Entradas

Es presenta l’Àliga de Terrassa i el seu ball una setmana abans de la Festa Major

Aquest dissabte s’ha presentat l’Àliga de Terrassa. Com a figura més protocol·lària de l’imaginari festiu ha rebut una gran cerimònia d’estrena en societat. Als parlaments abans de descobrir-la s’ha destacat la il·lusió del Consell de l’Àliga de convertir-la en una figura de tots els ciutadans i la seva propera actuació a la Festa Major, d’aquí a una setmana. Després s’ha mostrat l’àliga per primera vegada al públic.

L’Àliga pesa 34 quilos i mesura poc més de tres metres i el seu escultor, Jordi Grau, l’ha fet d’una forma que la permet ballar millor. També incorpora les pedres a la corona de les muntanyes que envolten Terrassa. L’Àliga de Terrassa l’han apadrinat les de Vilafranca i Badalona, totes dues també construïdes per Jordi Grau. Les dues han ofert el seu ball davant la nova àliga. Després ha estat el torn del drac i dels gegants vells, com a testimonis i finalment s’ha pogut veure per primera vegada el ball de l’Àliga de Terrassa. Una coreografia de Marc Galí i amb música de Francesc Castillo. Per acabar s’ha seguit l’Àliga fins a la Plaça Vella on grups de cultura popular han actuat i s’ha ballat una Estapera conjunta.

Records i anècdotes de la recuperació de la cultura popular, a finals dels 70

A finals els 70, coincidint amb l’arribada dels ajuntaments democràtics, es produeix a Terrassa l’auge de grups de cultura popular, fins aleshores gairebé només limitat a esbarts, sardanes i gegants.

Per recordar aquell moment la Coordinadora de Grups de Cultura Popular ha organitzat una taula rodona a la Societat Coral Els Amics amb 7 de les persones que hi van participar: Jan Grau, Marc Galí, Maria Dern, Carles Llongueras, Joan Brugués i Lluís Puig. També Jordi Labòria, aleshores regidor de Cultura.

Entre tots han recordat anècdotes d’aquells primers anys amb la restauració dels Gegants Vells, la construcció del Drac i la creació dels Minyons i els Castellers. També han parlat de la participació de les dones a la cultura popular, del paper dels músics i de com l’Ajuntament va donar suport a tot aquest moviment.