà la cessió d’un espai del Vapor Cortès per als pròxims 50 anys a la fundació Pro Disminuïts, PRODIS, perquè pugui desenvolupar la seva activitat sociolaboral. En el darrer Ple d’aquest mandat també se cedirà l’1 per cent del ingressos de l’Ajuntament a 21 projectes de cooperació al desenvolupament. Unes propostes escollides per les mateixes entitats solidàries, d’entre 29 projectes presentats.

Terrassa té una xarxa de 40 camins amb més de 104 quilòmetres

Terrassa reforma l’inventari de camins públics de titularitat de l’Ajuntament, que hi ha dins el seu terme municipal. En el nou cens s’hi registren 40 camins d’una longitud total de 104 quilòmetres.

L’objectiu de la renovació de l’inventari és millorar la gestió del patrimoni públic, amb un manteniment i senyalització adequades, i posar-lo a l’abast de la població per al seu lleure. Terrassa té un sistema de camins de forma radial que surten del nucli urbà per dirigir-se als rodals, a masies o a poblacions veïnes. El nou document ha permès delimitar exactament el recorregut d’antics camins i recuperar part de la història del municipi a través del seu traçat.

A l’inventari que es podrà consultar per Internet, hi ha una fitxa que acompanya a cada un dels 40 camins. Cada sender va acompanyat d’un codi i s’especifica el punt de partida i el final del tram. També hi ha la longitud i l’amplada i una breu descripció de la història. Hi ha recorreguts que el seu orígen es remonta a l’edat mitjana. De fet a Terrassa no s’havia renovat l’inventari de camins des del 1853.

Entre els camins hi ha des dels més tradicionals i coneguts com pot ser el popular Camí dels Monjos o de comunicació entre municipis com el camí ral de Terrassa a Sant Llorenç per Matadepera, el camí ral fins a Sabadell, que segueix la línia de tren, el camí vell a Rellinars o el camí del Torrent de Can Guitart.